Filoctetes de Sòfocles: de Mèrida al Grec

L’última tragèdia de Sòfocles, en versió antibèl·lica de Jordi Casanovas, dirigida per Antonio Simón, Filoctetes, per primera vegada es representa aquests dies i fins diumenge al 64è Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.

Dimarts 31 de juliol del 2018 la podrem veure al teatre Grec de Barcelona (comprar entrades i programa de mà).

Segons la mitologia del cicle troià, Filoctetes (interpretat per l’actor Pedro Casablanc), un dels herois grecs que participaven en l’expedició grega contra Troia, va ser mossegat per una serp. I la seva ferida infectada feia tanta pudor i els seus crits de dolor incomodaven fins a tal punt que els seus companys d’expedició el van deixar abandonat a l’illa deserta de Lemnos. Deu anys més tard d’aquesta traïció, els grecs que el van abandonar, entre els quals hi ha Ulisses, més conegut que Odisseu (interpretat per Pepe Viyuela), incapaços de vèncer Troia sense l’arc de Filoctetes, decideixen anar a buscar-lo i aconseguir el seu arc, una arma màgica i definitiva que li havia donat el fill de Zeus, Hèracles (Hèrcules, en llatí). Intuint la resistència de Filoctetes als desitjos dels companys que el van trair, Ulisses es fa acompanyar de Neoptòlem, fill d’Aquil·les, que havia estat el millor amic del guerrer abandonat. El jove, interpretat per Félix Gómez, aspira a formar part de l’elit, per la qual cosa haurà d’arrabassar a Filoctetes la seva arma. Però en aquesta operació s’haurà d’enfrontar als seus propis escrúpols. Ha de comportar-se de manera èticament justa o bé ha de servir el seu país abans de res i mantenir una conducta poc honorable per aconseguir l’arma que derrotarà els troians? Es tracta de servir-se del dolor i el patiment aliè, convenientment manipulats per un Ulisses convertit en encarnació del poder.

El director Antonio Simón signa una posada en escena que converteix el cor de mariners del Filoctetes de Sòfocles en un cor femení (amb Arantxa Aranguren, Sandra Arpa, Marina Esteve, María Herrero, Sara Illán, Nahia Laiz i Mónica Portillo), tot fent de contrapès a la cultura bèl·lica pròpia del món masculí i seguint una obra homònima i fragmentària d’Eurípides. Una proposta que extreu del text original tot de referències al món contemporani en presentar-nos uns personatges corruptes, depravats i mediocres que s’imposen, com passa avui, a uns personatges èticament positius que moren en la batalla o són exclosos de la col·lectivitat. L’obra acaba amb un deus ex machina d’Hèracles, interpretat per l’actor Miguel Rellán, i amb una doble interpretació que, de ben segur, ens farà reflexionar i potser ens portarà a la lectura de Iannis Ritsos. ¿I si Neoptòlem, el fill d’Aquil·les, ja s’hagués preguntat per què els homes són menats com xais a les guerres pels interessos dels altres?.

Potser a partir d’ara, Filoctetes es representarà més als nostres teatres i se’n faran més traduccions a més de la de Carles Riba publicada el 1977 per Clàssics Curial. Utilitzar la bona gent amb mentides amb pèrfides finalitats polítiques, comercials, bèl·liques … malauradament no ha perdut vigència des de l’època de Sòfocles i, fins i tot, ha cobrat actualitat.

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de General, Mitologia, Tragèdia grega i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Filoctetes de Sòfocles: de Mèrida al Grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *