Comencem el 2022 amb la música de la nova Cantània que prepararan els alumnes de 5è.

CLARA L’ART PER DINS

Sinosi: Després de passar quinze dies a casa la seva àvia Blanca —dues setmanes fantàstiques en què s’ho han passat la mar de bé fent tota mena de coses—, la Clara espera avorrida que la seva mare la vingui a buscar. Però abans, totes dues tindran temps de viure una altra peripècia. A les golfes l’àvia Blanca hi té guardat un marc enorme sense cap quadre, i proposa a la seva neta que travessin el marc… D’aquesta manera, la Clara i la Blanca començaran una última aventura, aquesta vegada dins de les obres d’art, un món màgic i meravellós on s’alteren les distàncies i el temps corre a una altra velocitat.

 

MÚSICA: Josep Maria Guix (Reus, 1967) va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teoria de la Música i Composició al Conservatori de Badalona, música electrònica a la Fundació Phonos (Barcelona) i informàtica musical a l’IRCAM (París). Ha rebut classes i consell de Benet Casablancas, David Padrós, Joan Guinjoan, José Manuel López López i Jonathan Harvey.

Ha estat guardonat en diverses ocasions: X Premi Internacional de Composició “Ciutat d’Alcoi” (Espanya, 1995), Premio SGAE Jóvenes Compositores (Espanya, 2000), Concurs Innovamusica (Andorra, 2008), Salvatore Martirano Memorial Composition Award (EUA, 2010), I Concurs Internacional “Festa de la Música Coral” (Barcelona, 2015), Kaleidoscope Chamber Orchestra call for scores (Los Angeles, 2018).

La seva tasca docent a Barcelona s’ha centrat en l’IES Pedralbes, el Conservatori Superior del Liceu, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Des 2007 fins a 2011, va ser director artístic del Festival “Nous Sons” a L’Auditori (Barcelona). La temporada 2018-19 ha estat compositor convidat en el Palau de la Música Catalana. La seva música ha estat enregistrada per Neu Records.

POEMES: Jordi Llavina Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, Jordi Llavina és escriptor, poeta, crític literari, a més de presentador de ràdio i televisió.

Després de realitzar diverses col·laboracions filològiques amb el Dr. Joan Solà i el Dr. Narcís Garolera, la seva trajectòria laboral comença a l’Editorial Columna com a cap de producció de diverses col·leccions, i poc després s’estrena com a crític literari en diaris com l’Avui, El Mundo, l’Ara, Núvol o La Vanguardia, on hi publica un article d’opinió quinzenal des del 2001.

L’any 1992 treballa com a professor de llengua catalana i literatura en diversos instituts d’ensenyament secundari, etapa que finalitza l’any 1999 quan passa a presentar i dirigir Fum d’Estampa, un programa de ràdio sobre llibres emès a Catalunya Cultura. Més tard es dedica al comissariat de l’Any Vinyoli, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i col·labora amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que depèn de la Fundació Carulla.

Ha publicat nombrosos llibres de narrativa i assajos, però la seva obra destaca per les seves publicacions com a poeta, entre les quals hi ha La corda del gronxador (Moll/Proa, 2006), Premi Joan Alcover de poesia, Diari d’un setembrista (Bromera, 2007), Premi Alfons el Magnànim i Premi Crítica Serra d’Or, País de vent (Lleonard Muntaner, 2010), Premi Vila de Martorell de poesia, Vetlla (Tres i Quatre, 2011), Premi Vicent Andrés Estellés, Premi de la Crítica i finalista del Premio Nacional de Poesía, Contrada (Tres i Quatre, 2013), Matí de la Mort (Tres i Quatre, 2015), tres peces del qual van ser musicades en forma de lied per J.M. Pagán i una quarta pel músic pop D. Carabén.

Actualment és professor de secundària a l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès.

DRAMATURGIA:  Marc Donat

Nascut a Barcelona el 1968, és autor dels llibres infantils La rateta i el gat burleta (Cruïlla, 2015), El regal perdut del pare Noel (Beascoa, 2013), 1714: L’última bandera (Beascoa, 2014), 25 contes clàssics per llegir en 5 minuts (Beascoa, 2017) i Sant Jordi, la princesa i el drac (Estrella Polar, 2020).

Ha traduït diverses novel·les infantils, entre les quals destaquen els títols de la col·lecció El jardí secret de Viena Edicions: La teranyina de la Carlota i La trompeta del cigne, tots dos d’E. B. White, El tresor de la neu de Marie McSwigan, 248 funerals i un gos extraordinari de Deborah Wiles, L’ou gegant d’Oliver Butterworth, El peix núm. 14 de Jennifer L. Holm i La casa de l’Iggie de Judy Blume.

També ha traduït novel·les d’adults com Viatges amb el Charley de John Steinbeck (Viena, 2019) o Tomàquets verds fregits al cafè de Whistle Stop de Fanie Flagg (Viena, 2021).

S’ha estrenat en el món del teatre musical adaptant la novel·la De qui és el bosc de Mercè Canela (La Galera).

Un matí lluent de sol
Un matí lluent de sol
una nena que es diu Clara
i que passa el juliol
(i mig mes d’agost, encara)

amb la Blanca, la seva àvia,
en un poble de marina,
s’ha assegut sota una gàbia
on refila una cardina.

—M’avorreixo —diu la nena.
Llavors l’àvia, que la sent,
li respon, amb veu serena:
—S’avorreix qui res no entén.

I l’agafa per la mà,
i la fa seure al jardí.
—¿Veus quin arbre i quin vent fa?
Ai, que bé que s’està aquí!

Quan ja fa una hora que hi són,
la xiqueta es desficia.
I és com un gelat que es fon
sota el sol brusent del dia.

—Àvia, vull veure el Miró
i aquell gat tan eixerit.
Vol dir estels en la foscor,
vol dir un quadre d’en Magritte.

La senyora, que és molt viva
i coneix molt bé la Clara,
s’encamina, expeditiva,
sense fer gens de gatzara,

cap a aquella última estança,
i no para fins que es troba
en el lloc on mai no es cansa
—cau secret, íntima cova.

És la seva llibreria,
el racó més estimat,
on, d’una prestatgeria,
en despenja estels i gat.

Per saber-ne més:

AUDIOS / PARTITURES / GUIÓ

Els nostres alumnes de 5è actuaran al Teatre Monumental de Mataró el Dissabte 14 de maig de 2022 a les 6 de la tarda juntament amb:

COR1: Escola Joan Coromines (Mataró)
COR2: Escola Torre Llauder (Mataró)
COR3: Escola Camí del Mig (Mataró)
COR4: Escola Les Fonts (Argentona)

Així és el teu Nadal

El dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, la nit de Reis i ara també el dia de l’Esperit Xai. El calendari nadalenc incorpora una nova data, i és que el dia 23 de desembre a partir d’ara ja no és un dia feiner qualsevol, sinó que és una crida a la llibertat, a deixar-se anar i poder tenir una festivitat dedicada a un mateix. Això és el que proposen Oques Grasses.

Després de gairebé un centenar de concerts al llarg del 2014 i amb el Nadal que marcava el final de gira, a Oques Grasses no se’ls va aparèixer la verge, però sí que la gent de l’establia els va encomanar que aquestes festes n’havien d’idear alguna de les seves: “Ens van dir que érem els xais del Nadal. Van començar a pensar per què, com eren els xais, i vam veure que eren bona gent, tendra i que van tots junts i tenen tots els drets. Tots som els xais del Nadal, ara toca això ara toca allò, però també podem decidir coses. Amb aquesta cançó intentem mostrar que no totes les coses importants les han de decidir per nosaltres. Així que teníem dret a manifestar-ho, a estar-ne orgullosos i tenir el nostre dia al Nadal”, explicava el cantant, Josep Montero.

Així és el teu Nadal

Cançó del Nadal 2014 de TV3 i Catalunya Ràdio.

Vull, venir al teu corral per Nadal,
i estimar-nos sense fer-nos mal ma -ma-ma mai.
Aquí fora tot segueix igual, vull venir tots els dies de l’any, vull celebrar amb tu l’Esperit Xai.
No em compris res, només vull sort.
Regala’m el nord per sortir junts.
Si et sento a prop miro més lluny.
Cap a lluny amb tu, pels valls infinits,
entre els dits el fum, d’aquells dies durs.
Amb el cel als ulls i el vent de quan ve, tenir temps per tot, sempre hi som a temps.
Que no sóc ningú, però n’estic segur, que estic aquí amb tu.

I així és el teu Nadal, així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar,
no ho pot canviar ningú.

Pujo fins al cim d’un altre jo i em veig,
preguntant qui sóc i no em respon ningú,
desfaig el camí del “crec” i del “no crec”,
tot i plorar sempre amb els ulls oberts.

Millor llençar-nos junts, que tot el que ja hem fet.
Fer-me viure així, com només tu saps fer,
i no ens caldrà pensar en res més.

Vull, venir al teu corral per Nadal,
i estimar-nos sense fer-nos mal ma -ma-ma mai.
Aquí fora tot segueix igual, vull venir tots els dies de l’any, vull celebrar amb tu l’Esperit Xai.

Caminant pels camps plens de flors
som molts xais i no ens calen pastors,
som aquí i no tenim res més gran,
som millors quan sabem que hi som tots.

Vull, venir al teu corral per Nadal,
i estimar-nos sense fer-nos mal ma -ma-ma mai.
Aquí fora tot segueix igual, vull venir tots els dies de l’any, vull celebrar amb tu l’Esperit Xai.

I així és el teu Nadal, així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar,
no ho pot canviar ningú.
Viure’m mil dies d’aquells, que es troben a faltar,
les tardes pasturant, les nits que es feia clar.

Millor llençar-nos junts, que tot el que ja hem fet.
Fer-me viure així, com només tu saps fer,
i no ens caldrà pensar en res més.

Ja ha tenim a tocar la Festa de la Castanyada!!!

Ja sabeu que divendres celebrarem l’arribada de la Castanyera, menjarem castanyes i a la tarda ballarem danses tradicionals.
Durant tota la setmana, a més hi haurà diferents activitats relacionades amb la tardor, la castanyada i Tot Sants. Doncs bé, aquesta setmana dediquem el Bon dia amb Melodia a La Castanyera, amb una cançó moderna escrita pel Jordi Ginesta i Casas titulada LA CASTANYERA REGGAE.

En Jordi Ginesta és compositor i mestre de música de l’escola Montserrat de Malgrat de Mar. Té un projecte de música familiar que es diu CANTA I BALLA! Ha compost un munt de cançons divertides. La Castanyera Reggae la va publicar l’any 2018 i aquest any l’ha tornat a treure remasteritzada amb millor qualitat de so.
Escolteu-la i parleu del significat de la lletra a classe. Ja veureu quina cançó més divertida a ritme de reggae.

Visca la Castanyada! Bona setmana a tothom!!!

Cada 5 d’octubre des del 1994 la UNESCO rememora el Dia Mundial dels Docents. Durant aquesta jornada, els governs es reuneixen amb organitzacions bilaterals, multilaterals, ONG i representants del sector privat, així com experts de l’àmbit educatiu amb el propòsit de “fer balanç dels assoliments i reflexionar sobre els mitjans necessaris per fer front les dificultats que perduren en la promoció de la docència”.
En una societat que es troba sotmesa en constants canvis, la formació i la figura del docent és primordial. Així doncs, aquesta jornada serveix per ressaltar la importància d’aquests professionals que, en alguns contextos, no reben el reconeixement adequat.

Hi ha un estimació que 264 milions d’infants i joves encara són fora de l’escola a nivell mundial, i segons l’Institut d’Estadística de la UNESCO, s’haurien de contractar gairebé 69 milions de nous docents per assolir l’objectiu educatiu 2030 d’educació primària i secundària universal. Aquesta “bretxa docent” és més pronunciada entre les poblacions vulnerables: noies, nens amb discapacitat, nens refugiats i migrants i nens pobres que viuen en àrees rurals o remotes.

Aquesta setmana és una proposta de l’Isabel Sànchez, mestra de l’Aula Impuls de l’escola. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Feliç setmana a tothom!!!

JOAN MANUEL SERRAT

Joan Manuel Serrat i Teresa  va néixer a Barcelona, el 27 de desembre de 1943;  és un dels cantautors i músics catalans més populars. Es tracta d’una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua catalana com castellana. La seva obra conté influències d’altres poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Pablo Neruda o León Felipe; així com de gèneres diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i del cançoner popular de l’Amèrica Llatina. És un dels pioners de la Nova Cançó catalana. La seva extensa discografia consta de consta de 32 àlbums d’estudi, sis àlbums en directe i 13 àlbums recopilatoris. Als seus 77 anys és una llegenda viva de la cançó d’autor i de la música en general.

Joan Manuel Serrat, conegut amb el sobrenom del «noi del Poble-sec», va néixer en una família obrera d’aquest barri barceloní. La seva infantesa i el seu carrer, poeta Cabanyes, el marquen profundament, i és per això que un gran nombre de les seves cançons narren la geografia de la Catalunya de la postguerra. La Carmeta, La tieta i El drapaire, entre altres cançons, descriuen personatges típics del seu barri.
Va estudiar de petit als Escolapis de Sant Antoni, i després a l’Institut Milà i Fontanals de Ciutat Vella. Als dotze anys, Serrat es matricula com a alumne intern a la Universitat Laboral de Tarragona, on estudia el batxillerat laboral superior amb l’especialitat industrial minera i la modalitat de torner-fresador.  Més endavant aconsegueix una beca per fer estudis d’agricultura a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona on es graduà amb molt bona nota.

La cançó per a la meva mestra està dedicada a la seva primera mestra d’Educació Infantil de l’Escola dels Escolapis que es deia Conxita. En una entrevista a TV,  parla de tot plegat. Podeu escoltar la cançó, llegir la lletra i si teniu temps veure el vídeo sencer. És bonic!

Cançó per a la meva mestra

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra 

I el seu món de tinter i banc

Pissarra i davantal blanc

Bon dia, de matí, ens deia dempeus

Entre dues “fotos” i una creu

Una oració i una cançó

I a la galta un petó

 

Bon dia mestra, mestra

Però vostè no ha sabut mai, mestra

Que quan volíeu que cantés

Que tres per una feien tres

Els meus ullets grataven francament

Els genolls que púdicament

Vostè apretava i apretava

Però un número no val

El que una pell rosada

Malgrat ens feia anar a església

I em prenia la regalèssia

Aquell era un món petit i meravellós

Un món de guixos de colors

Que pintàveu vós

I esborràveu vós

Sols vostè voltada de capellans

Donàveu raó per a dir-se “infants”

A un món de quatre pams

I si mai penseu en mi, mestra

Que dels vostres ullets blaus

Hi neixi sempre aquella pau

Que feia un xic més dolça l’escola

I no se us faci un nus la gola

Dient: “què han fet… on han dut

El meu grapat de menuts…”

Perquè vós no sabíeu, mestra

Que el món és el mateix

Que l’home és el mateix

I no és el mateix l‘olor de vostè

Ai! mestra. Que l’aire del carrer

 

Curiositats

Serrat interpretant la cançó en directe al Perú  l’any 1972 i explicant el seu significat.

1 d’octubre del 2021- Dia Mundial del Somriure!!!
El primer divendres d’octubre se celebra el Dia Mundial del Somriure, iniciativa que va ser proposada per Harvey Ball, l’artista que va dissenyar la famosa cara groga somrient. La idea d’aquesta iniciativa és promoure la felicitat i idees positives que mantinguin el somriure d’orella a orella

El 2001, Arvey va morir, però des de llavors es va crear l’organització “Harvey Ball World Smile Foundation” en honor seu. Aquesta, cada any du a terme activitats i recapta fons per a obres benèfiques que portin alegria a totes les persones al voltant de la planeta.

I és que fa molts anys que se sap com n’és de beneficiós somriure; quan ho fem, el nostre cos allibera endorfines i serotonines, dues hormones que ens fan sentir més feliços, menys estressats i millorar el nostre estat d’ànim.
I és que somriure és part de llenguatge universal, és gratis i ens ajuda en molts àmbits de la vida: en l’amistat, en la vida professional, en la nostra autoestima, genera seguretat en un mateix i en els altres, redueix el dolor emocional i físic… i  a més, és contagiosa!

Algunes de les frases que s’han popularitzat en el Dia Mundial del Somriure són:
• El somriure costa menys que l’electricitat i dóna més llum. – Proverbi escocès.
• Una gran somriure és un bell rostre de gegant. – Charles Baudelaire.
• És més fàcil obtenir el que es desitja amb un somriure que amb la punta de l’espasa. – William Shakespeare.
• El nen reconeix a la mare pel somriure. – Leon Tolstoi.
• El maquillatge que embelleix més és un somriure sincer. – Anònim.

Per aquest motiu, aquesta setmana la mestra Laia Sánchez de l’Aula Impuls proposa una cançó anomenada “Somriurem” del grup de Txarango, una rumba-latin que vol recordar-nos a nosaltres mateixos que ens hem d’agafar les coses bé i que amb un somriure tot serà més fàcil.

Txarango és un grup català nascut a Girona L’hivern del 2010, quan, després de gravar una petita maqueta de dues cançons “Vola” i “Nits amb Txarango”, el grup puja per primera vegada als escenaris i estrena la gira “Welcome to Clownia” que els portarà a recórrer els festivals més importants de Catalunya i Espanya. Una gira on el grup creix plaça a plaça i on comencen a popularitzar les cançons que acabaran formant part del primer disc de la banda.

L’any 2012 publiquen el primer treball “Benvinguts al llarg viatge” i es consoliden ràpidament com a una de les bandes de referència del panorama musical català. Aplegant el reconeixement del públic i la crítica i recollint incomptables guardons al llarg de les dues gires internacionals que acompanyen el disc “Benvinguts al llarg viatge 2012” i “Music and Revolution Tour 2013”.
A partir d’allà van guanyar moltíssims premis, van fer nombroses gires i concerts arreu del territori europeu, però cal destacar la seva gran sensibilitat que els ha portat a fer grans aportacions i creacions per ajudar a les persones més necessitades.
– Durant la tardor del 2012 enregistren el tema inèdit “Som Persones” per recaptar diners en la lluita contra el càncer a través del disc solidari de La Marató de TV3.
– A principis del 2013 sumen forces amb Ràdio Nikosia (Ràdio Barcelonina realitzada per persones diagnosticades amb problemes de salut mental)
– A la tardor d’aquest mateix any uneixen les forces amb el Circ Cric i creen l’espectacle solidari “S’enlaira” que aconsegueix finançar una expedició de l’ONG Pallassos Sense Fronteres als camps de refugiats del Líban.
– Al novembre de 2014 fan el concert que marcarà més els components de la banda a Caparan, un petit poble del Senegal on el grup va voler construir un centre cultural per dinamitzar les activitats del poble.
– Durant el 2015, de nou, hi ha un viatge que aporta molts més valors al grup i aquest va ser la gira del Festiclown 2015 que Txarango i Pallassos en Reveldia va fer per Palestina, fet que marcarà el seu proper treball.
– Durant l’any 2016 Txarango decideix no fer gira per poder dedicar el temps necessari a crear el proper disc. Durant aquell any la Banda torna a Gàmbia i el Senegal per poder inaugurar així el centre cultural de Caparan. Al cap de poc temps de tornar de l’Àfrica, afectats per les notícies de les concentracions de refugiats a la frontera entre Grècia i Macedònia, el grup decideix agafar els instruments i anar a tocar als camps de refugiats d’Idomeni. Aquell viatge marca un abans i un després per al grup i hi tornen diverses vegades teixint un vincle amb les famílies refugiades i els voluntaris que treballen als camps. Aquest és el viatge que més es veu reflectit en el següent disc.

Les experiències acumulades i les inquietuds dels components de la banda fan que Txarango es constitueixi com a cooperativa sense ànim de lucre i el grup comença a canviar maneres de funcionar com produir i elaborar tot el marxandatge a Catalunya per qüestions ecològiques. També decideixen donar el 50% dels drets del seu darrer disc a 14 col·lectius que treballen per una societat més justa.
El març de l’any 2017 surt ‘El Cor de la Terra’ el tercer disc de Txarango. I amb la gira ‘Freedom 2018’ Txarango fan concerts arreu del continent europeu. És just en aquest disc on van publicar la cançó que aquesta setmana sona al Bon dia amb Melodia “Somriure”. Esperem que quan l’escolteu les vostres cares s’omplin de somriures!

Somriurem
Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

La rosada ha estès el seu vel fred i humit
A poc a poc ha anat quedant buida la plaça
Guardarem un bon record d’aquesta nit
Quan sota els estels tot el poble ballava
Que ens adormi suau la calma de l’estiu
Mentre el sol desperta els cims de les muntanyes
I desplega a poc a poc tots els camins
I per les finestres es projecta l’alba
Hem anat veient el pas dels anys
I pels que vénen seguirem cantant

Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

Mentre caigui el sol ens banyarem al riu
Tornarem a poc a poc fins a la casa
Vorejant els camps que ens coneixen per dins
Ens han vist somiar des de petits fins ara
Hem anat veient el pas dels anys
I pels que vénen seguirem cantant

Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

Porto carregada per tu aquesta cançó
Bales de futur que espanten les pors
Porto carregada per tu aquesta cançó
Bales de futur, el crit dels tambors

Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

Oques grasses

Grup musical nascut a Roda de Ter (Osona). Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l’ESMUC l’Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.

Josep Montero – Veu i guitarra

Arnau Altimir – Bateria

Joan Borràs – Teclats

Guillem Realp – Baix

Miquel Biarnés – Trombó

Miquel Rojo – Trompeta

Josep Valldeneu – Saxo

El grup es va formar l’any 2010, però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc “Un dia no sé com” l’any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Van decidir llançar el seu segon disc, “Digue-n’hi com vulguis”. El mateix any, van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació de l’any segons la votació popular. Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons, la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d’assistència. Així mateix, van actuar el 2014 van fer concerts importants com al SummerFest de Milwaukee  i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York.

L’any 2016 publiquen el seu tercer disc, Youponi,  amb la producció artística de Marc Parrot, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d’abril del mateix any.

El 2018 es va  publicar el seu penúltim àlbum, Fans del Sol editat per Halley Records. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant.  Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d’arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc.  El treball inclou les cançons com Serem ocells, Sta guai, o In the Night.

Aquest 2021 Oques Grasses  publiquen A tope amb la vida (Halley Records), el seu cinquè àlbum. Després de l’èxit de Fans del sol, convertit en el disc català més venut dels darrers anys, la banda osonenca afronta un repte “que no és gens fàcil”, reconeix el cantant i compositor Josep Montero. A A tope amb la vida, Oques Grasses aposta per nous estils fusionats amb unes lletres optimistes i carregades de missatges. “Hem après a no posar-nos límits i fer el que ens ve més de gust”, assegura Montero. El disc compta amb les col·laboracions de Stay Homas, les cantants Santa Salut i Rita Payés, i el raper Doble.

La gent que estimo

Es tracta d’una balada del seu últim disc. Compta amb la col·laboració de la cantant Rita Payés. La seva lletra és  molt poètica; parla dels sentiments contradictoris que tots tenim, les pors, les emocions, la nostàlgia… Us animo a llegir-la amb atenció. Espero que us agradi! Bona setmana a tothom!!!

Recordeu que podeu fer les vostres propostes per correu,  a l’adreça bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat. Escriviu quina cançó i artista proposeu que  soni al Bon dia amb Melodia i expliqueu  breument perquè us agrada. Animeu-vos!

 

La gent que estimo

Porto amb mi les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí

Una part de tu em floreix a dins
El meu amor
El meu destí

Soc feliç prop del perill
Només sóc com un desig
Com un desig
Queda amor en aquest món i t’estimo molt

I t’estimo molt
I també tinc por
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo

Sempre porto un tros d’ahir
Un altre cop m’escapo
Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps

El record del que vam ser
Que tot se’n vagi a la merda
Recordo que t’ho vaig dir
Que seria millor així

No sé res però m’ho vull creure
Que al final sé decidir
Si en el fons som la veritat
De tot el que ens ha passat

Som la sort de seguir aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu

Perquè ets aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç

Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Segur que sí
Sempre porto un tros d’ahir

I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo

 

Curiositats

Oques Grasses és un grup molt  escoltat i també versionat per la gent jove. Us proposo una interpretació amateur molt intimista d’un duet de noies que es diuen Copdesort.  A veure què us sembla la seva versió!

Notícia al Telenotícies de TV3 de la sortida del seu darrer disc.

 

 

Jaume Sisa és un músic nascut  a Barcelona el  24 de  setembre  de 1948 que s’autodefineix com a cantautor galàctic.

Vinculat a l’efímer Grup de folk, l’any 1968 publicà L’home dibuixat, el seu primer disc senzill de ressonàncies ye-yé, un dels sons que havia captivat Sisa des de l’adolescència.

Després de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Música Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu àlbum de debut: l’heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques.

 

 

 

Jaume Sisa va reaparèixer a escena el 1975 amb Qualsevol nit pot sortir el sol, que ha esdevingut el més reeixit dels seus àlbums. En aquest disc, el cantant començava a forjar un so característic, en el qual insistirà en propers treballs. La prohibició del govern civil de l’actuació de Sisa al Festival Canet Rock d’aquell any convertiria en gairebé mítica la cançó que donava títol a l’àlbum quan els organitzadors del festival feren sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari enfosquit on només s’il·luminava el micròfon. L’èxit assolit per Sisa va fer que es multipliquessin les seves presentacions en viu, que aviat transcendirien l’àmbit català. L’any següent va poder participar en l’edició de 1976 del Canet Rock.

Qualsevol nit pot sortir el sol
Comencem el nou curs 2021-2022 amb una cançó mítica, molt coneguda i estimada per molta gent.

Amb el temps ha esdevingut molt popular pel seu contingut fantàstic amb una gran quantitat de personatges infantils, pel seu missatge d’esperança (“…de les tristors en farem fum“) i un gran cant a l’amistat (“...només hi faltes tu… també pots venir si vols…“), fet que li ha permès ser una cançó transmesa per diferents generacions. A més és la cançó que més vegades una tradició començar els primers dies amb aquesta cançó. Espero que us agradi i comenceu el nou curs amb alegria. Gaudiu-la!

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Curiositats
I com sempre per acabar, alguna curiositat o versió diferent. Molt interessant com la van aconseguir transformar en una rumba fantàstica el grup Sabor de Gràcia. Espero que us agradi!

 

Components
Guillem Solé (veu)
Jaume Nin (guitarra)
Joan Blázquez (bateria)
Pep Vila-Abadal (teclat)
Josep Contreras, “Puça” (saxo)
Klaus Stroink (trompeta) *Component també d’Stay Homas
Rai Benet (baix) *Component  també d’Stay Homas

Buhos és un grup de rock de Calafell (Baix Penedès) fundat l’any 2005. Defineixen el seu estil com a rock tropical, un gènere que es mou entre el rock dur i el pop mestís. Canten en català i a vegades en castellà.

El nom de la banda “Buhos” el van triar perquè als seus inicis els seus components, que tenien horaris laborals complicats havien d’assajar molt tard a la nit, ja de matinada.

Buhos / Primera etapa

L’any 2007, el grup edita el seu primer disc oficial, Rebelión en la plaza. Aquest àlbum va ser el que va definir la personalitat de la formació després de dos anys de gira ininterrompuda. El grup es va popularitzar després d’un seguit de cançons sobre el Barça per Ona FM i RAC1. Durant aquest temps, la banda dedica una gran part del seu repertori a les versions, a excepció d’alguns temes propis.
Després de guanyar popularitat, l’any 2012 el grup es torna a tancar per gravar als estudis MusicLan. El nou disc porta per títol Cau la nit i mostra algunes facetes noves, que en aquest cas aposten per introduir una secció de vents en diversos temes, com Festa Major.

Buhos / Segona etapa
L’any 2014, amb una formació renovada, el grup edita  Natura salvatge, un disc ple de temes propis que marcarà l’estil d’aquesta nova etapa. Amb aquest disc giren per escenaris com la primera edició del Clownia, l’Acampada Jove o les Festes de la Mercè.

El  2016 surt a la venda Lluna plena, un treball més madur i que consolida Buhos com un dels grups punters de l’escena mestissa catalana. Van presentar el disc al Clownia la revetlla de Sant Joan i, després de tot un estiu de concerts, a finals d’any van rebre el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4 i el premi Enderrock al millor videoclip per Barcelona s’il·lumina. Al desembre van fer la cançó de Nadal de TV3 del 2016, titulada Campanes de benvinguda. L’any 2017 van seguir recorrent el país fins a tancar la gira al novembre a la sala Apolo de Barcelona.

Pocs mesos després del final de la gira presenten La gran vida (2018), el tercer treball de la seva segona etapa. El disc mostra una línia més rockera i lletres més reivindicatives, com La trama o La darrera colònia. El disc va realitzar una gran gira que va passar per la  la sala Razzmatazz de Barcelona, i  festivals importants com el Viña Rock, Clownia, Canet Rock,…

El 23 de novembre de 2019 Buhos va fer un gran concert de final de gira. Tenien previst el 2020 no fer més actuacions durant força temps i parar la seva activitat per compondre noves cançons, preparar bé el nou disc i carregar piles. Va coincidir la seva parada DE concerts amb el covid, però van aprofitar bé l’any component i gravant. Ara han tornat amb més força que mai amb un nou disc titulat: El dia de la Victòria (2021).

Aquesta setmana és una proposta de la Sònia tutora de P5B. Aquest és el seu missatge :

Aquest curs ha estat una batalla per a tots i totes. Un curs intens en el que hem hagut de lluitar, dia a dia, amb les incerteses que ens anavem trobant pel camí.

Més info: buhos.cat

 

Mil batalles és el tercer avançament de l’àlbum “El dia de la victòria” de Buhos. En plena pandèmia mundial els penedesencs segueixen amb un clip de la mà de Dani Feixas i producció d’Oxigeno i Astronaut Films. En aquest nou clip els actors Berta Castanyé i Guillermo Lasheras brillen amb llum pròpia, ha estat rodat entre les mines de Sal de Cardona i el Montseny.

Mil batalles (lletra)
Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Ets el cop que trenca la cadena
Amb la que ens han lligat
Ets el foc que crema aquesta pena
Que inunda la ciutat
I ara el cor batega tan fort
Que la fe s’esgota
Sense tu aquest any és una derrota
Ara sento que tempto la sort
Ara sento que el cor va més fort
I m’invento que aparco al teu port

Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Ets un raig de sol que m’il.lumina
Quan tot és foscor
Ets la cura, ets la medicina
Ets la solució
Ets la clau que obre el candau
Amb una mirada
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada
Ara sento que tempto la sort
Ara sento que el cor va més fort
I m’invento que aparco al teu port

Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Sempre que hem perdut un combat
Una llum ha arribat des del més enllà
Seguint-la, ens hem trobat

Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Curiositats

Si parlem de Buhos és inevitable parlar del grup d’Stay Homas. Els integrants d’aquest trio són en Klaus Stronik (trompetista a Buhos, Nil Moliner i Horny Section, a més de ser doblador, Guillem Boltó (trombonista i cantant a Doctor Prats) i Rai Benet (baixista a Buhos i Nil Moliner). Tots tres músics viuen junts en un pis de l’Eixample des de d’alguns mesos abans del confinament. El nom, Stay Homas, és una derivació de “stay home” anglès, és a dir, “queda’t a casa”. Actualment estan presentant el seu primer disc editat per Sony i  titulat AGUA. Més informació www.stayhomas.org/     Aquests nois no paren!!!

Volcans

Els alumnes de 6è quan anaven a 4t van treballar de valent la cançó Volcans. El grup Buhos ens va cedir desinteressadament la Base instrumental per tal de que la treballessim.  L’estada al CdA Pau Casals (El Vendrell) vam enregistrar-la a l’estudi. Va ser una experiència brutal!

A més durant les estones lliures vam filmar imatges divertides per un vídeoclip. Fins i tot en Guillem Solé, cantant del grup ens va enviar un petit vídeo felicitant-nos per la feina. Aquest va ser  el resultat. Esperem que us agradi recordar-ho!

DÓNA LA NOTA Des del CdA Pau Casals van crear el curs passat un projecte dirigit a  tots els centres educatius de Catalunya que creguin en revertir el canvi climàtic i que l’educació ambiental és un element importantíssim i bàsic per a tots i totes.

Curiositats

Antics alumnes de l’escola Les Fonts van entrevistar fa uns anys (2016) a David Melgar, compositor de Bressol d’Hivern, Somiem tots junts, Mirall de Pau, Pluja de de Sons, Persones Iguals i un grapat de cançons fantàstiques. Una entrevista molt interessant i divertida.               Us la recomano!

Aquest dijous 10 de juny viurem la música, la natura i les emocions al concert “A cau d’orella” per tancar el curs del Projecte 4Cordes.  Que no pari la música!