NIRVANA

Nirvana va ser un grup de grunge/rock format pel cantant guitarrista i compositor Kurt Cobain, Chris Novoselic al baix i Dave Ghrol a la bateria. El seu líder Kurt Donald Cobain va néixer a Aberdeen (Estats Units), 20 de febrer del 1967. Va morir a Seattle (Estat Units), el 5 d’abril del 1994, divendres passat va fer justament 25 anys.

Kurt Cobain de petit

Kurt Cobain fill de pares separats, amb una infantesa i adolescència molt difícil va tenir una salut delicada.    No solament va ser el principal compositor de la banda, sinó que a més va representar el seu líder i centre espiritual. Amb l’èxit de la banda Cobain es va convertir en una celebritat internacional, una posició incòmoda per a algú que havia declarat que “l’últim que volia ser és famós”.

Cobain i Nirvana van contribuir a transformar la música popular els anys 90. El 1991, l’arribada de la cançó Smells Like Teen Spirit va marcar el començament d’un canvi de l’escena musical, allunyant-se dels gèneres dominants dels anys 80, com el glam metal i el dance-pop, i permetent l’aparició del grunge i del rock alternatiu. Els mitjans de comunicació musicals van alçar Teen Spirit al rang “d’himne d’una generació” i, amb aquest reconeixement, Cobain es va convertir en la veu de l’anomenada “Generació X”.

En Kurt Cobain i en Krist Novoselic es van conèixer el 1975. Tots dos eren fans del grup The Melvins i sovint anaven als seus assajos. Després d’uns quants intents fallits de formar el seu propi conjunt, i de provar diversos bateries formaren un trio amb el bateria Chad Channing.

Primer disc de NIRVANA

El 1989 van publicar el seu primer disc, “Bleach”, a la discogràfica Sub Pop Records. La gravació es va limitar a 1000 còpies en vinil. “Bleach” estava molt influït per grups com els Melvins, Mudhoney, i el rock dels anys 70 de Black Sabbath i Led Zeppelin. “Bleach” va esdevenir un disc molt ben considerat a les emissores de ràdio universitàries nacionals, però donava poques pistes de l’estil que mostraria la formació només dos anys més tard. Tot i que no va tocar-hi, en Jason Everman va sortir als crèdits com a guitarrista a l’àlbum “Bleach” perquè va pagar els diners per a les sessions d’enregistrament.

Després que el disc fos acabat, Everman tenia previst de quedar-se al grup com a segon guitarrista, però va ser-ne expulsat durant la primera gira pels Estats Units.

Segon disc del grup Nevermind (1991)

A principis del 1990, el grup va començar a treballar amb el productor Butch Vig en les sessions del nou disc que es va titular Nevermind  i van decidir canviar de bateria incorporant-se definitivament  Dave Grohl. Van fitxar per una gran  discogràfica DGC Records, i en acabar la gravació el grup estava decebut per la sonoritat del disc que no sonava tan alternatiu com ells voldrien sinò que tenia so de  rock potent però “radiofònic”.

El cas és que, el productor va fer una gran feina i aquest àlbum  va suposar un `èxit immens. Es va situar en el disc més venut l’any 1991  als Estat Units, superant   el disc Dangerous de Michael Jackson.

El seu single “Smells Like Teen Spirit” es va fer molt popular a la MTV, tot inspirant una allau d’imitadors i portant el so grunge a les masses. El grup que tenia un orígen molt humil i que estava superat per l’èxit va decidir  en contra de tot pronòstic, no fer una gran gira mundial de presentació del disc sinò fer només alguns concerts puntuals  menys ambiciosos.

Pel  tercer disc d’estudi, In Utero, el grup va decidir de treballar amb el productor Steve Albini, que havia gravat amb el grup Pixies. Les sessions amb Albini van ser productives i força ràpides: la versió inicial del disc va ser enregistrada i mesclada en dues setmanes, molt lluny dels mesos que van caler per enregistrar i mesclar “Nevermind”. Nirvana volia  per donar al disc un so menys polit i artificial, com si el grup es volgués distanciar de part de la seva nova audiència de masses, que paraven poca o gens d’atenció als grups alternatius. El disseny i el contingut del l’àlbum van ser censurats en algunes botigues per considerar-lo massa polèmics.

Nirvana en directe promocionant el seu darrer disc In Utero

Kurt Cobain no portava gens bé l’èxit i patia sentiments depressius i autodestructius. A més tenia adiccions molt fortes a les drogues i el seu estat de salut era delicat. Tot es va complicar després d’un concert a Munic, l’1 de març de 1994, a Kurt Cobain li van diagnosticar bronquitis i laringitis severa.

Kurt va morir el  5 d’abril de 1994. Es va treure la vida quan només tenia 27 anys.

Aquesta setmana és una proposta meva (Xavier), NIRVANA és un grup que sempre he escoltat molt. Espero que aquest Bon dia amb Melodia us hagi agradat i us hagi ajudat a conèixer aquesta banda. NIRVANA ha suposat un grup molt important per la història de la música per la seva cruesa, potència i sinceritat. Rock en estat pur! Bona última setmana a tothom!!!

El directe NIRVANA Mtv Umplugged és un concert en format acústic imprescindible. Editat de forma póstuma és considerat com un comiat de Kurt Cobain als seus seguidors. Descansi en pau.

Tots els nens i nenes naixem diferents: alguns neixen molt petits, d’altres pèl-rojos, amb les mans grans, molt peluts… i n’hi ha que, a més a més, neixen amb unes determinades característiques que els fan especials. A aquestes característiques se les anomena Síndrome de Down.
Els nens i nenes amb síndrome de Down tenen els ulls ametllats, la cara més planeta, la llengua grossa i a vegades problemes al cor i, sovint, s’han d’esforçar més que la resta per aprendre les coses. En canvi, són persones molt afectuoses i alegres que els hi encanta riure, viure i estimar a tothom. Potser per això, alguns en diuen que tenen el cromosoma de la felicitat.

La síndrome es va descobrir l’any 1959 i es calcula que un de cada 733 bebès neixen amb aquesta característica. El desembre de 2011, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 21 de març Dia Mundial de la Síndrome de Down. La data va ser seleccionada per la Down Syndrome International ja que són uns nombres significatius; el mes número 3 de la triplicació del genoma i el dia 21 per ser el vint-i-unè cromosoma.

No existeix, actualment, cap tractament mèdic que “curi” la síndrome de Down o que elimini el cromosoma 21 extra. Malgrat això, sí que es disposa de molt bons recursos que ajuden a incorporar cada persona amb Síndrome de Down a la societat, on serà capaç de desenvolupar les seves múltiples habilitats i capacitats pròpies.
Amb aquesta celebració, l’ONU vol augmentar la consciència pública sobre la qüestió i vol ressaltar la importància de la seva autonomia i independència individual, en particular la llibertat de prendre les seves pròpies decisions.

Per aquest motiu, durant els dies anteriors i posteriors, les organitzacions de Síndrome de Down al voltant del món organitzen i participen en esdeveniments per a conscienciar de l’existència i necessitats que la Síndrome de Down provoca. Una d‘aquestes accions es va fer viral el març del 2018, en un emotiu vídeo on es pot observar la reivindicació de cinquanta mares amb els seus fills amb síndrome de Down fent un karaoke dins del cotxe (conegut com a “carpool Karaoke) amb el lema “Wouldn’t change a thing” (“No canviaríem res”).

Cristina Perri

Christina Perri – A thousand years – Mil anys. BSO de la pel·lícula Crepuscle
Començar el dia (Twilight saga: Breaking down)
La cançó és de la nord-americana Christina Perri, i l’interpreten amb el llenguatge de signes britànic Makaton, una forma simplificada de llenguatge de signes que permet facilitar la comunicació a les persones amb dificultats d’aprenentatge a través de signes i símbols propis i que es fa amb el suport de la parla.
Milers de persones ja l’han vist arreu del món. La mateixa Christina Perri, que va donar permís per utilitzar la seva cançó, ha donat suport a la iniciativa.

Aquesta setmana és una proposta  molt emotiva de la Laia, la nostra mestra especialista d’Educació Especial. Moltíssimes gràcies  Laia per ajudar-nos a conèixer aquesta realitat i de com la música  i amb  aquesta campanya  es pot ajudar a visibilitzar la causa.

Bona setmana a tots i totes!

Lletra en català de la cançó de Christina Perri,
A thousand years (lletra traduïda)
El cor batega ràpid,
colors i promeses,
com ser valenta?
com puc voler quan temo caure?
Però veient-te només,
tots els meus dubtes d’alguna manera desapareixen,
un pas més a prop,
he mort tots els dies esperant-te,
volgut, no tinguis por que t’hagi volgut,
durant mil anys.
et voldré per altres mil més.
El temps roman detingut,
bellesa en tot el que ella és,
seré valent,
no deixaré que res es porti
el que està davant de mi,
cada respiració,
cada hora que ha arribat a (ha acabat en) això,
un pas més a prop.
He mort tots els dies esperant-te,
volgut, no tinguis por que t’hagi volgut,
durant mil anys.
et voldré per altres mil més.
I tot el temps (all along) vaig creure que et trobaria,
el temps ha portat el teu cor fins a mi,
t’he volgut durant mil anys,
et voldré per altres mil més,
un pas més a prop,
un pas més a prop.
He mort tots els dies esperant-te,
volgut, no tinguis por que t’hagi volgut,
durant mil anys.
et voldré per altres mil més.
I tot el temps vaig creure que et trobaria,
el temps ha portat el teu cor fins mi,
t’he volgut durant mil anys,
et voldré per altres mil més.

Sia Furler
Sia Kate Isobelle Furler, més coneguda com Sia, és una cantant i compositora que va néixer a Adelaida, Austràlia, el 18 de desembre de 1975. El seu pare és músic i ha tocat en diverses bandes com Foreday Riders, Rum Jungle, Fat Time, Jump Back Jack, i Mount Lofty Rangers. La seva mare és una cantautora, músic i professora d’art. El tiet de Sia és Kevin Colson, actor i cantant britànic.

De petita, Sia imitava els seus cantants preferits com Sting, Steve Wonder o Aretha Franklin.
Quan tenia 17 anys va cantar en públic per primera vegada una cançó en un Karaoke i gràcies a la seva prodigiosa veu, al cap d’un temps va començar la seva carrera musical. L’any 2000 va editar el seu primer disc i també va fer de corista del grup funk Jamiroquai, l’any 2001 va treure el segon àlbum i va ser molt ben acollit per la crítica.

Sia

Després d’editar el disc We are born (2010), Sia es va prendre un descans i va començar a co-escriure cançons per a altres artistes (“Pretty Hurts”) de Beyoncé, (“Loved Me Back to Life”) de Céline Dion, (“Wild Ones”) de Flo Rida, (“Titanium” i “She Wolf (Falling to Pieces)”) de David Guetta, (“Double Rainbow”) de Katy Perry, (“Diamonds”) de Rihanna,(“Perfume”) de Britney Spears i “Chasing Shadows” de Shakira.

Després va recuperar la seva carrera artística:
El seu darrers àlbums propis  són  “1000 Forms of Fear” (2014), “This is acting” (2016) i “Every day is Christmas”  (2017).

En quant a la filmografia, Sia ha realitzat diferents pel·lícules. L’any passat (2018) va participar en un  film titulat  Charming i també en el documental Dominion.

Chandelier
Chandelier en català: «canelobre» o «llum d’aranya» – és una cançó La cançó co-escrita per la cantautora australiana Sia i Jesse Shatkinde editada l’any 2014, escollida com a senzill del seu sisè àlbum d’estudi, 1000 Forms of fear. El vídeo i la cançó contenen referències a la vida i els sentiments de la pròpia cantant. La lletra a diferència de la majoria de cançons pop, és força trista, és una reflexió d’una persona que vol canviar el rumb de la seva vida de caos i soledat però no ho aconsegueix. Sovint Sia actua tapant-se la cara amb perruques. No li agrada gaire ser famosa. Justament en aquesta cançó  ho explica. Quan es va convertir en una artista coneguda, va tenir problemes d’adicció a l’alcohol i a les drogues. D’alguna manera al tapar-se vol recuperar la seva intimitat perduda.

El Video Oficial de “Chandelier” ser publicat a Youtube VEVO el 6 maig 2014 en el vídeo apareix la ballarina Maddie Ziegler, una paricipant del concurs televisiu de Dance Moms, que li va demanar mitjançant Twitter aparèixer en el vídeoclip. L’exit va ser rotund i en poc temps el vídeo es va convertir en un dels més vistos d’aquell any a internet, amb més de 200 milions de visites.

Aquesta setmana és una proposta de’n Roc Casademunt de 6è. Moltíssimes gràcies per la teva proposta. Espero més suggeriments vostres i comentaris! Gaudiu del Bon dia amb Melodia!

Chandelier
Party girls don’t get hurt
Can’t feel anything, when will I learn
I push it down, push it down

I’m the one “for a good time call”
Phone’s blowin’ up, they’re ringin’ my doorbell
I feel the love, feel the love

1,2,3 1,2,3 drink
1,2,3 1,2,3 drink
1,2,3 1,2,3 drink

Throw ‘em back, ‘til I lose count

I’m gonna swing from the chandelier, from the chandelier
I’m gonna live like tomorrow doesn’t exist
Like it doesn’t exist
I’m gonna fly like a bird through the night, feel my tears as they dry
I’m gonna swing from the chandelier, from the chandelier

But I’m holding on for dear life, won’t look down won’t open my eyes
Keep my glass full until morning light, ‘cos I’m just holding on for tonight
Help me, I’m holding on for dear life, won’t look down won’t open my eyes
Keep my glass full until morning light, ‘cos I’m just holding on for tonight
On for tonight

Sun is up, I’m a mess
Gotta get out now, gotta run from this
Here comes the shame, here comes the shame

1,2,3 1,2,3 drink
1,2,3 1,2,3 drink
1,2,3 1,2,3 drink

I’m gonna swing from the chandelier, from the chandelier
I’m gonna live like tomorrow doesn’t exist
Like it doesn’t exist
I’m gonna fly like a bird through the night, feel my tears as they dry
I’m gonna swing from the chandelier, from the chandelier

Marshmello

Marshmello és un DJ i productor de música electrònica i dance. Va guanyar notorietat al realitzar remix de temes de Jack Ü i Zedd. La identitat de Marshmello és desconeguda, ja que, inspirat en altres DJ que oculten la cara com Deadmau5 i Daft Punk , aquest en les seves presentacions utilitza una mena de caixa blanca que simula un malví amb un emoticona. No obstant això, molts han assenyalat que es tracta del DJ Chris Comstock, també conegut com dickhead, ja que tots dos han al·legat tenir els mateixos cognoms, aniversari, tattoos i gustos musicals similars.

El seu estil musical inclou sons orientats al groove, synth i música electrònica ballable bass-heavy. Malgrat l’anonimat, la seva carrera va rebre reconeixement internacional l’any 2015, en començar a publicar diversos tracks de la seva autoria a internet. Després van venir els remixes de “Beautiful Now” (de Zedd), “Where Are U Now” de Jack Ü i d’altres, així com el seu propi senzill Alone de Alan Walker.

Marshmello

El 3 de març de 2015, Marshmello va publicar la seva primera cançó titulada “WaVeZ” , com un mix original en la pàgina de SoundCloud. A mesura que anava llançant més cançons, va començar a rebre suport de Djs coneguts com Skrillex, que va compartir la seva cançó “Find Em” .

Marshmello va llançar el seu àlbum debut Joytime el 8 de gener de 2016, el qual consta de 10 temes. Aquest treball discogràfic va ser publicat a través del seu propi segell Joytime Collective. Va aconseguir el top de les llistes d’àlbums electrònics d’iTunes en el primer dia del seu llançament. Dos senzills van sortir d’aquest àlbum: “Keep It Mello” , al costat del raper Omar Linx i “Want U 2” .

El seu primer tema amb el segell Monstercat va ser “Alone” , que apareix en el recopilatori Monstercat 027 – Cataclysm . El 19 de juny del 2016 es va presentar a Electric Daisy Carnival 2016 a Las Vegas, on el DJ neerlandès Tiësto, va aparèixer a l’escenari i va utilitzar el seu casc, aparentant ser Marshmello. L’esdeveniment va ser assenyalat temps després com un truc publicitari, que buscava fer èmfasi en les seves dates de gira.
Un mes després va publicar el vídeo musical per “Alone” a YouTube, el qual va aconseguir més de 100.000.000 de visites en tres mesos.
l’agost del 2018 va anunciar una gira titulada Ritual Tour, amb concerts als Estats Units, la Xina, Corea del Sud, Índia i Paraguai.

Els periodistes també van especular que Marshmello podria ser Martin Garrix, Jauz, o un col·lectiu de productors i DJs gestionats per Shalizi. Tanmateix, al llarg de la història de l’art, la literatura i la música hi ha hagut molts artistes que han amagat la seva identitat. El que realment és important és que la obra tingui qualitat,  i no tan qui la fa, si és famós o no. Què us sembla?

Happier és una cançó estrenada el passat 24 de setembre de 2018. El vídeo ens dona pistes sobre quin és el significat de la cançó i de la importància de les emocions.

Aquesta setmana és una proposta del Jan de 5è. A molts de vosaltres us agrada Marshmello i fins i tot heu fet màscares de Carnaval com la seva. Doncs gaudiu de la cançó. Bon Carnaval a tothom i bon regnat de Sa Majestat Carnestoltes i aviat… benviguda a la Vella Quaresma!

Happier
[Intro]
Lately, I’ve been, I’ve been thinking
I want you to be happier, I want you to be happier

[Verse 1]
When the morning comes
When we see what we’ve become
In the cold light of day, we’re a flame in the wind
Not the fire that we’ve begun
Every argument, every word we can’t take back
‘Cause with all that has happened
I think that we both know the way that this story ends

[Chorus]
Then only for a minute
I want to change my mind
‘Cause this just don’t feel right to me
I wanna raise your spirits
I want to see you smile but
Know that means I’ll have to leave

[Post-Chorus]
Know that means I’ll have to leave
Lately, I’ve been, I’ve been thinking
I want you to be happier, I want you to be happier

[Verse 2]
When the evening falls
And I’m left there with my thoughts
And the image of you being with someone else
Well, it’s eating me up inside
But we ran our course, we pretended we’re okay
Now if we jump together, at least we can swim
Far away from the wreck we made

[Chorus]
Then only for a minute
I want to change my mind
‘Cause this just don’t feel right to me
I wanna raise your spirits
I want to see you smile but
Know that means I’ll have to leave

[Post-Chorus]
Know that means I’ll have to leave
Lately, I’ve been, I’ve been thinking
I want you to be happier, I want you to be happier

[Bridge]
So I’ll go, I’ll go
I will go, go, go
So I’ll go, I’ll go
I will go, go, go

[Pre-Chorus]
Lately, I’ve been, I’ve been thinking
I want you to be happier, I want you to be happier
Even though I might not like this
I think that you’ll be happier, I want you to be happier

[Chorus]
Then only for a minute (Only for a minute)
I want to change my mind
‘Cause this just don’t feel right to me (Right to me)
I wanna raise your spirits (Wanna raise your spirits)
I want to see you smile but
Know that means I’ll have to leave

[Post-Chorus]
Know that means I’ll have to leave
Lately, I’ve been, I’ve been thinking
I want you to be happier, I want you to be happier

[Outro]
So I’ll go, I’ll go
I will go, go, go

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU

John Lennon

THE BEATLES va ser un grup de música Pop i Rock dels anys 60 que provenia de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

John Lennon va néixer el 9 d’octubre de 1940 a Liverpool Anglaterra. El seu nom complet és John Winston Lennon. Va ser assassinat el 8 de desembre de 1980 (40 anys) a Nova York.

Un xic d’història
Als anys 60, va haver molts fets històrics importants, però el que més va influenciar als Beatles va ser “la guerra del Vietnam”.
Estats Units van bombardejar de manera intensa Vietnam del Nord i van morir moltes persones.
A finals dels 60 apareix un moviment social e ideològic que va marcar molt als Beatles, aquest és el “moviment Hippie”. Eren joves que no volien la guerra, volien la pau i es preocupaven pel medi ambient. Els hi agradaven molt els colors, anar amb cabells llargs, roba de colors brillants, camises llargues… Els seus valors bàsics van ser la tolerància i l’amor.

Els Beatles van aparèixer en mig de tota aquesta època, per tant la seva música està influenciada per temes de la pau, l’amor, de rebuig a la guerra, etc. El grup es va dissoldre l’any 1970. Els quatre components van seguir tocant en solitari o amb altres grups durant més o menys temps.

IMAGINE  *Especial dia de la Pau
És una cançó  escrita per John Lennon – amb col·laboració  de Yoko Ono, publicada el 1971, quan els Beatles ja s’havien separat.
La cançó  es queixa de les guerres, de les fronteres, de la religió  i conclou dient que hauríem de compartir un  món en PAU. Per aquesta raó la cançó s’ha convertit en l’himne oficial de l’organització  Amnistia Internacional.

La lletra de la cançó està inspirada en les esperances de Lennon dipositades en una pau mundial, si bé l’origen de la mateixa no és del tot clar. El 1963 Lennon obria la cançó de The Beatles “I’ll Get You” amb el vers: “Imagine I’m in love with you, it ‘s easy’ cause I know”, que guarda certa semblança amb l’estructura de “Imagine”. Així i tot, part de la cançó podria haver estat influenciada per la poesia de Yoko Ono, en relació a la seva infància viscuda al Japó durant la Segona Guerra Mundial. En el seu llibre Grapefruit, de 1964, Yoko escriu: “Imagine a Raindrop” i “Imagine the clouds dripping” (que pot traduir al català com “Imagina una gota de pluja” i “Imagina núvols degotant”).

Bona setmana a tothom! Molta pau i solidaritat!!!

Imagine (Anglès)
Imagine there’s no Heaven
It’s easy if you try
And no Hell below us
Above us only sky

Imagine all the people
Living for today
Imagine there’s no country
It isn’t hard to do

Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you will join us
And the world will be as one

Imagine no posessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
Or Brotherhood of Man

Imagine all the people
Sharing all the world
You may say that I’m a dreamer
But I’m not the only one

I hope someday you will join us
And the world will be as one

Imagine (Traducció al Català)

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

CURIOSITATS
Versions curioses del tema Imagine!

Vols apendre a tocar aquesta cançó amb la guitarra?

DENIP A L’ESCOLA LES FONTS!

Dove Cameron

Chloe Celeste Hosterman  (Dave Cameron)
Chloe Celeste Hosterman de nom artístic Dave Cameron va néixer a Seattle, Washington, filla de Philip Alan Hosterman i Bonnie Wallace, que després es van divorciar, i té una germana gran, Claire Hosterman. Va ser criada a Bainbridge Island, Washington. Quan era petita, anava al Sakai Intermediate School. A l’edat de vuit anys va començar a actuar en teatre amateur, al Bainbridge Performing Arts. Quan Cameron tenia catorze anys, la seva família es va mudar a Los Angeles. Allà va assistir a la Burbank High School i va cantar en el Campionat Nacional de Espectacles de Cors.

Cameron és d’ascendència escocesa i francesa, i parla de forma fluïda el francès, després d’haver passat molts anys de la seva vida a França.

Ella ha declarat que va patir bullying, a partir de cinquè curs, fins al final de l’escola secundària. El seu pare va morir el 2011 quan tenia 15 anys d’edat. Independentment de la pressió a l’escola, ella es va centrar en els seu somni de convertir-se en un èxit en l’entreteniment: «Em vaig apassionar totalment en convertir-me en actriu i cantant. Estic totalment immersa en mi mateixa.»

Liv and Maddie

El 2012, Dove va ser triada per a formar part d’una nova sèrie de Disney Channel “Bits and Pieces”. Poc temps després d’haver gravat l’episodi pilot, Bits and Pieces va ser reconvertit en Liv and Maddie i Cameron va protagonitzar en un paper doble a Liv i Maddie Rooney.

El 27 d’agost de 2013, Cameron va llançar una versió pròpia de «On Top of the World» d’Imagine Dragons com a senzill promocional. El 15 d’octubre de 2013, va ser llançat «Better In Stereo» com senzill de Walt Disney Records. «Better In Stereo» va fer el seu debut a la llista Kid Digital Songs de Billboard, posicionant-se en el lloc 21 abans de posicionar-se en el número 1, convertint-se en el primer èxit de Cameron. El següent senzill de Dove, «Count Em In», va ser llançat el 3 de juny de 2014.17 La cançó es va posicionar en el número 1 de la llista Kid Digital Songs de Billboard.Cameron va tenir un paper important en el seu primera pel·lícula fora de Disney Barely Lethal, llançada als cinemes per A24 Films el 2015.

Dove va obtenir un gran èxit en la pel·lícula infantil més important de 2015, Descendants (En castellà Los Descendientes). La pel·lícula es va estrenar el 8 d’agost de 2015 i va ser vista al cinema per 6,6 milions d’espectadors. L’èxit de la pel·lícula va ser tan gran que Disney va ordenar una seqüela de la pel·lícula, que va ser estrenada a 2017. Dove va obtenir les seves primeres dues cançons ubicades a la llista Billboard Hot 100: «Rotten to the Core» -interpretada costat de Cameron Boyce, Booboo Stewart i Sofia Carson- i «If Only» -interpretada únicament per Dove-. El soundtrack de la pel·lícula es va posicionar en el Nº1 de la taula Billboard 200, convertint-se en la primera banda sonora d’una pel·lícula de Disney Channel a fer-ho des del de High School Musical 2.

The Girl and the Dreamcatcher

El 2015, Cameron i Ryan McCartan van llançar una banda anomenada The Girl and the Dreamcatcher. L’1 d’octubre de 2015, van llançar el seu primer vídeo musical, de la cançó «Written in the Stars». La banda va llançar el seu segon senzill , «Glowing in the Dark» el 29 de gener de 2016, amb millor resultat. La tercera cançó del grup, una reedició única d’una cançó que van cantar anteriorment a Youtube, «Someone You Like», publicat el 8 d’abril de 2016. I el seu quart single és la cançó “Make You Stay» cançó que va ser pujada el 16 de juny de l’2016 a seu nou canal de YouTube. A l’octubre de 2016, com a resultat de la ruptura sentimental de Dove i Ryan , el duo musical es va disoldre.

Born Ready (B.S.O. Marvel Rising)

Portada del single Born Ready

Aquesta setmana Born Ready és una proposta de la Náyade. Gràcies per participar al Bon dia amb Melodia! Suposo que alguns i algunes de vosaltres la coneixeu. Es tracta d’una cançó que pertany a la Banda sonora de la pel·lícula de superherois “Marvel Rising“.

Els  compositors de la cançó  són Tova Litvin i el multiinstrumentista/productor Doug Rockwell. La veu la posa Dove Cameron. Espero que us agradi.

Bona setmana a tothom!!!

Born Ready

Ready, set
Time to be a fighter
Don’t look down
Keep on climbing higher
Be yourself, ‘cause heroes shine in different ways

And when your voice can’t make a sound
Just know we hear you all around
Don’t need to fit into the crowd
To be a force of nature

We’re gonna be, we’re gonna be, we’re gonna be the best
They’re gonna see, they’re gonna see that we were born for this

So if it takes forever
We’ll save the world together
We were born ready
We were born ready, yeah, yeah, yeah
And if your heart surrenders
We’ll hold it up together
We were born ready
We were born ready
Don’t care if the world ain’t ready for me

So if it takes forever
We’ll save the world together
We were born ready
We were born ready, yeah, yeah, yeah

And if your heart surrenders
We’ll hold it up together
We were born ready
We were born ready
Don’t care if the world ain’t ready for me
Don’t care if the world ain’t ready
Don’t care if the world ain’t ready for me
We were born ready
We were born ready
Don’t care if the world ain’t ready for me
Don’t care if the world ain’t ready for me

Queen

Queen
Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Estava formada pel bateria Roger Taylor, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i per Freddie Mercury, posseïdor d’una veu excepcional amb un registre poc comú.
La banda va ser molt  coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Han venut més de 300 milions de discos, una de les bandes que més n’ha venut de la història. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que R.Taylor i B.May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers.

Bohemian Rhapsody
La va composar Freddie Mercury per l’àlbum A Night at the Opera del 1975.
La cançó no té tornada, el seu lloc és ocupat per composicions aparentment inconnexes que inclouen fragments d’òpera, un passatge “a cappella” i un solo heavy metal.
En el seu moment es va convertir en un gran èxit comercial. És considerada l’obra mestra de Queen i una de les millors cançons de tots els temps. Llarga vida al Rock!

Aquesta setmana és una petició del Victor González i el Roc Casademunt. Moltes gràcies nois!!! Una proposta magnífica per la setmana de Santa Cecília. Gaudiu-la!

Bohemian Rhapsody (La pel·lícula)
Fa uns mesos que tothom parla de QUEEN. Perquè? Doncs perquè aquest mes de novembre s’ha estrenat una pel·lícula titulada “Bohemian Rhapsody” on s’explica els inicis de la banda, els conflictes interns, la vida personal de Freddy Mercury, el  procés de creació de  cançons mítiques  com “We Will rock you” o la mateixa “Bohemian Rhapsody”, etc. Un film a mig camí entre la  ficció mig biogràfic ple de dificultats, que ha necessitat 8 anys de producció i rodatge, amb canvis de director i de protagonista. Un cop estrenada ha tingut moltes crítiques però  està funcionant molt bé a les sales de cinema i certament ha tornat a posar d’actualitat la música de Queen.

Bohemian Rhapsody

Is this the real life?
Is this just fantasy?
Caught in a landslide
No escape from reality

Open your eyes
Look up to the skies and see
I’m just a poor boy
I need no sympathy
Because I’m easy come, easy go
Little high, little low
Anyway the wind blows
Doesn’t really matter to me
To me

Mama, just killed a man
Put a gun against his head
Pulled my trigger, now he’s dead
Mama, life had just begun
But now I’ve gone and thrown it all away

Mama!
Didn’t mean to make you cry
If I’m not back again this time tomorrow
Carry on, carry on
As if nothing really matters

Too late, my time has come
Sends shivers down my spine
Body’s aching all the time
Goodbye everybody
I’ve got to go
Gotta leave you all behind
And face the truth

Mama!
(Anyway the wind blows)
I don’t wanna die
I sometimes wish I’d never been born at all

I see a little silhouetto of a man
Scaramouche! Scaramouche!
Will you do the fandango?
Thunderbolt and lightning
Very, very frightening me!
Galileo! Galileo!
Galileo! Galileo!
Galileo, Figaro!
Magnifico!

I’m just a poor boy and nobody loves me
He’s just a poor boy from a poor family
Spare him his life, from this monstrosity

Easy come, easy go
Will you let me go?

Bismillah!
No, we will not let you go!
(Let him go!)
Bismillah!
We will not let you go!
(Let him go!)
Bismillah!
We will not let you go!
(Let me go!)
Will not let you go!
(Let me go!)
Never, never let you go!
Never let me go!
No, no, no, no, no, no, no!

Oh, mamma mia, mamma mia!
Mamma mia, let me go!
Beelzebub, has a devil put aside for me!
For me!
For me!

So you think you can stone me and spit in my eye?
So you think you can love me and leave me to die?
Oh, baby!
Can’t do this to me, baby!
Just gotta get out
Just gotta get right outta here!

Oh, yeah! Oh, yeah!

Nothing really matters
Anyone can see
Nothing really matters
Nothing really matters to me

Anyway the wind blows

Curiositats

Brian May  és un excel·lent guitarrista i  compositor, també canta i toca els teclats.   A part de totes aquestes habilitats musicals Brian  May  és Doctor en  astrofísica de la Imperisal College of London i escriptor de diferents textos científics. La seva tesi va consisitir en un “Estudi de les velociats radials en el núvol de pols zodiacal”. Impressionant!

Brian May (Física aplicada a l’astronomia)

Una altra curiositat de Brina May també és força sorprenent. La seva inseparable guitarra és la Red Special, la  va utilitzar en tota la seva carrera musical. Aquesta guitarra, la va dissenyar i construir ell mateix amb l’ajut del seu pare l’any  1963 quan era molt jove. Quin talent! Link per a més curiositats sobre la guitarra Red Special.

De jove amb la seva guitarra Red Special

Damien Chazelle i Justin Hurtwitz Director i compositor respectivament  de la pel.lícula La La Land

Justin Hurwitz va néixer a Los Angeles, Califòrnia el 22 de gener de 1985.
És un compositor i guionista nord-americà, conegut per les seves col·laboracions amb el guionista i director Damien Chazelle en les pel·lícules Whiplash (2014) i La La Land (2016) .

Hurwitz i Chazelle es van conèixer com a estudiants universitaris a la Universitat de Harvard on tocaven habitualment en una mateixa banda i es van convertir en companys de habitació i es van fer bons amics.

La la land
La La Land és una pel·lícula estatunidenca del 2016, una comèdia dramàtica i romàntica musical escrita i dirigida per Damien Chazelle i protagonitzada per Ryan Gosling i Emma Stone, sobre un músic i una aspirant a actriu que es coneixen i s’enamoren a Los Angeles. El títol fa referència tant al malnom de la ciutat com a l’expressió anglesa Lalaland (“el país dels qui no tenen contacte amb la realitat”).

Chazelle va tenir la idea de la pel·lícula l’any 2006 i va escriure’n el guió ja el 2010, però no trobava cap estudi cinematogràfic que volgués finançar-la sense afectar la seva visió creativa. Finalment, després de l’èxit que va tenir el 2014 amb la pel·lícula Whiplash, Summit Entertainment se’n va fer càrrec. La La Land es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 31 d’agost del 2016. La recaptació va superar de molt el cost, de 30 milions de dòlars.

La pel·lícula va ser ben rebuda, i es va considerar una de les millors del 2016. Els crítics van lloar el guió i la direcció de Chazelle, les actuacions de Gosling i Stone, la banda sonora de Justin Hurwitz i els números musicals que inclou. Als Premis Globus d’Or va establir el rècord de nombre de premis guanyats per una mateixa pel·lícula, amb set guardons: millor pel·lícula – musical o comèdia, millor director, millor actor (per Gosling), millor actriu (per Stone), millor guió, millor banda sonora original i millor cançó original (“City of Stars”). Va obtenir sis Oscars (2017), entre els quals destaquen els de millor director per Damien Chazelle i millor actriu per Emma Stone

Aquesta música és una proposta de l’Albert, el nostre mestre d’Educació Física, que com ja sabeu li agrada molt ballar. Gràcies per la proposta Albert. Segur que començarem el dia ben animats. Bona setmana a tothom!!!

Another day of the sun
I think about that day
I left him at a Greyhound station
West of Santa Fé
We were seventeen, but he was sweet and it was true
Still I did what I had to do
‘Cause I just knew
Summer Sunday nights
We’d sink into our seats
Right as they dimmed out all the lights
A Technicolor world made out of music and machine
It called me to be on that screen
And live inside each scene
Without a nickel to my name
Hopped a bus, here I came
Could be brave or just insane
We’ll have to see
‘Cause maybe in that sleepy town
He’ll sit one day, the lights are down
He’ll see my face and think of how he
Used to know me
Climb these hills
I’m reaching for the heights
And chasing all the lights that shine
And when they let you down
You’ll get up off the ground
‘Cause morning rolls around
And it’s…

Curiositats
Remenant per internet podreu troba desenes de curiositats sobre aquesta pel·lícula. Aqúí en teniu unes quantes en aquest vídeo resum. Gaudiu-lo!

Michael Jackson

MICHAEL JACKSON

Michael Joseph Jackson (Gary, Indiana, 29 d’agost de 1958 – Los Angeles, 25 de juny de 2009) va ser un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop estaunidenc. Conegut com el «rei del pop», les seves contribucions a la música, el ball i la moda, a més a més de la seva coneguda vida pública, en feren una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.

Michael Jackson era el setè de nou germans (de fet, eren 10 germans, Marlon era bessó d’un nen que va morir poc després del naixement): Rebbie, Jackie, Tito, Jermaine, LaToya, Marlon, Randy i Janet. El seu pare, Joseph Jackson, treballava d’obrer i tota la família vivia en una humil casa al carrer Jackson de la ciutat de Gary .

Joseph Jackson ja formava part del món musical, perquè havia format part de diferents grups musicals, però tots havien estat un fracàs. Per això, va decidir crear-ne un amb els seus fills i d’aquí sorgiren The Jackson Five. En un principi, Michael no formava part del grup, però gràcies a un petit incident en què el seu pare el va sentir cantar mentre actuava per a la seva mare, es va convertir en el cantant i el personatge principal del grup quan només tenia cinc anys. Alguns dels seus èxits més coneguts amb els Jacksons 5 són: “I want you back”, “ABC”, “The love you save” i “I’ll be there”.

El 1972, quan encara formava part del grup, Michael va registrar el seu primer disc com a solista. Amb la fama, es va accentuar l’aïllament infantil de Michael que, juntament amb els maltractaments que patia per part del seu pare, van marcar la seva infància i adolescència.
La seva millor època plena de grans èxits i fama va començar l’any 1982, quan va publicar l’àlbum “Thriller”, que es va convertir en el més venut de la història, amb 109 milions de còpies, i actualment encara ho és. D’aquest àlbum, és famosa la cançó del mateix nom i més concretament el seu videoclip: un curtmetratge dirigit per John Landis en què apareixen zombis i homes llop, i del qual s’ha fet característic el ball que realitza Michael Jackson amb els zombis.

Al llarg de la seva carrera va rebre moltíssims premis, títols i condecoracions, com ara el World Music Award a l’artista pop masculí més venut del mil·lenni”
La seva vida personal va ser complicada, la premsa el va criticar durament i sovint s’inventaven noticies falses sobre ell.
Va morir el 25 de juny de 2009 a Los Angeles (Estats Units), a l’edat de 50 anys, a causa d’una aturada cardíaca.
Més informació sobre Michael Jackson a la Vikipèdia. Si teniu temps, val la pena aprofundir en la seva biografia, és molt interessant.

Billie Jean
Va ser escrita per Jackson i produïda per Quincy Jones per al sisè àlbum com a solista del cantant, Thriller, del 1982. Amb el directe de “Billie Jean”, Michael Jackson oferia un dels seus més importants shows i escenografies dels seus concerts. És considerada com una de les millors cançons de la historia, compta amb una composició musical molt atractiva i melòdica. Un dels elements que fa tan potent i enganxosa aquesta cançó és probablement l’entrada de bateria tan característica i la seqüència de baix juntament amb la base de teclats.

Billie Jean va obtenir el número u durant 9 setmanes als Estats Units i també va ser número 1 al Regne Unit, Austràlia, Itàlia, Mèxic i Espanya. Va rebre dos premis Grammy en 1984, un d’ells en la categoria de millor cançó masculina.

Aquesta setmana és una proposta de la Martina Prat de 4t. Moltes gràcies Martina per la proposta!!! Un grandíssim tema!!!

Curiositats
El videoclip de la cançó  va ajudar a convertir-la en un gran èxit. El 25 de març de 1983, “Billie Jean” i Jackson van arribar a una audiència fins i tot superior quan ell va debutar amb la cançó davant una audiència en directe en el rodatge del tribut especial Motown 25: Yesterday, Today, Forever. Ajuntant-se amb els Jackson 5 per una barreja dels seus èxits, ell estava a l’escenari per a una actuació a soles espectacular. Vestit amb una jaqueta negra llampant, camisa platejada brillant, pantalons negres estrets i escurçats per mostrar els mitjons blancs amb lluentons i mocassins negres, i un sol guant de lluentons, que havia començat a fer servir durant els concerts amb els Jacksons el 1979 (en les seves actuacions posteriors canviaria la camisa platejada per una blanca i el guant de lluentons per un guant amb incrustacions de diamants, realitzant sempre una actuació similar). Jackson va assenyalar el començament de la seva rutina amb un moviment que passaria a ser una mena de marca registrada seva ajupint-se i encaixant a pressió un barret negre al seu cap. Jackson va sincronitzar els llavis a la cançó i l’audiència es va aixecar als seus peus.

Va ser durant aquesta electritzant actuació quan Jackson també va debutar amb un moviment de dansa que ell havia descobert de joves negres de la ciutat i retocat per fer-lo distintiu. El “Backslide” va rebre un nou nom pels mitjans després de la interpretació de Jackson: Moonwalk. El pas s’ha convertit des de llavors en el moviment representatiu de Jackson, i és sinònim de la cançó. Aquest ball consisteix a caminar cap enrere de tal manera que sembla que un camina endavant.

Billie Jean (lletra)
She was more like a beauty queen from a movie scene
I said don’t mind, but what do you mean, I am the one
Who will dance on the floor in the round
She said I am the one, who will dance on the floor in the round
She told me her name was Billie Jean, as she caused a scene
Then every head turned with eyes that dreamed of being the one
Who will dance on the floor in the round
People always told me be careful of what you do
And don’t go around breaking young girls’ hearts
And mother always told me be careful of who you love
And be careful of what you do ‘cause the lie becomes the truth
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
For forty days and forty nights
The law was on her side
But who can stand when she’s in demand
Her schemes and plans
‘Cause we danced on the floor in the round
So take my strong advice, just remember to always think twice
(Don’t think twice, don’t think twice)
She told my baby we’d danced till three, then she looked at me
Then showed a photo my baby cried his eyes were like mine (oh, no!)
‘Cause we danced on the floor in the round, baby
People always told me be careful of what you do
And don’t go around breaking young girls’ hearts
She came and stood right by me
Just the smell of sweet perfume
This happened much too soon
She called me to her room
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
She says I am the one,
(You know what you did, (she says he is my son)breaking my heart babe)
She says I am the one
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover (don’t Billie Jean)
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover

Art Garfunkel i Paul Simon

Paul Simon i Art Garfunkel van créixer al barri de Kew Gardens Hills, a Queen, Nova York. Van ser companys de classe a l’institut i van segellar la seva amistat durant la infantesa. El 1955 Simon va compondre algunes cançons, com ara el primer tema del duet, Hey, little Schoolgirl, i li va proposar a Garfunkel fer un grup, amb només 16 anys. Van començar amb el nom de “Tom i Jerry”, inspirant-se amb els personatges de dibuixos animats.
Al llarg de la seva vida els dos amics amb el seu estil barreja de folk, pop i  rock han arribat a ser uns dels grups més importants de la història.

Amb el pas dels anys el grup va esdevenir realment molt popular. Malgrat l’èxit obtingut, el duet no estava gaire còmode perquè Simon s’encarregava totalment de la composició dels temes, i Garfunkel no estava tan implicat. El duet es va separar diverses vegades i ells seguien amb les seves caarreres artístiques en solitari però quan tornaven a actuar junts el públic els aclamava. Malgrat tot, sembla que la seva relació personal no era gaire bona.

Actualitat
Aquesta setmana ha estat notícia que Paul Simon, amb 76 anys, abandona la música definitivament. El seu últim concert va ser el passat dissabte 22 de setembre de 2018 a Flushing Meadows Corona Park, molt aprop del lloc on viva de petit.
“Estic molt agraït per una carrera satisfactòria i, sobretot per les persones que van sentir quelcom en la meva música que va commoure els seus cors” va dir Simon recentment.

Bona setmana! Gaudiu d’aquests dos grans temes seus!!!

«The Sound of Silence» és una cançó del duet Simon and Garfunkel. Fou escrita el febrer de 1964 per Paul Simon poc després de l’assassinat de John F. Kennedy el 1963, i va propulsar el grup cap a la fama.

A «The Sound of Silence», Simon toca la guitarra acústica i tots dos canten. Originalment fou gravada com a peça acústica del seu primer àlbum, Wednesday Morning, 3 A.M. (1964), però sota les ordres del productor de la discogràfica, Tom Wilson, la cançó fou regravada amb percussió, baix elèctric i guitarra elèctrica sense que Simon i Garfunkel ho sabessin ni hi participessin. La cançó fou rellançada com a senzill el setembre de 1965. El senzill va arribar al número u de les llistes l’1 de gener del 1966 i fou inclòs en el posterior àlbum del duet, Sounds of Silence.

Sound of Silence

Hello darkness, my old friend
I’ve come to talk with you again
Because a vision softly creeping
Left its seeds while I was sleeping
And the vision that was planted in my brain
Still remains
Within the sound of silence
In restless dreams I walked alone
Narrow streets of cobblestone
‘Neath the halo of a street lamp
I turned my collar to the cold and damp
When my eyes were stabbed by the flash of a neon light
That split the night
And touched the sound of silence
And in the naked light I saw
Ten thousand people, maybe more
People talking without speaking
People hearing without listening
People writing songs that voices never share
No one dared
Disturb the sound of silence
“Fools” said I, “You do not know
Silence like a cancer grows
Hear my words that I might teach you
Take my arms that I might reach you”
But my words like silent raindrops fell
And echoed in the wells of silence
And the people bowed and prayed
To the neon god they made
And the sign flashed out its warning
In the words that it was forming
And the sign said, “The words of the prophets
Are written on the subway walls
And tenement halls”
And whispered in the sounds of silence

Mrs. Robinson
«Mrs. Robinson» és el títol d’una cançó escrita per Paul Simon i cantada per Simon and Garfunkel. Quan va ser llançada com un senzill el 1968. Va formar part de la banda sonora de la pel·lícula El graduat. On hi s’exlicava una història d’amor d’un jove amb una dona molt més gran que ell. Un any després, la cançó apareixia com a part del disc Bookends i va aconseguir arribar al número u del Billboard Hot 100 dels Estats Units, èxit que la banda aconseguí per segona vegada en la seva carrera, després d’haver-ho fet prèviament amb «The Sound of Silence».
Un altre premi que la cançó va donar al duo va ser el Grammy a l’enregistrament de l’any, el 1969.
El significat real de la cançó segons va explicar al cap d’uns anys el seu autor, és un homenatge a DiMaggio, considerat un dels millors jugadors de beisbol de la història.

Mrs. Robinson
De, de de-de de-de, de-de de-de, de de-de
Do, do do-do do-do, do-do do De-de de-de de de de-de de de de-de de
And here’s to you, Mrs. Robinson Jesus loves you more than you will know Whoa, whoa, whoa God bless you, please, Mrs. Robinson Heaven holds a place for those who pray Hey hey hey, hey hey hey
We’d like to know a little bit about you for our files We’d like to help you learn to help yourself Look around you, all you see are sympathetic eyes Stroll around the grounds until you feel at home
And here’s to you, Mrs. Robinson Jesus loves you more than you will know Whoa, whoa, whoa God bless you, please, Mrs. Robinson Heaven holds a place for those who pray Hey hey hey, hey hey hey
Hide it in a hiding place where no one ever goes Put it in your pantry with your cupcakes It’s a little secret, just the Robinsons’ affair Most of all, you’ve got to hide it from the kids
Coo coo ca choo, Mrs. Robinson Jesus loves you more than you will know Whoa, whoa, whoa God bless you, please, Mrs. Robinson Heaven holds a place for those who pray Hey hey hey, hey hey hey
Sitting on a sofa on a Sunday afternoon Going to the candidates’ debate Laugh about it, shout about it when you’ve got to choose Every way you look at it, you lose
Where have you gone, Joe DiMaggio? A nation turns its lonely eyes to you Woo, woo, woo What’s that you say, Mrs. Robinson? Joltin’ Joe has left and gone away
Hey hey hey, hey hey hey.

Curiositats
Versió de Bon Jovi i Lemonheads