Just fa 40 primaveres va néixer aquesta gran cançó titulada Words. Aquesta setmana dediquem el Bon dia amb melodia a l’artista F.R. David i la seva gran èxit atemporal “Words”.

F. R. David

F. R. David és un cantautor francès  que va néixer l’1 de gener de 1947 a Tunísia, actualment  té 75 anys i  el seu nom real és Eli Robert Fitoussi.

La carrera d’aquest artista s’inicia als anys setanta com a guitarrista del músic grec Vangelis, principalment durant les seves gires de concerts, fet que li va donar experiència d’escenari i li va permetre desenvolupar-se al món de l’espectacle.

Dues de les  seves característiques són les ulleres de sol i la guitarra (una Fender Stratocaster de color blanc).

Va gravar amb Vangelis, un àlbum anomenat Earth, just després, s’uneix al grup francès de rock Les Variations, convertint-se en el cantant principal d’aquesta agrupació, que va venir a ser un d’aquells rars grups que van exportar música rock arreu del món. El grup es dissoldria temps després, no obstant això, Fitoussi romandria a Estats Units durant 5 anys aproximadament, treballant al costat d’estrelles com els Doobie Brothers, Richie Evans, Toto i altres.

Va tornar a França en assabentar-se que el seu tema Words s’havia convertit en un hit arrasador a Europa. El seu pas a la història de la música es va donar en aconseguir vendre més de 8 milions de còpies del seu senzill Words, a tot el món. La permanència del seu tema a les llistes de popularitat va durar des de finals de 1982, fins a entrat l’estiu de 1983. A La Paz, Bolívia va ser el Número 1 de tota la dècada dels anys 80, segons el top 1000 del decenni. El tema —considerat per molts entre estil high energy i balada pop— es caracteritzava per una veu de matisos suaus i aguts. Tot i el seu intens treball al món musical, l’èxit no tornaria a somriure’l novament i va quedar catalogat com a «artista d’un sol hit».

El 1983 Thomas Anders (que després formaria el famós grup Modern Talking) va realitzar un cover de la cançó Pick Up The Phone en idioma alemany.

De menor transcendència van ser els següents treballs musicals de David, sota la modalitat de high energy, els temes Music, Take me back, no aconseguirien figurar amb la magnitud de Words. Cap a 1986 va presentar Sahara Night. El 1987 va gravar el seu àlbum Reflections, del qual el tema Don’t go va ser popular sobre la base del seu llançament per videoclip. El 1993 va llançar el seu tema I’ll try to love again que li va permetre continuar vigent.

Cap al 1999 va realitzar un remake del seu únic hit mundial Words, amb variacions mix i eurodance.

Tot i considerar-se a si mateix com un cantautor, la publicació dels seus treballs musicals ha estat esporàdica, cosa que ha propiciat que la seva trajectòria inicialment d’èxit hagi vingut a menys per la seva escassetat. Recentment treballa en cançons amb un estil simfònic en els seus arranjaments musicals.

Resideix regularment a Saint Germain des Pres (París).

Words
Words don’t come easy to me
How can I find a way to make you see I love you
Words don’t come easy
Words don’t come easy to me
This is the only way for me to say I love you

Words don’t come easy
Well, I’m just a music man
Melodies are so far my best friend
But my words are coming out wrong
Girl, I reveal my heart to you and
Hope that you believe it’s true ‘cause

Words don’t come easy to me
How can I find a way to make you see I love you
Words don’t come easy
This is just a simple song
That I’ve made for you on my own
There’s no hidden meaning you know when I
When I say I love you honey
Please believe I really do ‘cause

Words don’t come easy to me
How can I find a way to make you see I love you
Words don’t come easy
It isn’t easy words don’t come easy
Words don’t come easy to me
How can I find a way to make you see I love you

Words don’t come easy
Don’t come easy to me
This is the only way for me to say I love you
Words don’t come easy
Words don’t come easy

Curiositats
Vídeo amb l’audio original i la lletra subtitulada en anglès i castellà.

Versió en català. Mots (Disc de la Marató 2020)

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/marato/mots-per-roger-argemi-i-maria-jacobs/video/6067887/

Gloria Gaynor

Gloria Gaynor

Gloria Gaynor, nascuda com a Gloria Fowles (Newark, Nova Jersey, 7 de setembre de 1949), actualment té 78 anys. És una cantant estatunidenca de soul i disco, més coneguda per alguns dels seus èxits com I Will Survive (Número 1 a la llista Hot 100 l’any 1979), Never Can Say Goodbye (Número 8 a la llista Hot 100 l’any 1974), i I Am What I Am (Número 82 a la llista Hot 100 l’any 1983).

Considerada una de les dives de la música disco dels 70 i 80, comença la seva carrera amb la banda Soul Satisfiers durant els 60. El seu primer single s’edita el 1965 sota el títol She’ll be sorry/Let me go baby.

Per primera vegada la lletra d’una cançó (I will survive) s’escriu des del punt de vista d’una dona, fent-li veure al seu ex-amant que ja és lliure i pot seguir endavant sense ell. La cançó es va convertir en un himne de l’alliberació femenina i avui dia encara continua sentint-se a les discoteques.

Gloria Gaynor va encapçalar èxit darrere èxit i es va convertir en la reina de les pistes de ball durant 20 anys. La seva música ha anat més enllà dels Estats Units i s’ha fet sentir arreu del món, especialment ha tingut èxit a Europa.

Avui dia la popularitat de Gaynor sembla haver disminuït, tot i que les seves cançons continuen tenint ressò en el dia d’avui. Moltes de les seves cançons formen part de les 100 cançons imprescindibles segons la popular revista Rolling Stone.

Orígen de la cançó “I Will Survive”

Dino Fekaris, Gloria Gaynor i Freddie Perren

Segons Dino Fekaris, l’autor principal de la cançó, “I Will Survive” va néixer a partir de la seva experiència en ser acomiadat per Motown Records a mitjans dels anys 70 després de set anys treballant allà com a escriptor. Sense feina, va encendre la televisió de la seva habitació i va passar a sonar un tema principal que havia escrit per a la pel·lícula Generation (interpretada per Rare Earth). Ho va prendre com un bon auguri i va saltar amunt i avall al llit dient: “Ho aconseguiré. Seré compositor de cançons. Sobreviuré!”. Fekaris es va unir amb el seu col·laborador Freddie Perren, un altre antic membre de l’equip de producció de Motown, per escriure la cançó; tanmateix, la cançó va romandre sense gravar durant dos anys, ja que no hi havia cap cantant adequat disponible.

Freddie Perren a l’estudi de gravació (1979)

Gloria Gaynor va interpretar la cançó “I Will Survive”, que es va convertir en una de les seves cançons distintives.
El 1978, Polydor va demanar a Perrin que produís “Substitute” per a Gloria Gaynor, amb la qual va acceptar que també podria produir la cara B. Quan se li va preguntar a Gaynor quin tipus de cançons li agradaven, va dir que li agradaven “les cançons que tenen sentit, tenen bones lletres i toquen el cor de la gent”. Aleshores, els productors li van lliurar la lletra de la cançó de “I Will Survive” gargotejada en un tros de paper marró. Gaynor va reconèixer la cançó com un èxit immediatament.

Aquesta setmana és una proposta del departament d’anglès de l’escola. En Francesc i la Mary Rose. Ens encanta acabar el trimestre amb aquesta  energia positiva. Gaudiu de la cançó!!!

I WILL SURVIVE
At first I was afraid, I was petrified
Kept thinking I could never live without you by my side
But then I spent so many nights thinking how you did me wrong
And I grew strong
And I learned how to get along
And so you’re back
From outer space
I just walked in to find you here with that sad look upon your face
I should have changed that stupid lock, I should have made you leave your key
If I’d known for just one second you’d be back to bother me
Go on now, go, walk out the door
Just turn around now
‘Cause you’re not welcome anymore
Weren’t you the one who tried to hurt me with goodbye?
You think I’d crumble?
You think I’d lay down and die?
Oh no, not I, I will survive
Oh, as long as I know how to love, I know I’ll stay alive
I’ve got all my life to live
And I’ve got all my love to give and I’ll survive
I will survive, hey, hey
It took all the strength I had not to fall apart
Kept trying hard to mend the pieces of my broken heart
And I spent oh-so many nights just feeling sorry for myself
I used to cry
But now I hold my head up high and you see me
Somebody new
I’m not that chained-up little person still in love with you
And so you felt like dropping in and just expect me to be free
Well, now I’m saving all my lovin’ for someone who’s loving me
Go on now, go, walk out the door
Just turn around now
‘Cause you’re not welcome anymore
Weren’t you the one who tried to break me with goodbye?
You think I’d crumble?
You think I’d lay down and die?
Oh no, not I, I will survive
Oh, as long as I know how to love, I know I’ll stay alive
I’ve got all my life to live
And I’ve got all my love to give and I’ll survive
I will survive
Oh
Go on now, go, walk out the door
Just turn around now
‘Cause you’re not welcome anymore
Weren’t you the one who tried to break me with goodbye?
You think I’d crumble?
You think I’d lay down and die?
Oh no, not I, I will survive
Oh, as long as I know how to love, I know I’ll stay alive
I’ve got all my life to live
And I’ve got all my love to give and I’ll survive
I will survive
I will survive

Curiositats

Portada del single I Will Survive / Substitute

Segons Robert “Boogie” Bowles, que va tocar la guitarra a la cançó, en la sessió de gravació de tres hores, els músics de la sessió van passar la major part del temps gravant la cara A, “Substitute”. Com a resultat, només van tenir 35 minuts per gravar la cara B “I Will Survive”. Tampoc sabien ni el títol de la cançó ni la melodia de la cançó, però estaven bastant relaxats gravant-la en la creença que probablement no es tocaria la cara B.

Basant-se només en els canvis d’acords i unes quantes notes, van improvisar lliurement gran part de la pista de suport, i Bowles va omplir l’os nu de la melodia amb llepades de blues jazz. A causa de la diferència en la introducció amb el cos principal de la melodia que dificultava una transició suau, es va gravar en dues parts i després es van empalmar. Aleshores, Gaynor va gravar la veu, fent-ho mentre portava un suport per a l’esquena després d’haver-se de sotmetre a una cirurgia a causa de la caiguda en un concert. La lesió i un dol recent van fer que Gaynor s’identifiqués amb el sentiment de “I Will Survive”; ella va dir: “Per això vaig poder cantar la cançó amb tanta convicció”.

Mala notícia pels amants de la música en general i del ROCK en particular. El passat divendres va morir inesperadament Taylor Hawkins bateria del grup Foo Fighters amb només 50 anys. Aquesta setmana li dediquem el Bon dia amb Melodia.

Descansi en pau.

Taylor Hawkins

Va néixer a Texas (EUA) el 17 de febrer de 1972.

De jovenet el seus grups preferits van ser QUEEN, LED ZEPPELIN,THE POLICE entre altres i va lluitar molt per aconseguir ser un gran músic. Cantava, tocava la guitarra i altres instruments però sobretot gaudia amb la bateria que tocava amb molta energia i un estil propi molt característic.

Va morir el passat divendres 25 de març  de 2022 a Bogotà (Colombia) poques hores abans de fer un concert per causes encara desconegudes.

Taylor va ser conegut sobretot com a bateria de la banda de rock Foo Fighters, amb qui va gravar vuit àlbums d’estudi. Abans d’unir-se a la banda el 1997, va ser el bateria de gira d’Alanis Morissette, així com el bateria de la banda experimental progressiva Sylvia.

El 2004, Hawkins va formar el seu propi projecte paral·lel, Taylor Hawkins and the Coattail Riders, en el qual va tocar la bateria i cantar, llançant tres àlbums d’estudi entre el 2006 i el 2019. El 2021, va formar el supergrup NHC amb els membres de Jane’s Addiction, Dave Navarro i Chris Chaney, on també va assumir les tasques de veu principal i bateria.

Taylor tenia molt de talent. Va ser votat com “Millor bateria de rock” l’any 2005 per la revista britànica de percussió Rhythm.

El grup Foo Fighters amb seu bateria Taylor H. (el primer per l’esquerra)

El grup Foo Fighters va néixer el mateix any en què va morir Kurt Cobain. El seu fundador és l’exbaterista de Nirvana, Dave Grohl, que des del 1994 ha liderat la banda amb la seva veu. Dave Grohl i Taylor a més de companys de grup es van fer molt amics.

Hawkins no es limitava a tocar la bateria: va cantar algunes de les cançons del grup. Ho feia tant en els discos com en els concerts. També va protagonitzar amb els seus companys de banda sonora de la pel·lícula Studio 666, estrenada el mes passat.

Hawkins col·laborava regularment amb altres músics i grups, i va llançar projectes propis. El 2006 va tirar endavant Taylor Hawkins and the Coattail Riders i va tocar amb artistes com Brian May i Roger Taylor de Queen, Elliot Easton de The Cars, Perry Farrell i Grohl.

Gran fan de Queen, Taylor H. sovint interpretava  a la veu principal i s’intercanviava la bateria amb el seu company Dave Grohl. Feu un cop d’ull a la seva interpretació de Somebody to love (Queen) o al tema  Rock and Roll  (Led Zeppelin) a grans estadis. Quina veu i quina presència a l’escenari. Simplement espectacular!!!

Cold Day in a Sun

A les entrades a l’escola escoltarem un tema de rock més acústic titulat Cold Day in a Sun. Pertany al disc de 2005 In You Honor. Taylor canta la veu principal i toca la bateria a la vegada. Pel que fa a vídeo Us proposo una interpretació ven directe on feien un homenatge als seus estimats The Beatles imitant la seva vestimenta i estètica. Espero que us agradi. Bona setmana a tothom!

Cold Day in a Sun
Took the high dive into your brain
And you made your lonely calls
You just might wear your welcome out
If you don’t let it go
There’s nothing that you couldn’t say
‘Cause you’ve said it all before
I think it’s time you walked this lonely road
All on your own
It’s your cold day in the sun
Looks like your bleeding heart has already won
I wish I could take it away
And save you from yourself
You get so lost inside your head
like no one else
Looking for someone to blame?
Did you blame me all along?
You’ll take the heat
But you would never take the fall
It’s your cold day in the sun
Looks like your bleeding heart has already won
You’re so afraid that you are the only one
that you are the only one
You know
Don’t be afraid because you’re not the only one
You’re not the only one
I know
It’s your cold day in the sun
Looks like your bleeding heart has already won
It’s your cold day in the sun
Looks like your bleeding heart has already won

Taylor Hawkins

Per saber-ne més:

Solo de bateria en el festival Rock in Rio

Rock en estat pur

Notícia de la seva mort a la cadena de TV americana LTKA (en anglès)

Am el seu company i amic Dave Grohl

George Harrison

George Harrison Va néixer a Liverpool el 25 de febrer de 1943. Si fos viu aquesta setmana compliria 79 anys.      Va morir als 58 anys a Los Ángeles (el 29 de novembre de 2001) a causa d’una llarga malaltia de  càncer de pulmó

The Beatles

Va  començar a aprendre a tocar la guitarra als 12 anys i  l’entusiasme per la música va anar creixent. D’adolescent tenia tanta passió per la guitarra que portava l’instrument a tot arreu i la tocava a qualsevol lloc.

Va ser precisament en un autobús on el seu excompany McCartney ho va escoltar i va decidir presentar-li a John Lennon, quan Harrison amb prou feines tenia 15 anys. Així, anys més tard, el 1965 va néixer The Quarrymen que, amb el temps i alguns canvis, acabaria sent The Beatles.

D’esquerra a dreta: The Beatles Paul McCartney, Ringo Star, George Harrison  i John Lennon

Harrison (esq) tocant amb  l’Eric Clapton (dreta)

Here Comes the Sun és una cançó dels Beatles. Va ser escrita per George Harrison i obre la cara B de l’LP original d’Abbey Road publicat el 1969. És una de les seves composicions més conegudes dels Beatles. Harrison va escriure la cançó a principis de 1969 a la casa de camp del seu amic i músic Eric Clapton, on es trobava després de decidir escapar d’una reunió de negocis de l’Apple Corps.

Estava molt estressat per la feina amb The Beatles que era el grup musical més famós del mon i la lletra de la cançó reflecteix el seu alleujament davant l’arribada de la primavera i el respir temporal d’uns dies de vacances.

Els Beatles van gravar Here Comes the Sun als estudis EMI de Londres l’estiu de 1969. Here Comes the Sun va ser especialment ben rebut pel públic i la crítica. De fet ha sigut  la cançó més escoltada de la història dels Beatles.

Harrison va obtenir el reconeixement com a compositor que abans havia estat reservat per als companys de banda John Lennon i Paul McCartney. Un cop The Beatles es van separar l’any 1970, Harrison va interpretar la cançó en molts dels seus concerts, com a solista. Com a curiositat, here comes the sun és la única cançó dels Beatles en que no va participar John Lennon cantant, tocant la guitarra ni aplaudint ja que  durant els dies de gravació  s’estava recuperant d’un accident de cotxe que aquell estiu havia patit amb la seva parella Yoko Ono.

Mítica portada del disc Abbey Road (1969)

Aquesta setmana escoltarem aquest mític tema com a homenatge de l’aniversari al naixement de George Harrison i sobretot perque els nostres alumnes de 4t l’han treballat i  l’enregistraran a l’estada al Camp d’Aprenentatge Pau Casals (El Vendrell) la setmana vinent. Quines ganes!

HERE COMES THE SUN (JA SURT EL SOL)
LLetra i música: George Harrison (The Beatles) – Del disc Abbey Road 1969

Here comes the Sun (doo, doo, doo)
Here comes the Sun
And I say
It’s all right

Little darling
It’s been a long cold lonely winter
Little darling
It feels like years since it’s been here

Here comes the Sun (doo, doo, doo)
Here comes the Sun
And I say
It’s all right

Little darling
The smiles returning to the faces
Little darling
It seems like years since it’s been here

Here comes the Sun
Here comes the Sun
And I say
It’s all right

Sun, Sun, Sun, here it comes x5

Little darling
I feel that ice is slowly melting
Little darling
It seems like years since it’s been clear

Here comes the Sun (doo, doo, doo)
Here comes the Sun
And I say
It’s all right

Here comes the Sun (doo, doo, doo)
Here comes the Sun
It’s all right
It’s all right

Versió en català

JA SURT EL SOL / HERE COMES THE SUN
LLetra i música: George Harrison (The Beatles) -Del disc Abbey Road 1969

Ja surt el sol (xuru xuru)
ja surt el sol i penso:
Quina sort!

Vida meva,
que lentament que passa el temps quan s’espera.
Vida meva,
ha estat un llarg i trist hivern.

Ja surt el sol, (xuru xuru) ​​
ja surt el sol i penso:
Quina sort!

Vida meva,
semblava que la llum ja no tornaria.
Vida meva,
però el meu somriure ha il•luminat.

Ja surt el sol, (xuru xuru)
ja surt el sol i penso:
Quina sort !

Sol, sol, sol, surt el sol. x5

Vida meva,
semblava que la llum mai més brillaria.
Vida meva,
però lentament el gel ja es fon. ​​

Ja surt el sol, (xuru,xuru)
ja surt el sol i penso:
Quina sort !

Ja surt el sol, (xuru,xuru)
ja surt el sol i penso:
Quina sort!

Quina sort!

Curiositats

Tocant el sitar amb el mestre Ravi Shankar

Harrison va ser una persona amb moltes inquietuds espirituals. Malgrat que, com els seus contemporanis, va abusar de les drogues i l’alcohol, practicava la meditació, viatjà diverses vegades a la Índia i  aprengué a tocar el sitar de la mà del mestre Ravi Shankar. Va influenciar als seus companys dels Beatles en un pensament més espiritual.

El duet Twenty One Pilots

Twenty One Pilots (twenty øne piløts) és un duet musical nord-americà de Columbus, Ohio. La banda es va formar el 2009 pel vocalista Tyler Joseph juntament amb Nick Thomas i Chris Salih, que van marxar el 2011. Des de la seva partida, la formació ha consistit a Tyler Joseph i el baterista Josh Dun. El duo és principalment conegut per les seves cançons “Stressed Out”, “Ride” i “Heathens”. El grup va rebre un Premi Grammy al millor pop de duo/grup als Premis Grammy de 2017.

La banda va llançar de forma independent  els seus primers dos àlbums Twenty One Pilots (2009) i Regional At Best (2011), després va signar un contracte amb el segell discogràfic Fueled by Ramen el 2012. El seu debut al segell, Vessel, va ser llançat el 2013.

El duet va aconseguir un èxit revolucionari amb el seu quart àlbum, Blurryface (2015), que va produir els exitosos senzills “Stressed Out” i “Ride” i es va convertir en el primer àlbum en la història en què cada cançó va rebre almenys una certificació d’or de l’Associació d’Indústria Discogràfica dels Estats Units.

El llançament del senzill “Heathens” també va convertir el grup en el primer artista alternatiu a tenir dos senzills entre els deu més venuts als Estats Units. El cinquè àlbum d’estudi del duo, Trench, va ser llançat el 5 d’octubre del 2018. El 21 de maig del 2021, el duo va llançar el seu sisè i  últim àlbum fins al moment, titulat Scaled and Icy.

Estils musicals
L’estil musical de la banda és gairebé impossible de classificar, ja que encaixen dins de diversos estils. Tenen temes de hip hop alternatiu, electropop, indie pop, pop rock, rap, reggae, trip hop, indie rock, electrònica, pop-rap, hip hop, indietronica,… S’ha atribuït això en part  al fet que, tant Joseph com Dun, són músics autodidactes, cosa que implica que mentre produeixen el seu treball trenquen moltes convencions musicals de les que no són conscients.

Pel que fa a les lletres, les seves cançons són escrites per Joseph, qui incorpora tant rap com a cant als seus temes.

Joseph ha dit que mai pretenia ser raper, però que en intentar encaixar poesia, sobretot quan és massa llarga, necessita començar a rapejar per fer encaixar les lletres.

La posada en escena en els seus directes és espectacular! Sovint porten la cara tapada,  estètica d’esquelets o vestimentes molt vistoses. 

Aquesta setmana és una proposta d’un alumne de 6èA que li agrada molt molts tipus de música, en Yeray Chavez.. Moltíssimes gràcies per la teva aportació al Bon Dia amb Melodia! Un gran tema amb molt de ritme, i un original vídeoclip que no deixa indiferent. Bona setmana a tothom!!!

Twenty one pilots en directe

Stressed Out
“Stressed Out” de Twenty One Pilots va suposar l’any 2015 com una mena d’himne millennial sobre l’angoixa que provoca créixer i endinsar-se a poc a poc en les complicacions de la vida adulta. Per al moment del seu llançament, tant Tyler Joseph com Josh Dun tenien 27 anys i era com si un parell de compositors prodigiosos entenguessin el que diversos dels seus oients estaven passant en aquesta transició generacional.

A més, la cançó va ser tota una fita per a la generació que començava a popularitzar Spotify. Estranyament, el senzill es va convertir en la primera pista de rock (així ho va definir la indústria musical malgrat els seus tints propers al hip-hop) que va sobrepassar el bilió de reproduccions en aquesta plataforma.
“Stressed Out” és realment una cançó d’enyorança i gairebé una carta de Tyler Joseph al la seva família, on recorda una etapa de la seva joventut al costat d’un del seu germà petit. Va ser el meu únic amic durant gran part de la meva vida”.

Més informació sobre la cançó en aquest interessant article.

I wish I found some better sounds
No one’s ever heard
I wish I had a better voice
That sang some better words
I wish I found some chords
In an order that is new
I wish I didn’t have to rhyme
Every time I sang
I was told when I get older
All my fears would shrink
But now I’m insecure
And I care what people think

My name’s “Blurryface”
And I care what you think
My name’s “Blurryface”
And I care what you think

Wish we could turn back time
To the good old days
When our momma sang us to sleep
But now we’re stressed out
(bis)

Sometimes a certain smell
Will take me back to when I was young
How come?
I’m never able to identify
Where it’s coming from
I’d make a candle out of it
If I ever found it
Try to sell it? never sell out of it
I’d probably only sell one
It’d be to my brother
Because we have the same nose
Same clothes homegrown
A stone’s throw
From a creek we used to roam
But it would remind us of when nothing really mattered
Out of student loans and treehouse homes
We all would take the latter

My name’s “Blurryface”
And I care what you think
My name’s “Blurryface”
And I care what you think

Wish we could turn back time
To the good old days
When our momma sang us to sleep
But now we’re stressed out
(bis)

We used to play pretend
Give each other different names
We would build a rocket ship
And then we’d fly it far away
Used to dream of outer space
But now they’re laughing at our face
Saying, “wake up, you need to make money”

Wish we could turn back time
To the good old days
When our momma sang us to sleep
But now we’re stressed out
(bis)

We used to play pretend
We used to play pretend
Money
We used to play pretend
wake up, you need the money
(bis)

We used to play pretend
Give each other different names
We would build a rocket ship
And then we’d fly it far away
Used to dream of outer space
But now they’re laughing at our face
Saying, “wake up, you need to make money”

Curiositats

Orígen del nom: Twenty One Pilots
Segons la banda, el seu propòsit per fer música és “fer que la gent pensi” i encoratjar-los a trobar alegria en el que creuen a la vida. Twenty One Pilots té el seu  nom i la filosofia de la seva banda d’origen literari. Això es remunta als dies de la universitat, segons Joseph, quan estudiava teatre a la Universitat Estatal d’Ohio. El nom de la banda el va decidir en llegir l’obra All My Sons (1947) del dramaturg nord-americà Arthur Miller.

En la història, el protagonista principal és un contractista de guerra anomenat Joe Keller que fabrica peces per a avions de guerra. En descobrir que alguns són defectuosos i fallarien, ha de decidir si els fa servir o no.Keller es veu obligat a prendre la decisió de gastar els seus diners intentant reparar les parts defectuoses o pressionar cap endavant i usar-les. Encara que vol fer el correcte, Keller tem perdre diners i necessita mantenir la seva família, de manera que decideix enviar les parts de totes maneres, a Europa durant Segona Guerra Mundial. Com a conseqüència de la seva decisió, vint-i-un pilots moren. Al final de l’obra, Keller es suicida.

Joseph va explicar els temes de dilema moral de la història, entre triar la decisió fàcil i la correcta va ressonar amb ell i va inspirar el nom i la formació de la banda. Demostra que cada decisió que prengui tindrà excel·lents resultats o conseqüències nefastes. Joseph va declarar: “Ens enfrontem constantment amb decisions. Moltes vegades, les correctes prenen més feina, porta més temps veure el benefici, són la ruta llarga. Sabem que per arribar on volem estar i fer el que volem fer, de vegades hem de fer el que no tenim ganes de fer. Es necessita molta feina, i el nom de la banda és un recordatori constant d’això”.

El passat 24 de novembre de 2021 va fer 30 anys (1991) que ens va deixar Freddy Mercury, una grandíssima estrella del rock i de la música en general. Dedicat a ell, aquest Bon dia amb Melodia!

Queen

Queen
Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Estava formada pel bateria Roger Taylor, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i per Freddie Mercury, posseïdor d’una veu excepcional amb un registre poc comú.
La banda va ser molt  coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Han venut més de 300 milions de discos, una de les bandes que més n’ha venut de la història. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que R. Taylor i B. May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers.

Somebody to Love és una cançó del grup de rock britànic Queen, escrita pel cantant / pianista Freddie Mercury amb temàtica religiosa i un aire gòspel. La fascinació i admiració de Mercury per Aretha Franklin va ser una influència important per a la creació d’aquesta cançó. Pertany al disc A Day at the Races (1976) i també apareix al seu àlbum recopilatori Greatest Hits de 1981.

Freddie al piano

La cançó té similituds amb l’èxit anterior de Queen “Bohemian Rhapsody” amb les seves complexes harmonies i solos de guitarra; no obstant això, en lloc de imitar un cor anglès, la banda va recórrer a un cor de gospel. A les llistes de vendes va arribar al número 2 al Regne Unit i al número 13 al Billboard Hot 100 als Estats Units. La cançó demostrava que “Queen podia combinar la música hard-rock i canalitzar l’esperit de la música gospel”.

El productor musical Roy Baker utilitza la tècnica de duplicitat de veus en multicanals a l’estil del famós fragment operístic de Bohemian Rhapsody. Queen va ser capaç de crear el so animat d’un cor de 100 veus amb només tres cantants: Mercury, Brian May i Roger Taylor. John Deacon (baixista) no va cantar a la versió de l’àlbum gravat.
La veu predominant és la de Roger Taylor (bateria) per als registres més alts, després la de Freddie Mercury i finalment la de Brian May (guitarrista) per les notes més greus. Des de la seva publicació el 1976 fins a The Works Tour sempre va ser interpretada en viu. Fins i tot Queen la va arribar a interpretar davant 320.000 persones al festival Rock in Rio l’any 1985 a la ciutat Rio de Janeiro.

Des del seu llançament el 1976, la cançó ha aparegut en diversos programes de televisió, com ara American Idol, The X Factor i Glee, així com en pel·lícules, inclosos Happy Feet i Ella Enchanted. A més, ha estat versionada per molts artistes.

Somebody to Love

Can anybody find me somebody to love?
Ooh, each morning I get up I die a little
Can barely stand on my feet
(Take a look at yourself) Take a look in the mirror and cry (and cry)
Lord, what you’re doing to me (yeah yeah)
I have spent all my years in believing you
But I just can’t get no relief, Lord!
Somebody (somebody) ooh somebody (somebody)
Can anybody find me somebody to love?
I work hard (he works hard) every day of my life
I work ‘til I ache in my bones
At the end (at the end of the day)
I take home my hard earned pay all on my own
I get down (down) on my knees (knees)
And I start to pray
‘Til the tears run down from my eyes
Lord, somebody (somebody), ooh somebody
(Please) can anybody find me somebody to love?
Everyday (everyday) I try and I try and I try
But everybody wants to put me down
They say I’m going crazy
They say I got a lot of water in my brain
Ah, got no common sense
I got nobody left to believe in
Yeah yeah yeah yeah
Oh, Lord
Ooh somebody, ooh somebody
Can anybody find me somebody to love?
(Can anybody find me someone to love)
Got no feel, I got no rhythm
I just keep losing my beat (you just keep losing and losing)
I’m OK, I’m alright (he’s alright, he’s alright)
I ain’t gonna face no defeat (yeah yeah)
I just gotta get out of this prison cell
One day (someday) I’m gonna be free, Lord!
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love love love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Somebody somebody somebody somebody
Somebody find me
Somebody find me somebody to love
Can anybody find me somebody to love?
(Find me somebody to love)
Ooh
(Find me somebody to love)
Find me somebody, somebody (find me somebody to love) somebody, somebody to love
Find me, find me, find me, find me, find me
Ooh, somebody to love (Find me somebody to love)
Ooh (find me somebody to love)
Find me, find me, find me somebody to love (find me somebody to love)
Anybody, anywhere, anybody find me somebody to love love love!
Somebody find me, find me love

Love of my life
Love of my life, you’ve hurt me
You’ve broken my heart
And now you leave me
Love of my life, can’t you see?
Bring it back, bring it back
Don’t take it away from me
Because you don’t know
What it means to me
Love of my life, don’t leave me
You’ve taken my love
And now desert me
Love of my life, can’t you see?
Bring it back, bring it back
Don’t take it away from me
Because you don’t know
What it means to me
You will remember
When this is blown over
And everything’s all by the way
When I grow older
I will be there at your side
To remind you how I still love you
I still love you
Back, hurry back
Please, bring it back home to me
Because you don’t know
What it means to me
Love of my life
Love of my life
Ooh, ooh

Curiositats
Sabieu que els nostres exalumnes de 6è de fa dos anys van enregistrar la cançó Bohemian Rhapsody? Escolteu-la i no us perdeu el vídeoclip!

Bohemian Rhapsody (La pel·lícula)
Els darrers anys tothom parla de QUEEN. Perquè? Doncs perquè el 2018 es va estrenar una pel·lícula titulada “Bohemian Rhapsody” on s’explica els inicis de la banda, els conflictes interns, la vida personal de Freddie Mercury, el  procés de creació de  cançons mítiques  com “We Will rock you” o la mateixa “Bohemian Rhapsody”, etc. Un film a mig camí entre la  ficció mig biogràfic ple de dificultats, que va necessitar 8 anys de producció i rodatge, amb canvis de director i de protagonista. Certament ha tornat a posar d’actualitat la música de Queen.

Terence “Astro” Wilson (UB40)

El passat 6 de novembre de 2021 va morir Terence Wilson, cantant i membre fundador del grup britànic de reggae UB40, als 64 anys després d’una curta malaltia.

UB40
Era l’any 1978, Margaret Thatcher, una líder del partit conservador estava a punt d’aconseguir el poder polític en un Regne Unit devastat per la crisi econòmica. Retallades en els serveis socials, molta desocupació i una economia neolliberal. En aquest entorn de desesperança els sons que prenien el carrer eren la ràbia del punk i els ritmes sincopats del reggae. En aquest moment i entorn van néixer UB40. Els seus membres es van conèixer a la cua de l’oficina de l’atur. No és estrany, doncs, que prenguessin el seu nom d’un formulari oficial per al subsidi per desocupació (Unemployment Benefits 40).

UB40, col·lectiu, reflex de l’Anglaterra multicultural, en els seus inicis conformat per Terence Wilson, el també cantant Duncan Campbell, els seus germans, els guitarristes Ali i Robin Campbell, el baixista Earl Falconer, el bateria Jimmy Brown, el teclista Mickey Virtue, el saxofonista Brian Travers, el trombonista Norman Hassan i el percussionista Yomi Babayemi, van debutar el 1980 amb l’àlbum Signing Off. Amb els anys, vendrien més de 70 milions de discos a tot el món, aconseguint col·locar més de 50 cançons a les posicions més destacades de les llistes d’èxits.

Un catàleg de peces incontestables on destaquen les seves particulars revisions de clàssics com ‘Can’t Help Falling in Love’, el tema del trio de compositors George David Weiss, Hugo Peretti i Luigi Creatore, que va popularitzar Elvis Presley l’any 1961 a la pel·lícula Blue Hawaii, o ‘Red red wine“, una peça original de Neil Diamond  que els van impulsar a la fama a la dècada de 1980.

Aquesta setmana és una proposta fantàstica de la Christina Grund tutora de 6èB. Molt bona idea fer un homenatge a Terenece Wilson i de passada recordar aquest gran grup de reggae com van ser UB40. Animeu-vos a participar al Bon Dia Amb Melodia. Bona setmana a tothom!!!

Per cert, la setmana vinent, estigueu atents i atentes.  Especial Santa Cecília, patrona de la música. Que no pari la bona música!

RED

Red red wine

Red, red wine goes to my head
Makes me forget that I still need her so
Red, red wine, it’s up to you
All I can do I’ve done
Memories won’t go, memories won’t go
I’d have sworn that with time
Thoughts of you leave my head
I was wrong, now I find
Just one thing makes me forget
Red, red wine, stay close to me
Don’t let me be alone
It’s tearing apart my blue heart
I’d have sworn that with time
Thoughts of you leave my head
I was wrong, now I find
Just one thing makes me forget
Red, red wine, stay close to me
Don’t let me be alone
It’s tearing apart my blue heart
Red red wine, you make me feel so fine
You keep me rockin’ all of the time
Red red wine, you make me feel so grand
I feel a million dollar when you’re just in my hand
Red red wine, you make me feel so sad
Any time I see you go, it make me feel bad
Red red wine, you make me feel so fine
Monkey pack him Rizla pon the sweet Dep line
Red red wine, weh give me whole heap of zing
Whole heap of zing, make me do my own thing
Red red wine, you really know how fi love
Your kind of lovin’ like a blessing from above
Red red wine, I loved you right from the start
Right from the start, and with all of my heart
Red red wine inna eighties style
Red red wine inna modern beat style
Yeah
Give me a likkle time, let me clear up mi mind
Give me a likkle time, let me clear up mi mind
Give me red wine, the kind make me feel fine
You make me feel fine all of the time
Red red wine, you make me feel so fine
Monkey pack him Rizla pon the sweet Dep line
The line broke, the money get choked
Bun bad ganja pon him likkle rowing boat
Red red wine, I’m gonna hold on to you
Hold on to you ‘cause I know yuh love truth
Red red wine, I’m gonna love you til’ I die
Love you ‘til I die, and that’s no lie
Red red wine, can’t get you out mi mind
Wherever you may be, I’ll surely find
I’ll surely find, make no fuss, just leave us
Give me a little time, let me clear out my mind
Give me a little time, let me clear out my mind
Give me red wine, the kind make me feel fine
You make me feel fine all of the time
Red red wine, you make me feel so fine
Monkey back and ease up on the sweet deadline
The line broke, the money get choked
Bun bad ganja pon him likkle rowing boat
Red red wine, you really know how fi love
Your kind of lovin’ like a blessing from above
Red red wine, I loved you right from the start
Right from the start, and with all of my heart
Red red wine, weh give me whole heap of zing
Whole heap of zing, make me do my own thing
Red red wine inna eighties style
Red red wine inna modern beat style
Yeah
Red red wine, you make me feel so fine
You keep me rockin’ all of the time
Red red wine, you make me feel so grand
I feel a million dollar when you’re just in my hand
Red red wine, you make me feel so sad
Any time I see you go, it make me feel bad

Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia el dediquem a Pau Casals, un català universal i un dels músics més importants del segle XX.
El motiu és que commemorem 50 anys de l’estrena de l’himne a Les Nacions Unides amb música del mestre Casals.
Segurament mai l’heu escoltat però té una història molt interessant!

El 24 d’octubre de 2021 es va  commemorar el 50è aniversari de l’estrena de l’himne a les Nacions Unides, compost per Pau Casals amb lletra del poeta Wystan Hugh Auden. L’acte es va celebrar a la seu de l’Assemblea General a Nova York, i el mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides de la mà del Secretari General U-Thant, en reconeixement a la seva trajectòria vital de compromís amb la pau, la democràcia i la llibertat. El seu discurs d’agraïment, improvisat i emotiu va esdevenir un moment històric de referència.

Himne a les Nacions Unides

Un xic d’història: El 1963, Pau Casals estrenà l’oratori El Pessebre, com a contribució a la pau mundial, dedicat “al 18è aniversari de la creació de l’ONU i al 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Anys després, per commemorar-ne el 25è aniversari de l’ONU, l’aleshores Secretari General, U Thant, va sol·licitar a Pau Casals la composició de l’Himne de les Nacions Unides sobre una lletra que, condicionada a recollir el preàmbul de la Carta de les Nacions, s’havia encarregat al gran poeta Wystan Hugh Auden.

Una vegada enllestida, l’obra es va assajar i, dos mesos abans que Casals fes els 95 anys, dia 24 d’octubre de 1971, a la seu de l’ONU de Nova York, l’Orquestra i Cors del Festival Casals, dirigits pel seu mestre, presentà com a estrena mundial l’Himne de les Nacions Unides davant de delegats de tot el món que s’aixecaren per aplaudir.

Aquell mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. U-Thant li va entregar amb les següents paraules:

“Vós heu dedicat la vostra vida a la veritat, a la bellesa i a la pau. Com a home i com a artista vostè personifica els ideals que són símbols de les Nacions Unides. Ningú amb més raó s’ha fet creditor de la Medalla de la Pau que avui us atorga les Nacions Unides. Ella us porta el nostre amor, la nostra admiració i el nostre respecte més profund”

En resposta a aquesta distinció, que no s’esperava, emocionat i aclaparat per l’honor que acabava de rebre, Casals va pronunciar un dels discursos més emotius que se li recorden a favor de la Pau i de la seva terra natal, Catalunya, de la qual vivia exiliat des de feia més de trenta dos anys.

“Estic molt emocionat… aquest és l’honor més gran que he rebut mai perquè parla del que tota la vida he sentit i m’ha inspirat. La meva mare, una dona excepcional genial, va començar a parlar-me de pau quan jo era un nen, ja que en aquell temps hi havia moltes guerres i jo vaig néixer enmig d’una guerra. Per aquest motiu tot el que ve de les Nacions Unides va directament al meu cor i segueixo atentament tot el que les Nacions Unides fa.
Sóc català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món, ús diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir l’inici de les Nacions Unides. Totes la autoritats de Catalunya es van trobar al segle onze en una ciutat de França -en aquell temps Catalunya- per parlar de pau… al segle onze! Pau al món, en contra, en contra de les guerres i la inhumanitat de les guerres; això va ser Catalunya.”

Després, va  interpretar en el violoncel, amb una crida a la pau mundial, El cant dels ocells, la cançó catalana que ell va fer popular i universal.

“Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”

Casals va defensar la pau com un objectiu prioritari. Contraposava la música, que expressava el bo i millor de la humanitat, a la guerra, que per ell era el pitjor. La relació de Pau Casals amb les Nacions Unides va ser molt llarga i intensa. Després de la II Guerra Mundial va protestar amb el seu silenci pel fet que els aliats van mantenir la dictadura del General Franco. I en aquest context de la Guerra Freda i l’amenaça nuclear, va mobilitzar-se en favor de la pau i la democràcia fins el final de la seva vida. Pau Casals va ser convidat a tocar en tres ocasions: el 1958, el 1963 i el 1971, i els seus tres discursos son una magnífica expressió del pensament i sensibilitat d’aquest català universal. Els 50è aniversari del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides ha estat declarat “commemoració oficial de 2021” per la Generalitat de Catalunya.

Wystan Hugh Auden (1907–1973) va ser un poeta, escriptor i dramaturg anglès

Lletra de l’himne
Eagerly, musician.
Sweep your string,
So we may sing.
Elated, optative,
Our several voices
Interblending,
Playfully contending,
Not interfering
But co-inhering,
For all within
The cincture
of the sound,
Is holy ground
Where all are brothers,
None faceless Others,
et mortals
beware Of words,
for With words we lie,
Can say peace
When we mean war,
Foul thought speak-fair
And promise falsely,
But song is true:
Let music for peace
Be the paradigm,
For peace means
to change At
the right time,
as the World-Clock
Goes Tick-and Tock.
So may the story
Of our human city
Presently move
Like music, when
Begotten notes
New notes beget
Making the flowing
Of time a growing
Till what it could be,
At last it is,
Where even sadness
Is a form of gladness,
Where fate is freedom,
Grace and Surprise.

*Desgraciadament l’himne va caure de forma misteriosa en l’oblit. Es va silenciar per qüestions polítiques, i l’himne  no es va tornar a utilitzar en actes oficials.  A més l’any 1973 van morir els autors Pau Casals / Wystan Hugh Auden, i l’any 1974 ens deixà U Thant, secretari general de la ONU. Cal molta pedagogia i voluntat institucional per recuperar aquesta obra poètica i musical tan important.

Bona setmana a tothom!

Més informació 

Web oficial Fundació Pau Casals