Aquesta setmana dediquem el Bon dia amb Melodia a la gran Tina Turner. Som-hi!

Tina Turner

La cantant nord-americana Tina Turner ens va deixar la setmana passada, concretament dimarts 24 de maig a la tarda, amb vuitanta-tres anys. Tina Turner, la reina del rock’n roll, una gran artista del pop i del soul, va morir després d’una llarga malaltia a la seva casa de Küsnacht, a Suïssa.  “Amb ella, el món perd una llegenda de la música i un model a seguir.”

Considerada una de les grans llegendes del pop durant la dècada dels vuitanta i coneguda per les seves enèrgiques actuacions, Turner –nascuda com a Anna Mae Bullock en una família pobra de l’estat de Tennesse– va començar la seva carrera musical de bracet d’Ike Turner, el seu primer marit. Després d’anys d’abusos en mans de la seva parella, la cantant se’n divorcià i emprengué una carrera musical en solitari que la dugué a l’estrellat amb la publicació del disc ‘Private Dancer’ l’any 1984, amb cançons d’èxit mundial com ara ‘What’s love got to do with it‘, ‘The best‘ o bé ‘Let’s stay together‘. Aquesta setmana escoltarem al Bon dia amb Melodia una d’aquestes cançons, concretament ‘What’s love got to do with it‘.

‘What’s love got to do with it‘

Lyrics:
You must understand though the touch of your hand
Makes my pulse react
That it’s only the thrill of boy meeting girl
Opposites attract
It’s physical
Only logical
You must try to ignore that it means more than that

Oh, oh, oh

What’s love got to do, got to do with it
What’s love but a second hand emotion
What’s love got to do, got to do with it
Who needs a heart when a heart can be broken

It may seem to you that I’m acting confused
When you’re close to me
If I tend to look dazed I’ve read it someplace
I’ve got cause to be
There’s a name for it
There’s a phrase that fits
But whatever the reason you do it for me
Oh, oh, oh

What’s love got to do, got to do with it
What’s love but a second hand emotion
What’s love got to do, got to do with it
Who needs a heart when a heart can be broken

Ooh

I’ve been taking on a new direction
But I have to say
I’ve been thinking about my own protection
It scares me to feel this way
Oh, oh, oh

What’s love got to do, got to do with it
What’s love but a second hand emotion
What’s love got to do, got to do with it
Who needs a heart when a heart can be broken

What’s love got to do, got to do with it
What’s love but a sweet old fashioned notion
What’s love got to do, got to do with it
Who needs a heart when a heart can be broken

Ooh got to do with it
(What’s love but a second hand emotion)
What’s love got to do, got to do with it
Who needs a heart when a heart can be broken
(What’s love) Oh oh (got to do with it)
(Got to do with it)

Més grans cançons de Tina Turner

Una de les seves interpretacions més exitoses de la seva carrera era una versió del grup de rock Creedence Clearwater Revival.

Un altre grandíssim tema original de Tina Turner és “The best”. Pura energia!

Aquesta setmana escoltarem al “Bon dia amb Melodia” a una cançó ben emotiva de Bruno Mars: Count On Me. Dedicada especialment als nois i noies de 6è que ja han tornat de colònies i estan treballant aquest artista.

Peter Gene Hernández Jr., més conegut pel nom de Bruno Mars  va néixer a Honolulu, Hawaii, el 8 d’octubre de 1985. És un cantant, compositor, productor musical, coreògraf i actor de doblatge estatunidenc. Va començar la seva carrera com a cantant des de ben petit.

Va començar a ser conegut després de fer els cors de les cançons Nothin’ on You de B.o.B i Billionaire de Travie McCoy. El 4 d’octubre del 2010, va publicar el seu primer àlbum, Doo-Wops & Hooligans, el qual va ser nominat a sis premis Grammy. Després, el 2012, va publicar un segon àlbum, Unorthodox Jukebox.

Durant la seva carrera artística, Mars ha guanyat onze premis Grammy i ha venut més d’11 milions d’àlbums en tot el món.

Biografia

Bruno Mars va néixer el 8 d’octubre del 1985 a Honolulu, Hawaii. És fill de Peter Hernández i de Bernadette Bernie. El seu pare era de Brooklyn, Nova York, i la seva mare de les Filipines. A la família són set germans: el seu germà Eric i les seves cinc germanes Jaime, Kailani, Tiara, Tahití i Elvis. El nom de “Bruno” se’l va guanyar quan tenia dos anys, quan son pare li va posar aquest malnom perquè era un nadó grasset i per la seva semblança al lluitador Bruno Sammartino. La seva família li va ensenyar diferents gèneres de música, com per exemple el reggae, el rock, el hip hop o el R&B.

La seva mare era cantant i ballarina, i el seu pare feia servir el seu talent amb la música per tocar rock and roll. Bruno Mars va començar a actuar als tres anys amb el seu oncle, que era un imitador d’Elvis Presley. Quan tenia quatre anys, Mars va començar a actuar cinc cops per setmana amb la seva família, i gràcies a això va començar a ser conegut a l’illa. Més endavant va començar a tocar la guitarra, després d’inspirar-se en Jimi Hendrix.

La música de Bruno es caracteritza per una àmplia varietat d’estils i el contingut és de diversos gèneres musicals. Quan era nen va rebre influències d’artistes com Elvis Presley o Michael Jackson. Mars també incorpora el reggae en la seva música. És “un dels artistes més versàtils i accessibles del pop”.

Tan aviat com es va graduar en secundària, Mars va deixar Hawaii per anar a Los Angeles amb el somni d’ampliar la seva carrera musical.Aquí és on va signar el seu primer contracte amb la discogràfica Motown Records l’any 2004, i on va conèixer Stevie Lindsey i Cameron Strang, amb els quals va signar un contracte per publicar la seva música.

L’àlbum debut de Mars Doo-Wops & Hooligans va ser llançat en format digital el 4 d’octubre de 2010 i en forma física el 5 d’octubre de 2010. El primer senzill, Just the Way You Are, va aparèixer el 19 de juliol del 2010 i va arribar a la posició número 1 del Billboard Hot 100. El vídeo musical va ser publicat el 8 de setembre de 2010. Dues cançons de l’àlbum, “Liquor Store Blues” amb Damian Marley i “Grenade“, van publicar-se a l’iTunes Store com senzills promocionals. La portada de l’àlbum va ser llançada oficialment el 30 d’agost del 2010. Mars va ser teloner de Maroon 5 en el seu Hands All Over Tour, que va començar el 6 d’octubre del 2010.

Count On Me

Count On Me
If you ever find yourself stuck in the middle of the sea
I’ll sail the world to find you
If you ever find yourself lost in the dark and you can’t see
I’ll be the light to guide you
We’ll find out what we’re made of
When we are called to help our friends in need
You can count on me like one, two, three
I’ll be there
And I know when I need it, I can count on you like four, three, two
And you’ll be there
‘Cause that’s what friends are supposed to do, oh, yeah
Ooh-ooh-ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh-ooh, ooh, yeah, yeah
If you tossin’ and you’re turnin’ and you just can’t fall asleep
I’ll sing a song beside you
And if you ever forget how much you really mean to me
Every day I will remind you, oh
We’ll find out what we’re made of
When we are called to help our friends in need
You can count on me like one, two, three
I’ll be there
And I know when I need it, I can count on you like four, three, two
And you’ll be there
‘Cause that’s what friends are supposed to do, oh, yeah
Ooh-ooh-ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh-ooh, ooh, yeah, yeah
You’ll always have my shoulder when you cry
I’ll never let go, never say goodbye
You know
You can count on me like one, two, three
I’ll be there
And I know when I need it I can count on you like four, three, two
And you’ll be there
‘Cause that’s what friends are supposed to do, oh, yeah
Ooh-ooh-ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh-ooh, ooh
You can count on me ‘cause I can count on you

Curiositats

Apren a tocar aquesta bonica cançó amb la guitarra.

Aquesta setmana tenim una proposta del Juanma Sànchez, músic i pare de la Noa i en Leo, exalumnes de l’escola. Ens recomana una versió molt original de Thriller de Michael Jackson que fa el grup Dirty Loops amb la col·laboració del guitarrista Cory Wong. Som-hi!

Els Dirty Loops són una banda d’Estocolm, Suècia, integrada per Jonah Nilsson (veus i piano), Henrik Linder (sota elèctric) i Aron Mellergård (bateria). Els seus arranjaments estan avançats estilísticament, influenciats pel jazz, jazz fusió, gospel, funk, electrònica, pop, i la música disc. Se’ls coneix per la seva fusió de jazz que ha reharmonitzat covers pop de cançons de pop com “Baby” per Justin Bieber, “Rollin’ in the deep” per Adele, i “Wake me up” per Avicii. També van interpretar la versió 2016 de “Over the horizon” per a Samsung Electronics.

Els tres membres de la banda van estudiar junts a Södra Latin. Nilsson va estudiar teoria musical clàssica mentre que Linder i Mellergårdh van estudiar jazz.

Després de la secundària, van estudiar junts a la Universitat Reial de Música a Estocolm. Jonah Nilsson també ha estudiat música a la Universitat Betel a Estocolm. Henrik Linder va estudiar des de primerenca edat a l’Escola de Música Adolf Fredrik.

Henrik Linder va començar la seva carrera musical com a pianista als 4 anys i com a baixista als 13 anys.

Jonah Nilsson també va començar a cantar de petit, i els seus pares van cantar al cor d’Església Katarina, a Estocolm. Als 11 va començar a tocar el piano. Va aparèixer com a cantant de suport i pianista de la gira de Danny Saucedo el 2005, el mateix any que Danny va fer el seu debut al programa de televisió Swedish Idol.

En aquest tema participa un músic multi-instrumentista i productor  de Nova York anomenat Cory Wong.

Bona setmana a tothom, i a gaudir també de la  setmana santa.

A descansar i escoltar bona música!!!

Curiositats

Just avui 28 de març el trio Dirty Loops actuen a Barcelona!

Aquesta setmana tenim un súper músic en majúscules de només 28 anys que amb el seu talent ha revolucionat el món de la música:  JACOB COLLIER! Una proposta de l’Helena de 6è. Gràcies per participar al Bon dia amb Melodia! Som-hi!!!

Jacob Collier (Londres, Regne Unit; 2 d’agost de 1994) és un músic anglès, toca moltíssims instruments i interpreta  una  gran varietat de gèneres musicals, i sovint presenta un ús extrem de l’armonització. És com un Mozart del segle XXI.

Collier va créixer al nord de Londres, criat principalment per una mare soltera, amb dos germanes menors. La seva mare, Susan Collier, és violinista, directora i professora a l’Acadèmia Junior de la Real Academia de Música. L’avi matern de Collier, Derek Collier, era un violinista que també va aprendre a la Real Academia de Música i va actuar amb orquestres de tot el món. En quant al paper que juga la música dins de la seva família, Collier diu: “Cantem corals de Bach junts com a família, és molt divertit”. Collier és en part descendent de xinesos, a través de la seva àvia materna, Lila Wong.

Collier va assistir a l’Escola Secundaria Mill Hill County al nord de Londres i a l’Escola Purcell per a Joves Músics a Bushey, Hertfordshire. Va estudiar breument piano de jazz a la Royal Academy of Music de Londres.

El 2004 va interpretar a Tiny Tim en A Christmas Carol, de Arthur Allan Seidelman. Al mateix temps, Collier també actuava com a cantant de veu aguda en papers clàssics com la Flauta Màgica de de Mozart i “Miles” a The Turn of the Screw de Benjamin Britten. Compositor que el va influir molt harmònicament.

Collier va rebre la Medalla d’Or ABRSM per la qualificació més alta al país pel seu resultat de cant el vuitè grau l’any 2008.

Collier és un autodeclarat autodidacta. Va començar a pujar contingut casolà i instrumental a YouTube el 2011, llançant, entre altres, arranjaments vocals de “Pure Imagination”, de la pel·lícula de 1971 Willy Wonka and the Chocolate Factory, i el 2013, una interpretació instrumental de Stevie Wonder “Don’t You Worry ‘Bout a Thing “. La seva creativitat va cridar l’atenció de Quincy Jones, qui va portar a Collier al Festival de Jazz de Montreux, on es va reunir amb ell i amb Herbie Hancock.

El 2012, els seus vídeos a la pantalla dividida de cançons populars, com “Don’t You Worry ‘bout a Thing” de Stevie Wonder, començaran a fer-se virals a YouTube. L’any 2014, Collier firmà amb la companyia de Quincy Jones i va començar a treballar en un nou instrument per sintetitzar la veu i poder fer armonies ell sol en directe. Un instrument dissenyat i construït a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.

En 2016, Collier va llançar el seu debut a l’àlbum, In My Room, que va ser completament autoenregistrat, arreglat, interpretat i produït en la petita habitació de la casa de la seva família en Finchley, al nord de Londres. En 2017, Collier va rebre dos premis Grammy pels seus arranjaments de “Flintstones (Picapedra)” i “You And I”, ambdós de l’àlbum.

Collier és el primer músic britànic en guanyar al menys un premi Grammy per cada un dels seus primers quatre àlbums.

L’any 2018, Collier va començar a treballar en Djesse, un àlbum de quatre volums i al voltant de 50 cançons amb més de dos docents d’artistes i conjunts. El primer volum, que presenta el Metropole Orkest, Djesse Vol. 1, va ser llançat en desembre de 2018. El segon, Djesse Vol. 2, de naturalesa més acústica, va ser llançat en juliol de 2019. En 2020, Collier va guanyar altres dos premis Grammy pels seus arranjaments de “All Night Long” de Djesse Vol. 1 i “Moon River” de Djesse Vol. 2, respectivament. El tercer volum, Djesse Vol. 3, que Collier descriu que està basat en sons electrònics, va ser llançat el 14 d’agost de 2020.

El 2021, va guanyar un premi Grammy al millor arranjament, instrumentació i veus per la cançó “He Won’t Hold You (feat Rapsodia)”.

Si encara voleu saber més coses i escoltar més  música seva us animo a que entreu al seu canal de You Tube https://www.youtube.com/@jacobcollier/videos o al seu web https://www.jacobcollier.com/

Bona setmana a tots i totes!!

El cantant i guitarrista David Crosby va morir fa uns dies (19 de gener) als 81 anys i serà recordat com una de les llegendes del folk-rock nord-americà dels anys 60 i 70, famós per les seves harmonies vocals, l’heterodòxia a la guitarra i unes lletres incisives i i per l’esperit salvatge. Per ell va dedicat aquest Bon Dia Amb Melodia. Descansi en pau.

Dadid Crosby

David Crosby (Los Angeles, 1941), fill del cineasta Floyd Crosby, va ser fundador de dues de les bandes que més van influir en el folk-rock i el country-rock que va sorgir a Califòrnia als anys 60 i van assolir gran popularitat als 70: The Byrds i Crosby, Stills & Nash. Totes dues el van fer entrar al Saló de la Fama del Rock and Roll.

Amb The Byrds (1964-1967) va coescriure hits com Eight miles high,però va acabar-ne expulsat de mala manera perquè no volien tocar els seus temes. Després, amb Crosby, Stills & Nash (i l’extensió Crosby, Stills, Nash & Young) es convertirien en referents tant en la contracultura nord-americana dels 70 com en redefinir per la banda melosa la música de la generació Woodstock. Des del primer àlbum, el 1969, van ser un èxit de vendes i amb l’entrada de Neil Young es va considerar la unió de talents més grans del moment. El seu segon concert va ser al Woodstock del 1969, i l’àlbum del 1970, Déjà-vu, contenia èxits com Teach your children, Woodstock i una de les cançons més conegudes de Crosby, Almost cut my hair. Els egos feien impossible mantenir la continuïtat de la banda: Crosby i Nash van fer tres discos als anys 70, el trio inicial es va mantenir actiu en etapes fluctuants fins al 2016, i amb Young van fer diverses actuacions des dels 70 fins als 2000. En tot cas, Crosby va mantenir una carrera en solitari i va formar bandes d’influència jazzística. Es calcula que els discos en què va participar han venut 35 milions de còpies.

Un trio de llegenda

Crosby era indomable. Va tenir una vida tumultuosa i el seu caràcter abrasiu va fer que les bandes acabessin trencant-se i passés èpoques sense parlar-se amb els seus col·legues. Al documental David Crosby: Remember my name ho lamentava i assegurava que li agradaria tornar a tocar amb la banda. “M’adono que el temps que tenim aquí és tan curt que estic emprenyat amb mi mateix perquè, almenys durant deu anys, només em vaig dedicar a destrossar-me; n’estic avergonyit”, deia el 2019 a Los Angeles Times. Havia caigut “tan avall com un home pot caure”, deia. La mort d’una xicota en un accident va acabar d’ensorrar-lo en l’addicció a l’alcohol i les drogues, que va comportar-li un trasplantament de fetge (li va pagar Phil Collins), diversos accidents de moto, hepatitis C i diabetis. L’any 1985 fins i tot va acabar uns mesos a la presó, on li van fer rapar el seu famós bigoti. Els intents de rehabilitació van ser en va.

El 2014 va llançar Croz, el seu primer àlbum en solitari des del 1993, però no el va poder promocionar per un problema de cor. El 2021 va presentar l’últim disc, For free, i va vendre tots els seus drets musicals. Va continuar escrivint, gravant i tuitejant. Els seus darrers tuits són d’un dia abans de morir i són sobre els Beatles, Greta Thunberg i la música.

Helplessly hoping
Her harlequin hovers nearby
Awaiting a word
Gasping at glimpses
Of gentle true spirit
He runs, wishing he could fly
Only to trip at the sound of good-bye
Wordlessly watching
He waits by the window
And wonders
At the empty place inside
Heartlessly helping himself to her bad dreams
He worries
Did he hear a good-bye? Or even hello?
They are one person
They are two alone
They are three together
They are for-or each other
Stand by the stairway
You’ll see something
Certain to tell you confusion has its cost
Love isn’t lying
It’s loose in a lady who lingers
Saying she is lost
And choking on hello
They are one person
They are two alone
They are three together
They are for-or each other

Curiositats

Una bona versió del grup català GOSSOS (veus masculines)

Una altre bona versió del grup Mindnight North (veus mixtes)

Una última versió amb veus femenines (veus femenines)

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU

John Lennon

THE BEATLES va ser un grup de música Pop i Rock dels anys 60 que provenia de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

John Lennon va néixer el 9 d’octubre de 1940 a Liverpool Anglaterra. El seu nom complet és John Winston Lennon. Va ser assassinat el 8 de desembre de 1980 (40 anys) a Nova York.

Un xic d’història
Als anys 60, va haver molts fets històrics importants, però el que més va influenciar als Beatles va ser “la guerra del Vietnam”.
Estats Units van bombardejar de manera intensa Vietnam del Nord i van morir moltes persones.
A finals dels 60 apareix un moviment social e ideològic que va marcar molt als Beatles, aquest és el “moviment Hippie”. Eren joves que no volien la guerra, volien la pau i es preocupaven pel medi ambient. Els hi agradaven molt els colors, anar amb cabells llargs, roba de colors brillants, camises llargues… Els seus valors bàsics van ser la tolerància i l’amor.

Els Beatles van aparèixer en mig de tota aquesta època, per tant la seva música està influenciada per temes de la pau, l’amor, de rebuig a la guerra, etc. El grup es va dissoldre l’any 1970. Els quatre components van seguir tocant en solitari o amb altres grups durant més o menys temps.

IMAGINE  *Especial dia de la Pau
És una cançó  escrita per John Lennon – amb col·laboració  de Yoko Ono, publicada el 1971, quan els Beatles ja s’havien separat.
La cançó  es queixa de les guerres, de les fronteres, de la religió  i conclou dient que hauríem de compartir un  món en PAU. Per aquesta raó la cançó s’ha convertit en l’himne oficial de l’organització  Amnistia Internacional.

La lletra de la cançó està inspirada en les esperances de Lennon dipositades en una pau mundial, si bé l’origen de la mateixa no és del tot clar. El 1963 Lennon obria la cançó de The Beatles “I’ll Get You” amb el vers: “Imagine I’m in love with you, it ‘s easy’ cause I know”, que guarda certa semblança amb l’estructura de “Imagine”. Així i tot, part de la cançó podria haver estat influenciada per la poesia de Yoko Ono, en relació a la seva infància viscuda al Japó durant la Segona Guerra Mundial. En el seu llibre Grapefruit, de 1964, Yoko escriu: “Imagine a Raindrop” i “Imagine the clouds dripping” (que pot traduir al català com “Imagina una gota de pluja” i “Imagina núvols degotant”).

Bona setmana a tothom! Molta pau i solidaritat!!!

Imagine (Anglès)
Imagine there’s no Heaven
It’s easy if you try
And no Hell below us
Above us only sky

Imagine all the people
Living for today
Imagine there’s no country
It isn’t hard to do

Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace

You may say I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you will join us
And the world will be as one

Imagine no posessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
Or Brotherhood of Man

Imagine all the people
Sharing all the world
You may say that I’m a dreamer
But I’m not the only one

I hope someday you will join us
And the world will be as one

Imagine (Traducció al Català)

Imagina’t que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent vivint al dia…
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina’t tota la gent
vivint la seva vida en pau….

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina’t que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina’t que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l’únic;
i espero que algun dia t’uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

CURIOSITATS
Versions curioses del tema Imagine!

Vols apendre a tocar aquesta cançó amb la guitarra?

DENIP A L’ESCOLA LES FONTS!

Aquesta setmana de Santa Cecília escoltarem al Bon dia amb Melodia un gran tema d’Steve Wonder. Dedicada al Roger de 6è que li agrada molt.

Stevland Hardaway Morris, més conegut per tots com Stevie Wonder va néixer un 13 de maig de 1950. És un músic, compositor i activista nord-americà que té més de 100 milions de discos venuts.

Cec de naixement, va ser un nen prodigi i durant la seva carrera ha gravat diversos discos i senzills que van ser aclamats per la crítica; també ha escrit i produït per a altres artistes.

A l’edat de 11 anys va signar amb el segell discogràfic Motow el més important en aquell moment. El propietari del segell, Berry Gordy, va quedar tan impressionat amb el talent de Stevie, que el va anomenar “Little Stevie Wonder”.

Wonder toca diversos instruments com la bateria, baix, congues, l’harmònica i, sobretot, el piano i el teclat electrònic.

Ha guanyat tres vegades el premi Grammy a l’àlbum de l’any amb tres discos consecutius en un període de quatre anys per Innervisions (1973), Fulfillingness’ First Finale (1974) i Songs in the Key of Life (1976), èxit inèdit en aquests guardons, que ha guanyat en un total de 25 ocasions.

Artista compromès, la faceta de Stevie Wonder com a activista social i polític és universalment coneguda, i molt especialment la seva militància antiracista: va qüestionar sempre l’apartheid i va recolzar el líder sud-africà Nelson Mandela, motiu pel qual la seva música va arribar a ser prohibida a Sud-àfrica; i, promovent-la mitjançant multitudinaris concerts, va fer realitat la proposta d’instituir el dia del naixement de Martin Luther King com a festa nacional als Estats Units.

La prestigiosa revista Rolling Stone el va considerar el 2008 un dels 10 millors cantants de tots els temps.

Acutalment té 72 anys i segueix en actiu.

Curiositats

Fent duet amb Pharrell Williams

Tocant a la Casa Blanca juntament amb Paul McCartney (The Beatles)

Fent duet amb l’Sting

Aquesta segona setmana del curs 22-23 al Bon dia amb Melodia tenim una gran cançó d’una banda mítica encara en actiu. Som-hi!

Depeche Mode és un grup de música electrònica anglès format l’any 1980 a Basildon, Essex, Anglaterra. Als seus inicis, van formar part de l’escena musical futurista originada a Gran Bretanya cap a la fi dels anys 1970 i principi dels 80, fortament influïda per grups com Kraftwerk. Són considerats com un dels grups pioners a portar la música electrònica al gran públic; també destaquen els seus vídeoclips (molts d’ells realitzats per Anton Corbijn) i els seus concerts en directe. Actualment, segueixen sent un grup d’un gran èxit comercial i de públic.

Considerats des dels seus inicis com a grup de synthpop, no van trigar gaire a afegir nous elements musicals a aquesta etiqueta i a endurir el seu so, sovint incorporant-hi elements de rock, com ara les guitarres i les bateries, sobretot en directe; mentrestant, les seves lletres se sofisticaren progressivament i van passar a tractar temes més obscurs.

Durant la seva llarga trajectòria, ha influït molts artistes de diferents gèneres musicals −des del rock fins al synthpop o la música dance, grups com Linkin Park, els Pet Shop Boys o els creadors del house i el techno de Detroit han reconegut la seva influència−, en part a causa del seu esperit de renovació amb cada nou disc i al seu ús innovador dels samplers. Tot i que tenen molta influència en la música electrònica actual, generalment se’ls classifica dins del gènere alternatiu.

Depeche Mode van aparèixer el 1980 com a quartet format per Dave Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher i Vince Clarke, tots ells arrelats a Essex i, en el cas dels tres últims membres, fins i tot companys d’escola. Clarke va deixar el grup el 1981, després de l’edició del seu primer àlbum, Speak & Spell. El seu substitut, Alan Wilder, va formar-ne part des del 1982 fins a l’any 1995, després de l’àlbum Songs of Faith and Devotion i la seva corresponent gira promocional. Des de llavors han continuat la seva carrera com a trio.

Enjoy the Silence

«Enjoy the Silence» es va editar el 5 de febrer de 1990 i va esdevenir un dels temes més representatius i coneguts de la banda, no solament d’aquesta època sinó de tota la seva trajectòria musical. Es tracta d’un himne a la música malgrat que paradoxalment, la lletra està dedicada al silenci. La melodia bàsica de sintetitzador creada per Wilder crea un efecte harmònic quasi tètric en la seva composició. Aquesta melodia fantàstica és un dels aspectes més coneguts de la cançó, igualment que la lletra simplista però molt significativa.

El senzill està acompanyat de dues cançons cara-B instrumentals: «Sibeling» (cara-B del 12″) és una melodia suau de piano i el títol fa referència al compositor clàssic finlandès Jean Sibelius, i «Memphisto» (cara-B del 7″) és una cançó fosca i misteriosa.

L’artista Anton Corbijn va dirigir el videoclip original pel senzill amb clares referències filosòfiques al conte infantil El Petit Príncep. També hi apareix material fotogràfic de Gahan disfressat com un rei arquetípic passejant pels paisatges de les Terres altes d’Escòcia, la costa de Portugal i els Alps Suïssos, assentant-se en una cadira de platja per “gaudir del silenci”. Quan Corbijn va presentar la idea a la banda, aquests van la rebutjar inicialment, però després d’exposar la simbologia del videoclip, van acceptar.

Aquesta setmana és una proposta de la Chris (turora de 5èA) que li agrada molt aquest grup. Un gran tema! Moltes gràcies per participar al Bon Dia Amb Melodia. Bona setmana a tothom!!!

Depeche mode – Enjoy the silence

Words like violence
Break the silence
Come crashing in
Into my little world

Painful to me
Pierce right through me
Can’t you understand?
Oh my little girl

All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Vows are spoken
To be broken
Feelings are intense
Words are trivial
Pleasures remain
So does the pain
Words are meaningless
And forgettable

All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Enjoy the silence
Enjoy the silence