Damien Chazelle i Justin Hurtwitz Director i compositor respectivament  de la pel.lícula La La Land

Justin Hurwitz va néixer a Los Angeles, Califòrnia el 22 de gener de 1985.
És un compositor i guionista nord-americà, conegut per les seves col·laboracions amb el guionista i director Damien Chazelle en les pel·lícules Whiplash (2014) i La La Land (2016) .

Hurwitz i Chazelle es van conèixer com a estudiants universitaris a la Universitat de Harvard on tocaven habitualment en una mateixa banda i es van convertir en companys de habitació i es van fer bons amics.

La la land
La La Land és una pel·lícula estatunidenca del 2016, una comèdia dramàtica i romàntica musical escrita i dirigida per Damien Chazelle i protagonitzada per Ryan Gosling i Emma Stone, sobre un músic i una aspirant a actriu que es coneixen i s’enamoren a Los Angeles. El títol fa referència tant al malnom de la ciutat com a l’expressió anglesa Lalaland (“el país dels qui no tenen contacte amb la realitat”).

Chazelle va tenir la idea de la pel·lícula l’any 2006 i va escriure’n el guió ja el 2010, però no trobava cap estudi cinematogràfic que volgués finançar-la sense afectar la seva visió creativa. Finalment, després de l’èxit que va tenir el 2014 amb la pel·lícula Whiplash, Summit Entertainment se’n va fer càrrec. La La Land es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 31 d’agost del 2016. La recaptació va superar de molt el cost, de 30 milions de dòlars.

La pel·lícula va ser ben rebuda, i es va considerar una de les millors del 2016. Els crítics van lloar el guió i la direcció de Chazelle, les actuacions de Gosling i Stone, la banda sonora de Justin Hurwitz i els números musicals que inclou. Als Premis Globus d’Or va establir el rècord de nombre de premis guanyats per una mateixa pel·lícula, amb set guardons: millor pel·lícula – musical o comèdia, millor director, millor actor (per Gosling), millor actriu (per Stone), millor guió, millor banda sonora original i millor cançó original (“City of Stars”). Va obtenir sis Oscars (2017), entre els quals destaquen els de millor director per Damien Chazelle i millor actriu per Emma Stone

Aquesta música és una proposta de l’Albert, el nostre mestre d’Educació Física, que com ja sabeu li agrada molt ballar. Gràcies per la proposta Albert. Segur que començarem el dia ben animats. Bona setmana a tothom!!!

Another day of the sun
I think about that day
I left him at a Greyhound station
West of Santa Fé
We were seventeen, but he was sweet and it was true
Still I did what I had to do
‘Cause I just knew
Summer Sunday nights
We’d sink into our seats
Right as they dimmed out all the lights
A Technicolor world made out of music and machine
It called me to be on that screen
And live inside each scene
Without a nickel to my name
Hopped a bus, here I came
Could be brave or just insane
We’ll have to see
‘Cause maybe in that sleepy town
He’ll sit one day, the lights are down
He’ll see my face and think of how he
Used to know me
Climb these hills
I’m reaching for the heights
And chasing all the lights that shine
And when they let you down
You’ll get up off the ground
‘Cause morning rolls around
And it’s…

Curiositats
Remenant per internet podreu troba desenes de curiositats sobre aquesta pel·lícula. Aqúí en teniu unes quantes en aquest vídeo resum. Gaudiu-lo!

Michael Jackson

MICHAEL JACKSON

Michael Joseph Jackson (Gary, Indiana, 29 d’agost de 1958 – Los Angeles, 25 de juny de 2009) va ser un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop estaunidenc. Conegut com el «rei del pop», les seves contribucions a la música, el ball i la moda, a més a més de la seva coneguda vida pública, en feren una figura destacada de la cultura popular durant pràcticament quatre dècades.

Michael Jackson era el setè de nou germans (de fet, eren 10 germans, Marlon era bessó d’un nen que va morir poc després del naixement): Rebbie, Jackie, Tito, Jermaine, LaToya, Marlon, Randy i Janet. El seu pare, Joseph Jackson, treballava d’obrer i tota la família vivia en una humil casa al carrer Jackson de la ciutat de Gary .

Joseph Jackson ja formava part del món musical, perquè havia format part de diferents grups musicals, però tots havien estat un fracàs. Per això, va decidir crear-ne un amb els seus fills i d’aquí sorgiren The Jackson Five. En un principi, Michael no formava part del grup, però gràcies a un petit incident en què el seu pare el va sentir cantar mentre actuava per a la seva mare, es va convertir en el cantant i el personatge principal del grup quan només tenia cinc anys. Alguns dels seus èxits més coneguts amb els Jacksons 5 són: “I want you back”, “ABC”, “The love you save” i “I’ll be there”.

El 1972, quan encara formava part del grup, Michael va registrar el seu primer disc com a solista. Amb la fama, es va accentuar l’aïllament infantil de Michael que, juntament amb els maltractaments que patia per part del seu pare, van marcar la seva infància i adolescència.
La seva millor època plena de grans èxits i fama va començar l’any 1982, quan va publicar l’àlbum “Thriller”, que es va convertir en el més venut de la història, amb 109 milions de còpies, i actualment encara ho és. D’aquest àlbum, és famosa la cançó del mateix nom i més concretament el seu videoclip: un curtmetratge dirigit per John Landis en què apareixen zombis i homes llop, i del qual s’ha fet característic el ball que realitza Michael Jackson amb els zombis.

Al llarg de la seva carrera va rebre moltíssims premis, títols i condecoracions, com ara el World Music Award a l’artista pop masculí més venut del mil·lenni”
La seva vida personal va ser complicada, la premsa el va criticar durament i sovint s’inventaven noticies falses sobre ell.
Va morir el 25 de juny de 2009 a Los Angeles (Estats Units), a l’edat de 50 anys, a causa d’una aturada cardíaca.
Més informació sobre Michael Jackson a la Vikipèdia. Si teniu temps, val la pena aprofundir en la seva biografia, és molt interessant.

Billie Jean
Va ser escrita per Jackson i produïda per Quincy Jones per al sisè àlbum com a solista del cantant, Thriller, del 1982. Amb el directe de “Billie Jean”, Michael Jackson oferia un dels seus més importants shows i escenografies dels seus concerts. És considerada com una de les millors cançons de la historia, compta amb una composició musical molt atractiva i melòdica. Un dels elements que fa tan potent i enganxosa aquesta cançó és probablement l’entrada de bateria tan característica i la seqüència de baix juntament amb la base de teclats.

Billie Jean va obtenir el número u durant 9 setmanes als Estats Units i també va ser número 1 al Regne Unit, Austràlia, Itàlia, Mèxic i Espanya. Va rebre dos premis Grammy en 1984, un d’ells en la categoria de millor cançó masculina.

Aquesta setmana és una proposta de la Martina Prat de 4t. Moltes gràcies Martina per la proposta!!! Un grandíssim tema!!!

Curiositats
El videoclip de la cançó  va ajudar a convertir-la en un gran èxit. El 25 de març de 1983, “Billie Jean” i Jackson van arribar a una audiència fins i tot superior quan ell va debutar amb la cançó davant una audiència en directe en el rodatge del tribut especial Motown 25: Yesterday, Today, Forever. Ajuntant-se amb els Jackson 5 per una barreja dels seus èxits, ell estava a l’escenari per a una actuació a soles espectacular. Vestit amb una jaqueta negra llampant, camisa platejada brillant, pantalons negres estrets i escurçats per mostrar els mitjons blancs amb lluentons i mocassins negres, i un sol guant de lluentons, que havia començat a fer servir durant els concerts amb els Jacksons el 1979 (en les seves actuacions posteriors canviaria la camisa platejada per una blanca i el guant de lluentons per un guant amb incrustacions de diamants, realitzant sempre una actuació similar). Jackson va assenyalar el començament de la seva rutina amb un moviment que passaria a ser una mena de marca registrada seva ajupint-se i encaixant a pressió un barret negre al seu cap. Jackson va sincronitzar els llavis a la cançó i l’audiència es va aixecar als seus peus.

Va ser durant aquesta electritzant actuació quan Jackson també va debutar amb un moviment de dansa que ell havia descobert de joves negres de la ciutat i retocat per fer-lo distintiu. El “Backslide” va rebre un nou nom pels mitjans després de la interpretació de Jackson: Moonwalk. El pas s’ha convertit des de llavors en el moviment representatiu de Jackson, i és sinònim de la cançó. Aquest ball consisteix a caminar cap enrere de tal manera que sembla que un camina endavant.

Billie Jean (lletra)
She was more like a beauty queen from a movie scene
I said don’t mind, but what do you mean, I am the one
Who will dance on the floor in the round
She said I am the one, who will dance on the floor in the round
She told me her name was Billie Jean, as she caused a scene
Then every head turned with eyes that dreamed of being the one
Who will dance on the floor in the round
People always told me be careful of what you do
And don’t go around breaking young girls’ hearts
And mother always told me be careful of who you love
And be careful of what you do ‘cause the lie becomes the truth
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
For forty days and forty nights
The law was on her side
But who can stand when she’s in demand
Her schemes and plans
‘Cause we danced on the floor in the round
So take my strong advice, just remember to always think twice
(Don’t think twice, don’t think twice)
She told my baby we’d danced till three, then she looked at me
Then showed a photo my baby cried his eyes were like mine (oh, no!)
‘Cause we danced on the floor in the round, baby
People always told me be careful of what you do
And don’t go around breaking young girls’ hearts
She came and stood right by me
Just the smell of sweet perfume
This happened much too soon
She called me to her room
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
Billie Jean is not my lover
She’s just a girl who claims that I am the one
But the kid is not my son
She says I am the one, but the kid is not my son
She says I am the one,
(You know what you did, (she says he is my son)breaking my heart babe)
She says I am the one
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover (don’t Billie Jean)
Billie Jean is not my lover
Billie Jean is not my lover

Art Garfunkel i Paul Simon

Paul Simon i Art Garfunkel van créixer al barri de Kew Gardens Hills, a Queen, Nova York. Van ser companys de classe a l’institut i van segellar la seva amistat durant la infantesa. El 1955 Simon va compondre algunes cançons, com ara el primer tema del duet, Hey, little Schoolgirl, i li va proposar a Garfunkel fer un grup, amb només 16 anys. Van començar amb el nom de “Tom i Jerry”, inspirant-se amb els personatges de dibuixos animats.
Al llarg de la seva vida els dos amics amb el seu estil barreja de folk, pop i  rock han arribat a ser uns dels grups més importants de la història.

Amb el pas dels anys el grup va esdevenir realment molt popular. Malgrat l’èxit obtingut, el duet no estava gaire còmode perquè Simon s’encarregava totalment de la composició dels temes, i Garfunkel no estava tan implicat. El duet es va separar diverses vegades i ells seguien amb les seves caarreres artístiques en solitari però quan tornaven a actuar junts el públic els aclamava. Malgrat tot, sembla que la seva relació personal no era gaire bona.

Actualitat
Aquesta setmana ha estat notícia que Paul Simon, amb 76 anys, abandona la música definitivament. El seu últim concert va ser el passat dissabte 22 de setembre de 2018 a Flushing Meadows Corona Park, molt aprop del lloc on viva de petit.
“Estic molt agraït per una carrera satisfactòria i, sobretot per les persones que van sentir quelcom en la meva música que va commoure els seus cors” va dir Simon recentment.

Bona setmana! Gaudiu d’aquests dos grans temes seus!!!

«The Sound of Silence» és una cançó del duet Simon and Garfunkel. Fou escrita el febrer de 1964 per Paul Simon poc després de l’assassinat de John F. Kennedy el 1963, i va propulsar el grup cap a la fama.

A «The Sound of Silence», Simon toca la guitarra acústica i tots dos canten. Originalment fou gravada com a peça acústica del seu primer àlbum, Wednesday Morning, 3 A.M. (1964), però sota les ordres del productor de la discogràfica, Tom Wilson, la cançó fou regravada amb percussió, baix elèctric i guitarra elèctrica sense que Simon i Garfunkel ho sabessin ni hi participessin. La cançó fou rellançada com a senzill el setembre de 1965. El senzill va arribar al número u de les llistes l’1 de gener del 1966 i fou inclòs en el posterior àlbum del duet, Sounds of Silence.

Sound of Silence

Hello darkness, my old friend
I’ve come to talk with you again
Because a vision softly creeping
Left its seeds while I was sleeping
And the vision that was planted in my brain
Still remains
Within the sound of silence
In restless dreams I walked alone
Narrow streets of cobblestone
‘Neath the halo of a street lamp
I turned my collar to the cold and damp
When my eyes were stabbed by the flash of a neon light
That split the night
And touched the sound of silence
And in the naked light I saw
Ten thousand people, maybe more
People talking without speaking
People hearing without listening
People writing songs that voices never share
No one dared
Disturb the sound of silence
“Fools” said I, “You do not know
Silence like a cancer grows
Hear my words that I might teach you
Take my arms that I might reach you”
But my words like silent raindrops fell
And echoed in the wells of silence
And the people bowed and prayed
To the neon god they made
And the sign flashed out its warning
In the words that it was forming
And the sign said, “The words of the prophets
Are written on the subway walls
And tenement halls”
And whispered in the sounds of silence

Mrs. Robinson
«Mrs. Robinson» és el títol d’una cançó escrita per Paul Simon i cantada per Simon and Garfunkel. Quan va ser llançada com un senzill el 1968. Va formar part de la banda sonora de la pel·lícula El graduat. On hi s’exlicava una història d’amor d’un jove amb una dona molt més gran que ell. Un any després, la cançó apareixia com a part del disc Bookends i va aconseguir arribar al número u del Billboard Hot 100 dels Estats Units, èxit que la banda aconseguí per segona vegada en la seva carrera, després d’haver-ho fet prèviament amb «The Sound of Silence».
Un altre premi que la cançó va donar al duo va ser el Grammy a l’enregistrament de l’any, el 1969.
El significat real de la cançó segons va explicar al cap d’uns anys el seu autor, és un homenatge a DiMaggio, considerat un dels millors jugadors de beisbol de la història.

Mrs. Robinson
De, de de-de de-de, de-de de-de, de de-de
Do, do do-do do-do, do-do do De-de de-de de de de-de de de de-de de
And here’s to you, Mrs. Robinson Jesus loves you more than you will know Whoa, whoa, whoa God bless you, please, Mrs. Robinson Heaven holds a place for those who pray Hey hey hey, hey hey hey
We’d like to know a little bit about you for our files We’d like to help you learn to help yourself Look around you, all you see are sympathetic eyes Stroll around the grounds until you feel at home
And here’s to you, Mrs. Robinson Jesus loves you more than you will know Whoa, whoa, whoa God bless you, please, Mrs. Robinson Heaven holds a place for those who pray Hey hey hey, hey hey hey
Hide it in a hiding place where no one ever goes Put it in your pantry with your cupcakes It’s a little secret, just the Robinsons’ affair Most of all, you’ve got to hide it from the kids
Coo coo ca choo, Mrs. Robinson Jesus loves you more than you will know Whoa, whoa, whoa God bless you, please, Mrs. Robinson Heaven holds a place for those who pray Hey hey hey, hey hey hey
Sitting on a sofa on a Sunday afternoon Going to the candidates’ debate Laugh about it, shout about it when you’ve got to choose Every way you look at it, you lose
Where have you gone, Joe DiMaggio? A nation turns its lonely eyes to you Woo, woo, woo What’s that you say, Mrs. Robinson? Joltin’ Joe has left and gone away
Hey hey hey, hey hey hey.

Curiositats
Versió de Bon Jovi i Lemonheads