Joan Vives: composició musical
Piti Español: text de la cantata
Direcció musical: Elisenda Carrasco i Josep Prats

50 milions de segons és el temps que passem, més o menys, a l’escola al llarg de la nostra infantesa. I durant tot aquest temps vivim moltes experiències que, més tard, es convertiran en records que ens acompanyaran tota la vida.

Els cors escolars i els dos actors, un noi i una noia, protagonistes de 50 milions de segons, ens interpretaran cançons amb un to irònic, simpàtic i una mica gamberro, sobre records com el nostre bocata preferit, la suposada mania que ens té una professora, l’excés d’activitats extra-escolars o un atac de polls. I amb un to emocionat i corprenedor, sobre records tan punyents com el bullying, la gelosia pel germà que acaba de nèixer o els mestres que anem deixant enrere. Tot això acompanyat per una música eclèctica i teatral, de vegades divertida i d’altres sentimental, on hi cap tant el pop com el rock-and-roll, les marxes o el rag-time.

Joan Vives
Estudia piano a l’Acadèmia Marshall, i harmonia, contrapunt, composició, orquestració i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà al Conservatori del Liceu (BCN). Als vint-i-dos anys estrena el seu primer musical Granja animal.
Com a compositor o director musical ha col·laborat amb Dagoll Dagom (Glups!, El Mikado, Historietes, T’odio amor meu, Els Pirates, La Perritxola, Mar i Cel i Boscos Endins) i La Cubana (Especial Cap d’Any 1990, Marathon Dancing, Cegada de Amor, Les Teresines, Una nit d’òpera, Mamá quiero ser famoso, i Cómeme el Coco Negro).
Ha realitzat nombrosos treballs per TV i és autor de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació, etc. Ha composat també la música de més d’una dotzena de pel·lícules.
Els seus darrers treballs per a l’escena han estat el musical Cuando Harry encontró a Sally (n’és autor de la lletra i de la música) del qual se n’ha fet una versió en alemany (Harry und Sally) que ha girat per tota Alemanya, i conjuntament amb Piti Español el musical familiar UN CAU DE MIL SECRETS, que es representa a la Pedrera de Barcelona.
Joan Vives va guanyar el Max 2006 a la millor direcció musical per Mar i Cel i viu a Barcelona amb la seva dona, Mercè, i els seus gossos Max i Dana.

Piti Español
(Barcelona, 1.954) fa més de 25 anys que escriu guions de televisió, principalment per a TV3 (Betes i Films, La Lloll, Estació d’enllaç, Sitges, Laura, Majoria Absoluta…) i TVE (Ahí te quiero ver, Tariro-tariro, Premios Max…).
Ha escrit también alguns tele-films (La caverna, L’Orquestra de les estrelles…), guions de pel·lícules (La vida de nadie, Otros días vendrán, The Pelayos) i ha publicat un relat autobiogràfic (La pista africana), un llibre de relats curts (Disculpin les molèsties) i alguns llibres sobre televisió i sobre cinema.
Ha escrit també teatre. “Mans Quietes!”, la seva primera obra, ha estat estrenada, en català, a València, i en castellà ha fet temporada a Madrid i ara està girant en diferents muntatges per la República Dominicana, els Estats Units i Mèxic.
Amb el Joan Vives ha escrit, a més d’aquesta cantata, el musical familiar “Un cau de mil secrets”, que actualment es representa a la Pedrera de Barcelona.
Durant alguns anys ha estat crític de televisió a “El matí de Catalunya Ràdio” i des de 1.995 es profesor de guió a la Universitat Pompeu Fabra.

Més informació, argument i partitures a la pàgina de L’Auditori:

www.auditori.cat

[scribd id=87022972 key=key-11wlcceo6uxql27fn6ew mode=list]

Com ja sabeu, aquesta setmana comença amb la diada de Sant Jordi. És per això que la Gemma Carrau ens proposa gaudir d’una versió molt divertida del magnífic tema de Michael Jackson titulat Billie Jean. La lletra en qüestió l’ha fet un mestre que es diu Jordi Ginesta que treballa a l’escola i parla d’un Sant Jordi d’allò més modern.
La versió és genial, sí senyor. Segur que no podreu parar de ballar. i de passada recordem també al gran Michael Jackson que el proper 25 de juny farà ja tres anys que ens va deixar.

Més informació al bloc Cantaiballa del l’escola Mare de Déu de Montserrat de Malgrat de Mar. Fins i tot us podeu descarregar la cançó de forma gratuïta en format mp3.
www.cantaiballa.blogspot.com.es

Visca Sant Jordi!

.

.

Dijous Paella

Dijous Paella és un grup de Rumba catalana aparegut a finals del 2003, creat per músics provinents de bandes com ara Brams, Dr. Calypso o Xerramequ Tiquismiquis.

La formació nasqué amb ganes de crear un so i unes formes noves dins la Rumba Catalana, tot innovant en sonoritats i colors barrejant instruments acústics d’orígens tan diversos com ara la cobla, el flamenc o la rumba.

Les lletres eren també diverses, anant des dels textos més divertits i desenfadats fins a la poesia musicada.

Els primers cantants de la banda van ser Francesc Ribera “Titot” (ànima de Brams, Mesclat, Aramateix i altres projectes) i Àgata Casas.

La barreja de rumba i sardana que introduïren va ser una de les grans sorpreses musicals del 2005. El seu primer disc, Dijous Paella (auto editat) es va endur tots els premis Enderrock en la categoria de folk l’any 2006.

El 2007 van anunciar una “congelació indefinida” que va durar més d’un any, fins que el 2009 tornaren amb alguns canvis a la formació: en Titot va deixar el grup pels seus múltiples compromisos, i Àgata Casas passà a ser-ne l’única cantant. A la vegada, prescindiren de la secció de cobla (tible i tenora) i incorporaren instruments com la  guitarra, la  trompeta i  el caixó.

El 2009 aparegué el seu segon i darrer disc fins ara, titulat Vol. 2.

Actualment el grup està format per Àgata Casas a la veu, Albert Vila al baix, Marc Serrats a la guitarra, Dani Calabrita a la guitarra i banjo, Eric Herrera al trombó, Miquel Rojo a la trompeta i Joan López  al caixó.

Més informació a www.dijouspaella.com

L’any dels lladregots

Es tracta d’una rumba inclosa en el seu primer disc autoeditat l’any 2005.  L’àlbum es pot descarregar legalment des de la seva web. Aquesta setmana la cançó és una proposta de la Sigourney i la Júlia M. de 6è. Gràcies! Em sembla fantàstica per diversos motius: no és una cançó que es conegui gaire, no té video-clip, el grup és  d’aquí i canta en català,  no tenen grans promocions, en canvi intenten fer les coses bé i creuen en el que fan.

Gaudiu de la  rumba , un estil molt popular que ens  hem de conèixer i  que val mol la pena.

Més informació de rumba catalana a la web de FORCAT Foment de la Rumba Catalana

Va ser l´any dels pescadors
i la mar estava en calma,
De nit nadaven estels
per donar llum a les barques,
cada barca era un fanal
i a cada casa una xarxa.

Va ser l´any dels pescadors
i la mar estava en calma.
Va ser l´any dels pescadors
i la mar estava en calma.

Va ser l´any dels ofegats
la mar es va tornar extranya,
l´horitzó color de dol
i les barques no tornaven,
va ser mal pressentiment
que alguna cosa passava.

Va ser l´any dels ofegats,
la mar es va tornat extranya.
Va ser l´any dels ofegats,
la mar es va tornat extranya.

Va ser l´any dels forasters,
bicicletes a la platja,
gent que venien de lluny
i duien barrets de palla.
Volien conéixer el mar
i els pescadors i les barques.

Va ser l´any dels forasters,
bicicletes a la platja.
Va ser l´any dels forasters,
bicicletes a la platja.

Va ser l´any de la invasió,
amb gent de parles extranyes
que no miraven la mar
i menyspreaven les barques.
Duien la tempesta al cor
amb motors que espetegaven.

Va ser l´any de la invasió,
amb gent de parles extranyes.
Va ser l´any de la invasió,
amb gent de parles extranyes.

Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja,
de les noves construccions
que mataven mar i barques.
La mar anava callant
de vergonya i d´anyorança.

Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.
Va ser l´any que més cap any
sense xarxes, sense barques.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Els pescadors seuen sols
manjant sardines de llauna.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Ben endins sota la mar
es podreixen les deixalles.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Va ser l´any que més cap any
sense xarxes, sense barques.
Va ser l´any dels lladregots,
dels negocis a la platja.

Lluís Llach i Grande
Nascut a Girona, 7 de maig de1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions. La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L’Estaca composta l’any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d’exiliar-se durant un temps a París. Desprès de més de 30 àlbums editats i una llarga carrera, el 2007 es retirà oficialment dels escenaris. El passat 2 de febrer de 2012 es va editar la seva primera novel·la titulada Memòria d’uns ulls pintats; 344 pàgines resultat de tres anys de feina. Una proposta a tenir en compte per Sant Jordi.

Viatge a Itaca
El 1975, Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l’havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstantinos Kavafis. La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el “Viatge a Ítaca”. Gravat amb la col•laboració de Manel Camp, teclista del grup de jazz simfònic Fusioon, “Viatge a Ítaca” és una aventura musical que acabarà venent milers de discos i convertint-se en un fenòmen. Aquesta cançó que ja va sonar fa més de dos anys al BDaM, la dedico especialment a la classe de 6èA i a tots els qui us emociona la música de Lluís Llach. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més infpormació a www.lluisllach.cat

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.