Lluís Llach i Grande
Nascut a Girona, 7 de maig de1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions. La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L’Estaca composta l’any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d’exiliar-se durant un temps a París. Desprès de més de 30 àlbums editats i una llarga carrera, el 2007 es retirà oficialment dels escenaris. El passat 2 de febrer de 2012 es va editar la seva primera novel·la titulada Memòria d’uns ulls pintats; 344 pàgines resultat de tres anys de feina. Una proposta a tenir en compte per Sant Jordi.

Viatge a Itaca
El 1975, Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l’havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstantinos Kavafis. La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el “Viatge a Ítaca”. Gravat amb la col•laboració de Manel Camp, teclista del grup de jazz simfònic Fusioon, “Viatge a Ítaca” és una aventura musical que acabarà venent milers de discos i convertint-se en un fenòmen. Aquesta cançó que ja va sonar fa més de dos anys al BDaM, la dedico especialment a la classe de 6èA i a tots els qui us emociona la música de Lluís Llach. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més infpormació a www.lluisllach.cat

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.