Comencem el nou curs 2020-2021 amb una rumba d’en Landry en Rumbero. Que no pari la música a l’escola Les Fonts!

Landry el Rumbero és un grup que barreja cançons originals amb una selecció de temes i danses infantils de tota la vida, passades pel sedàs de la Rumba Catalana.
Produït per Sicus Carbonell, líder de Sabor de Gràcia, ha comptat amb músics de la talla de David Torras d’Ai, Ai, Ai, Dj Panko d’Ojos de Brujo, Joan Garriga de La Troba Kung Fú, Pep Pascual o Wagner Pa a entre altres.
Landry el Rumbero, te l’objectiu de fer ballar als petits i no tan petits en un directe que no parará de sorprendre’ns pel seu ritme frenètic i la gran quantitat de danses i jocs al compàs del ventilador. Molta més informació a www.landryelrumbero.com.

Ets especial
Ets especial és el tercer disc de Landry —arriba després de Rumba catalana per a petits i grans i Les cançons i els poemes de Nadal— i el primer que incorpora composicions pròpies, temes com Ets especial, que Landry va escriure en homenatge al seu cosí, que té una discapacitat i és campió olímpic de bàsquet; o “Perret” (acompanyat per Ciscus Carbonell, de Sabor de Gràcia), dedicada a aquest gos tan rumber i ventilat que, a més de cançó, també és un dibuix de Sònia González; i també altres com Carrossa gitana, que parla de l’ànima nòmada dels gitanos (i que té com a col·laboració especial la dels sons balcànics d’Irrisori Klezmer Band), “Rumb al Carib”, que parla dels orígens d’aquest so tan català, o Pares de l’animació, un popurri de cançons representatives de les carreres de Xesco Boix i el grup Ara Va de Bo, integrat per fragments de temes tan coneguts com Cucut, Si tu vas al cel, Deu pometes o La bicicleta.

Ets Especial

És igual que caminis amb bastó o en cadira,
si tots juguen al futbol i tu t’ho mires.
Ningú ha de riure mai dels teus cabells
i si no en tens, si no en tens no passa res.

Som especials, tots tenim algunes coses del revés,
fan que els altres ens estimin tal com som.
No em diràs que la família que t’envolta és normal,
estic segur que per tu son especials!

Conec campions olímpics especials,
escaladors i ballarines d’un sol peu,
grans científics que no es poden bellugar,
pensa-ho bé, tu també pots somiar!

Ets especial! El teu cap vola més lluny, va més enllà.
Ets especial! Tant se val si dorms al llit d’un hospital.
Ets especial! No m’importa el què diguin que és normal,
perquè tu, perquè tu ets especial!

Si estàs trist, perquè penses en allò que no pots fer,
adona’t del poder que hi ha a dins teu
i sabras qui estàs disposat a ser,
i els amics, ells hi jugaran també.

Conec campions olímpics especials,
corredors de ralis sense moure els peus,
gent que creua el món i no pot caminar,
pensa-ho bé, tu també pots somiar!

Ets especial! El teu cap vola més lluny, va més enllà.
Ets especial! Tant se val si dorms al llit d’un hospital.
Ets especial! No m’importa el què diguin que és normal,
perquè tu, perquè tu ets especial!

Un altre gran tema del Landry. Impossible no ballar!

Cybee

El grup estava format per 4 membres, tots ells de Sant Feliu de Llobregat.

Nil Moliner Abellán (18 d’octubre 1992): Cantant i guitarra
Aleix Martí Martí (29 de juny de 1989): Cantant i baix
Marc Colomer Canyelles (16 de juny de 1991): Guitarra solista i cors
Jordi Vilaseca Martí (18 d’abril de 1989): Bateria i cors

CyBee va ser un grup de música que es va formar, l’octubre de 2005. Nil Moliner amb 12 anys, aleshores bateria d’un altre grup però ja amb habilitats com a cantant i guitarrista, va ser qui va proposar la idea de reunir-se amb Aleix Martí (baixista) i Jordi Vilaseca (bateria) per iniciar-se en el món de la música fent versions. La seva química personal i musical va donar com a resultat la proposta d’engegar un projecte musical en comú que va acabar de completar-se amb la incorporació de Marc Colomer com a guitarra solista.

El nom de CyBee no va sorgir fins al cap d’un temps. El perquè d’aquest nom tan peculiar encara segueix sent tot un misteri i, malgrat que ells mateixos han donat diverses explicacions en entrevistes quan se’ls ha preguntat pel tema, mai s’ha sabut ben bé quina història és la certa.
Primera etapa: Primers concerts
En aquesta primera etapa cantaven en castellà i anglès. Nil Moliner era el cantant principal i Aleix Martí cantava els temes en anglès. L’estil es podia classificar com a pop-rock.

Una de les característiques que més els destacava eren les nombroses harmonies que feien els dos cantants juntament amb la veu del guitarra solista Marc Colomer. A poc a poc van anar vestint més cançons amb aquest recurs, i fins i tot, en alguns temes, s’hi unia el mateix bateria Jordi Vilaseca.

Inicialment, els primers concerts van tenir lloc a la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat i, posteriorment, als pobles i ciutats dels voltants i en sales properes. Amb aquests concerts el grup aconseguia guanyar experiència sobre els escenaris i s’iniciava també en les primeres gravacions amateurs.

Segona etapa: El “CyBeeTour”
En aquest segona etapa, el grup, que comptava amb el mànager Jordi Gonzalo, es llançava a fer una gira que els portava a donar-se a conèixer en tot el territori català així com als mitjans de comunicació i a la indústria musical catalana. Aquesta gira va ser batejada amb el nom de #CyBeeTour.

La gira del #CyBeeTour sorgia amb la intenció de fer concerts a tants llocs com fos possible per difondre la seva música. Els concerts eren sempre en format acústic i es duien a terme de manera espontània en les places i passeigs més transitats dels pobles per tal de donar-se a conèixer i vendre les seves maquetes. Aquesta gira va contribuir a fer créixer l’autoestima del grup que va veure que, en format acústic, les seves harmonies brillaven molt més i transmetien de manera més directa i propera la seva personalitat i complicitat. Aquest format de concerts destacava per la nombrosa quantitat de gent curiosa que espontàniament s’aturaven a escoltar la banda al carrer. A través d’aquesta gira, el grup aconseguia l’objectiu: sorgiren nous concerts en acústic i s’obria la porta a la preparació del que seria el seu primer disc.

Tercera etapa: Consolidació
Un cop acabada la gira Cybeetour l’estiu del 2013, es posaven en contacte amb el músic i compositor català Manu Guix, amb el qual pactaven adaptar una de les cançons de la seva última maqueta per fer-ne un single. El resultat els va agradar i la bona química amb Guix els portava a gravar el seu primer disc homònim, Cybee, al seu estudi Medusa Estudio BCN.

Durant el 2013 CyBee va participar en un concurs de versions organitzat per la banda “Els Amics de les Arts” interpretant una versió de la cançó “4-3-3” que va tenir molt bona rebuda al públic en general i va quedar en segona posició. Aquesta versió va portar als integrants de “Els Amics de les Arts” a interessar-se per CyBee i acordaven portar-los-hi la gestió i reserva de concerts a través de la seva empresa “Pistatxo”. D’aquesta manera el grup firmava amb ells per la gira del primer disc.

CyBee 4-3-3 Els amics de les Arts

L’estiu del 2015 van compaginar la composició dels nous temes amb el tancament de la gira del primer disc. A l’agost es tancaven novament a l’estudi de Medusa amb la producció de Manu Guix i Roger Rodés, aquesta vegada comptant amb els músics de la gira per a la gravació del disc que van anomenar “Viatge a Mu”.

Última etapa: Dissolució
Malgrat les bones crítiques, els canvis en l’empresa de “management” i la posterior dissolució d’aquesta, els va deixar sense concerts al cap de poc temps de començar la gira. Això va suposar un cop dur per la banda que va destinar gran part de la seva feina a idear i realitzar els concerts i es quedaven sense poder explotar aquesta faceta. Així doncs, la promoció i ressò general pel segon disc es va veure molt afectada i amb això el grup va haver de prendre decisions. El gener de 2017 van muntar un gran concert a la Sala Apolo de Barcelona, la qual van poder omplir, amb l’objectiu de captar atenció i trobar un nou “management”, però després de parlar amb diverses empreses no va ser possible.

Finalment el febrer de 2017, el grup prenia la decisió de dissoldre la banda, això sí, abans acomiadant-se de tots els fans fent una mini gira per alguns pobles i ciutats, sales o bars on havien tocat al llarg del seu recorregut com a banda.
L’últim concert el van fer el 12 de novembre de 2017 a la Sala Bikini de Barcelona, amb l’equip complet i tots els membres la banda que els havien acompanyat els últims anys i que posteriorment formarien part del projecte de Nil Moliner en solitari.

A ritme de cançons

Cançó inlosa en el segon disc del grup titulat Viatge a Mu, editat l’any 2016. Aquesta setmana és una proposta de’n Roger Giralt de 4t. Moltíssimes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Es tracta d’una cançó que ens dona molta energia positiva i ens recorda que la música ens acompanya sempre, en els millors moments i en els més difícils.

Bona setmana a tothom!!! Cuideu-vos molt. Una abraçada ben forta!

A Ritme de Cançons

D’una nit a Igualada,
com si fos de passada,
Apreníem lliçons a ritme de cançons.

Que no tot en la vida
se li pot prendre mida.
Que no importen alguns si podem estar junts.
Podem estar junts.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que tingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Repassem les vivències
més nodrits d’experiències.
La gent que hem conegut que ens porta a un nou futur.

La més mínima essència
és trobada amb paciència.
Per ser feliç només cal estar amb aquell que s’ho val.
Aquell que s’ho val.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

(Pont)

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Salva Racero (Ex cantant de Lax’n’Busto)

Una vintena d’artistes s’han unit per interpretar la cançó ‘Un Sant Jordi diferent‘, un projecte nascut les dues últimes setmanes de confinament amb l’objectiu de recollir l’energia positiva del missatge ‘Tot anirà bé!’. La cançó ha estat composta per Salva Racero i Xasqui Ten -que també és responsable de la direcció artística i la producció- amb lletra de Salva Racero, Xasqui Ten i Lídia Coll.

Entre d’altres, participen en el projecte Cesk Freixas, Joan Rovira, Guillem Solé (Buhos), Paula Valls, Joan Masdéu, Manu Gui, Salva Racero, Nacho  Tarrés (Gossos), Sau30,  Pupil·les, Gemma Humet, Jordi Ginesta (Bonobos), Ariadna Vieyra, Alessio Arena, Àlex Pérez, Tildo Muxart, Jos Racero, Miquel Abras, Sara Pi, i els joves Jan i Ada Racero.

La cançó també pretén ser un reconeixement a la generositat dels que treballen per vèncer la malaltia o abastir els mínims essencials i un cant a la solidaritat científica, social, cultural i emocional.

La cançó està gravada i interpretada amb la pretensió d’una celebració conjunta que ‘englobi tothom’, sigui quina sigui la situació en la qual es trobi. El confinament i la fragilitat individual busquen que es percebi com a col·lectiva, i per tant, ‘Un Sant Jordi diferent’ inclou la veu i el cant de tothom ‘confinat entre quatre parets, des dels més desafavorits, a persones que han perdut negocis o que pateixen la malaltia’, segons recullen en un comunicat.

Aquesta setmana és una proposta de’n Max Cuní de 5è. Ens comenta que a casa seva escolten als Stay Homas i ens recomana aquesta cançó de Sant Jordi. Moltes gràcies Max per participar al Bon dia amb Melodia desde casa. Podeu proposar música d’artistes confinats. Aquests dies hi ha moltes iniciatives musicals a les xarxes. Seguim en contacte. Que no pari la música!

David Melgar, Àngels Lòpez i Gibert d’Artze

Pe-Ta-Ca Petit Taller de Cançons

Moltes persones, especialment relacionades amb el món educatiu, reconeixen el treball que fan els tres integrants del Petit Taller de Cançons (PeTaCa) com una eina de la qual disposen des de ja fa uns quants anys per ajudar a fer arribar els valors humans més essencials als infants de tot Catalunya. Els temes que al grup han tractat van des de la igualtat entre les persones fins a la migració forçada, passant per la necessitat de la música com a matèria imprescindible per a l’aprenentatge o que l’art i la cultura representen una necessitat bàsica durant l’ensenyament per tal de poder assolir l’edat adulta amb criteri propi i equilibri emocional.

La majoria de les  cançons se centren en els senzills sentiments humans que ens uneixen: amor, solidaritat, amistat, il·lusió, comprensió… I el seu marc només podia ser el d’aquesta Terra que compartim, conjuntament amb allò que ens fa somiar a tots els habitants d’aquest planeta: un futur millor, un cel més blau, una lluna que ens dibuixa la seva llum per guiar-nos, acompanyada de tots els estels, molts més que no pas persones embadalides que els admirem…

En aquesta dura prova que la natura ens ha enviat en aquests moments, els infants resten confinats a casa, com nosaltres, i creiem que potser cal enviar-los un missatge renovat d’esperança i recordar que l’esdevenidor està, únicament, a les seves mans. És per això que Pe.Ta-ca han composat la cançó “El nou futur”, on intenten fer sentir a tothom a través de les paraules i la música, el convenciment que només ens en sortirem compartint, somrient, aprenent, il·lusionant-nos i, sobretot, sense deixar ningú enrere, perquè ens necessitem, ara i sempre, per aconseguir ensorrar pacíficament qualsevol obstacle que s’interposi en el nostre camí cap a la felicitat.

PETIT TALLER DE CANÇONS MARÇ DE 2020

El curs 2015-2016 els nostres alumnes de 4t, que ara ja estan a l’institut, van entrevistar a David Melgar al Camp d’Aprenentatge Pau Casals. Us la deixo aquí a sota per si voleu recuperar-la.

Xiula

Xiula és una experiència única d’animació musical: fan cançons, pròpies i per encàrrec, creen espectacles i en general, lien pollastres importants que animen a tot tipus de públic.

I tot amb una mirada farandulera però professional, treballen amb contiguts crítics i amb esperit. Estan molt connectats al món de l’educació i a les necessitats i conflictes de les persones i la nostra societat.

Ah! I no paren quiets: també han fet llibres, ombres xineses, d’speakers, festivals, actes festius, disseny d’espais educatius i festius…

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup-, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- , l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- i en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa-.

Des de menuts tots han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Em quedo a casa
Xiula han penjat aquesta setmana una cançó sobre la malaltia que té confinada la població de Catalunya. És un rap amb dosis d’humor, en la línia habitual de la banda, que fins i tot fa una picada d’ull a una de les seves peces més emblemàtiques: “Verdura i peix”. Les imatges del vídeo han estat proporcionades per les famílies que van respondre a la crida que Xiula va fer a través de les xarxes socials.

Aquesta cançó ha estat creada en 24 hores (entre el 14 i el 15/3/2020) pels 4 membres de XIULA mentre estaven confinats a les seves respectives cases. Per escriure-la, hem rebut les idees de centenars de nens i nenes que estaven en la mateixa situació i que també ens han enviat més de dos-cents vídeos de com viuen el fet d’estar tancats a casa.
Dediquem aquesta obra a totes les famílies que, solidàriament i reinventant-se, estan confinades a les seves cases.

Lletra i veu: Rikki Arjuna
Base: Marc Soto
Veu i mescla: Jan Garrido
Guitarres: Adri Heredia

Edició del vídeo: Joan “Singu” Riera

Lletra:
Ha arribat el COVID-19, és un virus totalment nou,
Tot s’ha convertit en un show, fins que juntes li diguem prou,
Ei, COVID, et dedico aquest beat,
Com pots donar tants problemes sent un virus tan petit
I perquè portes corona et penses que ets el rei,
Però aquí a la monarquia ja li estem buscant remei
Que ve de la Xina però ens afecta a totes,
A la teva veïna, a tot el que té potes.
I que ràpid t’encomanes, fins i tot persones sanes,
Que mengem verdura i peix totes totes les setmanes,
I ara sento com si abans, fóssim tots un pèl marrans,
Perquè sembla que no estàvem rentant-nos molt bé les mans
Més pesat que un poll, més odiós que un moc
em fas anar de corcoll, però tu no saps qui sóc
Tothom fa molt soroll, però tu a mi no em calles
No deixaré que encomanis ni als avis ni a les iaies.
Sort que a tots els hospitals, hi ha cents de professionals,
Mirem de no saturar-los, vols que ens curin tots els mals?

Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Tu marxaràs i així tindrem uns respirus.

I per què ara no s’escampi, i que el virus no ens enxampi,
Tots arreplegats a casa, res de platja, res de càmping!
L’escola tancada, la família confinada,
Som la penya confiada i farem fruita confitada,
És l’hora de les manualitats,
Explorem totes les possibilitats,
Quatre parets però no hem d’estar parats,
Comença a inventar-te un mil·lió d’activitats.
I potser una solució, doncs pot ser l’ordinador
Tu sol busca el control, ja saps què diu la cançó:
Si et passes de pantalles, s’apaguen les rialles
I altra vegada t’omples de teledeixalles.
És moment de cuidar-se, molt de temps per abraçar-se,
Ara que no juga el Barça, un sofà per retrobar-se.
I en una ocasió com aquesta
Mirem què suma, mirem què resta,
Tot respirant i amb espais en blanc
Que la casa sigui una festa!

Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Marxaràs i així tindrem uns respirus.

I ara molta pàciència i esperar que la ciència,
Trobi la vacuna i tinguem tot d’una, una mica més de consciència
Sents que tens un volcà i a punt d’explotar el cràter,
Et pots relaxar, fes ioga, be water
Abans de l’enfado escolta la Míriam Tirado,
Creu-me que la solució no és anar a comprar paper de vàter.
Si et bé una bona idea, agafa paper i escriu-la,
No et quedis enrabiat perquè no hi ha concert de Xiula
Trobes a faltar els amics, no es compensa ni amb Netflix,
Però pensa que la recompensa escalfa més que els abrics
Perquè aquesta quarentena, és pel nen i per la nena
Ja tinguis la casa buida, ja tinguis la casa plena.
I aprofita aquests dies per mirar el costat bo,
La ciutat que somnies sense contaminació
I aquest gest que fas, aquest gran sacrifici
Pren-t’ho com un nou pas, que pot ser un nou inici
I ara virus, ja ho saps, m’has donat molt la brasa
Però no resistiràs, perquè jo em quedo a casa!

Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Marxaràs i així tindrem uns respirus.