Hola a tots i totes!

Aquesta segona setmana del curs 2020-21 dediquem el Bon Dia amb Melodia al gran músic Jimi Hendrix, ja que aquests dies es celebra mundialment el 50è aniversari de la seva mort  (18 de setembre de 1970). Som-hi!

Jimi Hendrix va néixer el 27 de novembre del 1942 en el King County Hospital de Seattle en l’estat de Washington, Estats Units. La seua àvia materna era una índia cherokee pura i el seu avi, un escocès. La seva mare sempre va tenir problemes amb la beguda, de manera que Hendrix va ser criat pel seu pare, l’afroamericà Al Hendrix.

Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. Autodidacta, va aprendre ell sol a tocar blues escoltant Muddy Waters i Johnny “Guitar” Watson.

El 1966 es traslladà a Anglaterra, on formà el grup Experience. Allí va contactar  amb músics com The Beatles, Eric Clapton, The Rolling Stones o The Animals.

 

Ell era esquerrà però sempre tocava guitarres de dretans, els hi canviava l’ordre de les cordes i se la penjava al revés. Sembla ser que Hendrix no volia comprar guitarres esquerranes ja que no es fiava que fossin de prou qualitat. Aquest fet possiblement també va influir en el seu estil tan original de tocar la guitarra elèctrica que va sorprendre a tothom.

 

El 1961 s’allistà a l’Exèrcit dels EUA concretament de paracaigudista. Al cap d’un any es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb el roquer Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjans del 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de mudar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu.

En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Després de publicar el 1966 i 1967 els singles Hey Joe i Purple Haze que el feren famós, el seu èxit artístic arribà amb l’edició del disc Axis Bold as Love (1967), considerat la cima de la música psicodèlica i que va immortalitzar el tema Little wing, una de les seves composicions pròpies més valorada pel seu treball de guitarra.

 

Després, enregistrà dos àlbums més d’estudi Are you Experienced (1967), Electric Ladyland (1968) i per últim va editar un directe anomenat Band of Gypsys (1970).

En aquella època  el guitarrista del grup The Who acababa les actuacions destrossant la seva guitarra, Hendrix va començar també a fer-ho i va anar més enllà encara en alguns shows, on va cremar la seva guitarra elèctrica ruixant-la amb betzina. Aquest fet va causar una gran expectació i encara va engrandir la seva llegenda.

Electric Ladyland, editat l’any 1968 va ser el seu tercer i últim àlbum d’estudi, assolia la primera posició als Estats Units, esdevenint el seu treball més exitós comercialment i l’únic dels seus àlbums que seria número u a les llistes de discs més venuts.

 

 

 

L’any 1969 participà al  Woodstock Festival  en una actuació que va ser mítica.

Participà al Festival Isle of Wight de 1970 en una altra concert que l’acabà de convertir en una llegenda i on cremà de nou una guitarra Fender Stratocaster.

Va morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, per l’alcohol i asfixia amb barbitúrics a l’edat de 27 anys. És per això que se’l considera del “club dels 27”, que igual que altres grans artistes, van morir prematurament amb només 27 anys com Jim Morisson dels The Doors, Kurt Cobain de Nirvana, Janis Joplin o Amy Winehouse, entre altres.

Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació de l’amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l’ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l’ús de l’instrument com una font de so electrònic.

Hendrix guanyà diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l’Any i el 1968, la Billboard l’anomenà l’Artista de l’Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l’Any. Disc and Music Echo l’honoraren com a … Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d’estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.

Després de la seva mort, el seu mite es va engrandir i gairebé tots els grans guitarristes de rock and roll i blues posteriors se n’han declarat deixebles o bé han admès la seva influència. L’any 2003, la revista Rolling Stone el va elegir com el millor guitarrista de tots els temps i la seva cançó Purple Haze com la segona millor amb guitarra de tots els temps.

Bona setmana a tothom!

FES UNA PROPOSTA!