Falten molt pocs dies pel concert de LA CLIKA en que participaran els nostres alumnes de 2n juntament amb els companys i companyes de les altres escoles del municipi.
El concert tindrà lloc el proper DIMECRES DIA 8 DE JUNY al Teatre LA SALA d’Argentona.
Durant la setmana escoltarem algunes de les cançons que interpretaran en directe.

La cantata de la Clika és un projecte impulsat per Les Cases de la Música que pretén generar afició per la música, apropar les arts escèniques a les escoles i treballar valors universals com la solidaritat, la comunitat o la diversitat.

Consisteix en l’aprenentatge escolar d’una cantata que s’interpreta pels alumnes a final de curs en múltiples teatres del territori. Mestres i infants treballen conjuntament les cançons de la cantata per tal d’interioritzar l’univers musical i de valors creat per La Clika, un grup d’alumnes de 2n de l’Escola El Rusc.

Onze cançons creades per components de grups com Doctor Prats, Gertrudis, Xiula, Roba Estesa o XerrameQ.

Les lletres parlen de l’amistat i valors universals com l’autoestima, les emocions, l’ecologisme, l’amistat, la cooperació, l’igualtat de gènere, l’assetjament, cultura popular…

Cantata La Clika

Aquest curs 2021-2022 gairebé 10.000 alumnes de 250 escoles cantaran i ballaran La Clika arreu del territori. Hi ha escoles a les quatre províncies catalanes, Andorra, Balears i Catalunya Nord.

Aquesta és la quarta edició de la cantata La Clika. El curs passat van participar 111 escoles i 6.000 alumnes, aquest any el projecte  ha   crescut en nombre d’escoles i alumnes, consolidant la presència a tot el territori de parla catalana. Les 4 escoles d’Argentona hi participaran per primera vegada.

CANÇONS 
1. COLORS
2. JOVE I ALEGRE
3. CAPITÀ
4. UN MÓN MÉS REAL
5. JO VULL JUGAR
6. ELS AMICS
7. NO EL DEIXIS SOL
8. SOMNI
9. HAS DE SER TU MATEIX
10. BONA NIT
11. LA CLIKA

COLORS

Colors
Ho veus gris i estàs sol,
posa-li nom deus estar trist
ho veus blau i t’encanta el mar
posa-li nom que estàs tranquil
ho veus roig i et va l’amor,
l’alegria o el perill

Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics
Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Ho veus negre i tot tapat
posa-li nom que estàs tancat
si ho veus verd posa-li nom
l’esperança i el consol
t’omple d’optimisme el groc
si estàs rabiós o bé gelós
Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

El Capità
Vull sentir que no veig l’últim arbre
Vull poder banyar-me al riu
Vull sentir com l’aire bufa encara
Vull veure els ocells volar

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità

Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Hem vingut a respectar els arbres
Hem vingut a respirar
Que els animals són com tu i jo
El mar i el riu ens donen la mà

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar
El món poden canviar
El món poden canviar

Lletra i Música: Marc Serrats

LA CLIKA

Més informació:
Pàgina web: https://laclika.cat/
Instagram: https://www.instagram.com/laclika.cat/
Spotify: https://open.spotify.com/artist/3jhovd6iJtSokr5gzWsPlb

PRACTICA LES CANÇONS AMB TOTS ELS VÍDEOS DE LA CLIKA!
1. COLORS (Cantar tota)

2. JOVE I ALEGRE (Cantar tornada i pont – *estrofes solista)

3. CAPITÀ (Cantar tota)

4. UN MON MÉS REAL Ricky Xiula – Reggaetón (Cantar respostes)

5. JO VULL JUGAR (Cantar tornades /  pregunta resposta final) Moviments en parella (8 pulsacions) i Pedra paper tisora

6. ELS AMICS (Ballar només a la tornada)

7. NO EL DEIXIS SOL

8. SOMNI




9: HAS DE SER TU MATEIX Reggae

10. BONA NIT (llanterna)

11. LA CLIKA (*Aquesta cançó no té coreografia)

Aquesta setmana les classes de 1r i 2n aniran a La Sala a veure un espectacle anomenat “Descontrol Escolar” a càrrec del grup Xiula. Escoltarem i descobrirem diverses cançons que valen molt la pena i una posada en escena espectacular. Doncs Som-hi!

Imatge promocional del grup Xiula (2022): Jan, Rikki, Marc i Adrià.

Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal  i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.

Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)

T’estimo bastant
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia us proposem la cançó “T’estimo bastant” inclosa en el seu tercer disc (Dintríssim 2018). Llegiu la lletra amb atenció i parleu-ne a classe. Què us sembla? Segur que hi ha moltes coses a comentar sobre el tema. Més avall també podeu escoltar “Pantalles” del mateix disc

Bona setmana a tots i totes. Comença la primavera… I recordeu, com diuen els Xiula: més rialles i menys pantalles!

T’estimo bastant
Tant d’amor, tantes parelles, tant romanticisme respirat
Tants romeus, tantes julietes, tantes promeses sense final
Vaig tocant de peus a terra, no deixo que el cap vagi embalat
No sóc teu, ni tu ets pas meva, que potser semblo una propietat?

Em vas dir que m’estimaves, per sempre i fins l’infinit
Però he estat comptant les faves i em surt un nombre molt més petit
Que ets gelós? Un gelat! Que ets fogós? Doncs ara m’he fugat!
Possessiu? Potser nou! Abusiu? Avui prou!

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans

I avui la meva lluita és estimar-me el que sento a cada instant
Quasi totes les ferides son regals després d’haver-te-les curat
I si ploro cada llàgrima que regui la terra del demà
I que creixin alegries i somriures i tornem a començar

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
Jo t’estimo, fins l’infinit
Com el Pol Nord als seus pingüins

Pantalles

Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!

El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!

Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!

Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!

Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.

Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.

Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!

En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…

Rispect
Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving,
però no et dediquis al bullying.

I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais.
Ja vas pillant les ones?

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving,
però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Mirada estràbica

El Jaume té dues mames,
I quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames
L’Esther va néixer amb un sol braç
Però l’hauries de veure com n’és de bona fent gimnàs,
El Gael te més de tres-centes pigues,
Ho sabem perquè van comptar-les totes, les seves amigues,
La Patrícia sempre ha portat ulleres,
Al cotxe li agrada mirar l’asfalt calent de les carreteres,
El Francesc fa dos anys es deia Lara,
Van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare.
La Valentina fa futbol i és la pichichi,
Però no està pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi
El Moha té un trastorn de l’espectre autista
Li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista
La Jéssica està enamorada de la Ruth
I li escriu en un paper el més bonic que se li acut
L’Oriol quan parla a vegades tartamudeja
I té unes expressions tan ocurrents que a mi em provoca un pèl d’enveja,
La Yasmina és la més alta de la classe
Ens mira a tots des d’allà dalt i pregunta Ola k ase?
El Patrick té dos papes,
És tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes,
La Berta es mou pel món amb cadira de rodes,
No vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em mires, tan fix
Podríem ser amics
El Samuel viu en un centre residencial,
Li estan muntant a l’habitació una nau espacial
La Maria no pot menjar gluten,
Li encanta tocar la farina i notar que les mans s’embruten
El Jose viu amb la seva iaia Loli
Diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d’un Holi
La Carmina ens parla amb les mans
I ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans
El Biel té síndrome de Down,
Mou les caderes com aquell cantant que no coneix, el James Brown
La Judith confón el vermell i el verd,
És molt bona trobant el seu hàmster quan es perd,
El Macià cada divendres fa dansa
Si sona bona música, el tio mai es cansa,
L’Ona va tenir un càncer en un òs prop del maluc
I ara et ven una pulsera i diu: jo ajudo tant com puc
El Yussuf té el fèmur de titani
I és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani
La Nayeli necessita moure’s quan és a l’aula
I mira quins dibuixos més currats que té a la taula
Al Ponç li agrada jugar amb nines,
Fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines
La Clara arriba als llocs tot xino-xano,
I ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em pugen, formigues
Podríem ser amigues
I després hi ha la Lluna,
El regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d’una,
Amb una mutació genètica, que de manera frenètica
Ens ha canviat la vida d’una forma bastant poètica,
A la meva ninona, que li falta l’equilibri,
Però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri
I és que hi van haver dies, que només vèiem tragèdia,
Se’ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia
I amb això vas fent, vas tancant ferida,
Que segueix coent, però és que això és la vida.
I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute,
Però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta,
I l’Aixa baixa fins a la Lluna
Que té atrofiat el cerebel,
Però que ens està donant més llum, mireu amunt,
Que la lluna del cel.
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que et penso, escrita,
T’estimo, petita

Estem ja a la recta final del Cantània 2022 que estan  prepararant les classes de 5è.

Els nostres alumnes de 5è actuaran al Teatre Monumental de Mataró el Dissabte 14 de maig de 2022 a les 6 de la tarda juntament amb:

COR1: Escola Joan Coromines (Mataró)
COR2: Escola Torre Llauder (Mataró)
COR3: Escola Camí del Mig (Mataró)
COR4: Escola Les Fonts (Argentona)

Gran concert del projecte Cantania (Imatge Cant`ania Virtual 2021)

CLARA L’ART PER DINS

Sinosi: Després de passar quinze dies a casa la seva àvia Blanca —dues setmanes fantàstiques en què s’ho han passat la mar de bé fent tota mena de coses—, la Clara espera avorrida que la seva mare la vingui a buscar. Però abans, totes dues tindran temps de viure una altra peripècia. A les golfes l’àvia Blanca hi té guardat un marc enorme sense cap quadre, i proposa a la seva neta que travessin el marc… D’aquesta manera, la Clara i la Blanca començaran una última aventura, aquesta vegada dins de les obres d’art, un món màgic i meravellós on s’alteren les distàncies i el temps corre a una altra velocitat.

Josep Maria Guix

MÚSICA: Josep Maria Guix (Reus, 1967) va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teoria de la Música i Composició al Conservatori de Badalona, música electrònica a la Fundació Phonos (Barcelona) i informàtica musical a l’IRCAM (París). Ha rebut classes i consell de Benet Casablancas, David Padrós, Joan Guinjoan, José Manuel López López i Jonathan Harvey.

Ha estat guardonat en diverses ocasions: X Premi Internacional de Composició “Ciutat d’Alcoi” (Espanya, 1995), Premio SGAE Jóvenes Compositores (Espanya, 2000), Concurs Innovamusica (Andorra, 2008), Salvatore Martirano Memorial Composition Award (EUA, 2010), I Concurs Internacional “Festa de la Música Coral” (Barcelona, 2015), Kaleidoscope Chamber Orchestra call for scores (Los Angeles, 2018).

La seva tasca docent a Barcelona s’ha centrat en l’IES Pedralbes, el Conservatori Superior del Liceu, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Des 2007 fins a 2011, va ser director artístic del Festival “Nous Sons” a L’Auditori (Barcelona). La temporada 2018-19 ha estat compositor convidat en el Palau de la Música Catalana. La seva música ha estat enregistrada per Neu Records.

Jordi Llavina

POEMES: Jordi Llavina Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, Jordi Llavina és escriptor, poeta, crític literari, a més de presentador de ràdio i televisió.

Després de realitzar diverses col·laboracions filològiques amb el Dr. Joan Solà i el Dr. Narcís Garolera, la seva trajectòria laboral comença a l’Editorial Columna com a cap de producció de diverses col·leccions, i poc després s’estrena com a crític literari en diaris com l’Avui, El Mundo, l’Ara, Núvol o La Vanguardia, on hi publica un article d’opinió quinzenal des del 2001.

L’any 1992 treballa com a professor de llengua catalana i literatura en diversos instituts d’ensenyament secundari, etapa que finalitza l’any 1999 quan passa a presentar i dirigir Fum d’Estampa, un programa de ràdio sobre llibres emès a Catalunya Cultura. Més tard es dedica al comissariat de l’Any Vinyoli, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i col·labora amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que depèn de la Fundació Carulla.

Ha publicat nombrosos llibres de narrativa i assajos, però la seva obra destaca per les seves publicacions com a poeta, entre les quals hi ha La corda del gronxador (Moll/Proa, 2006), Premi Joan Alcover de poesia, Diari d’un setembrista (Bromera, 2007), Premi Alfons el Magnànim i Premi Crítica Serra d’Or, País de vent (Lleonard Muntaner, 2010), Premi Vila de Martorell de poesia, Vetlla (Tres i Quatre, 2011), Premi Vicent Andrés Estellés, Premi de la Crítica i finalista del Premio Nacional de Poesía, Contrada (Tres i Quatre, 2013), Matí de la Mort (Tres i Quatre, 2015), tres peces del qual van ser musicades en forma de lied per J.M. Pagán i una quarta pel músic pop D. Carabén.

Actualment és professor de secundària a l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès.

Marc Donat

DRAMATURGIA:  Marc Donat

Nascut a Barcelona el 1968, és autor dels llibres infantils La rateta i el gat burleta (Cruïlla, 2015), El regal perdut del pare Noel (Beascoa, 2013), 1714: L’última bandera (Beascoa, 2014), 25 contes clàssics per llegir en 5 minuts (Beascoa, 2017) i Sant Jordi, la princesa i el drac (Estrella Polar, 2020).

Ha traduït diverses novel·les infantils, entre les quals destaquen els títols de la col·lecció El jardí secret de Viena Edicions: La teranyina de la Carlota i La trompeta del cigne, tots dos d’E. B. White, El tresor de la neu de Marie McSwigan, 248 funerals i un gos extraordinari de Deborah Wiles, L’ou gegant d’Oliver Butterworth, El peix núm. 14 de Jennifer L. Holm i La casa de l’Iggie de Judy Blume.

També ha traduït novel·les d’adults com Viatges amb el Charley de John Steinbeck (Viena, 2019) o Tomàquets verds fregits al cafè de Whistle Stop de Fanie Flagg (Viena, 2021).

S’ha estrenat en el món del teatre musical adaptant la novel·la De qui és el bosc de Mercè Canela (La Galera).

Un matí lluent de sol
Un matí lluent de sol
una nena que es diu Clara
i que passa el juliol
(i mig mes d’agost, encara)

amb la Blanca, la seva àvia,
en un poble de marina,
s’ha assegut sota una gàbia
on refila una cardina.

—M’avorreixo —diu la nena.
Llavors l’àvia, que la sent,
li respon, amb veu serena:
—S’avorreix qui res no entén.

I l’agafa per la mà,
i la fa seure al jardí.
—¿Veus quin arbre i quin vent fa?
Ai, que bé que s’està aquí!

Quan ja fa una hora que hi són,
la xiqueta es desficia.
I és com un gelat que es fon
sota el sol brusent del dia.

—Àvia, vull veure el Miró
i aquell gat tan eixerit.
Vol dir estels en la foscor,
vol dir un quadre d’en Magritte.

La senyora, que és molt viva
i coneix molt bé la Clara,
s’encamina, expeditiva,
sense fer gens de gatzara,

cap a aquella última estança,
i no para fins que es troba
en el lloc on mai no es cansa
—cau secret, íntima cova.

És la seva llibreria,
el racó més estimat,
on, d’una prestatgeria,
en despenja estels i gat.

Per saber-ne més:

AUDIOS / PARTITURES / GUIÓ 

CANÇÓ 2: UN MATÍ LLUENT DE SOL

CANÇÓ 4: JO VULL EL BE

CANÇÓ 5: ABANS DE MIRAR ENS CAL

CANÇÓ 6: SENYORA CLARA

CANÇÓ 7: UNA ESTRELLA, DUES, TRES

CANÇÓ 9: CAVALLS (text rectificat)

CANÇÓ 10: POBRE VAILET

CANÇÓ 11: NO VEUS QUIN CAP MÉS ANTIC?

CANÇÓ 12: EL NEN DE L’ESPINA

CANÇÓ 13: ÉS UNA COVA DE PEDRA BLAVOSA

MÉS INFO I MATERIALS DIDÀCTICS A: www.auditoridigital.cat
Per aprendre tots els moviments i coreografies VÍDEO FORMACIÓ 2.

El duet mataroní “The Tyets”

The Tyets és un grup de música català. Format pels mataronins Oriol de Ramon i Xavier Coca. Desde molt petits han tingut formació musical. LOriol és clarinetista i en Xavier és saxofonista. Durant anys han compartit bandes,  grups, en big bands… han fet jazz, funk, swing, pop, rock…

Com a The Tyets  van donar a conèixer amb el seu primer disc Trapetón, amb un estil que es podria definir com a música urbana. L’estiu del 2019 van guanyar molta popularitat amb una cançó anomenada «RRHH (Tinc una casa)». La seva discogràfica és Luup Records.

Una de les peculiaritats d’aquest grup és l’estil de les seves lletres, que es distancien de les temàtiques habituals del reggaeton i del trap com podrien ser les drogues o l’alcohol; destaquen les lletres humorístiques. Ells mateixos encasellen el seu gènere musical dins de l’etiqueta de “trapetón”, trap i reggaeton.

The Tyets, autors d’èxits com Amics, tiets i coneguts amb Els Amics de les Arts, Hamaking o La dels Manolos amb Los Manolos, uneixen forces amb les escoles La Bressola de la Catalunya Nord per dur a terme el disc infantil Animalari Urbà.

Dotze poemes musicats del poemari “Animalari” d’Enric Larreula sobre animals de tota mena en la que hi participen artistes de tots els països catalans en un acte de celebració de la diversitat i la riquesa d’accents i vocabulari. Animalari Urbà serà una festa per conèixer els animals amics dels The Tyets. Per a tots els petits i les famílies que tinguin ganes de ballar i passar una bona estona de la mà del Ratolí, el Porc, el Lleó o la Girafa entre molts d’altres.

Banda:

Oriol de Ramon, veu, ukulele, teclat
Xavier Coca, veu, ukulele, teclat
Pau Sàmper, bateria i percussió
Pau Ruz, dj i guitarra elèctrica

Portada del disc

El ratolí

Un ratolí molt tronera
Que la rondava de nit
Imagineu-vos si n’era
Que no hi havia manera que es fiques al llit

Fins que una rata pinyada
Que era rondaire com ell
Va venir que una vegada
Li va dir ben preocupada
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

I ell me li va contestar
Pots anar dient de mi
Si tu t’envàs a dormir
Quan es comença a fer clar

I ell me li va contestar
Pots anar dient de mi
Si tu t’envàs a dormir
Quan es comença a fer clar

Un ratolí molt tronera
Que la rondava de nit
Imagineu-vos si n’era
Que no hi havia manera que es fiques al llit

Fins que una rata pinyada
Que era rondaire com ell
Va venir que una vegada
Li va dir ben preocupada
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

Un ratolí molt tronera
Que la rondava de nit
Imagineu-vos si n’era
Que no hi havia manera que es fiques al llit

Poema: Enric Larreula / Adaptació i Música: The Tyets

Escolteu el disc sencer a YouTube o a Spotify! No us deixarà indiferent!

Lola Casas

Lola Casas

Va néixer a Mataró el 30 de juny del 1951, lloc on viu actualment. Ha exercit de mestra de primària durant més de 40 anys, gran part dels quals a l’escola pública Camí del Mig de la capital del Maresme. Durant anys ha estat compaginant la tasca de docent amb la d’escriptora. «Sóc una mestra que fa poemes» va dir.

Ha publicat prop de mig centenar de títols, entre poesia i contes per a infants, i obres divulgatives per a pares i mestres. A més, ha realitzat articles, cursos i conferències sobre els vincles de la docència amb la literatura i el cinema, que són dues de les seves grans passions.

Activitat docent
Diplomada en Formació del Professorat d’Educació General Bàsica va començar a fer de mestra als 17 anys. Al llarg de la seva trajectòria, ha apropat els seus alumnes a diversos personatges del món de la literatura, el cinema i la música. Especialment destacada va ser la relació establerta amb l’autor anglès Roald Dahl, amb qui la mestra i els seus estudiants es van intercanviar nombroses cartes i treballs durant més de quatre anys. Casas va reflectir aquesta experiència al llibre Tot Dalh, llibre que alhora és un profund anàlisi de l’obra de l’autor de Matilda i Les Bruixes.

Com a mestra, ha dedicat especial atenció a fomentar la lectura entre els infants, amb iniciatives com “la Biblioteca d’aula” (una acurada selecció de títols disponibles a l’abast dels alumnes) o la lectura amb veu alta com a eina de comunicació entre alumnes i mestra.

Una altra de les particularitats de la trajectòria de Casas com a docent ha estat el seu interès pel cinema, que l’ha portat a produir quatre migmetratges protagonitzats pels seus propis alumnes de l’Escola Camí del Mig.

Com autora
L’obra literària de Lola Casas se centra principalment en la poesia per a infants. Durant la seva trajectòria ha publicat prop d’una vintena de poemaris per a lectors d’entre 6 i 12 anys. La seva és una poesia basada en el món quotidià dels propis infants, que explora àmbits com el paisatge, els colors, les festes o el menjar. Són poemes que volen fer aflorar la sensibilitat de nens i nenes vers el seu entorn més proper, i establir ponts cap a nous autors i lectures.

Com a divulgadora

En l’àmbit divulgatiu, Casas ha publicat diversos títols com Llegim, Jo Llegeixo o el mencionat Tot Dahl. Són llibres adreçats especialment a mestres i pares, que donen eines perquè els infants agafin el gust per la lectura, d’una manera assequible i propera.

Casas ha visitat centenars d’escoles d’arreu de Catalunya, convidada pels propis centres o bé dins de projectes com «Autors a les Aules» de la Institució de les Lletres Catalanes. En aquests fòrums i conferències, Casas ha compartit amb mestres i alumnes reflexions i experiències sobre els temes que han marcat la seva carrera docent i literària: el foment de la lectura i la relació de la docència amb àmbits com la literatura, el cinema i la música.

Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia us proposo dues cançons que en realitat són poemes de la Lola Casas. Escoltarem i llegirem dos poemes musicats que es titulen “Sons d’aigua” i ” Mirar el cel” que estan inspirats justament a la Primavera.

Formen part del llibre “Poemes i Cançons de les quatre estacions” editat l’any 2003 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Va posar música als poemes el reconegut compositor mataroní Àngel Valverde (per més info sobre aquest gran músic, cliqueu sobre el seu nom i entrareu a la seva nova web que acaba d’estrenar). Les cançons  les va interpretar la delicada veu de l’Ingrid Morral. Espero que us agradin.

Bona setmana a tothom i molt bona Diada de Sant Jordi!

Àngel Valverde (Compositor, productor, pianista i professor)

Poemes i cançons de les 4 estacions
Poemes: Lola Casas
Música: Àngel Valverde
Veu: Ingrid Morral

Sons d’aigua

Poema: Lola Casas
Música: Àngel Valverde
Veu: Ingrid Morral

Es fon la neu,
l’aigua regala
una cançó
de notes de vidre.

Es fon la neu,
l’aigua perfila
mil i un paisatges
de llunyania.

El fred de l’hivern és ben lluny
i els dies ja s’omplen de llum.

Són els sons de l’aigua.
Una música suau
omple tots els racons de pau…
Són els sons de l’aigua.
Partitura d’argent
dibuixada en el cel de ponent.

Es fon la neu,
l’aigua s’emporta
el vent i el gel
del darrer dia.

Es fon la neu,
l’aigua explica
contes, llegendes
de fred i de vida.

La terra es despulla del glaç
deixant dits de plata al seu pas.

Són els sons de l’aigua.
Una música suau
omple tots els racons de pau…
Són els sons de l’aigua.
Partitura d’argent
dibuixada en el sol de ponent.

Mirar el cel
Poema: Lola Casas
Música: Àngel Valverde
Veu: Ingrid Morral

Oreneta,
petiteta,
el teu vol pren l’espai.
Sempre véns en primavera
no te’n descuidis mai

Oreneta,
petiteta,
el teu cos fa d’estel.
Portes bon temps al darrere
fas que tots mirem al cel.

Vola amunt,
vola lluny.
On la roba voleia
per damunt dels terrats.

Vola lluny,
cel amunt.
Per les ribes dels rius
o pels camps ben llaurats.

Oreneta,
petiteta,
el teu vol pren l’espai.
Sempre véns en primavera
no te’n descuidis mai.

Oreneta,
petiteta,
el teu cos fa d’estel.
Portes bon temps al darrere
fas que tots mirem al cel.

Curiositats

La Lola Casas té un poema de Sant Jordi  ben original.  Es titula EL  DRAC.

EL Drac (Lola Casas)
Els contes i les llegendes
em deixen molt malament
dient que menjo princeses
i tota mena de gent.
Jo sóc una bona bèstia,
m’agrada moltíssim llegir,
passejar per la muntanya
i, quan arriba la nit,
dormir tranquil i feliç
acotxadet al meu llit.
Si trobeu el bon sant Jordi,
feu-me un favor,
si us plau,
digueu-li que sóc pacífic,
que no tinc res de babau
i que m’agradaria viure
relaxat i amb molta pau.