Rita Payés Roma va néixer a Vilassar de Mar el 29 de setembre de 1999. És una compositora, trombonista i cantant de jazz i bossa nova catalana.

S’inicià com a trombonista en el si d’una família plena de músics. Més tard estudià a l’institut IEA Oriol Martorell i va entrar a la Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro, on també va començar a cantar al costat d’Andrea Motis, Magalí Datzira i Eva Fernandez.

Es va graduar en trombó de jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Encara adolescent, Payés va enregistrar dos treballs amb Joan Chamorro, obtenint l’any 2015 el premi Enderrock a la millor proposta de jazz. El mestre va dir d’ella: Sobretot és música, en tota l’extensió de la paraula.

Després de la bona acollida d’aquests dos treballs, el 2019 Rita va publicar junt amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, un nou àlbum titulat Imagina. Per presentar-lo, totes dues van fer una gira amb la que van viatjar per països com Regne Unit, Hongria, França, Suïssa, Itàlia, Marroc, Suècia i Grècia.

L’artista anuncià el gener de 2021 la imminent sortida d’un nou treball compartit de nou amb la seva mare,que va veure la llum el dia 16 d’abril, amb el títol Como la piel. Aquest disc li va valer el Premi Alícia al talent emergent 2021, guardó que atorga l’Acadèmia Catalana de la Música.

El 2021 va col·laborar a la cançó “La gent que estimo” del disc “A tope amb la vida” d’Oques Grasses i va ser mare d’una nena, la Juna

Discografia
2015 – Joan Chamorro presenta Rita Payés (amb Joan Chamorro).
2016 – Lua amarela (amb Joan Chamorro).
2019 – Imagina (amb Elisabeth Roma).
2019 – My Ideal (Venus Records)
2019 – In New York (Venus Records)
2021 – Como la piel (amb Elisabeth Roma).

Nunca vas a comprender i La Gent que estimo
Comencem el 2024 amb aquest gran tema de la Rita, una cançó a ritme de bossanova inclosa en el seu darrer disc de 2021. No us perdeu el vídeoclip, quanta sensibilitat! Ia continuació “La gent qu estimo” amb Oques Grasses. Bona setmana a tots i totes!

Nunca vas a comprender
Pero no
Te olvides, por favor
Que
Sigo aquí ya no quiero sufrir más por ti, mi amor
Con el tiempo decidí
Que es un recuerdo
Todo aquello que viví
Y me mató por dentro
Nunca vas a comprender
Que yo te quise
Nunca vas a comprender
Cómo lo hice
Tú me hablabas del amor
De eso tan bello
Te faltó por demostrar
Que eras capaz de vivir aquello
Pero no
Te olvides, por favor
Que
Sigo aquí ya no quiero sufrir más por ti, mi amor
Con el tiempo decidí
Que es un recuerdo
Todo aquello que viví
Y me mató por dentro

La Gent que estimo
Porto amb mi les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí
Una part de tu em floreix a dins
El meu amor
El meu destí
Soc feliç
Prop del perill
Només soc com un desig
Com un desig
Queda amor
En aquest món
I t’estimo molt
I t’estimo molt
I també tinc por
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps
El record del que vam ser
“Que tot se’n vagi a la merda”, hey
Recordo que t’ho vaig dir
Que seria millor així
No sé res, però m’ho vull creure
Que al final sé decidir
Si en el fons som la veritat
De tot el que ens ha passat
Som la sort de seguir aquí
Tan estrany
I tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums
Per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí
Segur que sí
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
I un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo