Monthly Archives: gener 2024

DENIP 2024: ESCOLTA-HO EN EL VENT / BLOWING IN THE WIND (BOB DYLAN)


ESPECIAL “DENIP” DIA DE LA PAU
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, el celebrem també a la nostra escola. Aquest dia totes les activitats tenen com a objectiu promoure la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.

Robert Allen Zimmerman és conegut pel nom de Bob Dylan. Va triar aquest nom en homenatge al poeta irlandès Dylan Thomas. Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l’estat nord-americà de Minnesota.
Bob Dylan és un músic, cantant i poeta nord americà, popular del segle XX i de començament del segle XXI .
La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu.

Estudià  a Minneapolis. Dues de les seves assignatures favorites eren l’aprenentatge del castellà i la història nord-americana. Fou en aquell moment quan començà a escoltar temes de country gràcies a les composicions de Robert Johnson i folk, deixant de banda la seva passió pel rock and roll de Little Richard. Interessat en la poesia, la dècada de 1960 suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal: canviant-se el nom pel de Bob Dylan.

Blowing in the wind i La vida americana als anys seixanta

La vida als Estats Units als anys seixanta va ser condicionada per la llarga guerra del país al Vietnam (Àsia) i l’anomenada guerra freda entre les potències occidentals amb Estats Units al davant i el bloc oriental encapçalat per la URSS. La presència en diferents guerres i al cursa nuclear per tenir més i més míssils va orginar una forta resposta del poble americà i de tot el món contra les guerres i a favor del desarmament. Bob Dylan va viure els conflictes i es va posicionar sempre amb els moviments pacifistes. Moltes de les seves cançons parlen de la Pau. Un dels millors exemples Blowing in the wind.

Lletra original en anglès.

How many roads must a man walk down
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many times must a man look up
Before he can see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

Bob Dylan – Blowing in the wind

 

Lletra en català

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Quantes vegades podrem mirar a munt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Quant anys podrà un muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

CURIOSITATS

PARTIDARIS INTERPRETA ESCOLTA-HO EN EL VENT
Us proposo també, una versió d’aquest tema interpretada pel grup maresmenc Partidaris en concert. A la guitarra acústica de 12 cordes, harmònica i veus el vostre mestre de música 😉 Gaudiu-la!!!

 

 

 

RAY CHARLES & NORAH JONES

Ray Charles

Ray Charles (Va néixer a Albany, Geòrgia, 23 de setembre de 1930 – Va morir a  Beverly Hills, Califòrnia, 10 de juny de 2004) fou un cantant, músic i compositor estatunidenc. Charles va quedar cec durant la infància a causa d’un glaucoma.

El seu primer èxit va ser Mess Around, basat en el clàssic de 1929 Pinetop’s Boogie Woogie de Pinetop Smith i escrit pel seu productor a Atlantic Records, Ahmet Ertegün. Va tenir un altre èxit amb el ball de rap urbà de It Should Have Been Me, però va arribar al seu major nivell amb l’impuls del gospel de I Got A Woman (1955). Aquest va ser seguit per cançons gospel convertides amb lletres populars, i les altres balades de blues.

No obstant això, Charles va ser criticat per cantar cançons gòspel amb lletres populars, encara que hi ha una gran tradició de posar lletres religioses a cançons i viceversa.

Després d’una aparició al Newport Jazz Festival va assolir un èxit important amb (The Night Time is) The Right Time i la seva cançó més popular de 1959, What’d I Say.

Charles va començar a anar més enllà dels límits de la seva síntesi blues-gospel mentre seguia amb Atlantic que ara l’anomenava El Geni. Va gravar amb moltes orquestres i molts artistes de Jazz com Milt Jackson i fins i tot va fer el seu primer cover de música country amb el I’m Movin’ On de Hank Snow.

Després, es va canviar a ABC Records. A ABC, Charles va tenir molt control sobre la seva música i va expandir la seva atenció no en projectes laterals experimentals sinó amb música pop, donant com a resultat la cançó Unchain My Heart i el nombre 1 a les llistes de Billboard, Hit the Road, Jack. El 1962, Charles va sorprendre la seva nova audiència externa amb el seu important àlbum Modern Sounds in Country and Western Music.

Norah Jones

El 2004 Charles va realitzar un àlbum de duets, Genius Loves Company, que va ser nominat als Premis Grammy a Millor àlbum vocals pop, àlbum de l’any, i cançó de l’any. Va guanyar l’Àlbum de l’any i cançó de l’any. Un duet amb Norah Jones, Here We Go Again.

“Here We Go Again” és un estàndard de música country escrit per Don Lanier i Red Steagall que es va fer popular com un senzill de rhythm and blues de Ray Charles del seu àlbum de 1967 Ray Charles Invites You to Listen. Fins ara, aquesta versió de la cançó ha estat el major èxit comercial, passant dotze setmanes consecutives a la llista Billboard Hot 100 dels EUA, arribant al número 15.

La versió més destacada és un duet de Charles i Norah Jones, que va aparèixer a l’àlbum del 2004 Genius Loves Company. Aquesta versió ha estat el major èxit de crítica. Després del llançament de Genius Loves Company, “Here We Go Again” va guanyar els premis Grammy al disc de l’any i a la millor col·laboració pop als 47è premis Grammy el febrer de 2005, a títol pòstum per a Charles, que va morir abans de la publicació de l’àlbum.

Bona setmana a tots i totes!

 

L’ESPANTAOCELLS – EL PONY PISADOR

 

El Pony Pisador son:
Guitarra, acordió, baix i veu – Ramon Anglada
Banjo i Veu – Guillem Codern
Flauta de bec i veu – Martí Selga
Violí, viola, viola de roda, percussions i veu – Miquel Pérez
Bouzouki, percussions i veu – Adrià Vila

El Pony Pisador és un grup musical de Barcelona que barreja diversos estils de música folk i tradicional d’arreu del món, entre els quals la música celta, cançons marineres (sea shanties i havaneres), bluegrass, tarantel·la i iòdel. El nom de la banda fa referència a l’hostal El Cavallet Presumit («The Prancing Pony») que apareix a l’obra El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, anomenat «El Pony Pisador» en la traducció castellana.

Els orígens de la banda es remunten al 2013, quan Adrià Vila i Ramon Anglada van decidir formar un grup de música irlandesa inspirat en grups com Flogging MollyDropkick MurphysThe Dubliners o els Clancy Brothers. Amb la incorporació progressiva dels altres membres es va consolidar la formació i el seu estil eclèctic i festiu, interpretat principalment amb instruments tradicionals i farcit de referències humorístiques de la cultura tavernària i del món dels pirates, la literatura fantàstica i el còmic. Les influències musicals van ampliar-se amb artistes com Mägo de OzFlookThe Bothy BandChris ThileLiz CarrollPort-Bo o Iron Horse.

El seu repertori inclou versions i temes propis. A més dels Països Catalans han actuat a diversos països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i Austràlia.

L’Espantaocells és un dels seus darrers temes, tot just es va estrenar el 12 de desembre de 2023 i formarà part del seu esperat nou disc. El vídeoclip és ben original, no us el perdeu!

 

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un pica-soques
Vingut de la fageda
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai el bosc”

És verd a la primavera
I carabassa quan cau la tardor
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se una gavina
Vinguda de mar oberta
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist l’oceà”

Les ones d’aigua salada
Et gronxen fins a l’horitzó
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

Si n’era un espantaocells
Plantat i clavat a terra
Si n’era un espantaocells
Que volia veure món

En trobar-se un voltor
Que venia de la serra
Va dir-li “jo no tinc ales
I no he vist mai un cim”

Els núvols pentinen els cingles
I el gebre espurneja amb el sol
Anem-hi ninot de palla
I ell va respondre no puc pas no
Ai lirona lireta no puc pas no

El cel plorant contemplava
Somiant poder aixecar el vol
Les aus unides tornaren
En veure’l tan trist i tan sol
L’alçaren d’una volada
I van dur-lo a veure món
Ai lirona lireta i a veure món
Ai lirona lireta i a veure món

 

Curiositats

Encara falten uns dies però el proper 14 de març de 2024 el Cicle Superior anirà a veure l’espectacle el Pony Menut al Teatre La Sala. Serà un gran concert! Us deixo uns quants vídeos ben divertits i un parell d’enllaços per anar fent boca.
Notícia L’INFO K
NOVA WEB EL PONY MENUT

RITA PAYÉS: NUNCA VAS A COMPRENDER / LA GENT QUE ESTIMO (OQUES GRASSES)

Rita Payés Roma va néixer a Vilassar de Mar el 29 de setembre de 1999. És una compositora, trombonista i cantant de jazz i bossa nova catalana.

S’inicià com a trombonista en el si d’una família plena de músics. Més tard estudià a l’institut IEA Oriol Martorell i va entrar a la Sant Andreu Jazz Band, dirigida per Joan Chamorro, on també va començar a cantar al costat d’Andrea Motis, Magalí Datzira i Eva Fernandez.

Es va graduar en trombó de jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Encara adolescent, Payés va enregistrar dos treballs amb Joan Chamorro, obtenint l’any 2015 el premi Enderrock a la millor proposta de jazz. El mestre va dir d’ella: Sobretot és música, en tota l’extensió de la paraula.

Després de la bona acollida d’aquests dos treballs, el 2019 Rita va publicar junt amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, un nou àlbum titulat Imagina. Per presentar-lo, totes dues van fer una gira amb la que van viatjar per països com Regne Unit, Hongria, França, Suïssa, Itàlia, Marroc, Suècia i Grècia.

L’artista anuncià el gener de 2021 la imminent sortida d’un nou treball compartit de nou amb la seva mare,que va veure la llum el dia 16 d’abril, amb el títol Como la piel. Aquest disc li va valer el Premi Alícia al talent emergent 2021, guardó que atorga l’Acadèmia Catalana de la Música.

El 2021 va col·laborar a la cançó “La gent que estimo” del disc “A tope amb la vida” d’Oques Grasses i va ser mare d’una nena, la Juna

Discografia
2015 – Joan Chamorro presenta Rita Payés (amb Joan Chamorro).
2016 – Lua amarela (amb Joan Chamorro).
2019 – Imagina (amb Elisabeth Roma).
2019 – My Ideal (Venus Records)
2019 – In New York (Venus Records)
2021 – Como la piel (amb Elisabeth Roma).

Nunca vas a comprender i La Gent que estimo
Comencem el 2024 amb aquest gran tema de la Rita, una cançó a ritme de bossanova inclosa en el seu darrer disc de 2021. No us perdeu el vídeoclip, quanta sensibilitat! Ia continuació “La gent qu estimo” amb Oques Grasses. Bona setmana a tots i totes!

Nunca vas a comprender
Pero no
Te olvides, por favor
Que
Sigo aquí ya no quiero sufrir más por ti, mi amor
Con el tiempo decidí
Que es un recuerdo
Todo aquello que viví
Y me mató por dentro
Nunca vas a comprender
Que yo te quise
Nunca vas a comprender
Cómo lo hice
Tú me hablabas del amor
De eso tan bello
Te faltó por demostrar
Que eras capaz de vivir aquello
Pero no
Te olvides, por favor
Que
Sigo aquí ya no quiero sufrir más por ti, mi amor
Con el tiempo decidí
Que es un recuerdo
Todo aquello que viví
Y me mató por dentro

La Gent que estimo
Porto amb mi les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí
Una part de tu em floreix a dins
El meu amor
El meu destí
Soc feliç
Prop del perill
Només soc com un desig
Com un desig
Queda amor
En aquest món
I t’estimo molt
I t’estimo molt
I també tinc por
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps
El record del que vam ser
“Que tot se’n vagi a la merda”, hey
Recordo que t’ho vaig dir
Que seria millor així
No sé res, però m’ho vull creure
Que al final sé decidir
Si en el fons som la veritat
De tot el que ens ha passat
Som la sort de seguir aquí
Tan estrany
I tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums
Per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí
Segur que sí
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
I un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo