Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia el dediquem a Pau Casals, un català universal i un dels músics més importants del segle XX.
El motiu és que commemorem 50 anys de l’estrena de l’himne a Les Nacions Unides amb música del mestre Casals.
Segurament mai l’heu escoltat però té una història molt interessant!
El 24 d’octubre de 2021 es va commemorar el 50è aniversari de l’estrena de l’himne a les Nacions Unides, compost per Pau Casals amb lletra del poeta Wystan Hugh Auden. L’acte es va celebrar a la seu de l’Assemblea General a Nova York, i el mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides de la mà del Secretari General U-Thant, en reconeixement a la seva trajectòria vital de compromís amb la pau, la democràcia i la llibertat. El seu discurs d’agraïment, improvisat i emotiu va esdevenir un moment històric de referència.
Himne a les Nacions Unides
Un xic d’història: El 1963, Pau Casals estrenà l’oratori El Pessebre, com a contribució a la pau mundial, dedicat “al 18è aniversari de la creació de l’ONU i al 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Anys després, per commemorar-ne el 25è aniversari de l’ONU, l’aleshores Secretari General, U Thant, va sol·licitar a Pau Casals la composició de l’Himne de les Nacions Unides sobre una lletra que, condicionada a recollir el preàmbul de la Carta de les Nacions, s’havia encarregat al gran poeta Wystan Hugh Auden.
Una vegada enllestida, l’obra es va assajar i, dos mesos abans que Casals fes els 95 anys, dia 24 d’octubre de 1971, a la seu de l’ONU de Nova York, l’Orquestra i Cors del Festival Casals, dirigits pel seu mestre, presentà com a estrena mundial l’Himne de les Nacions Unides davant de delegats de tot el món que s’aixecaren per aplaudir.
Aquell mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. U-Thant li va entregar amb les següents paraules:
“Vós heu dedicat la vostra vida a la veritat, a la bellesa i a la pau. Com a home i com a artista vostè personifica els ideals que són símbols de les Nacions Unides. Ningú amb més raó s’ha fet creditor de la Medalla de la Pau que avui us atorga les Nacions Unides. Ella us porta el nostre amor, la nostra admiració i el nostre respecte més profund”
En resposta a aquesta distinció, que no s’esperava, emocionat i aclaparat per l’honor que acabava de rebre, Casals va pronunciar un dels discursos més emotius que se li recorden a favor de la Pau i de la seva terra natal, Catalunya, de la qual vivia exiliat des de feia més de trenta dos anys.
“Estic molt emocionat… aquest és l’honor més gran que he rebut mai perquè parla del que tota la vida he sentit i m’ha inspirat. La meva mare, una dona excepcional genial, va començar a parlar-me de pau quan jo era un nen, ja que en aquell temps hi havia moltes guerres i jo vaig néixer enmig d’una guerra. Per aquest motiu tot el que ve de les Nacions Unides va directament al meu cor i segueixo atentament tot el que les Nacions Unides fa.
Sóc català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món, ús diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir l’inici de les Nacions Unides. Totes la autoritats de Catalunya es van trobar al segle onze en una ciutat de França -en aquell temps Catalunya- per parlar de pau… al segle onze! Pau al món, en contra, en contra de les guerres i la inhumanitat de les guerres; això va ser Catalunya.”
Després, va interpretar en el violoncel, amb una crida a la pau mundial, El cant dels ocells, la cançó catalana que ell va fer popular i universal.
“Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”
Casals va defensar la pau com un objectiu prioritari. Contraposava la música, que expressava el bo i millor de la humanitat, a la guerra, que per ell era el pitjor. La relació de Pau Casals amb les Nacions Unides va ser molt llarga i intensa. Després de la II Guerra Mundial va protestar amb el seu silenci pel fet que els aliats van mantenir la dictadura del General Franco. I en aquest context de la Guerra Freda i l’amenaça nuclear, va mobilitzar-se en favor de la pau i la democràcia fins el final de la seva vida. Pau Casals va ser convidat a tocar en tres ocasions: el 1958, el 1963 i el 1971, i els seus tres discursos son una magnífica expressió del pensament i sensibilitat d’aquest català universal. Els 50è aniversari del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides ha estat declarat “commemoració oficial de 2021” per la Generalitat de Catalunya.
Lletra de l’himne
Eagerly, musician.
Sweep your string,
So we may sing.
Elated, optative,
Our several voices
Interblending,
Playfully contending,
Not interfering
But co-inhering,
For all within
The cincture
of the sound,
Is holy ground
Where all are brothers,
None faceless Others,
et mortals
beware Of words,
for With words we lie,
Can say peace
When we mean war,
Foul thought speak-fair
And promise falsely,
But song is true:
Let music for peace
Be the paradigm,
For peace means
to change At
the right time,
as the World-Clock
Goes Tick-and Tock.
So may the story
Of our human city
Presently move
Like music, when
Begotten notes
New notes beget
Making the flowing
Of time a growing
Till what it could be,
At last it is,
Where even sadness
Is a form of gladness,
Where fate is freedom,
Grace and Surprise.
*Desgraciadament l’himne va caure de forma misteriosa en l’oblit. Es va silenciar per qüestions polítiques, i l’himne no es va tornar a utilitzar en actes oficials. A més l’any 1973 van morir els autors Pau Casals / Wystan Hugh Auden, i l’any 1974 ens deixà U Thant, secretari general de la ONU. Cal molta pedagogia i voluntat institucional per recuperar aquesta obra poètica i musical tan important.
Bona setmana a tothom!
Més informació