Cada 5 d’octubre des del 1994 la UNESCO rememora el Dia Mundial dels Docents. Durant aquesta jornada, els governs es reuneixen amb organitzacions bilaterals, multilaterals, ONG i representants del sector privat, així com experts de l’àmbit educatiu amb el propòsit de “fer balanç dels assoliments i reflexionar sobre els mitjans necessaris per fer front les dificultats que perduren en la promoció de la docència”.
En una societat que es troba sotmesa en constants canvis, la formació i la figura del docent és primordial. Així doncs, aquesta jornada serveix per ressaltar la importància d’aquests professionals que, en alguns contextos, no reben el reconeixement adequat.

Hi ha un estimació que 264 milions d’infants i joves encara són fora de l’escola a nivell mundial, i segons l’Institut d’Estadística de la UNESCO, s’haurien de contractar gairebé 69 milions de nous docents per assolir l’objectiu educatiu 2030 d’educació primària i secundària universal. Aquesta “bretxa docent” és més pronunciada entre les poblacions vulnerables: noies, nens amb discapacitat, nens refugiats i migrants i nens pobres que viuen en àrees rurals o remotes.

Aquesta setmana és una proposta de l’Isabel Sànchez, mestra de l’Aula Impuls de l’escola. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Feliç setmana a tothom!!!

JOAN MANUEL SERRAT

Joan Manuel Serrat i Teresa  va néixer a Barcelona, el 27 de desembre de 1943;  és un dels cantautors i músics catalans més populars. Es tracta d’una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua catalana com castellana. La seva obra conté influències d’altres poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Pablo Neruda o León Felipe; així com de gèneres diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i del cançoner popular de l’Amèrica Llatina. És un dels pioners de la Nova Cançó catalana. La seva extensa discografia consta de consta de 32 àlbums d’estudi, sis àlbums en directe i 13 àlbums recopilatoris. Als seus 77 anys és una llegenda viva de la cançó d’autor i de la música en general.

Joan Manuel Serrat, conegut amb el sobrenom del «noi del Poble-sec», va néixer en una família obrera d’aquest barri barceloní. La seva infantesa i el seu carrer, poeta Cabanyes, el marquen profundament, i és per això que un gran nombre de les seves cançons narren la geografia de la Catalunya de la postguerra. La Carmeta, La tieta i El drapaire, entre altres cançons, descriuen personatges típics del seu barri.
Va estudiar de petit als Escolapis de Sant Antoni, i després a l’Institut Milà i Fontanals de Ciutat Vella. Als dotze anys, Serrat es matricula com a alumne intern a la Universitat Laboral de Tarragona, on estudia el batxillerat laboral superior amb l’especialitat industrial minera i la modalitat de torner-fresador.  Més endavant aconsegueix una beca per fer estudis d’agricultura a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona on es graduà amb molt bona nota.

La cançó per a la meva mestra està dedicada a la seva primera mestra d’Educació Infantil de l’Escola dels Escolapis que es deia Conxita. En una entrevista a TV,  parla de tot plegat. Podeu escoltar la cançó, llegir la lletra i si teniu temps veure el vídeo sencer. És bonic!

Cançó per a la meva mestra

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra 

I el seu món de tinter i banc

Pissarra i davantal blanc

Bon dia, de matí, ens deia dempeus

Entre dues “fotos” i una creu

Una oració i una cançó

I a la galta un petó

 

Bon dia mestra, mestra

Però vostè no ha sabut mai, mestra

Que quan volíeu que cantés

Que tres per una feien tres

Els meus ullets grataven francament

Els genolls que púdicament

Vostè apretava i apretava

Però un número no val

El que una pell rosada

Malgrat ens feia anar a església

I em prenia la regalèssia

Aquell era un món petit i meravellós

Un món de guixos de colors

Que pintàveu vós

I esborràveu vós

Sols vostè voltada de capellans

Donàveu raó per a dir-se “infants”

A un món de quatre pams

I si mai penseu en mi, mestra

Que dels vostres ullets blaus

Hi neixi sempre aquella pau

Que feia un xic més dolça l’escola

I no se us faci un nus la gola

Dient: “què han fet… on han dut

El meu grapat de menuts…”

Perquè vós no sabíeu, mestra

Que el món és el mateix

Que l’home és el mateix

I no és el mateix l‘olor de vostè

Ai! mestra. Que l’aire del carrer

 

Curiositats

Serrat interpretant la cançó en directe al Perú  l’any 1972 i explicant el seu significat.