Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia el dediquem a Pau Casals, un català universal i un dels músics més importants del segle XX.
El motiu és que commemorem 50 anys de l’estrena de l’himne a Les Nacions Unides amb música del mestre Casals.
Segurament mai l’heu escoltat però té una història molt interessant!

El 24 d’octubre de 2021 es va  commemorar el 50è aniversari de l’estrena de l’himne a les Nacions Unides, compost per Pau Casals amb lletra del poeta Wystan Hugh Auden. L’acte es va celebrar a la seu de l’Assemblea General a Nova York, i el mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides de la mà del Secretari General U-Thant, en reconeixement a la seva trajectòria vital de compromís amb la pau, la democràcia i la llibertat. El seu discurs d’agraïment, improvisat i emotiu va esdevenir un moment històric de referència.

Himne a les Nacions Unides

Un xic d’història: El 1963, Pau Casals estrenà l’oratori El Pessebre, com a contribució a la pau mundial, dedicat “al 18è aniversari de la creació de l’ONU i al 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Anys després, per commemorar-ne el 25è aniversari de l’ONU, l’aleshores Secretari General, U Thant, va sol·licitar a Pau Casals la composició de l’Himne de les Nacions Unides sobre una lletra que, condicionada a recollir el preàmbul de la Carta de les Nacions, s’havia encarregat al gran poeta Wystan Hugh Auden.

Una vegada enllestida, l’obra es va assajar i, dos mesos abans que Casals fes els 95 anys, dia 24 d’octubre de 1971, a la seu de l’ONU de Nova York, l’Orquestra i Cors del Festival Casals, dirigits pel seu mestre, presentà com a estrena mundial l’Himne de les Nacions Unides davant de delegats de tot el món que s’aixecaren per aplaudir.

Aquell mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. U-Thant li va entregar amb les següents paraules:

“Vós heu dedicat la vostra vida a la veritat, a la bellesa i a la pau. Com a home i com a artista vostè personifica els ideals que són símbols de les Nacions Unides. Ningú amb més raó s’ha fet creditor de la Medalla de la Pau que avui us atorga les Nacions Unides. Ella us porta el nostre amor, la nostra admiració i el nostre respecte més profund”

En resposta a aquesta distinció, que no s’esperava, emocionat i aclaparat per l’honor que acabava de rebre, Casals va pronunciar un dels discursos més emotius que se li recorden a favor de la Pau i de la seva terra natal, Catalunya, de la qual vivia exiliat des de feia més de trenta dos anys.

“Estic molt emocionat… aquest és l’honor més gran que he rebut mai perquè parla del que tota la vida he sentit i m’ha inspirat. La meva mare, una dona excepcional genial, va començar a parlar-me de pau quan jo era un nen, ja que en aquell temps hi havia moltes guerres i jo vaig néixer enmig d’una guerra. Per aquest motiu tot el que ve de les Nacions Unides va directament al meu cor i segueixo atentament tot el que les Nacions Unides fa.
Sóc català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però que ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món, ús diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir l’inici de les Nacions Unides. Totes la autoritats de Catalunya es van trobar al segle onze en una ciutat de França -en aquell temps Catalunya- per parlar de pau… al segle onze! Pau al món, en contra, en contra de les guerres i la inhumanitat de les guerres; això va ser Catalunya.”

Després, va  interpretar en el violoncel, amb una crida a la pau mundial, El cant dels ocells, la cançó catalana que ell va fer popular i universal.

“Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”

Casals va defensar la pau com un objectiu prioritari. Contraposava la música, que expressava el bo i millor de la humanitat, a la guerra, que per ell era el pitjor. La relació de Pau Casals amb les Nacions Unides va ser molt llarga i intensa. Després de la II Guerra Mundial va protestar amb el seu silenci pel fet que els aliats van mantenir la dictadura del General Franco. I en aquest context de la Guerra Freda i l’amenaça nuclear, va mobilitzar-se en favor de la pau i la democràcia fins el final de la seva vida. Pau Casals va ser convidat a tocar en tres ocasions: el 1958, el 1963 i el 1971, i els seus tres discursos son una magnífica expressió del pensament i sensibilitat d’aquest català universal. Els 50è aniversari del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides ha estat declarat “commemoració oficial de 2021” per la Generalitat de Catalunya.

Wystan Hugh Auden (1907–1973) va ser un poeta, escriptor i dramaturg anglès

Lletra de l’himne
Eagerly, musician.
Sweep your string,
So we may sing.
Elated, optative,
Our several voices
Interblending,
Playfully contending,
Not interfering
But co-inhering,
For all within
The cincture
of the sound,
Is holy ground
Where all are brothers,
None faceless Others,
et mortals
beware Of words,
for With words we lie,
Can say peace
When we mean war,
Foul thought speak-fair
And promise falsely,
But song is true:
Let music for peace
Be the paradigm,
For peace means
to change At
the right time,
as the World-Clock
Goes Tick-and Tock.
So may the story
Of our human city
Presently move
Like music, when
Begotten notes
New notes beget
Making the flowing
Of time a growing
Till what it could be,
At last it is,
Where even sadness
Is a form of gladness,
Where fate is freedom,
Grace and Surprise.

*Desgraciadament l’himne va caure de forma misteriosa en l’oblit. Es va silenciar per qüestions polítiques, i l’himne  no es va tornar a utilitzar en actes oficials.  A més l’any 1973 van morir els autors Pau Casals / Wystan Hugh Auden, i l’any 1974 ens deixà U Thant, secretari general de la ONU. Cal molta pedagogia i voluntat institucional per recuperar aquesta obra poètica i musical tan important.

Bona setmana a tothom!

Més informació 

Web oficial Fundació Pau Casals 

Mark Knopfler (Cantant, guitarra solista, compositor i fundador del grup Dire Straits)

.Mark Knopfler (Dire Straits)

Guitarrista, cantant i compositor. Neix  el 12 d’agost de 1949 a Glasgow (Escòcia). De petit es mudà a Newcastle (Anglaterra) i d’adolescent va aprendre a tocar la guitarra. Té un estil molt propi i  net ja que punteja les cordes de la guitarra elèctrica amb els dits en lloc d’utilitzar una púa. A més toca amb la mà dreta malgrat que és esquerrà­. Va estudiar literatura anglesa i  periodisme i treballà en diversos diaris. El 1977 fundà el grup de rock Dire Straits  juntament amb David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix), Pick Withers (bateria) i Ed Bicknell com a director­. L’any 1985 van editar Brothers in arms un dels primers àlbums gravats en el format Compact Disc. Feia temps que Mark Knopfler, que destestava la fama, estava  decidit de desfer el grup. Ho va fer definitivament l’any 1995.  Era una anti-estrella del rock.

Desde 1995 segueix la seva carrera en solitari on barreja el rock, el blues i  també el  folk.  Durant aquests anys Mark  també ha composat música per  diverses pel.lícules com Local Hero o Wag the dog. Actualment Knopfler té 72 anys i segueix en actiu fent noves cançons i realitzant concerts en directe, però al seu ritme.  És una autèntica llegenda viva de la música.

Sultans of swing

Dire Straits va gravar el seu primer àlbum homònim l’any 1978. Va tenir poca acceptació fins que cinc mesos després es va publicar aquest “single”. Era una mala època  per al rock and roll ja que el que estava de moda era el punk rock. Mark demanava als gerents dels pubs que els deixessin tocar a poc volum de manera que  la música sonés de fons i així permetre que la gent pogués parlar. Eren èpoques difícils i de penúries (Dire Strait Situation) d’aquí prové el nom. Espero que us agradi i us doni molta energia. Gaudiu-la!

Sultans of Swing
You get a shiver in the dark
It’s a rainin’ in the park, but meantime
South of the river you stop and you hold everything
A band is blowin’ Dixie double four time
You feel alright when you hear the music ring…

And now you step inside but you don’t see too many faces
Comin’ in out of the rain to hear the jazz go down
Competition in other places…
Oh but the horns they blowin’ that sound
Way on down south, way on down south London town

You check out Guitar George, he knows all the chords
But he’s strictly rhythm he doesn’t wanna make it cry or sing
They’ve said an old guitar is all he can afford
When he gets up under the lights to play his thing

And Harry doesn’t mind, if he doesn’t make the scene
He’s got a daytime job, he’s doin’ alright
He can play the honky tonk like anything
Savin’ it up, Friday night…
With the Sultans… with the Sultans of Swing

And a crowd of young boys they’re fooling around in the corner
Drunk and dressed in their best brown baggies and their platform soles
They don’t give a damn ‘bout any trumpet playing band
It ain’t what they call rock and roll
And the Sultans… yeah the Sultans, they play Creole

Creole baby

Uh huh

And then the man he steps right up to the microphone
And says at last just as the time bell rings
‘Goodnight, now it’s time to go home’
And he makes it fast with one more thing
‘We are the Sultans… We are the Sultans of Swing’

Curiositats

Us proposo també, si teniu temps, un parell de curiositats.
En primer lloc una fantàstica versió instrumental de Sultans of swing del guitarrista català Pedro Javier Gonzàlez, acompanyat de la seva filla al uke-baix en un directe recent a Mataró. És impressionant la sensibilitat amb que la interpreten.  No us la perdeu!

En segon lloc explicar-vos que Mark Knopfler  té una gran col·lecció d’instruments on hi ha tan guitarres elèctriques, acústiques, ressonadores/dobros… En aquest pòster podeu veure els seus models preferits. Diuen que també és molt afeccionat al bon vi i als cotxes cars però això ja són figues d’un altre paner.