Joan Rovira

Va néixer a Camarles, Baix Ebre, l’any 1982.
Rovira va començar tocant a l’orquestra Juniors i a la xaranga Lo Perkal. Després de graduar-se a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) en Saxo Jazz i Música Moderna, va comprendre que el seu lloc estava dalt dels escenaris.

Justament a l’ESMUC va ser on va conèixer els dos músics que van passat a integrar la seva banda Zoco.En una entrevista d’arxiu comentava: “Després de dos anys de tocar en solitari i fer més de 200 concerts vaig tenir la necessitat de crear la banda perquè t’obre portes i, a més, és un goig tocar amb colegues”. Zoco és el nom elegit per la banda, un nom que de seguida et remet als mercats dels països àrabs.

A partir de 2010 Joan va començar a actuar a diferents sales de països com Gran Bretanya. Itàlia o Dubai. Fins i tot va fer un viatge d’un mes a l’emirat àrab. “Les olors, les sensacions que vaig tenir en aquests mercats eren úniques i em transportaven…”, explica. I és que aquestes sensacions, molts cops dificils de definir, són les mateixes que l’artista té a l’escenari. “Quan actuo em transformo, m’elevo..”, diu. “Moltes vegades quan arribo a una sala ple d’energia i ganes i veig al públic esperant, penso ‘prepareus perquè avui flipareu’”. Rovira està convençut que quan es posa davant de la gent perd la inseguretat que el caracteritza i se sent més ple que mai. “Actuo a cada concert com si fos l’últim”, diu. “Si no pogués tocar i cantar no sé què faria. Seria molt dificil seguir vivint sense la música”, confessa.
Va ser l'”artista revelació” dels premis Enderrock 2016 per votació popular. Després de la seva època de música de carrer, el seu disc debut va ser Peix Sense Espina (Satélite K, 2015). El 2017 va publicar el disc Encara tenim temps. L’artista ebrenc proposa el concepte de Festa-Autor, que combina la música festiva i la música més personal.

Aquesta setmana és una cançó amb un missatge optimista i vital. Cal ser constants i perseverants per aconseguir els nostres somnis. Bona setmana a tothom!

Encara ens queda temps

Hem lliurat moltes batalles, hem caigut tantes vegades.
Hem tirat un pas enrere per desprès tirar endavant.
Hem perdut la confiança, hem pagat ja la fiança.
Hem tancat a una caixeta els dimonis del passat.

Hem viscut l’amor i l’odi, hem creat el nostre codi.
Hem aprés com adaptar-nos als contrastos d’aquest món.
Hem anat a la deriva, hem tingut vida addictiva.
Hem tingut força i coratge per poder sortir del pou.

Hem ferit a qui estimàvem, hem donat el cor en va.
Hem vist fer-se gran al pare sense poder-ho evitar.
Desitgem, de vegades desitgem
una vida diferent.

Ei, encara tenim temps!
De despertar ben d’hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits

Ei, encara tenim temps!
de tornar-me a enamorar,
de fer les paus amb tu i amb mi.

Ei, encara tenim temps!
encara tenim temps!
encara tenim temps!

Hem caigut amb temptacions, hem errat amb decisions.
Hem sembrat la nostra ajuda recollint a canvi res.
Hem trencat una promesa, hem perdut ja la puresa
contemplant des de la runa la fortuna dels demés.

Hem entrat a laberint, hem fet cas del nostre instint.
Hem aprés a estar en silenci, per desprès passar a l’acció.
Hem fugit de compromisos, hem dubtat si som feliços.
Hem enamorat algú amb la nostra imperfecció.

Ei, encara tenim temps!
de despertar ben d’hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits

Ei, encara tenim temps!
de tornar-me a enamorar,
de fer les paus amb tu i amb mi

Ei, encara tenim temps!
Encara tenim temps!
Encara tenim temps!

Curiositats
Un vídeo d’una versió espectacular d’un tema d’Sting. No hi ha trampa. Ho fa tot ell sol amb l’ajuda de pedals de loop i efectes en directe.

Un dels molts vídeos en directe que penja a You Tube i a les xarxes socials per als seus fans.

Un vídeo de Joan Rovira tocant al carrer (Davant de Notre-Dame a París).  Ha fet centenars d’actuacions a places i carrers de moltes ciutats d’arreu del món.