Sopa de Cabra
Grup de rock nascut a Girona l’any 1986. Format per Gerard Quintana (veu), Joan “Ninyín” Cardona i Josep Thió (guitarres) Francesc “Cuco” Lisic (baix) i Pep Bosch (bateria). Jaume “Peck” Soler (guitarra) i Eduard Font (teclats) s’incorporen posteriorment els anys 1997 i 1999.
Despres d’uns anys de concerts van enregistrar el seu primer disc Sopa de cabra (1989).
Al cap de poc temps van enregistrar el seu segon àlbum La roda (1989).
En aquesta època, esclata el boom del rock en català i es comencen promocionar a Barcelona, tot i que fa bastant que són populars entre els joves de tot Catalunya.
L’any 1991 van fer dos concerts importants: un al Palau Sant Jordi amb els Pets, Sau i Sangtraït davant de 22.000 persones i un altre a la sala Zeleste que es va editar en CD.
Graven un disc en castellà anomenat Mundo Infierno, però ven poc i els critiquen.
Comença una etapa de lenta recuperació amb  els discs Al·lucinosi, Sss i un àlbum acústic gravat en directe titulat La nit dels anys.
En els últims anys  van retrobar l’èxit amb el públic i la crítica amb un estil més pop. Els seus darrers disc d’estudi van suposar unes cançons rodones on predominava la melodia .

Després d’una llarga carrera plena d’èxits però també de dificultats, el grup decideix posar fi a la seva carrera.  Una malaltia greu del Joan Cardona, les seves diferències musicals i moltes ganes de començar altres projectes per part d’alguns components van ser els detonants de la separació. Finalment el grup es dissol   el novembre de 2001  i   realitzà dos concerts de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona. Al cap de poc temps al gener de 2012 va morir el seu guitarrista fundador Joan ‘Ninyin’ Cardona.

L’any  2011 van fer una mini gira per conmemorar el 25è aniversari de la banda. Va ser tanta l’expectació que van generar que  aconseguiren omplir el Palau Sant Jordi tres dies seguits
Diversos components de Sopa han realitzat  nous projectes musicals per separat. Josep Thió en solitari, Gerard Quintana també en solitari, Eduard Font a Lax’ n’ Busto, Cuco i Peck en la  banda ja desapareguda Kabul Babà.

 

Actualment  el baixista Cuco Lisic ha creat una nova banda de rock  anomenada Nou Dits (un nom amb significat ja que fa anys ell va perdre un dit de la mà en un accident)

 

Recentment Gerard Quintana ha editat un nou disc amb el músic Xarim Aresté

 

 

El far del Sud
Cançó inclosa en el nové disc de Sopa de Cabra.
La lletra està basada en una història real quan Gerard Quintana en una època que buscava idees creatives per a noves cançons va anar a una sessió de cinema i es va enamorar de l’actriu que protagonitzava la pel·lícula. La lletra expressa el desig d’estar al costat d’aquella noia que mai ha vist en persona.

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor….

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.