CATALANA DE JAÇ

Albert Pla i Pascal Comelade tenen moltes coses en comú. Són dos músics amb molt talent però també agosarats i un xic excèntrics, amb més de 30 anys de carrera damunt les espatlles. I una trajectòria espectacular. Són els creadors, l’any 2011, d’un espectacle que portava per títol, Somiatruites. Al disc hi van col•laborar, a més, Judit Farrés, Quimi Portet, Tino di Geraldo, Muchachito Bombo Infierno, Jordi Busquets, Iván Telefunkez, David Saénz de Buruaga i Xavi Sabata. Tota una constel•lació de somiadors.

El repertori del disc i de l’espectacle Somiatruites, el formaven temes de Comelade i de Pla, amb el cert toc simfònic -d’orquestra de joguina, però orquestra- que amara tot el que toca el pianista de Ceret. També hi havia algun tema nou, com un divertidíssim homenatge a la banda de Joan Miquel Oliver, Antònia Font. I, sobretot, el xou desprenia dosis de bon humor i bon rotllo, amb molts moments per riure i més encara per deixar volar la imaginació. Especialment en els temes instrumentals de Comelade que Pla va fer parlar.

Segons explica Albert Pla, Somiatruites va del que algú pot arribar a pensar abans d’adormir-se. Penses en allò, en allò altre”. Un terreny que és el més fresc per a la imaginació, i del qual ja ens parlava Jaume Sisa al seu Qualsevol nit pot sortir el sol.

Somiatruites és un disc per somiar. Per escoltar amb els nens i recordar que tot és possible. Per escoltar sols i obligar el nostre cervell a fer l’esforç de pensar que hi ha altres mons possibles. Aquesta setmana ha demanat la cançó l’Esperança. Una proposta molt original, amb un ritme de jazz molt íntim, i amb una lletra fantàstica amb estrofes monovocàliques.

Bona setmana!

Blat, tap, drap, plat, drac,
sac, tanc, cranc, ma, mar, mam,
ras, cas, alt, pa, cal, jaç, fas, cap.
Ala, apa, ara, massa, fa, maca, tan se val.
Quin plaer, quin gustàs
que és cantar en català.

Mel, verd, res, sec, tret,
pel, dec, ser, temps, més.
Sense sencer. Cep, pet, bled.
Frec a frec que se sent…
que se sent per els pels.
Quin plaer, quin gustàs
que és cantar en català

Llis, cris, fit, tic, ric, llit, pit,
quin, ring, circ, cric, pit i xip, i visc.

Col, moc, dol, tros, roc, foc, toc,
soc, molt, gros, dolç.
Quin plaer, quin gustàs
que és cantar en català.

Ruc, mut, put, suc, brut, duc, cuc,
duu duuduba duduba…
els hi hauríem de cantar per que el món
tingui clar, el gustàs que és somiar
que és somiar en català.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *