Arxiu d'etiquetes: Tecnologia

Activitats de la Setmana de la Ciència

General, , , , , , , , , , , , ,

Del 14 al 23 de novembre se celebrarà a Catalunya la 19a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. A aquesta iniciativa ens unim el professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química) proposant les següents activitats:

1. Ralli fotogràfic. Què fa la biotecnologia per mi?

2. Fem ciència a casa. Obtenció de cristalls

3. Exposició: “Fites tecnològiques des del punt de vista dels químics”

4. Tallers i conferències

– Aconsegueix que uns bacteris fabriquin una proteïna verda i fluorescent! (Batxillerat, dilluns)
– Cafè científic: Es realitzarà el dia 12 de gener de 2015 a les 16:30h
– Bombolles gegants de sabó (dimarts i dimecres)

EXPOSICIÓ: “FITES TECNOLÒGIQUES DES DEL PUNT DE VISTA DELS QUÍMICS”

Durant la Setmana de la Ciència podrem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”. La mostra, que ja ha estat anteriorment a l’Institut, està formada per una sèrie de panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química. Estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir aquí al pdf de cadascuna d’elles.

DILLUNS, 17 de novembre

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG) dirigiran un taller al laboratori de Biologia del nostre Institut. La pregunta de la investigació és: Pot un organisme expressar una proteïna que no és part del seu genoma? L’objectiu de la investigació és aconseguir que bacteris E. coli expressin la proteïna GFP (proteïna fluorescent de la medusa Aequorea victoria). Destinataris: alumnat de Biologia de 1er i 2n de Batxillerat.

Cafè Científic

Per motius organitzatius aquest curs el cafè científic es realitzarà el 12 de gener de 2015. El ponent serà David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà.

DIMARTS, 18 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

Us animem a participar en el taller d’elaboració de bombolles gegants de sabó. Al laboratori de Química confeccionarem un dispositiu senzill per a crear les bombolles i explicar la fórmula que utilitzarem per a preparar la mescla (no cal portar res de casa però es poden buscar altres opcions per Internet si un vol).

DIMECRES, 19 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

El dia 19 de novembre a la pista de bàsquet del pati de 1r cicle d’ESO ficarem en pràctica, si el temps no ho impedeix, la confecció de les bombolles, distribuint la mescla en uns quants recipients i repartint-se també els participants. Esperem que l’activitat sigui del vostre gust i que hi hagi col·laboració. Qui farà la bombolla més gran? (Pots trobar una explicació sobre la formació de bombolles i la tensió superficial de l’aigua a la pàgina 5 del document d’aquest enllaç).

Confiem en la vostra participació. Gràcies!

Professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química)

Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació

1r BAT, , , , ,

Per Adriana Puigcerver i Madalina Pop

NOTÍCIA:
TweetPee és una aplicació presentada per la coneguda marca de bolquers Huggies, que avisa amb un tuit als pares sobre la necessitat de canviar-li el bolquer al seu nadó.
Consisteix en col·locar un dispositiu de plàstic enganxat a la part davantera del bolquer llavors el “gadget” avisa del canvi, degut a que té sensors d’humitat, i quan supera els valors establerts, envia un missatge a la “app”.
Un altres funcions de l’aplicació serien ; la consulta de l’estadística que es crea a través del canvis de bolquers i el consum del mateix, apart d’avisar de la necessitat de comprar més, de fet Huggies ofereix la possibilitat de comprar-los sense sortir de casa, a través d’TweetPee.
http://www.abc.es/tecnologia/moviles-aplicaciones/20130511/abci-tweetpee-aplicacion-bebe-201305101059.html

INTERNET
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d’Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet es composa d’innumerables ordinadors i dispositius informàtics connectats els uns amb els altres.
Com s’organitza internet
Cada màquina s’identifica per un codi numèric regular per protocol IP ( Internet protocol). Actualment es segueix el protocol IPv4 que utilitza adreces de 32 bits. Aquest protocol permet identificar de manera única 232 = 4.294.967.296 màquines. Tanmateix, el creixement posterior d’Internet i la manera de repartir les adreces entre els diferents països han fet necessari implantar el protocol IPv6, que utilitza adreces de 128 bits i permet identificar un nombre incommesurable d’adreçaments.
Dominis i subdominis
Les adreces numèriques es transformen en paraules ja que a les persones ens resulta més fàcil recordar lletres que números.
El domini són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats que s’assignen paral·lelament a una o més adreces IP. També hi ha una màquina que s’encarrega exclusivament de la traducció dels noms dels dominis als seus equivalents numèrics.
El subdomini es correspon amb carpetes de la màquina on és el domini. A nivell d’Internet es podria dir que el subdomini s’utilitza per a referir-se a una adreça web que treballa com un annex (o lloc relacionat) d’un domini principal.
Altres protocols disponibles a Internet són l’FTP ( transferència de fitxers), el Telnet (control remot) i l’SMTP (correu electrònic).

Continua la lectura de Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació →

El món petit: la societat de la informació i del coneixement

1r BAT, , , ,

Per Andreu Castells i Sergi Martínez

NOTÍCIA: Pas decisiu en la computació quàntica
http://noticiasdelaciencia.com/not/6347/paso_decisivo_en_la_computacion_cuantica/

S’ha descobert un nou sistema per observar l’informació quàntica sense distorisonar-la. Aquesta informació s’emmagatzema en bits quàntics anomenats qubits, que a diferència dels convencionals poden representar simultànimanet 1 i 0, accelerant notablement qualsevol operació que efectua l’ordinador.

ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Un sistema de representació numèrica és un mètode que ens permet representar una quantitat de unitats en forma escrita.
El més utilitzat és el de base 10 (el que utilitzem habitualment) i l’utilitzat pels ordinadors és el de base 2.

Representació en base 10
Agrupem les unitats en potències de 10 i comptem els grups que obtenim. D’aquesta manera si tenim 38 unitats es comptarien tres grups de deu i un grup de vuit unitats.

Representació en base 2
Agrupem les unitats en potències de 2 i, com abans, comptem els grups que obtenim. Prenent l’exemple anterior com a referència, en aquest cas contaríem un grup de 32 unitats, un de 4 i un de 2, que ens donaria com a resultat la codificació 100110.

Mètode pràctic
Am aquest mètode es pot traduir qualsevol número decimal en base 10 al sistema de representació que volguéssim. El procediment consisteix en dividir el nombre per la base al què el volem traduir fins a que el quocient sigui 0.

Degut a que la base 2 genera nombres molt llargs, es tradueixen a numeració hexadecimal, composta per setze símbols: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C, D, E i F, on les lletres representen agrupaments de 10 (A són 10 unitats, B són 11…). Així, el nombre 38 es representaria com a 26.

Cada dígit d’un nombre binari s’anomena bit. Els bits s’agrupen en grups de quatre, anomenats nibble i, al mateix temps, dos nibbles constitueixen un byte.

Continua la lectura de El món petit: la societat de la informació i del coneixement →

Nous reptes, nous materials

1r BAT, , , , ,

Per Carlos Miravete, Jacob Bolea i Jaume Planes

La ciència dels materials
Els nous materials tenen un gran impacte en la millora de la qualitat de vida. Els materials han estat relacionats amb el desenvolupament econòmic i social dels humans. L’estudi de la prehistòria s’ha dividit en periòdes segons el metall o aliatge que es feia servir.

Anomenem ciència dels materials la branca de la ciència i l’enginyeria que estudia les relacions entre estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament.

La ciència dels materials és un exemple de ciència interdisciplinaria perquè necessitem identificar les seves propietats físiques, químiques i també la compatibilitat biològica.

Les propietats físiques són les que podem mesurar o identificar sense que cambiï la naturalesa del material, per exemple la densitat, la conductivitat tèrmica, la resistivitat tèrmica o la permeabilitat magnètica entre altres.

L’estructura: els nivells atòmics, micro i macro
Les propietats i el comportament dels materials i la forma de processar-los depenen de la seva estructura (escala atòmica).

  • Quins àtoms o mol·lècules els conformen.
  • Amb quin tipus d’interaccions es relacionen aquests àtoms o mol·lècules.
  • Quins tipus d’organització produeixen cristal·lina o amorfa.
  • També depenen de la macroestructura i microestructura.

Els defectes juguen un paper molt important en els materials, com ara els elements intersticials (àtoms intermedis), les vacants (falta d’un element) i les subtitucions (àtoms substituïts per altres).

Continua la lectura de Nous reptes, nous materials →

Exposició: “Fites tecnològiques”

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , , ,

Des d’avui dijous podem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”, formada per 30 panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química i estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir al pdf de cadascun dels blocs temàtics:

  1. Energia i transport
  2. Informació i comunicació
  3. Salut i medicina
  4. Alimentació i agricultura

El contingut de l’exposició prové de la presentació “Technological Milestones”, de l‘American Chemical Society i ha estat traduït al català per la Societat Catalana de Química (SCQ) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’exposició pertany a la Universitat de Vic i s’incorpora durant el curs 2012-13 al servei de préstec del CESIRE-CDEC (Departament d’Ensenyament) per gestionar la seva itinerància en una col·laboració entre les tres entitats.