Arxiu d'etiquetes: Setmana de la Ciència

Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer

Un any més, a l’Institut Ramon Berenguer hi ha una cita amb la divulgació a travès del cafè científic que organitza el Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència, que enguany té com a fil conductor l’ètica en la ciència i la tecnologia.

La Doctora Gloria Gallego-Ferrer serà la protagonista d’aquesta edició, amb una conferència sobre la possibilitat d’obtenció d’òrgans humans al laboratori. Serà el dia 11 de novembre a les 16:30 h a la sala d’actes de l’Institut, en un acte obert a tothom.

Les malalties com l’artrosi, desgast del cartílag articular dels malucs o genolls, o les fractures òssies, són actualment tractades amb la implantació de pròtesis de materials metàl·lics. Aquestes teràpies són molt invasives i tenen els inconvenients de que solen sofrir fractures i alliberen partícules de desgast, que fa que hagen de ser substituïdes al llarg de la vida del pacient. Quan aquestes malalties afecten al funcionament d’òrgans (ronyó, cor, fetge…), la solució és la donació d’òrgans. La manca de donants fa que els pacients moren en la llista d’espera. El rebuig immunològic de l’òrgan del donant obliga a prendre medicació de per vida amb efectes secundaris. El món de la medicina regenerativa amb l’ús de cèl·lules mare, la bioimpressió d’òrgans i teixits i la descel·lularització d’òrgans està revolucionant el món de la medicina. Emprant cèl·lules del propi pacient i materials biodegradables evitem el rebuig immunològic i la permanència de materials estranys al cos. Podem fer medicina personalitzada adaptada a les necessitats del pacient regenerant el seus teixits i òrgans. En aquesta xerrada ens preguntem si és possible crear òrgans artificials al laboratori per a solucionar malalties evitant els problemes de les pròtesis i la donació d’òrgans plantejant els nous reptes de la medicina i el futur dels òrgans artificials.

La Professora Gloria Gallego-Ferrer és Catedràtica al Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la Universitat Politècnica de València. A nivell nacional lidera el grup de Biomaterials de València del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina. Va ser governadora de la Junta de la Societat Europea d’Òrgans Artificials des de 2016 fins a 2022. Actualment és membre del Comitè Editorial de la revista científica International Biomaterials Advances. Ha dedicat la seua carrera investigadora al desenvolupament de nous biomaterials per a regenerar teixits i òrgans tals com el cartílag articular, l’os i el fetge. Ha participat en la generació de plataformes de cultiu cel·lular per al tractament del càncer medul·lar i sistemes d’alliberament de fàrmacs per al tractament de l’osteosarcoma.

El cafè científic està organitzat pel Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV i compta amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili a Amposta i la Diputació de Tarragona. Podeu trobar tota la informació al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us hi esperem!

Setmana de la Ciència 2024

Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la 29a Setmana de la Ciència. En el marc de la Setmana de la Ciència s’organitzen tot un munt d’activitats de divulgació de la ciència arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics…, una gran oferta científica en diferents formats a l’abast de tothom!

La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

El fil conductor de l’edició d’enguany serà l’ètica en la ciència i la tecnologia. Les descobertes científiques i les innovacions tecnològiques tenen un gran impacte en la societat. Aquest fet planteja la necessitat de considerar els límits ètics en la recerca i la seva aplicació en àmbits com, per exemple, la biotecnologia, la intel·ligència artificial i també els recursos naturals, com ara l’energia o l’aigua, entre d’altres.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que compta amb el suport de nombroses institucions i entitats en l’àmbit de la recerca i de la disseminació de la ciència i la tecnologia, a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV amb les següents activitats:

  • 1r d’ESO:
    Conferència sobre el trencalòs als Ports els dies 8 i 11 de novembre
    Pòster científic Oceánicas
  • 2n d’ESO:
    Pòster científic + podcast
    Experiment a classe
  • 3r d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
    Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Projecte al voltant de la pel·lícula The Martian
  • 4t d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
  • Batxillerat:
    1r: Visita i tallers al Cosmocaixa el 6 de novembre
    1r i 2n: Tallers de neurociència el 7 de novembre
    Geologia 1r: Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Física i Química 1r: Fem ciència a casa
  • Públic general:
    Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer l’11 de novembre a les 16:30 h
  • Lliurament de premis de la Setmana de la Ciència 2024

Tots els detalls del programa d’activitats per la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV, aquí.

Premis de la Setmana de la Ciència 2023

El dimecres 29 de novembre s’han lliurat els premis a les activitats presentades amb motiu de la Setmana de la Ciència. Enguany s’han donat premis a les següents categories:

Els guardons al ral·li fotogràfic a primer cicle d’ESO han estat per a Pol Ferreres Mulet i Clàudia Jornet Nicolau, de primer d’ESO. A segon cicle han rebut el premi Èrika Artells Prieto, Sara Caballé Fandos i Míriam Estudillo López, de tercer d’ESO, i Alba Serra Romero, de quart. El premi de Batxillerat ha estat per a Denisa Bonchis.

Els millors pòsters científics han estat els de Hugo Pérez Benito, Guillem Valldepérez Porres i Víctor Vidal Rollan, a primer cicle d’ESO, i de Mar Periche Bel, Jana Matuhen Fumadó i Adrià Porres Pérez, a segon cicle.

L’alumnat guanyador ha rebut un diploma i un val per material escolar. Enhorabona a tothom!

El trencalòs i altres voltors dels Ports

En una iniciativa educativa per apropar la riquesa natural de les nostres terres als més joves, l’educador ambiental Víctor Reverté ha ofert la conferència El trencalòs i altres voltors dels Ports. L’esdeveniment ha tingut lloc al nostre institut durant la Setmana de la Ciència els dies 13 i 14 de novembre i s’ha adreçat específicament als estudiants de primer d’ESO.

La xerrada, que s’ha centrat en la preservació i el comportament dels voltors al Parc Natural dels Ports, ha captat l’atenció dels assistents des del principi. Víctor Reverté, amb el seu profund coneixement i passió per la fauna local, ha proporcionat una visió fascinant de la vida d’aquestes aus rapinyaires i el seu paper crucial a l’ecosistema.

Un dels aspectes destacats ha estat l’explicació detallada sobre l’alimentació dels voltors i especialment del trencalòs. Víctor Reverté ha compartit anècdotes i dades reveladores sobre els seus hàbits alimentaris, destacant-ne el paper essencial en el control de poblacions d’altres espècies i el manteniment de l’equilibri natural al parc.

A més d’abordar aspectes biològics, l’educador ambiental també ha destacat la feina duta a terme en la conservació d’aquestes espècies en perill. Els esforços de preservació i els programes de reintroducció d’aus rapinyaires a la regió han estat temes clau, mostrant com la comunitat s’involucra activament en la protecció de la biodiversitat local.

La conferència ha estat especialment adaptada als estudiants de primer d’ESO, utilitzant un llenguatge accessible i exemples concrets per garantir una comprensió completa. A més, s’ha fomentat la participació activa dels joves, que han tingut l’oportunitat de plantejar preguntes i participar de la conferència.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda per l’alumnat, que ha expressat el seu agraïment per l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica sobre la fauna local. La conferència de Víctor Reverté no només ha il·lustrat la importància de la conservació, sinó que també ha inspirat un major interès i estima per la bellesa natural que els envolta al Parc Natural dels Ports.

La ciència dels superherois

El cinema ens ofereix una visió fantàstica dels superherois, que desafien constantment les lleis de la natura. En aquesta conferència, el doctor en Química Laureano Jiménez, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, desmunta, amb el seu particular estil i humor, molts dels impossibles que fan aquests personatges, davant l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat. La presentació ha tingut lloc aquest dilluns dia 13 a la sala d’actes de l’Institut com a part de les activitats programades per la Setmana de la Ciència.

Riscos geològics

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

Els humans podem viure més enllà de la Terra?

Aquest dilluns dia 6 de novembre la doctora en Física Carme Jordi ha protagonitzat el cafè científic de la Setmana de la Ciència. Ha començat l’exposició situant el nostre planeta en el context del Sistema Solar i la Galàxia. A continuació ha definit les condicions necessàries per albergar la vida que coneixem i ha fet un recorregut per aquells indrets del Sistema Solar que podrien tenir, o haver tingut en algun moment, aquestes característiques. Finalment, s’ha centrat en els candidats més probables, per distància i condicions, per a una hipotètica colonització humana: la Lluna i Mart.

Acompanyant l’exposició amb imatges i dades que recolzen els seus arguments, Carme Jordi ha usat un llenguatge planer, a l’hora que rigorós, per fer arribar el seu missatge a un públic nombrós i divers, que ha omplert la sala d’actes, des d’on el torn de preguntes s’ha allargat fins al rebedor de l’Institut. Allí, entre cafè i dolços, els assistents han pogut continuar conversant, entre ells i amb la ponent, en una nova edició, ja la dotzena, del cafè científic.

Enginyeria genètica i biotecnologia

L’enginyeria genètica és una branca de la biotecnologia que permet modificar genèticament els organismes per obtenir beneficis. Així és com es produeix la insulina que es subministra per a tractar la diabetis, per exemple. De la mateixa manera que es pot introduir a un bacteri el gen que codifica la insulina humana, se’n poden introduir d’altres.

En aquest taller, que ha inaugurat el programa de la Setmana de la Ciència aquest dilluns dia 6, l’alumnat de Biologia de Batxillerat ha inserit un gen de fluorescència a uns bacteris. Aquest gen, que té la informació per fabricar una proteïna verda fluorescent, s’ha extret prèviament del genoma d’una medusa i s’ha adjuntat a un petit fragment d’ADN anomenat plasmidi.

L’alumnat ha usat la tècnica del xoc tèrmic perquè els bacteris assimilin aquests plasmidis. El resultat, després d’un parell de dies d’incubació: colònies de bacteris fluorescents.

Donem les gràcies a la Roser Pinyol i la María José Barallobre, investigadores de l’Hospital Clínic i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, respectivament, per haver conduït de manera excepcional aquests tallers que, a través de la seva iniciativa Biocomunica’t, s’han dut a terme al nostre Institut durant la Setmana de la Ciència des de fa més de 10 anys.

Dones que van canviar el món

Des del 30 d’octubre i fins el 8 de novembre es pot visitar a l’entrada de l’Institut una exposició itinerant cedida pel Parc Científic de Barcelona. A través dels seus panells, destaca el paper d’una sèrie de dones que han deixat la seva empremta en el món de la ciència a través del seu talent. L’exposició és una iniciativa de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) que té l’objectiu de visibilitzar la feina de les dones en l’àmbit cientificotecnològic per reconèixer el seu paper i fomentar vocacions científiques i tecnològiques entre les noies.

Cafè científic amb Carme Jordi

En l’edició d’enguany del cafè científic de la Setmana de la Ciència, la doctora Carme Jordi estarà el proper dia 6 de novembre, a les 16:30 h, presentant una conferència sobre l’exploració de la galàxia i la possibilitat de terraformar altres planetes, sota el títol Els humans podem viure més enllà de la Terra?.

Els recursos del nostre planeta Terra s’estan esgotant i cada vegada més sovint sentim a parlar d’anar a viure a la Lluna o a Mart o fins i tot més enllà. En aquesta xerrada situarem la Terra en el context del Sistema Solar, de la nostra Galàxia i del seu entorn, parlarem d’altres planetes entorn d’altres estrelles que podrien tenir vida, i discutirem les condicions en les quals els humans podrien viure fora de la Terra.

Carme Jordi i Nebot és doctora en Física per la Universitat de Barcelona, Catedràtica al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la mateixa universitat, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La seva recerca s’emmarca en l’astronomia galàctica i la física estel·lar, i en particular, en la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars, aquests com a traçadors del disc de la Galàxia. Aquesta recerca es basa en observacions astromètriques, fotomètriques i espectroscòpiques realitzades des d’observatoris de Catalunya, Espanya, Xile, Mèxic, França, Hawaii i des de l’espai.

Ha participat en missions espacials com Hipparcos i INTEGRAL de l’Agència Espacial Europea (ESA) i actualment participa de ple al projecte Gaia, també de l’ESA. Gaia mesura posicions i moviments de més de mil milions d’estrelles a la nostra galàxia. És membre del Gaia Science Team, l’òrgan científic assessor de l’ESA per a aquesta missió.

Interessada que la ciència arribi a tota la societat, participa des de fa anys en activitats de divulgació, activitats per a estudiants de primària i secundària i en aules per a la gent gran.

La informació d’aquesta activitat està també disponible al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us animem a vindre!