Arxiu d'etiquetes: Mètode científic

Llegir Ciència per Sant Jordi

General, , , , , ,

El lladre de cervells. Menjar cireres amb els ulls tancats Pere Estupinyà

Ets una persona curiosa? T’interessa saber d’on venim, on anem i quin és el nostre lloc a l’univers? No ho dubtis, aquest llibre fa per a tu: la ciència és l’aventura més apassionant que pots viure! Els avenços científics se succeeixen a un ritme vertiginós i cada vegada són més les persones interessades a entendre com funciona el món, conscients que el tarannà científic ens ajuda a viure millor i a prendre més bones decisions en el nostre dia a dia. Pere Estupinyà, el lladre de cervells, una mena de Robin Hood de la ciència, ens apropa les ments més brillants del món per posar el seu coneixement a la nostra disposició. El lladre de cervells és una lectura apassionant, que, d’una manera divertida, didàctica i planera, exposa les claus dels debats més actuals i interessants sobre neurociència, cosmologia, genètica, psicologia o canvi climàtic. És només poesia que som pols d’estrelles? Hi ha vida extraterrestre? Què és la gimnàstica neuronal? Què hi fa Terminator en un llibre de ciència? El lladre de cervells ataca de nou i et porta respostes, però et proposa nous dubtes i preguntes!

Parc Juràssic Michael Crichton

En aquesta espectacular novel·la, els dinosaures tornen a conquerir la Terra… En una illa remota, un grup d’homes i dones emprèn una carrera contra el temps per evitar un desastre mundial provocat per la desmesurada ambició de comercialitzar l’enginyeria genètica. Però tots els esforços resultaran en va quan el projecte sense escrúpols quedi fora de control i el món a mercè d’unes bèsties monstruoses… Jurassic Park, la novel·la més cèlebre de Michael Crichton i una de les més llegides en els darrers anys, va ser adaptada al cinema amb enorme èxit per Steven Spielberg. El País: “Una joia de la fantasia científica.”

El mètode científic

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , ,

Des que l’ésser humà va tindre capacitat de fer-se preguntes, ha buscat les respostes. La forma d’apropar-se als misteris de la natura, allò que ha proporcionat les tan buscades respostes, ha segut la màgia, la religió o la ciència, depenent del moment històric o de la cultura en qüestió. La ciència no proporciona totes les respostes a les nostres preguntes, però és el mètode d’exploració de la natura que ens ha portat més lluny, en tots els sentits.

El mètode científic es caracteritza per una sèrie de passos que podem resumir fàcilment de la següent manera:

1. Identifiquem el problema a resoldre.

2. Cerquem tota la informació possible que ens permeta resoldre’l.

3. Formulem el nostre problema en forma de pregunta i, a partir d’ell, la nostra hipòtesi de treball.

Per formular correctament un problema és interessant plantejar-lo com una pregunta del següent tipus:

P. ex. Afecta la concentració de greixos dels nutrients (A) al creixement d’una determinada espècie animal (B)?

Hipòtesi: Potser la concentració de greixos dels nutrients influeix sobre el creixement d’aquesta espècie.

“A” representa les variables independents, els factors que vols saber si afecten (o no) al que tu estudies. “B” és la variable dependent, el que tu estàs estudiant.

En el nostre exemple estudiem el creixement animal: és la nostra variable dependent. Volem contrastar si la concentració de greixos pot afectar el creixement: és la nostra variable independent.

4. Dissenyem un experiment que ens permeta contrastar la hipòtesi: descartar-la o no.

En el disseny de l’experiment hem de fer rèpliques, és a dir, utilitzar distints grups experimentals, per eliminar els efectes de l’atzar als nostres resultats. Tindrem un grup control, al que no fem cap modificació, que ens servirà per comparar els canvis ocorreguts en la resta de grups. Cal diferenciar clarament entre les variables dependent i independents. Aquestes últimes han de ser constants per a tots els grups experimentals, i variar sols d’una en una, per saber a quina variable són deguts els possibles canvis que trobem.

5. Interpretem les dades obtingudes i les relacionem amb la informació de què disposàvem. Sempre que puguem, representem els resultats en forma de taules o gràfics, que posteriorment analitzarem.

6. Arribem a una conclusió, que serà si podem rebutjar la nostra hipòtesi o no.

7. La nostra conclusió pot donar peu a nous problemes, i per tant a noves hipòtesis i noves investigacions.

La ciència és un mètode que ens porta a conclusions que són susceptibles de canviar. Quan trobem una explicació que s’ajusta a les observacions millor que les anteriors, aquestes seran ampliades, completades o substituïdes per la nova, i així successivament, de manera que en ciència no tenim “veritats absolutes”, sinó models en contínua revisió.

Un exemple senzill i molt clar dels passos del mètode científic »