Breu història de gairebé tot Bill Bryson

Com va anar el Big Bang? Què va fer desaparèixer els dinosaures? Quan van sorgir les primeres civilitzacions? On és el punt més llunyà de l’univers? Per què sempre ens fem preguntes sobre tot allò que ens envolta i, invariablement, acabem trobant una resposta tan senzilla que semblava impossible de ser plantejada? Totes les branques de la ciència s’apleguen i s’expliquen en aquest divertit, planer i ambiciós assaig d’un dels divulgadors científics més apassionats del món. Des de la geologia fins a la física quàntica, passant per les matemàtiques, la zoologia, la química i l’antropologia, el periodista Bill Bryson posa a l’abast de qualsevol lector curiós els enigmes més cotitzats per la ciència antiga i moderna.
Si un dit assenyala la llunya Toni Pou

Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va esperonar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més importants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida separació del saber en ciències i lletres?
Antic professor de física frustrat per les limitacions dels programes acadèmics, periodista especialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òptica del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?
A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dubta, explica anècdotes, es deixa endur per les giragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat…
Una serie de eventos afortunados Sean B. Carroll

Les coses succeeixen per alguna raó o són fruit de l’atzar? Filòsofs i teòlegs han reflexionat sobre aquesta qüestió durant mil·lennis, però no ha estat fins avui que els descobriments científics l’han resolt: vivim en un món on impera l’aleatorietat.
Com qualsevol altra espècie, els humans som aquí per accident. Però quantes coses van haver de passar de certa manera i no d’una altra perquè existíssim? Des de l’impacte tremendament improbable d’un asteroide contra la Terra fins als canvis a la seva òrbita durant l’Edat de Gel o les alteracions invisibles a les gònades dels nostres ancestres, som producte d’una sorprenent sèrie d’esdeveniments afortunats.
Inspirat en figures com Kurt Vonnegut i els Monty Python i escrit per un dels millors divulgadors científics de l’actualitat, aquest és el relat irresistiblement entretingut i estimulant sobre un dels aspectes més importants i menys apreciats de la vida. Una exploració sorprenent de l’atzar com a origen de tota la bellesa i la diversitat del món.