Arxiu de la categoria: General

Premiat de nou a Inspiraciència

Ahir es van lliurar els premis del concurs Inspiraciència, en un acte a la biblioteca barcelonina de la Sagrada Família, que va comptar amb la participació de nombrosos assistents, representants de les institucions col·laboradores, i l’actuació del grup Els Pirates Teatre, amb l’espectacle “Cabaret científic”.

Han estat nou els premiats i nou els finalistes en les categories de relat adult i juvenil en els idiomes castellà, català, gallec i euskera, seleccionats d’entre les 380 propostes presentades a concurs. El jurat ha tingut en compte l’originalitat de les propostes, la qualitat literària i el contingut científic. A ells, cal afegir els dos relats premiats pel públic, seleccionats per votació popular.

El premi del públic -que escollien el millor de cada modalitat, independentment de l’idioma- en la categoria juvenil ha estat per a “Sense identitat” d’Eric Matamoros Morales, estudiant de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, un relat sobre la pèrdua d’identitat i la possibilitat de començar una nova vida. Enhorabona!

Tots els relats premiats i finalistes es poden llegir al web d’Inspiraciència.

Acte de Joves i Ciència a Món Sant Benet

Podeu veure les imatges de l’acte en aquest enllaç »

El passat dissabte 13 de juny el programa Joves i Ciència va donar la benvinguda als 50 estudiants seleccionats en l’edició del 2015, entre els que es troba el nostre alumne de 4t d’ESO Eric Matamoros, i va entregar els diplomes als participants de l’edició del 2013, entre ells la nostra alumna de 2n de Batxillerat Andrea Rodgers, en un acte a Món Sant Benet on, a més, vam poder gaudir d’una xerrada de l’investigador Xavier Trepat sobre les interaccions físiques entre les cèl·lules que intervenen a la metàstasi en els tumors.

Llegiu la notícia a La Vanguardia »

Concurs de cartells Setmana de la Ciència 2015

Es torna a convocar el concurs de cartells de la Setmana de la Ciència. Enguany se celebren l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i l’Any Internacional dels sòls. La temàtica del cartell ha d’anar relacionada amb qualsevol d’aquestes dues temàtiques.

L’obra guanyadora serà la imatge de la Setmana de la Ciència 2015 i serà premiada amb 1.000€. El concurs està adreçat a tothom que hi vulgui participar. El termini màxim de presentació serà el proper dia 3 de setembre.

Animeu-vos a participar!

Consulta les bases completes aquí »

XVI Matinal de l’evolució

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Dissabte passat es va celebrar a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València una edició més de les Matinals de l’evolució organitzades per Juli Peretó. Aquesta vegada la temàtica de les ponències ha estat l’origen de la vida i el “món ARN”, coincidint amb la investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València d’Antonio Lazcano, que va ser un dels ponents.

Darwin en el tub d’assaig: l’evolució experimental d’àcids nucleics (Carlos Briones)

Les cèl·lules emmagatzemen a l’ADN la informació per fabricar proteïnes. Aquestes últimes són les encarregades de fer possibles les reaccions químiques de la vida (el metabolisme) gràcies a la seua activitat catalítica (en forma d’enzims). En el pas d’ADN a proteïna cal un intermediari: l’ARN. Però, en l’origen de la vida, quina va ser la primera molècula replicadora? L’ADN necessita l’activitat catalítica de les proteïnes, i aquestes la informació del material genètic. La qüestió va quedar resolta amb el descobriment dels ribozims, molècules d’ARN autocatalítiques que poden dur a terme les dues funcions. Actualment en coneixem vuit de distints.

Així, en aparèixer la vida, fa entre 3850 i 3500 milions d’anys, hi trobaríem un “món d’ARN” en què aquesta seria la molècula amb capacitat d’autoreplicar-se i d’emmagatzemar la informació hereditària (com en els viroides actuals). En etapes posteriors l’ARN donaria lloc a les proteïnes (amb la “invenció” dels ribosomes), que assumirien la catàlisi. I finalment la informació es guardaria en forma d’ADN, més estable.

Continua la lectura de XVI Matinal de l’evolució

Sense identitat

Allí estava jo, enmig d’aquelles quatre parets del laboratori que pareixia que no em deixessin sortir d’aquell lloc, em trobava desconcertat, confús, indecís, les llàgrimes queien dels meus ulls per la inseguretat, no recordava res, l’únic que sabia era que em deia Lúdic ja que ho portava marcat en el meu jersei, que pareixia un dels molts que porten els presoners, però: Qui era? D’on havia vingut? Què feia allí? Quin dia i any era? Era un experiment rebutjat?…, moltes preguntes sense resposta que havia d’esbrinar.

Així comença el relat curt Sense identitat, escrit per Biociència, pseudònim d’un dels estudiants del nostre institut. Ha estat preseleccionat dins el concurs de relats científics Inspiraciència. Pots llegir-lo sencer en aquest enllaç. Si t’agrada, pots donar-li el teu vot  aquí (cal registrar-se primer). La màxima puntuació són quatre punts. Tens de temps fins al 12 de juny.

T’animem a votar!

Concurs Bioimatges 2015

Ja podeu participar en Bioimatges 2015! Mireu el vostre entorn, la ciència, la natura, feu una fotografia i participeu en aquest concurs de fotografia biològica. Podeu participar en una de les 5 categories i a més accedir al premi especial de fotografia microscòpica i de recerca.

Podreu guanyar magnífics premis i les vostres fotografies es divulgaran i participareu a l’exposició itinerant de fotografia biològica per instituts, facultats de Biologia, col·legis professionals i altres entitats culturals que hi estiguin interessades. Mostrant a tota la societat l’imaginari biològic d’alumnes i docents. Col·laborareu amb la creació d’una col·lecció de fotografies biològiques amb finalitats científiques!

Es pot participar fins el diumenge 18 d’octubre de 2015.

Entreu a les bases i a participar!

Llegir ciència per Sant Jordi

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

Ciències per al món contemporani…

El reporter, a peu de carrer, pregunta a la vianant micròfon en mà: “Menjaria vostè aliments transgènics?”. “No, prefereixo menjar coses que no porten gens”. L’escena és verídica, vista en televisió per qui escriu fa ja uns quants anys. Per poder entendre la comicitat de la situació cal saber què són els gens, i que són presents a tots els aliments.

El curs vinent, amb l’aplicació de la “Llei Wert”, desapareixerà com a matèria obligatòria a 1r de Batxillerat Ciències per al món contemporani (CMC). Ja en vam parlar en el seu moment. Pocs ploraran la seua desaparició; els alumnes del Batxillerat científic ja treballen els seus continguts a les seues assignatures de modalitat. Els que cursen altres modalitats de Batxillerat no solen estar interessats per les ciències. Però CMC representa una oportunitat per tractar continguts científics des d’una altra perspectiva.

La pregunta és si ens podem permetre una societat amb un absolut desconeixement sobre qüestions que afecten la salut, la reproducció assistida, el canvi climàtic, l’evolució o els riscos ambientals. Una amiga que es dedica a la investigació en immunologia protestava en una ocasió que tindre cultura no sols és reconèixer el quadre d’un pintor famós o haver llegit determinat autor; també és saber com actuen les vacunes o com es fa un transgènic.

L’edició en anglès de la revista National Geographic dedicava aquest passat mes de març la seua portada, que il·lustra aquesta entrada, al desconeixement científic de part de la població, amb el titular “LA GUERRA CONTRA LA CIÈNCIA. El canvi climàtic no existeix. L’evolució mai va ocórrer. L’arribada a la Lluna va ser un muntatge. Les vacunes poden causar autisme. Els aliments transgènics són dolents.” No tenim evidències científiques sobre cap d’aquestes afirmacions, però podrem trobar partidaris fàcilment, especialment per Internet. Difícilment podem debatre sobre aquestes i altres qüestions sense un coneixement mínim sobre el tema.

Si has llegit això i tens una opinió, pots expressar-la a través dels teus comentaris en aquesta mateixa entrada.

Eclipsi solar

El proper divendres, 20 de març de 2015, tindrem l’oportunitat de presenciar un fenomen astronòmic poc freqüent: un eclipsi de Sol. Pocs minuts després de les nou del matí, veurem com la Lluna es va situant davant del Sol fins a cobrir-lo de manera parcial, fins a un màxim d’un 70% a la nostra latitud.

És una oportunitat que no cal deixar passar perquè el darrer eclipsi destacable va ser el 4 de gener de 2011, i el proper eclipsi observable no serà fins el 12 d’agost de 2026. Així doncs cal aprofitar l’avinentesa i gaudir del fenomen, tot i respectant sempre unes mínimes condicions de seguretat, la primera i més important de les quals és no mirar mai directament el Sol. Oi que no ho acostumes a fer habitualment? Doncs encara menys durant la durada de l’eclipsi.

Més informació i recursos a la XTEC »