Arxiu de la categoria: ESO

Cupressus sempervirens

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Cupressus sempervirens
Família: Cupressàcies
Nom comú: xiprer (català), cypress (anglès), ciprés (castellà), cyprès (francès)
Nom d’alummne: Paula Boros
Data i lloc: 14 d’octubre de 2012, a casa meva.
Hàbitat: És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent. Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.
Descripciò: Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i punxeguda. El tronc és recte; l’escorça és de color marronós i s’esquerda amb el pas del temps. Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.
Relació: En altres zones, el xiprer és considerat símbol d’hospitalitat. Antigament, es plantaven a la porta de les cases dos xiprers per indicar als viatgers que la hospitalitat de la casa els oferia menjar i llit durant uns dies.
Fonts d’informació: www.xtec.cat

La Geologia i la reforma educativa

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, ,

Al web de l’Associació Espanyola per a l’ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) trobem una iniciativa per defensar les Ciències Geològiques davant la seua quasi desaparició del currículum en la imminent reforma educativa. A continuació extracto traduïda part de la informació que hi podem trobar:

El consell de ministres del 21 de setembre va aprovar l’Avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), en el que, més enllà de l’opinió que puga merèixer l’enfocament general que s’adopta, es decideix l’estructura de l’educació no universitària i les assignatures que s’estudiaran.

Les ciències, en general, en contradicció amb el que s’afirma a les declaracions oficials, no sembla que milloren a l’ESO i surten molt mal parades al Batxillerat. La Geologia queda gairebé extinta. El govern pretén que el tràmit parlamentari siga ràpid, de manera que puga estar aprovada aquesta llei orgànica al gener. Ens queda poc temps per esmenar la situació. Hem d’actuar ja!

(…) Com es pot veure:

  • Entre totes les assignatures comunes (8, que es converteixen en 10 en les CCAA amb llengua oficial diferent del castellà) NO HI HA NI UNA DE CONTINGUT CIENTÍFIC (fins ara només hi havia una matèria de 2-3 hores setmanals, que desapareix). Convé tenir en compte que aquestes matèries suposen entre el 50 i el 60% de l’horari lectiu de tot el Batxillerat.
  • Un estudiant pot finalitzar el Batxillerat de Ciències sense haver cursat ni una sola vegada l’assignatura de Biologia i Geologia.
  • CAP ESTUDIANT DEL BATXILLERAT PODRÀ CURSAR UNA ASSIGNATURA DE GEOLOGIA, senzillament perquè no existeix, el que fa que siga l’única de les disciplines científiques clàssiques que no té assignatura específica.

Envia la teua reivindicació al Ministeri d’Educació (calidadeducacion@mecd.es). Pots copiar i enganxar el següent text:

Envio este correo para suscribir las alegaciones elaboradas por la Comisión “Qué Geología enseñar” en la que participan todas las organizaciones relacionadas con la Geología y su enseñanza de nuestro país (http://www.aepect.org/Alegaciones.doc) y reivindico que:

1º En el Bachillerato de Ciencias debe haber una asignatura específica de Geología.

2º Todos los estudiantes de Bachillerato de Ciencias deberían cursar la asignatura de Biología y Geología en 1º, con independencia de la vía que elijan.

3º Entre las asignaturas comunes a todos los Bachilleratos debe haber al menos una de contenido científico.

Visita la pàgina de l’AEPECT “La Geología se extingue” »
Consulta les al·legacions elaborades per la Comissió “Què Geologia ensenyar” »

Actualització: També pots signar la petició: “José Ignacio Wert Ortega. Ministro de Educación, Cultura y Deporte: S.O.S. Salvar la Geología. Modificación del anteproyecto de la LOMCE” en Change.org.

Geranium sp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Geranium sp.
Família: Geraniàcies
Nom comú: gerani (català), geranio (castellà), géranium (francès), barbarozë (albanès), Geranie (alemany), geranioa (basc)
Nom de l’alumne: Besarta Sahitolli
Data i lloc: 10 d’octubre del 2012, a casa meva
Hàbitat: Es troba en totes les regions temperades del món incloses les zones muntanyenques dels tròpics, encara que es troben majoritàriament a la regió oriental de la Mediterrània.
Descripció: És una planta herbàcia, molt atractiva que a penes supera el mig metre d’alçada però sovint creix com anual. Les seves fulles són perennes i de vora onejada i floretes rosades, més aromàtiques que les flors. L’oli que s’extrau d’aquesta planta té un aroma de rosa, de terra, dolç, suau i sec. Requereixen un terreny lleugerament àcid, solt i amb un bon drenatge que eviti l’entollada.
(www.femeninas.com, www.botanical-online.com)
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: És una planta ornamental, i també s’utilitza de medicina, l’oli que s’extrau del gerani actua a nivell emocional i físic:
-A nivell emocional: Actua com antidepressiu, calma l’ansietat, tensió nerviosa…
-A nivell físic: S’usa per calmar dolors i combatre infeccions. Atura hemorràgies causades per talls, ferides, sagnat nasal… (www.femeninas.com)

Chlorophytum comosum

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Chlorophytum comosum ‘variegatum’
Família: Liliàcies
Nom comú: cinta (català), cinta (castellà), graminea (anglès)
Nom de l’alumne: Andrea Marín Domingo
Data i lloc: Dia 10/10/12 a casa meva
Hàbitat: És una planta que es troba per les regions de Sud-americà.
Descripció: És molt coneguda com a “malamadre o lanzo del amor”. És una planta herbàcia, és una planta d’interior. Creix, formen una roseta central, té unes fulles perennes i allargades. Les seves flors són petites i blanques i creixen al llarg. Té una reproducció asexual per espores. Es cultiva en zones d’interior o d’exterior, es sol regar poc però a l’estiu s’ha deregar molt. S’ha de trasplantar de test al menys unes 2 vegades a l’any.
Relació: És fa servir molt per al càncer de mama. També el fem servir per a les decoracions de llar.
Fonts d’informació: maringatova.blogspot.com.es, es.wikipedia.org

Ficus carica

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ficus carica
Família: Moràcies
Nom comú: figuera (català), higuera (castellà), fig tree (anglès), Feigenbaum (alemany), شجرة التين (àrab), figuier (francès), fico (italià), 無花果樹 (xinès), ficu (llatí), συκιά (grec), фиговое дерево (rus)
Nom de l’alumne: Jordi Acacio Prat
Data i lloc: El dia 9 d’octubre del 2012, al meu hort
Hàbitat: Ficus carica és l’única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. Cultivada i naturalitzada en penyals humits, torrents, vores de camins.
Descripció: Arbre de fulla caduca, capçada ampla i arrodonida, pot arribar als 8-10 metres d’alçada, però normalment en sol fer entre 4 i 6. El tronc és torçut i brancós, i l’escorça és llisa, cendrosa i delicada, les branques solen tenir gran creixement longitudinal això fa que “pengin” (adquirint aquests característic aspecte fantasmagòric a l’hivern), la fusta és molt fluixa.
Relació amb l’ésser humà o amb altres espècies: D’aquest arbre s’aprofiten els fruits (figues), també s’usa per la medicina, s’hi construeix mobiliari, eines…
Observacions: Quan es trenquen les fulles s´allibera un làtex blanc un poc irritant que s´ha emprat per a combatre les berrugues.
Fonts d’informació: herbarivirtual.uib.es, ca.wikipedia.org i www.santllorenc.es

Pinus halepensis

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Pinus halepensis
Família: Pinàcies
Nom comú: pi blanc (català), pino carrasco (castellà), aleppo pine (anglès).
Nom de qui ha fet la fotografia: Albert Sabater Cruz
Data i lloc de la fotografia: 30 de setembre de 2012, Amposta
Hàbitat: bosc
Descripció: Arbre de fins a 20 metres d’alçada, les branques i l’escorça són grisenques (d’aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0,7 a 1mm d’amplada i de 3,5 a 7 cm de longitud d’un verd groguenc. Floreix l’abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents (ca.wikipedia.org).
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: S’utilitza per fer caixes d’embalatge, taulers d’aglomerat i pasta de paper. De la resina se’n poden obtenir diferents productes útils per a la indústria química (fabricació de vernissos, aiguarràs, gomes adhesives…). De l’escorça se’n poden obtenir tanins que serveixen principalment per adobar pells (ichn.iec.cat).

Prunus dulcis

1r ESO, 2n ESO, , , , ,

Nom científic: Prunus dulcis o Amygdalus communis
Família: Rosàcies
Nom comú: ametller (català), almendro (castellà), almond (anglès), amandier (francès)
Nom de qui ha fet la fotografia: Ferran José Duran
Data i lloc de la fotografia: 7 d’octubre de 2012 al camp de les rodalies de Santa Bàrbara
Hàbitat: el camp
Descripció: L’ametller és un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar fins a 10 m d’alçada i que floreix entre els mesos de gener a l’abril i dóna el seu fruit entre els mesos d’agost a octubre. Les seves fulles són estretament lanceolades, les seves flors són blanques o rosa, depenent de l’espècie. El seu fruit és l’ametlla i és comestible.
Relació de la planta amb l’ésser humà: La relació de l’ametller amb l’ésser humà, és que ens mengem el seu fruit, l’ametlla, un fruit sec molt popular.

Yucca filamentosa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Yucca filamentosa
Família: Agavàcies
Nom comú: – Català: iuca – Castellà: yucca – Anglès: yucca – Francès: yucca
Alumne: Laia Tonda Llombart
Data i lloc on es va prendre: – Data: 07/10/2012 – Lloc: Terrassa (Casa meva)
Hàbitat: jardí
Descripció de la planta: -Port: arbustiu -Tipus de fulles: perenne -Espècies: 49 espècies i 29 subespècies -Distribució: La trobem a Nordamèrica i Amèrica Central arribant fins al Canadà i a Guatemala. He obtingut la informació de Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Iuca)
Relació amb l’èsser humà: S’utilitza per a l’alimentació, ja que les seves flors, llavors, fruits i rarament les seves arrels són comestibles.
Fonts d’informació: Viquipèdia, Herbari Virtual i diccionari català de paper.

Lithops spp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Lithops spp.
Família: Aizoàcies
Nom comú: lithops, piedras vivas, piedras vivientes, cacto piedra, cactus piedra, plantas piedra
Nom de l’alumne: Lea Tomas Forné
Data i lloc: A l’habitació de casa meva. El dia 6 d’octubre de 2012
Hàbitat: No ha d’estar a l’aire lliure per dues raons, les pluges i ruixades, que podrien fer esclatar la planta en agafar massa aigua i els ocells que podrien picotejar-los o altres insectes que podrien fer-los malbé. Llum: no els convé excessiu sol, han d’estar més aviat ombrejats. Solar 6 a 7 hores (indirecta, molt important). En interior tenir en compte que aquestes plantes requereixen gran intensitat de llum per afavorir el creixement i més encara la floració. Tenir almenys 250-400 watts per metre quadrat (20W-40W peu quadrat).
Descripció:
– Són gairebé idèntiques a les pedres de la regió.
– Els Lithops adoptar la forma de pedres per no ser digerits pels animals.
– Consten de dues fulles.
– Alçada: 5 cm. Diàmetre: 1-3 cm, segons varietats.
– Mida màxima de 8 cm d’ample i 20 cm d’extensió a 10 anys.
– Creixen com exemplars aïllats o formant grups.
– La majoria dels Lithops fan les seves flors a la tardor i al principi de l’hivern.
– Per la ranura que hi ha entre les dues fulles apareix una flor perfumada de 2 a 4 cm de diàmetre, amb nombrosos pètals estrets (25-50 mm de longitud).
– S’assemblen a margarides, són de color groc o blanc segons les varietats i s’obren per les tardes dels dies més assolellats.
– El fruit conté nombroses llavors, s’obre en el moment de les pluges.
– Flor color blanc o groc amb centre groc.
– Creixement lent.
– La seva etapa de creixement va de juliol a novembre (Hemisferi Nord), o el que és el mateix, entre l’estiu a entrada la tardor.
– A la primavera el que queda de la tija antiga és una espècie de paper, que envolta la nova.
– Quan cau una mica d’humitat, rosada o pluja la tija nova emergeix de l’antiga.
– Longevitat: és possible mantenir la planta al mateix test durant uns 10 o 20 anys.
Fonts d’informació: fichas.infojardin.com
Relació: S’usa com a planta ornamental.

Jasminum officinale

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom Científic: Jasminum officinale
Família: Oleàcies
Nom Comú: gessamí, jasmin, jazmín, jasmiminum, jasmine
Nom de l’alumne: Sandra Tomàs Front
Data i lloc: Diumenge 30 de Setembre del 2012, lloc a la terrassa de casa meva
Hàbitat: Zones tropicals de Euràsia
Descripció: Arbust que s’enfila que pot fer de 4 fins a 6 metres d’alçada. El gessamí blanc comú es típic del Sud d’Àsia, de fulles pinnades i flors blanques i fragants. El gènere Jasminum té unes 300 espècies d’arbustos. La seva reproducció és sexual per llavors, el gessamí és una flor d’estiu i floreix de’agost fins octubre.
Relació amb l’ésser humà: La utilitzen amb el té per la beguda o per al bany de té. Normalment s’usa l’oli del Jasmin en el massatge i acupuntura. El gessamí és una medicina excel·lent en aromateràpia per tractar la depressió i condicions del nervi.