Arxiu de la categoria: 2n ESO

Minthostachys verticillata

1r ESO, 2n ESO, , , ,

La peperina o menta peperina (Minthostachys verticillata) és una planta aromàtica silvestre de la família de les lamiácies. El nom comú de menta peperina proveeix d’una confusió (comercialment aprofitada per algunes empreses argentines elaboradores d’infusions) i és sustentat organolèpticament per les característiques de l’oli essencial d’alguns dels quimiotipus que l’espècie presenta, en alguns casos d’aroma marcadament mentolat.
Aquestes característiques provenen de les diferents quantitats de mentona o pulegona (que li dóna el seu aroma característic) en l’oli essencial. Hi ha una enorme variabilitat en les composicions relatives d’aquests olis.
Alumne: Àlex González
WEB DE LA INFORMACIÓ: http://es.wikipedia.org/wiki/Peperina

Fortunella japonica

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.

Ficus rubiginosa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ficus rubiginosa
Família: Moraceae
Nom comú: En català, castellà i en anglès es diu: ‘’ficus’’
Nom del alumne: Berta Tomas Gómez
Data i lloc: 29-12-12 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: Port arbustiu, les fulles estan tancades dins d’un parell de estípules soldades al principi, és un arbust de fulla caduca. Comprén unes 2000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals. El representant de la família del ficus a Europa és la figuera, i el ficus més conegut desde fa poc es el ficus cautxú.
Fonts d’informació: Enciclopèdia catalana i wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ficus
 Relació amb els éssers humans o altres espècies: És una planta hornamental, és tòxica i és pol·linitzada per algun animal.

Euphorbia pulcherrima

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom cientifíc: Euphorbia pulcherrima
Familia: Euphorbiaceae
Nom comú: pastora, pascuero, nit bona, flor de pasqua o estrella federal
Nom de l’alumne: Andrea Servià Jornet
Data i lloc: 10 de Desembre a casa els meus avis.
Hàbitat: En jardins com arbust, però principalment com a planta d’interior per Nadal
Descripció: Arbust o petit arbre l’alçada pot variar entre 0,6 i 3 m, amb grans fulles dentades de color verd fosc (7 a 16 cm) i petites inflorescències grogues. Les cridaneres bràctees que formen la part superior de la planta, de color vermell, rosa, blanc verdós o blanc groguenc són sovint confoses amb flors.
Floreix a l’hivern. A l’hemisferi nord floreix de novembre a febrer i és essencial que la planta no rebi llum durant 12 hores, aproximadament des d’octubre fins Nadal perquè floreixi.
Fonts d’informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Euphorbia_pulcherrima, http://www.botanical-online.com/florpoinsettiacatala.htm.

Ruta graveolens

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ruta graveolens
Família: Rutaceae
Nom comú: Ruta (català) Ruda (castellà) Rue (anglès)
Nom de l’alumne: Paula Curto Temprado
Data i lloc de la imatge: el 29 de Desembre al jardí de casa
Hàbitat: A Europa meridional, en llocs poc humits.
Descripció: La ruta es un arbust molt ramificat. Es una planta que es troba en un clima temperat i càlid, aquesta planta no necessita molta humitat.
Medeix entre 70 i 100cm. Les seves fulles son semi-perecnes, de color verd focs. Els laterals de les fulles son allargats i els finals son ovalats.
Les flors estan formades per rametes i tenen entre 4 i 5 pètals de color groc viu.
El fruit es una espècie de capsula en 5 lòbuls. Té un aroma molt fort, difícil de confondre amb altres plantes.
Relació: La ruda es una plata medicinal i també s’utilitza per cuina.
S’utilitza per cuina, perquè el sabor de la fulla es picant i amarg a l’hora, però el seu aroma s’utilitza per fer diferents salses o mescles alcohòliques.
També s’utilitza per a la medicina, ja que talla molt bé les hemorràgies oculars i nasals. No es gens bo utilitzar-la en grans quantitats i no es aconsellable consumir-la si tens problemes al ronyons.
Fonts d’informació:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_graveolens
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/aromaticas-y-medicinales/ruda-eficaz-pero-con-prudencia_184033.html

Pothos aureus

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom Científic: Pothos aureus
Família: Araceae
Nom Comú: Poto (Català); Poto (Castellà); Devil’s ivy (Anglès); Scindapsus (Francès)
Nom de l’alumne: Albert Sabaté Garcia
Data i lloc: Al menjador de casa meva. El dia 30 de desembre de 2012
Hàbitat: Es troben en la selva tropical
Descripció: És una planta adaptada a zones tropicals que pot arribar als 20 m d’altura i les seves fulles poden arribar a 1 m de llargària i tenen unes flors blanques tot el any. També s’adapta molt bé en zones interiors, que ja no creix tant com al tròpic, a l’interior pot arribar a créixer de 5 a 8 m, les fulles són de dimensions normals i les seves flors no arriben a florir.
És de color verd intens, ja que en algunes zones te uns tons blanquinosos. És una planta enfiladissa, ja que es pot posar en un test penjant o en un test terrestre.
Relació: És una planta que s’utilitza per a ornamentar interiors de cases o altres llocs com consultes o en oficines, etc.

Pinus pinaster

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Pinus pinaster
Família: Pinácies
Nom comú:
1.- Català – Pi
2.- Castellà – Pino
3.- Anglès – Pine tree
4.- Alemany – Kiefer
5.- Francès – Pin
Nom de l’alumne: Ismael Gelida Arasa
Data i lloc: 25 de desembre del 2012 a casa els meus avis
Hàbitat: Normalment, solen habitar als boscos o al alguns jardins/finques amb bastant espai
Descripció de la planta: Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat que pot arribar a mesurar uns 25 metres. Les fulles tenen una forma acicular i normalment solen ser fascicles de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Els pins són plantes monoiques, amb fulles masculines i femenines separades en cada braquiblast. Les femenines, després de pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons. Les masculines, en canvi, quan arriba l’hivern, el pi, per a estalviar energia es desfà de les fulles masculines. El pi, per a polinitzar i reproduir-se, ja que no te unes fulles vistoses per a que vinguin els animals fabriquen molta quantitat de pol·len, amb una espècie d’ales que permetin aguantar mes temps suspeses en l’aire en una rafega de vent (tal com vam veure a la unitat 2). Hi ha més d’un centenar d’espècies de pins, distribuïdes per totes les latituds i altituds de l’hemisferi nord. Es un arbori.
Relació: Normalment l’usem mes que res per a obtenir pinyons, que son els fruits de les fulles femenines quan son pol•linitzades i madurades. També els usem per a adornar o emplenar alguns jardins, passejos, etc. Els usem per a que dugen a terme la fotosíntesi, per a que agafin diòxid de carboni i obtinguéssim oxigen. Per a obtenir fusta, i a partir d’aquí poder, fer cases, construccions…
Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_(arbre)
Enciclopèdia

Hedera helix

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Hedera helix L.
Família: Araliaceae
Nom comú: Heura (català), hiedra (castellà)
Nom de l’alumne: Laura Acién González
Data i lloc: 26/12/12 – Casa meva
Hàbitat: Cobreix el sòl dels boscos ombrívols i s’enfila per les roques i pels troncs en llocs no exposats a la insolació. De la plana mediterrània a l’estatge montà; manca a les contrades molt àrides.
Descripció: Planta enfiladissa, perenne i faneròfit, té branques estèrils i reproductives. Les branques estèrils són rectes o serpentejants; d’escassa a densament piloses; de color verd terrós o rogenc i a vegades presenten rizomes.
Les fulles són alternes, coriàcies i brillants. Concretament, les fulles de les branques estèrils tenen de 3 a 5 lòbuls; estan separades per entrenusos; el limbe és de color verd intens o obscur, amb nervis verds o blancs, lleugerament prominents, i peciolades. Per altra banda, les fulles de les branques fèrtils són enteres, el·líptiques o ovades, a vegades lanceolades; estan separades per entrenusos; el limbe és de color verd obscur, amb nervis verdosos, poc prominents i peciolades.
L’escorça exsuda una resina gomosa.
Les flors estan organitzades en grups de 12 a 20 i es troben disposades en umbel•les. Els pètals són deltoides, d’un verd groguenc. Els sèpals triangulars, castanys. Els estams amb filaments d’un groc verdós.
Els fruits són baies, petits, carnosos, negres o verd fosc.
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Heura
• http://www.espiritugaia.com/Hiedra.htm
Relació: S’utilitza de planta ornamental. La planta és lleugerament tòxica, pel seu gust amarg. Per això se sol utilitzar sota control mèdic.

Zea mays

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Zea mays
Família: gramínies
Nom comú: català: blat de moro; castellà: maíz; anglès: maize; francès: maïs; romanès: porumb; suec: majs.
Nom de l’alumne: Judith Garcia Ferrando
Data i lloc: el dia 12-10-2012 a Els Muntells
Hàbitat: Prolifera en clima tropical o subtropical. En regadiu és el cereal de major rendiment. En llocs massa frescos per ser conreada pel gra s’aprofita la planta sencera per ensitjar-la. Això s’explica per la recerca científica intensiva, que ha donat llocs híbrids d’alta producció i darrerament a plantes modificades genèticament.
Descripció: Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies,monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa, format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines; aquesta tija és plena d’una medul·la esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove. Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5.
Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils; aquestes espiguetes s’ordenen en un cert nombre de rengles sobre un eix anomenat espigot i formen una inflorescència especial anomenada panotxa, que neix a l’axil·la d’una fulla, protegida per un embolcall format per unes bràctees o pellerofes, per l’extrem de la qual surten els filaments llargs i sedosos dels estils, que pengen com una cabellera (cabellera de blat de moro).
Relació: L’oli de germen de blat de moro s’obté a partir de les llavors de Zea mays (blat de moro). Mitjançant pressió (oli de germen de blat de moro premsat en fred) o per extracció, i es refina posteriorment (oli de germen de blat de moro refinat). És una planta que no és tòxica perquè es fan productes per a l’alimentació, però, pot provocar reaccions al·lèrgiques lleus, en pacients amb insuficiència renal o cardiopaties. Els usos medicinals que té es que relaxa les vies urinàries, evitant així la possible infecció de la bufeta i realitza una acció depurativa que evita la formació de pedres; en pacients amb tensió elevada; en pacients amb alts nivells de glucosa i lípids; per a petites ferides, gràcies al contingut en alanina, que té propietats emol·lients; per combatre la piorrea o la gingivitis i en general problemes dentals està indicat l’oli del blat de moro. Per aquest motiu es utilitzat en dentífrics; protegeix la mucosa intestinal, evita diarrees i ajuda a l’absorció intestinal; l’oli de la dacsa ajuda a disminuir el colesterol.
Fonts d’informació: www.enciclopedia.cat; ca.wikipedia.org

Taxus baccata

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Taxus baccata
Família: Taxàcies
Nom comú: Teix (català), tejo (castellà), European yew (anglès)
Alumne: Didac Ferré Muria
Data i lloc: 09/12/12; masia a Amposta
Hàbitat: Viu en llocs amb ombra, no forma boscos, sinó que es barreja amb altres arbres a les zones amb més ombra. Viu entre els 500 i els 1500 m sobre el nivell del mar.
Descripció: Arbre perennifoli, d´alçada mitjana, no sol passar dels 10 m, tot i que pot arribar a atènyer fins uns 20 m. Té el tronc gruixut, d´escorça bruna i llisa, que es clivella i cau formant crostes. Capçada de forma piramidal, d´un verd trist i fosc, formada per branques molt obertes i molts branquillons pènduls. És de creixement molt lent, però de una gran vigoria, i se n´han trobat exemplars mil•lenaris. Les seves arrels són més aviat superficials que profundes, però estan molt esteses i allargades. Fulles linears, d´1 a 3 cm, acabades en punta, d´un verd fosc per l´anvers i més pàl•lides pel revers. La base del pecíol es perllonga en una mena de veta que s´enganxa a la branca. Es una planta dioica, té flors unisexuals, masculines i femenines en peus diferents, hi ha arbres masculins i arbres femenins; molt rarament monoica. Inflorescències masculines, molt petitones, a les axil•les de les fulles, globoses, generalment revirades cap avall; cada flor es composa de 6-14 estams claviformes, grogosos, de cap poligonal, dels que penjen 4-8 sacs pol•línics, generalment 5. Flors femenines solitaries, en l´extrem d´un petit eix axilar revestit de bràctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, amb el coll de l´òvul visible en el seu centre; donen una sola llavor de color verdós bru, que es guarneix amb un embolcall carnós de color roig viu (aril) que actua d´element d´atracció dels ocells, encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d´hivern o al començament de la primavera i el fruit madura a final d´estiu o a la tardor del mateix any. La floració del teix es produeix amb regularitat, i els peus femenins fructifiquen tots els anys, sempre que no es trobin massa separats dels masculins.
Relació de la planta amb altres éssers vius: El teix es molt utilitzat en horticultura ornamental i n’existeixen moltes varietats. La seva fusta s’empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substància anomenada taxina que s’empra en tractaments de quimioteràpia i es tòxica. Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes. De fusta dura, compacta, resistent, elàstica, imita molt be al eben; molt estimada per ebenistes, antigament s´utilitzava per fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven “taxus”. Per la resistència a la putrefacció, alguns faraons l´utilitzaven per construir-ne sarcòfags. S´utilitzava molt en ornamentació, donant-li formes capricioses. Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. Es un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d´extinció; ara està protegit i n’és evident la recuperació. Actualment s’ha descobert que el taxol, una substància que conté l’arbre, és eficaç sobre diversos càncers. Els ocells es mengen els seus fruits i dispersen les llavors.
Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Teix
http://www.fotosepsarria.cat/agenda21/jardin/plantes/pagines%20web/teix.htm