Arxiu de la categoria: 1r BAT

Activitat divulgativa a l’IRTA d’Amposta

1r BAT, , , , ,

Des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), s’ofereixen als centres de secundària activitats de divulgació científica. En aquest cas, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha tingut l’oportunitat de visitar les instal·lacions de l’Estació Experimental de l’Ebre a Amposta aquest dimecres dia 10 d’abril.

Allí, el divulgador de la ciència Enric Sangrà ha fet una introducció del mètode científic i dels preceptes de l’agricultura regenerativa. A continuació, ha donat pas als investigadors Mar Català i Néstor Pérez, que han explicat les recerques que es duen a terme i han mostrat a l’alumnat els camps experimentals. Han animat als estudiants a dedicar-se a la investigació en el camp de l’agricultura, especialment des del vessant de l’enginyeria agrònoma, i han convidat, a qui vulgui, a realitzar amb ells la part experimental del seu treball de recerca de Batxillerat. Aquest curs ja han desenvolupat allí la seua investigació dues estudiants de segon curs, en una experiència que ha estat molt satisfactòria.

L’activitat, que en total ha tingut una durada d’un parell d’hores, ha estat una bona oportunitat per donar a conèixer aquesta institució que és a l’entorn més immediat del nostre centre educatiu i que fa una tasca amb un impacte directe sobre el territori.

Rapinyaires i humans: conferència i exposició

1r BAT, 3r ESO, , , ,

Aula i Natura és una associació de promoció del coneixement de les ciències naturals mitjançant l’organització de cursos, sortides i tallers. En la seua representació, el naturalista Ramiro Aibar ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV aquest dilluns dia 8 d’abril. Ha presentat la conferència Rapinyaires i humans a alumnat de Biologia i Geologia de tercer d’ESO i de primer de Batxillerat.

Ha començat explicant com ha canviat la relació dels humans amb les rapinyaires a les últimes dècades. De considerar-les animals a erradicar, víctimes d’una mala fama deguda en bona part a llegendes i supersticions, a comprendre la bellesa i importància ecosistèmica d’aquestes aus per iniciar accions encaminades a la conservació. Ramiro ha destacat l’obra de Rachel Carson, Primavera silenciosa, i la seua influència, identificant l’impacte de contaminants com el DDT sobre les xarxes tròfiques, com a punt de inflexió en aquesta relació. Hi ha mostrat, amb dades, com els números de parelles reproductores de distintes espècies han millorat considerablement amb aquest canvi de concepció. Això sí, ficant de manifest que encara hi ha moltes amenaces i que queda molta feina per fer.

Durant la presentació ha mostrat impactants imatges i fragments de vídeos on s’han pogut observar moments de l’alimentació, el vol o la caça d’algunes de les espècies. La conferència ha finalitzat amb un pòster amb impressionants dibuixos de l’il·lustrador Toni Llobet per a tot l’alumnat assistent, i la inauguració de l’exposició que ens acompanyarà durant tota aquesta setmana.

Visita a l’Observatori de l’Ebre

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dia 7 de març, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han gaudit d’una jornada d’aprenentatge en visitar l’Observatori de l’Ebre. Durant la visita, han participat en dos tallers centrats en telescopis i òptica, aprofundint en el món de l’astronomia i la ciència de la llum. Seguidament, hant tingut l’oportunitat de recórrer l’Observatori en una visita guiada, explorant els diferents pavellons i aprenent sobre la seva història. Aquesta experiència ha proporcionat l’alumnat una nova visió sobre el funcionament i la importància de l’observació astronòmica.

La importància de les proteïnes en la malaltia d’Alzheimer

1r BAT, ,

Aquest divendres dia 1 de març Andreu Matamoros ha oferit una conferència a l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat. Ell és biòleg, doctor en Neurociències i investigador en el Departament de Neuropatologia de la Universitat d’Hamburg, a Alemanya.

Ha començat parlant de la seua trajectòria acadèmica. A continuació, ha explicat el funcionament del sistema nerviós i com l’acumulació de proteïnes disfuncionals a l’exterior de les neurones causa la malaltia d’Alzheimer. Ha recordat a l’alumnat conceptes bàsics sobre estructura i funció de les proteïnes. Tot seguit, ha explicat què són els exosomes: petits cossos membranosos amb proteïnes i àcids nucleics al seu interior, expulsats per les cèl·lules,  que semblen tenir un paper en l’acumulació d’aquestes proteïnes. La seua recerca es centra, entre altres aspectes , en com podria usar-se aquest coneixement sobre els exosomes per tractar i diagnosticar precoçment la malaltia d’Alzheimer.

Al final de la trobada tant l’alumnat com el professorat ha pogut adreçar les seues preguntes a l’investigador, que en tot moment ha estat molt proper i didàctic en les seues explicacions. La xerrada ha estat una bona oportunitat per orientar l’alumnat en els seus estudis i entendre les implicacions dels sabers treballats a l’aula en la recerca i la salut.

Pràctiques de genètica a Biomedicina

1r BAT, , , , ,

Biomedicina és una de les matèries optatives que ofereix el nou currículum de Batxillerat a primer curs. Aquesta matèria representa una oportunitat per treballar continguts específics, com la sang i el sistema immunitari o la genètica molecular i el càncer.

Al nostre institut, l’alumnat aprén genètica estudiant els patrons d’herència d’una característica de les mosques de la fruita: el color dels ulls. També anomenada mosca del vinagre, Drosophila melanogaster, que és el seu nom científic, fa més de cent anys que s’utilitza per comprovar les lleis de l’herència. En aquest cas, s’estudia la transmissió dels ulls de color blanc i de color negre en dues mutacions distintes, quan s’encreuen les mosques mutants amb d’altres amb els ulls de fenotip silvestre, de color vermell. Al llarg de cinc sessions de pràctiques, a raó d’una per setmana, l’alumnat ha seguit els passos de dues generacions de mosques. Han estudiat el fenotip de més de quatre mil mosques a la segona generació, en la qual han trobat les proporcions esperades de cada color d’ulls.

Els animals han estat proporcionats pel Departament de Genètica de la Universitat de València i han permés realitzar una de les pràctiques de laboratori millor valorades pel nostre alumnat.

Visita i taller al Cosmocaixa

1r BAT, , , , , , , ,


Aquest 23 de gener l’alumnat de primer de Batxillerat que cursa Biologia ha fet una sortida al Cosmocaixa, a Barcelona. Al matí han gaudit de dues visites guiades, una d’elles sobre els estats de la matèria i una altra a l’exposició temporal sobre els dinosaures de la Patagònia.

Després, han fet un taller on han reproduït part de la investigació que es duu a terme als laboratoris de l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCAixa, per identificar substàncies candidates a formar part d’una vacuna contra la SIDA.

A la tarda, per acabar, han recorregut el museu lliurement per experimentar amb totes les exposicions que s’hi troben i veure tranquil·lament tot allò que més els ha interessat. Ha estat una sortida molt interactiva que, com sempre, l’alumnat ha aprofitat al màxim.

Conferència sobre roques i minerals

1r BAT, 2n BAT, , , , ,

Telm Bover és professor titular de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Aquest divendres dia 26 de gener ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV amb la conferència L’estudi de minerals i roques, més necessari que mai. A l’acte ha assistit l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat.

La presentació ha començat amb una pregunta: quins materials formen part dels dispositius electrònics que, cada vegada més, formen part de les nostres vides? La llista de minerals necessaris per fabricar mòbils i tauletes és sorprenentment llarga.

El ponent ha explicat què són els minerals i quina és la seva procedència: les roques. A continuació ha fet un recorregut pels principals tipus de roques, els processos que les formen i els ambients on les podem trobar. Ha finalitzat amb un exemple concret: els minerals que proporcionen tungstè i les seves múltiples aplicacions. No ha passat per alt els conflictes derivats de la seva extracció i comercialització i les implicacions geopolítiques que es desprenen de l’explotació dels minerals clau per al desenvolupament tecnològic. La conclusió evident ha estat la importància cabdal dels estudis geològics per a gestionar el futur més immediat.

La conferència ha format part de la iniciativa de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB per apropar-se als centres de Secundària, com a part de la qual l’Institut Ramon Berenguer IV ja va rebre fa un parell d’anys una conferència sobre el volcà de La Palma, i que esperem poder seguir gaudint en properes edicions.

Sortida de Geologia i Ciències Ambientals als Ports

1r BAT, 2n BAT, Batxillerat, , ,

L’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals ha fet una visita guiada a l’exposició Geoports que hi ha al centre de visitants del Baix Ebre del Parc Natural dels Ports. Allí han conegut de primera mà la geologia dels Ports a través de mapes i talls geològics, maquetes, blocs diagrama i fòssils. Han fet un repàs a la història geològica de la zona, la seua hidrologia i la importància de la composició de les roques per entendre com són avui Els Ports.

De la mà d’Òscar, l’educador ambiental que els ha acompanyant durant tot el matí, i les seues explicacions, a continuació han fet un recorregut geològic i naturalístic pel barranc de Farrúbio. Durant el mateix, no només han fet un repàs de la geologia, sinó també de la fauna i la flora d’aquest paisatge, en una sortida multidisciplinària molt ben aprofitada.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Projecte Emma de recerca en càncer de mama

1r BAT, , , ,

Aquest dimecres 26 d’abril Carlos López ha visitat l’alumnat de la matèria optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat. Ell és biòleg i doctor per la Universitat Rovira i Virgili, i coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre. El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la investigació en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS.

Ha ofert l’alumnat una conferència molt completa sobre els factors que indueixen el càncer i, en particular, el càncer de mama, fent incidència en la importància de la detecció precoç per afavorir un bon pronòstic. Ha destacat l’equip de recerca multidisciplinari que du a terme aquesta recerca des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que busca contrastar si els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap i si aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.

Ha estat una oportunitat molt engrescadora de poder conversar en un ambient proper i distés amb algú que està en primera línia de la recerca al nostre territori, per la qual cosa agraïm al doctor Carlos López la seua visita.