Arxiu de la categoria: 1r BAT

Treballs CMC

En la matèria de Ciències per al món contemporani anem a buscar les connexions entre els coneixements científics i l’actualitat que ens envolta. Ho farem de la següent manera:

1. Per parelles, o grups de tres, ens repartirem les unitats del temari, de forma que cada grup haurà de fer un treball sobre la unitat que ha triat o li ha tocat. El treball consistirà en buscar una notícia d’actualitat (ens podem remuntar fins a sis mesos enrere) relacionada amb la vostra unitat. Haureu d’explicar, amb les vostres paraules, però d’una forma clara i rigorosa, en què consisteix la notícia, perquè qualsevol persona, sense ser experta en el tema, la pogués entendre. En aquesta explicació heu d’incloure el principals continguts de la unitat. En definitiva, es tracta que expliqueu el tema a partir d’una notícia relacionada (lligant-ho, i fent que tinga un sentit, és clar). El redactat ha de ser com més breu, millor; no es tracta de fer un treball feixuc, sinó amb la mínima extensió que necessiteu per explicar amb claredat i concisió la notícia i els continguts relacionats.

2. A continuació, haureu d’elaborar una presentació digital (PowerPoint, Impress, el que vulgueu…) i exposar, en una sessió de classe, el vostre treball a la resta de companys. Cadascun d’ells avaluarà la vostra exposició i presentació (vosaltres també us autoavaluareu) a través d’un qüestionari al nostre Moodle i, juntament amb la nota del professor, aquesta computarà un percentatge de la vostra nota de la matèria.

Per a triar la unitat sobre la que fareu el treball heu de ficar un comentari al fòrum corresponent del nostre curs de Moodle, on figure el nom dels components del grup i el tema que trieu (que no pot haver estat escollit per altre grup). L’assignació es farà seguint l’orde en què heu enviat el vostre comentari al fòrum. Si us dóna igual, feu-ho saber igualment.

Prèviament a la presentació oral haureu de penjar al Moodle dos arxius: el document de text amb el vostre treball escrit i la presentació digital. L’exposició del treball es farà en dates acordades, dins la unitat didàctica corresponent. Així, la resta de sessions es dedicaran a completar, aclarir, treballar amb més profunditat… els continguts de la mateixa. Els vostres treballs, amb les correccions necessàries, si escau, es penjaran en aquest mateix espai web perquè els vostres companys hi puguen accedir per si els volen consultar per estudiar per a la prova escrita. Sols haureu de fer clic sobre l’etiqueta Treballs CMC.

Ànims i bona feina!

Cerca notícies a les seccions de ciència, salut i tecnologia dels mitjans de comunicació:

3cat24cat-1

rtve

periodico

el-pais-logo-ahora

publico

elmundo

logo-abc-2

Brosteja blocs relacionats amb la ciència:

Top blocs de ciència

– Top blocs de medi ambient

– Top blocs de Biologia

– Top blocs de tecnologia

Si creus que aquí hi hauria de figurar algun enllaç que consideres interessant i no hi és, deixa aquesta informació en forma de comentari en aquesta entrada.

Investigació espacial

Una sèrie d’esdeveniments que han estat notícia recentment han ficat de nou d’actualitat la investigació espacial, per motius distints. Per una banda el recent aniversari del llançament de les sondes Voyager, per altra, la mort de la primera persona que va trepitjar la Lluna i finalment i sobretot, les notícies que sobre Mart ens envia la sonda Curiosity.

Neil Armstrong va passar a la història quan, l’any 1969 va ser la primera persona que va ficar un peu al nostre satèl·lit natural, La Lluna, com a culminació del programa espacial Apol·lo 11. Seua és la famosa frase:

Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat.

Juntament amb ell viatjaren Buzz Aldrin, que també va passejar per  La Lluna, i Michael Collins. Aquesta fita, efectivament una de les més importants assolides mai per l’ésser humà, va fascinar tota una generació que ho va viure en directe (o quasi) a través dels mitjans de comunicació. I com davant molts altres esdeveniments d’aquesta dimensió, és relativament comú trobar algú que nega que una cosa així va succeir realment. Com a antídot, o per als escèptics, recomano aquesta entrada a La ciencia y sus demonios.

El passat mes d’agost Neil Armstrong moria als 82 anys d’edat, i amb ell se’n va un dels mites de la carrera espacial i una de les icones del segle XX.

Llegeix l’entrada a Amazings »

Al voltant de la mateixa data es celebrava l’aniversari del llançament de les dues sondes Voyager que, trenta-cinc anys després, continuen enviant informació ja des dels límits del nostre Sistema Solar. A més, aquestes sondes inclouen un disc amb informació que es va enviar en el supòsit hipotètic que una civilització extraterrestre es trobés amb la Voyager i fos capaç de reproduir-lo. En aquest disc s’inclouen des de salutacions i missatges en distints idiomes, músiques diverses i imatges del nostre planeta. Carl Sagan, coordinador del projecte, va definir-ho com “un missatge en una ampolla enviat a l’oceà còsmic”.

També el passat mes d’agost aterrava a Mart la sonda Curiosity, nom amb què és conegut l’últim intent d’explorar el veí planeta roig, i el més susceptible d’haver tingut aigua líquida i, per tant vida, del nostre entorn. Aquesta característica de Mart és, precisament, un dels objectes d’estudi de la misió espacial. La maniobra d’aterratge de la sonda a la superfície marciana va ser un experiment tan arriscat, que els tècnics de la NASA el qualificaren prèviament com els “set minuts de terror”, en referència al temps que s’esperava que durès la mateixa. El resultat satisfactori ha fet d’aquesta la última fita, de moment, en la investigació fora del nostre planeta.

Consulta la secció Curiosity / Viaje a Marte de El País »

Groenlàndia i els efectes del canvi climàtic

Reprenem el curs i, amb ell, algunes de les notícies destacades a l’estiu en l’àmbit de les Ciències. Una d’elles, que va estar mal interpretada en molts mitjans de comunicació, donant-li un caire sensacionalista, ha estat l’anòmal desgel que va experimentar la superfície de Groenlàndia el mes de juliol. Aquest va estar el més important dels últims 30 anys, des de que els satèl·lits de la NASA arrepleguen aquestes dades. La pàgina de l’agència espacial nord-americana informava que l’extensió en què s’havia fos el gel superficial de Groenlàndia, que al mes de juliol sol estar al voltant del 50%, enguany ha arribat a ser del 97%. Això no vol dir que s’haja fos la totalitat de la capa de gel en tota la seua profunditat, amb un gruix d’uns dos quilòmetres de mitjana, que en alguns punts arriba a ser de més de tres quilòmetres (!), la qual cosa hagués suposat un augment del volum d’aigua que s’hagués deixat notar en forma d’un notable augment del nivell de la mar, sinó que és la part superficial d’aquesta capa de gel la que ha experimentat fusió.

La causa sembla haver segut una onada de calor que afectava la zona, i per l’estudi dels nuclis de gel glacial, que ens permeten conèixer la història de fusions i posterior congelació de l’aigua, la última vegada que va ocórrer alguna cosa semblant va ser fa 150 anys.

Llegit a El Periódico i Amazings »

Aquesta entrada relacionada amb les Ciències de la Terra, serveixi també per donar ànims als estudiants que el proper dimarts dia 4 es presenten a la convocatòria de setembre de les PAU, perquè els hi vaja tan bé com als seus companys del nostre centre que van fer la prova de CTMA a la convocatòria de juny; la seua nota mitjana en aquesta matèria ha estat un punt superior a la mitjana de Catalunya! Sols cap esperar que aquest bon resultat haja contribuït a aconseguir una nota que els permeta accedir als estudis desitjats.

Igualment, molta sort a tots els estudiants d’ESO i 1r de Batxillerat que el mateix dia 4 es presenten a les proves extraordinàries, que, per primera vegada en molts anys, tornen al setembre.

El curs 2012-2013 està a punt de començar!

Un treball de recerca sobre el treball de recerca

Com s’ho van fer antics companys per tirar endavant el seu treball? Per quins entrebancs van passar i com ho van solucionar? Com és que sempre hem de començar de zero, sense disposar de cap testimoni ni constància de l’experiència?

Pots trobar respostes a aquestes preguntes a la pàgina web de TR: La Pel·lícula, un documental que tracta sobre l’experiència de fer el treball de recerca… des de la perspectiva d’un alumne més.

El mètode científic

Des que l’ésser humà va tindre capacitat de fer-se preguntes, ha buscat les respostes. La forma d’apropar-se als misteris de la natura, allò que ha proporcionat les tan buscades respostes, ha segut la màgia, la religió o la ciència, depenent del moment històric o de la cultura en qüestió. La ciència no proporciona totes les respostes a les nostres preguntes, però és el mètode d’exploració de la natura que ens ha portat més lluny, en tots els sentits.

El mètode científic es caracteritza per una sèrie de passos que podem resumir fàcilment de la següent manera:

1. Identifiquem el problema a resoldre.

2. Cerquem tota la informació possible que ens permeta resoldre’l.

3. Formulem el nostre problema en forma de pregunta i, a partir d’ell, la nostra hipòtesi de treball.

Per formular correctament un problema és interessant plantejar-lo com una pregunta del següent tipus:

P. ex. Afecta la concentració de greixos dels nutrients (A) al creixement d’una determinada espècie animal (B)?

Hipòtesi: Potser la concentració de greixos dels nutrients influeix sobre el creixement d’aquesta espècie.

“A” representa les variables independents, els factors que vols saber si afecten (o no) al que tu estudies. “B” és la variable dependent, el que tu estàs estudiant.

En el nostre exemple estudiem el creixement animal: és la nostra variable dependent. Volem contrastar si la concentració de greixos pot afectar el creixement: és la nostra variable independent.

4. Dissenyem un experiment que ens permeta contrastar la hipòtesi: descartar-la o no.

En el disseny de l’experiment hem de fer rèpliques, és a dir, utilitzar distints grups experimentals, per eliminar els efectes de l’atzar als nostres resultats. Tindrem un grup control, al que no fem cap modificació, que ens servirà per comparar els canvis ocorreguts en la resta de grups. Cal diferenciar clarament entre les variables dependent i independents. Aquestes últimes han de ser constants per a tots els grups experimentals, i variar sols d’una en una, per saber a quina variable són deguts els possibles canvis que trobem.

5. Interpretem les dades obtingudes i les relacionem amb la informació de què disposàvem. Sempre que puguem, representem els resultats en forma de taules o gràfics, que posteriorment analitzarem.

6. Arribem a una conclusió, que serà si podem rebutjar la nostra hipòtesi o no.

7. La nostra conclusió pot donar peu a nous problemes, i per tant a noves hipòtesis i noves investigacions.

La ciència és un mètode que ens porta a conclusions que són susceptibles de canviar. Quan trobem una explicació que s’ajusta a les observacions millor que les anteriors, aquestes seran ampliades, completades o substituïdes per la nova, i així successivament, de manera que en ciència no tenim “veritats absolutes”, sinó models en contínua revisió.

Un exemple senzill i molt clar dels passos del mètode científic »

Cavall de Troia

El virus de la sida o VIH és un retrovirus: el seu material genètic es troba en forma d’ARN i, mitjançant l’enzim transcriptasa inversa es transforma en una doble hèlix d’ADN que s’integra en el genoma de les cèl·lules que infecta. Aquestes són els limfòcits T, als que reconeix a través d’una proteïna de la membrana viral que s’uneix a la proteïna CD4 que es troba a la membrana cel·lular dels limfòcits. També pot introduir-se a través de les cèl·lules dendrítiques, altre tipus de glòbuls blancs que funcionaria com a “cavall de Troia” i permetria l’entrada del genoma viral a les cèl·lules humanes.

Científics de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa amb participació d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han descobert la proteïna de la membrana del virus que permet l’entrada a aquestes cèl·lules, i així, en un termini de 15 o 20 anys, tal vegada es podrien desenvolupar fàrmacs que impediren l’accés del VIH i per tant l’avanç de la malaltia després de la infecció.

Llegeix la notícia a IrsiCaixa, el CSIC, el 3/24 i a El País »

Olimpíades de Geologia

Quatre estudiants de Ciències de la Terra i del medi ambient de 1r i 2n de Batxillertat del nostre Institut ens van representar el passat divendres dia 2 de març a les 3res Olimpíades de Geologia de Catalunya: David García, Cristian Pardo, Laia Piñol i Sara Polo. L’acte va tindre lloc al Campus de Sescelades de la URV, a Tarragona, i va consistir en una prova individual de cinquanta preguntes tipus test, més una part pràctica en grup, d’interpretació d’un tall geològic i identificació de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els quatre millors entre tots els participants de la demarcació de Tarragona, entre els que es troba l’estudiant del nostre centre David García, passaran a la fase estatal, a Santander, els dies 23, 24 i 25 de març. El guanyador o guanyadora d’aquesta fase, participarà a l’Olimpíada Internacional de Ciències de la Terra (International Earth Sciences Olympiad, IESO), que en aquesta edició es celebrarà a l’Argentina.

El proper divendres dia 16 de març, a les 19:00h, a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV, a Tarragona, es procedirà a l’acte de lliurament de premis als classificats. A continuació hi haurà la conferència “Volcans de pel·lícula. El cinema com a recurs didàctic en les Ciències de la Terra”, a càrrec del Dr. David Brusi, geòleg de la Universitat de Girona i editor de la revista “Enseñanza de las Ciencias de la Tierra”, publicada per l’AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). Animem a l’assistència!

Aquest és el vídeo de la fase territorial de Tarragona, elaborat per la professora Mònica Amorós.

Per als professors de Ciències de la Terra i del medi ambient, com per a la resta de la comunitat educativa del nostre centre, ja és un premi la resposta positiva dels nostres alumnes en presentar-se voluntària i desinteressadament a aquest tipus de convocatòries. Si, a més, aquestes ganes d’aprendre i participar es veuen recompensades, el premi és doble. Per tant, moltes gràcies a tots quatre per participar, i enhorabona a tots i especialment a l’alumne classificat per a la següent fase!

Molta sort!