Mostra tots els articles de vramiro

Setmana de la Ciència 2013

Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu de la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

El professorat dels Departaments de Ciències Naturals (Biologia i Geologia i Física i Química) i Matemàtiques hem preparat una sèrie d’activitats de les que esperem que pugueu participar i gaudir.

1. Ral·li fotogràfic (tota la setmana)
2. Fem ciència a casa (tota la setmana)
3. Tallers i conferències:
3.1. Taller: Immunologia (Batxillerat) (dilluns)
3.2. Conferència: Cafè científic: “La cara i la creu del sistema immunològic” (dilluns)
3.3. Taller: Matemàgia (dimarts)
3.4. Taller: Construïm coets d’aigua i investiguem el temps de vol (dimarts i dijous)
3.5. Conferència: “La teoria de l’evolució després de Darwin” (dimecres)
4. Exposicions

Descarrega aquí el programa complet d’activitats »

Observació de cèl·lules al microscopi òptic

Durant la segona setmana d’octubre els alumnes de 3r ESO han fet preparacions microscòpiques de cèl·lules animals (frotis de la mucosa bucal) i vegetals (epiteli de ceba). A continuació podem veure algunes de les imatges que hem capturat. A més de la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals, en moltes de les fotos es poden apreciar els nuclis de les cèl·lules.


Què mengen els musclos?

Amb aquest suggerent títol el passat dijous 3 d’octubre els nostres alumnes de Ciències de 4t ESO van realitzar una activitat al Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, consistent en fer un estudi del plàncton de la Badia dels Alfacs. Des del port de La Ràpita una embarcació ens va dur a tres punts de la Badia: les muscleres, la part central de la mateixa, i la bocana.


Mostra un mapa més gran

En cada punt l’alumnat va prendre mesures de profunditat del fons, temperatura de l’aigua i profunditat de la zona fòtica (fins a on arriba la llum del Sol, per a la qual cosa van fer servir el disc de Secchi). A més, a prop de les muscleres van agafar una mostra de plàncton que posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge, van observar al microscopi òptic per tractar d’identificar alguns dels organismes que en formen part.

Un matí molt enriquidor i ben aprofitat, malgrat l’amenaça de mal temps que no ens va impedir gaudir de la sortida i aprendre noves tècniques i conceptes.

Aturada de l’activitat del Castor pels moviments sísmics

Si heu passat per l’autopista AP-7 l’haureu vist, a l’açada de la sortida d’Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, amb les seues enormes canonades de color groc. És la planta de terra del projecte Castor.

Si heu estat a les platges de La Ràpita, Les Cases d’Alcanar o Vinaròs, per exemple, haureu vist la plataforma a l’horitzó, al mig del mar, a poc més d’una vintena de quilòmetres front a les costes de Vinaròs.

Des d’allí s’injecta gas a l’interior d’uns estrats porosos on abans hi havia una reserva de petroli, ja exhaurida, per emmagatzemar-lo com a reserva d’aquesta font d’energia.

Ja havíem tingut notícies dels sismes provocats per la injecció de gas. Els moviments de terra, en un principi imperceptibles per a la població, van ser detectats, però, per l’Institut Geogràfic Nacional i l’Observatori de l’Ebre.

Finalment, un terratrèmol major, de 3,8 graus a l’escala de Richter, va estar el detonant perquè el Ministeri d’Indústria ature temporalment les maniobres d’injecció fins que es puga verificar la seguretat del procès d’un projecte que va ser polèmic des del començament. Mentrestant, els moviments sísmics continuen.

Terratrèmols aixequen illes

La geologia s’ha posat en marxa amb el curs i ja tenim un terratrèmol 7,8 al Pakistan que ens ha vingut amb l’afegit de fer sortir una nova illa a l’Índic.

Fa sols uns dies Montse Vehí, de l’AEPECT a Catalunya, ens feia arribar un parell d’enllaços sobre la notícia amb aquestes paraules, tan entusiastes que m’he permès d’utilitzar-les per a aquesta entrada.

Segueix la notícia als mitjans de comunicació: 3/24, Daily Mail, El País »

Antropocè

Les eres geològiques, episodis que duren desenes o centenars de milions d’anys, estan definides per canvis significatius en el registre geològic, tals com extincions massives d’espècies biològiques, moviments de les plaques tectòniques, o canvis en els materials sedimentats en els estrats.

Si l’activitat humana hagués suposat algun d’aquests canvis o semblants, podríem parlar d’un nou episodi en la Història de la Terra i, aleshores, necessitaríem un nou nom per definir-lo. Això és el que va proposar l’any 2000 el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, quan va fer servir per primera vegada el terme Antropocè. Malgrat que l’ortodòxia geològica no reconeix el terme, cada vegada és més utilitzat, i fa referència a una nova època geològica, que seguiria a l’Holocè, que és considerada l’actual. El principal efecte de les activitats dels humans que hauria motivat aquest nou període serien les emisions de gasos d’efecte d’hivernacle que han originat un escalfament global i estan canviat el clima del nostre planeta, tot i que alguns autors parlen d’un “Antropocè antic” que no començaria a la Revolució industrial, sinó abans, fa uns 8000 anys, amb els efectes de la Revolució agrícola.

La següent animació, narrada en anglès, és un viatge de tres minuts sobre els nostres últims 250 anys d’història, des del començament de la Revolució industrial, en què posiciona el creixement de la humanitat com una força global equivalent als grans processos geològics. Va ser elaborada per a una conferència científica i va obrir la Cimera de l’ONU Rio+20, i ens permet visualitzar el nostre impacte sobre la Terra.

Welcome to the Anthropocene de WelcomeAnthropocene a Vimeo.

Tot i així, no hem de perdre de vista que, amb tot, la nostra acció sols representa l’últim segon en termes de temps geològic de la vida d’un planeta que porta sense nosaltres milers de milions d’anys i que previsiblement ens sobreviurà.

L’animació es titula Benvinguts a l’Antropocè, però en tot cas benvinguts al nou curs 2012-2013 que tot just comença avui!

Llegit a Microsiervos »
Llegeix el reportatge “La era del hombre” a National Geographic »

Estiu a la Universitat

Aquest estiu dos dels nostres estudiants han participat en activitats programades per les Universitats per aprofundir i ampliar els seus coneixements en Geologia i Biologia.

Per una banda, David García, estudiant de 2n de Batxillerat, va ser un dels 26 estudiants seleccionats de tota Catalunya per participar al programa Viu la Geologia! de la Universitat de Barcelona a finals del mes de juny. Tres dies d’activitats al voltant de les Ciències de la Terra organitzades per la Facultat de Geologia i adreçades a alumnes de Batxillerat.

D’altra banda, Tania Fornós va realitzar el curs La nova Biologia: No límits! a la Universitat Rovira i Virgili. Allí dues doctores en Biotecnologia van ampliar els coneixements en microbiologia, biologia molecular i enginyeria genètica d’un grup d’alumnes de 4t ESO (a la foto), amb els que van realitzar pràctiques que no estan a l’abast dels centres de secundària, com ara una PCR, un gel d’electroforesi o l’obtenció de bacteris recombinants. Per als professors de secundària que hi vam ser, un grup de treball format per cinc docents, va suposar una molt estimulant oportunitat de contacte amb la Universitat així com d’actualització científica.

Solstici d’estiu

El solstici d’estiu és el dia de l’any que té més hores de Sol. El motiu és que la Terra es troba en el punt més allunyat del Sol, amb l’hemisferi Nord inclinat cap a aquest, de manera que el punt de la Terra més proper al nostre estel és el tròpic de Càncer. Aquest fet marca el final de la primavera i el començament de l’estiu a l’hemisferi Nord, i sol ocòrrer entre el 20 i 21 de juny, tot i que la data i hora exactes varien cada any. Segons càlculs de l’Observatorio Astronómico Nacional l’estiu de 2013 comença avui divendres 21 de juny a les 7:04h.

Tradicionalment els solsticis s’han celebrat amb rituals pagans com ara les fogueres, assimilades pel Cristianisme en la festivitat de Sant Joan. A més, per als estudiants de Secundària, aquesta data significa el final del curs i l’inici de les vacances. L’estiu (que no les vacances…) enguany durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor. Abans d’aquesta data ens haurem retrobat al setembre per començar, esperem que amb forces renovades, un nou curs escolar.

Bones i merescudes vacances a tot el món!