ENS FEM EXPERTS EN OCELLS RAPINYAIRES

Com a producte final, els nens i nenes de 1r i 2n van elaborar una fitxa tècnica d’una au que van escollir ells/es. Van buscar informació a internet amb l’ajuda de les famílies i després van fer l’exposició oral de la seva au a la resta del grup-classe.
El grup de segon, com a producte final, també va elaborar un conte on el protagonista era una au i es descrivien les destreses bàsiques de l’au escollida. Els contes s’han fet per grups cooperatius amb l’aplicació Stop Emotion i l’hem compartit amb tot el cicle.

ENLLAÇ STOP EMOTION EL MUSSOL NIVAL QUE VOLIA SER GRAN

PRESENTACIÓ ALUMNE “EL TUCÀ”

 

L’AVALUACIÓ

L’avaluació del projecte és una avaluació contínua on es va valorant tot el procés d’aprenentatge. Hem partit d’una avaluació inicial on s’han realitzat activitats que han permès identificar el punt de partida de l’alumnat. Al llarg del procés hem realitzat una avaluació formativa que ens ha permès proporcionar a cada alumne el suport pedagògic més adequat a partir de les diferents activitats que formen el projecte on s’han avaluat a través de l’observació, murals i converses col.lectives. S’ha prioritzat el treball en equip.

Al final del projecte hem realitzar una avaluació final que ens ha permès determinar s’hi s’han assolit i fins a quin punt els criteris d’avaluació a partir d’una prova escrita competencial i una exposició oral d’una au.

Els aspectes que ens han quedat més fluixos són l’autoavaluació, la coavaluació i la utilització de diferents instruments d’avaluació com rúbriques, diaris de classe, carpetes d’aprenentatge…

L’avaluació és un dels objectius a millorar en els pròxims projectes de treball.

Com avaluem el projecte

La mestra ha realitzat una recollida d’informació a través d’observacions del treball que ha realitzat cada grup. També hi ha una rúbrica en la que els alumnes podran fer la seva autoavaluació, ja que allí hi ha explicat el que s’espera del seu treball. En el quadern d’equip estan escrits els compromisos de cada membre del grup, els quals al final s’hauran de valorar per veure si s’han assolit.

Exposició del producte final del projecte

Inicialment el producte final del projecte era l’elaboració d’un tríptic informatiu de les colònies. Però degut al desenvolupament del projecte, aquest ha canviat. El producte final realitzat en aquest projecte ha estat l’elaboració d’un dossier informatiu de les colònies per a les famílies. La informació recollida en aquest dossier és:

  • Portada del dossier on hi consti el títol, un dibuix i un lloc per poder posar el nom del nen/a.
  • Explicació de les colònies:
    Lloc on anem de colònies i nom de la casa de Colònies. També hi podeu afegir una petita descripció del lloc amb alguna imatge.
    Les dates en les quals anirem
    El dia de sortida (data i hora)
    El dia de tornada (data i hora)
    Preu total de les colònies (aquesta informació us la passaran els companys dels altres grups quan la tinguin)
  • Altres observacions:
    Roba marcada
    Consells per preparar la motxilla
    Recordatori de l’esmorzar del primer dia
  • Llistat dels documents necessaris:
    Autorització
    Full al•lèrgies
    Full medicaments
    Targeta sanitària
  • Llistat del material que necessitem
  • Programa d’activitats
  • Menú
  • Itinerari del viatge
    En les últimes sessions de treball, cada grup exposarà el treball realitzat a la resta de companys/es.
    Un cop finalitzat el dossier sencer, cada alumne en rebrà una còpia.

Desenvolupament del projecte

Els alumnes coneixen les tasques que ha de realitzar cada grup, i on han de buscar la informació. A partir d’aquí fan la recerca i l’extracció d’informació necessària per poder dur a terme la tasca en concret. Aquesta tasca la recullen al seu quadern de treball i a l’ordinador, on cada grup té una carpeta de treball on desar-les.
Dins del quadern d’equip hi ha fitxa de valoració de la sessió, on cada grup valora la feina realitzada (Què hem fet?) i quins aspectes es poden millorar de cara a sessions futures (Què hem de millorar?).

Com treballarem

Els grups de treball els forma la mestra, tenint en compte la diversitat de nivell per crear grups equitatius i compensats. Per l’autogestió dels grups utilitzen un quadern d’equip en el qual ells mateixos s’assignen 4 rols (el coordinador, l’ajudant del coordinador, el secretari i el responsable del material) on cadascú s’encarrega d’unes tasques determinades en benefici del grup. En aquest quadern s’hi troba les normes de treball del grup, els objectius a aconseguir i els compromisos de cada membre. Tot això ha estat redactat per cadascun dels grups de treball.
La temporització del projecte està dissenyada per la mestra que marca les pautes i les activitats de les sessions.
Les tasques són de tipus cooperatiu i alguna d’individual que caldrà ajuntar amb el treball de resta de companys/es del grup per obtenir un resultat conjunt. Aquestes activitats són de recerca d’informació, de demanda d’informació a professionals i d’omplir taules i graelles amb la informació recollida.
Per poder avançar amb les activitats, cal contrastar el resultat de cada equip en cadascuna d’aquestes per poder continuar amb el projecte.

Les xarxes ens en enxarxen!

Les xarxes de coneixement esdevenen una eina més que ens ajuden en el procés d’avaluació continuada del projecte ja que són una tècnica que ens ajuda a representar el pensament, el coneixement que es va construint entre tots. A més, és una manera d’organitzar la informació que es va generant i que els infants aporten durant tot el procés. No deixa de ser un procés intel·lectual que ens facilitat l’aprenentatge significatiu i que ens connecta constantment amb la realitat generada durant el camí.

També, permet una avaluació formativa per reflexionar sobre el que s’ha après i les errades que s’han anat fet, és a dir, es genera un feedback constant. Quan focalitzem la mirada en la xarxa posem consciència real en allò viscut,  la qual cosa fa que encara sigui més significatiu.

Cal que millorem el format de la xarxa per tal que els infants la puguin manipular i tenir-la més a l’abast.

DOCUMENTEM EL PROCÉS!

Durant el projecte es va realitzant el seguiment d’aquest a partir d’un diari on es recullen totes les experiències viscudes en relació al camí recorregut.

És un producte final que s’entrega a les famílies a finals del quadrimestre i que mostra tot el viatge fet pels nens i nenes des de l’inici fins al final. No representa un recull de produccions fetes pels infants sinó que representa un recull d’imatges acompanyades d’una breu explicació que posa l’èmfasi en el procés i de com es van adquirint aprenentatges i vivències diferents.

En les explicacions incloem codis QR, petites transcripcions en viu que ajuden a les famílies a complementar allò que visualment tenen al davant. Alhora representa una oportunitat única per a que els nens i nenes puguin aprofitar aquest suport per a explicar a les famílies tot allò que han anat vivint.

Creiem que és un producte molt interessant, el qual, cuidem molt l’estètica, la presentació i la informació transmesa. Observem, any darrera any, com els infants i les famílies viuen amb satisfacció l’entrega de tot el recull i el fet de poder-ho compartir.

 

Anem a Can Miqueló.

En el desenvolupament dels projectes a l’escola, intentem que almenys una sortida anual estigui relacionada amb el tema del projecte.

Aquest curs, degut a la temàtica proposada, es va decidir fer unes activitats relacionades amb l’univers i els seus elements.

En aquest cas, però, els grups de P4 i P5 van trobar un lloc on poder ampliar el recorregut del seu projecte ja que van treballar molt més profundament el tema de l’univers. En canvi, per a P3, va ser una sortida profitosa però poc connectada amb la realitat del camí del projecte ja que en cap moment vàrem treballar aquest aspecte.

Les excursions es trien a finals de curs de cara al any vinent i fins ara no s’ha contemplat la possibilitat d’anular o canviar la proposta segons quin sigui l’itinterari que desenvolupa el projecte i això fa que moltes vegades la connexió no sigui l’ajustada ni l’esperada per l’adult en el moment que es va plantejar. La por de quedar-nos sense sortida per la poca disponibilitat que hi ha ens fa prendre aquest tipus de decisions.