El verb grec σκοπέω que significa “mirar” té una llarga pervivència lèxica en totes les llengües i també en català, sobretot en el camp lèxic dels aparells que serveixen per observar.
Sabeu més paraules amb l’ètim grec -scopi, en català o en altres llengües?
Dani Jarque Martínez
2n de Batxillerat c
El nom registrat en cada medicament (en llatí medicāmentum) és el nom que dóna el laboratori (labōrātōrīum) fabricant del medicament o el nom del laboratori titular o fabricant. Tot i així, la majoria del nom dels medicaments que prenem actualment provenen d’ ètims grecs i llatins que fan referència a les parts del nostre cos.
Durant aquests dies he estat rebuscant entre els medicaments que tenia a la farmaciola de casa i he fet una petita recerca.
A veure, si sou capaços de relacionar els següents medicaments amb la part del cos de Minnie Mouse, a què van destinats.
Serveix o no serveix estudiar llatí i grec?
Obriu la farmaciola i ajudeu-me a trobar-ne més!
Boutaina Anza (Opt. 4t ESO llatí)
καλλίστῃ “per a la més bonica”
L’expressió “la poma de la discòrdia” té com a definició allò que és causant d’una disputa. Això té relació amb un mite, el d’Eris, la personificació de la discòrdia i la germana d’Ares (déu de la guerra).
“Casament de Tetis i Peleu” de Jacob Jordaens, 1633. Museu del Prado.
El mite del Judici de Paris diu que tots els déus, menys Eris, estaven convidats a les noces de Tetis i Peleu. Ella hi va anar igualment i va llençar una poma d’or enmig de tothom i va dir que la poma seria per a la més bonica de totes “καλλίστῃ”. Ràpidament, elles van començar a barallar-se per la poma, però quan Hera, Afrodita i Atena van entrar, totes es van apartar.
Com no es posaven d’acord amb qui era la més bonica, Zeus va enviar les deesses al turó Ida, perquè un pastor fes de jutge. L’escollit va ser Paris, fill del rei Príam de Troia, que era un pastor perquè els oracles van dir als seus pares que ell portaria la ruïna de Troia.
Les tres deesses van anar davant de Paris. Hermes li va explicar què havia de fer i ell va treure bon partit d’això, ja que va demanar veure a les tres deesses nues i per separat.
Totes van intentar subornar el jutge: Hera li va oferir ser el rei d’Europa i Àsia, Atena li va oferir ser invencible a la batalla i Afrodita li va prometre l’amor d’Hèlena. Paris va escollir Afrodita i vet aquí el principi de la guerra de Troia, que va enfrontar grecs i troians durant deu anys.
Sabeu quina és la “mansana de la discòrdia” a Barcelona? Per què rep aquest nom? Quina tria faríeu vosaltres?
La Casa Lleó i Morera (1902-1906), de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Amatller (1898-1900), de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló (1904-1906), d’Antoni Gaudí al passeig de Gràcia de Barcelona.
Per cert, quina relació podeu establir entre la poma de la discòrdia i la poma del Paradís, símbol de temptació i de pecat segons la Bíblia? Per què creieu que Nova York també és coneguda com “La gran poma”?
Nova York, “The big apple” pel seu esperit cosmopolita i meca del consumisme modern
Ariadna Zarkos
1r de Batxillerat Grec
Els cignes tenen qualitats que salten a la vista: són animals elegants, símbol de reialesa i de distinció, i a més extraordinàriament longeus. No obstant això, hi ha alguna cosa que no poden fer: cantar. La llegenda urbana diu que sí, però realment només emeten un so sord, semblant a un ronc.
Per què fem servir llavors l’expressió “cant de cigne”? Generalment ho fem per referir-nos a l’última actuació d’una persona, un acte que sol ser heroic o especialment destacat. L’origen d’aquesta frase el trobem en l’Antiguitat clàssica. Poetes de tant renom com Marcial o Virgili van coincidir, al seu moment, en què el cigne tenia l’habilitat de predir la seva pròpia mort, i quan ho feia, en la proximitat de l’hora, emetia el cant més bell que mai no havia proferit. Com hem explicat, això és realment una creença popular. Però ha passat al nostre idioma com a part de la nostra herència cultural.
Coneixíeu aquesta expressió? On l’heu llegida, escoltada, vista…? Què n’opineu?
Iria Rael i Omaima el Azouan 1rD
La paraula diagonal prové del mot grec διαγώνιος (diagonios), el qual significa “d’angle a angle”. Va ser utilitzada per dues entitats de l’antiga Grècia, Estrabó (geògraf i escriptor) i Euclides (matemàtic). Aquests la van utilitzar per a referir-se al segment que uneix dos vèrtexs d’un rombe o cuboide.
Euclides
Estrabó
Diagonal Mar, centre comercial de Barcelona
La paraula diagonal prové, a partir del llatí diagonalis, del grec διαγώνιος (diagonios) i està formada per dos elements: διά- (a través) i -γωνία (angle).
Per què creieu que l’Avinguda Diagonal de Barcelona es diu així?
Raül Àlvarez,
1er de batxillerat.
Baldufa de plata 2015[/caption]
