Coriolà fou un soldat victoriós romà que es volgué presentar a consol, el poble no el va triar i, és més, el van desterrar. Durant el seu exili es va fer del bàndol contrari a Roma, els volscs, als quals a punt d’aconseguir la victòria va abandonar també. Coriolà fou deslleial amb els seus i es va topar dos cops amb la mateixa pedra, no tingué suficient amb ser deslleial un cop, amb els romans, que hagué de repetir amb els volscs.
El “Síndrome de Coriolà” és un breu manual d’instruccions on s’hi resumeix el que un líder NO ha de fer:
- Creure que té raó, que posseeix la veritat.
- No escoltar crítiques i opinions externes.
- No adaptar-se als canvis, a noves realitats.
- Ser deslleial amb la seva institució (canviant i marxant amb la competència)
- No aprendre de l’experiència.
- No entendre el que li ha passat.
En resum, el síndrome és:
NO ESCOLTAR, NO ADAPTAR-SE, NO APRENDRE I NO ENTENDRE
Havíeu sentit a parlar mai d’aquest síndrome? Qui creieu que el pateix? Ha tingut més pervivència Coriolà?
Judit Giménez
1r de Batx. Llatí i Grec