Relacionat amb el complex d’Electra, tenim el complex d’Èdip:
Sabeu definir-lo? M’ajudeu a buscar-ne més pervivència?
Alina Roman
1r Batx. D
Relacionat amb el complex d’Electra, tenim el complex d’Èdip:
Sabeu definir-lo? M’ajudeu a buscar-ne més pervivència?
Alina Roman
1r Batx. D
Retroenllaç: La Luna de Bertolucci | La cinta de Νίκη
Retroenllaç: Èdip Rei de Sòfocles | Literatura grega a escena
Χαιρετε!
– Sabeu definir-lo?
– el complex d’Èdip, de vegades també denominat conflicte edípic, es refereix a l’agregat complex d’emocions i sentiments infantils caracteritzats per la presència simultània i ambivalent de desitjos amorosos i hostils cap als progenitores.Es tracta d’un concepte central de la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud, exposat per primera vegada dins dels marcs de la seva primera tòpica. En termes generals, Freud defineix el complex d’Edip com el desig inconscient de mantenir una relació sexual (incestuosa) amb el progenitor del sexe oposat i d’eliminar al pare del mateix sexe (parricidi).
El complex d’Èdip és la «representació inconscient a través de la qual s’expressa el desig sexual o amorós del nen»
Dos tipus de complex d’Edip:
Complex d’Èdip positiu: odi o rivalitat cap al progenitor del mateix sexe i atracció sexual cap al progenitor del sexe oposat.
Complex d’Èdip negatiu: amor cap al progenitor del mateix sexe, així com rivalitat i rebuig cap al progenitor del sexe oposat
– M’ajudeu a buscar-ne més pervivència?
Laios era el rei de Tebas i un dia, en consultar l’oracle, aquest li diu que està escrit en la seva destinació ser mort per un fill seu. Layo talla en sec: separa de la família al seu fillet nounat anomenat Èdip. El nadó és criat per un altre rei, el de Corint, que s’encarrega de la seva educació amb cura i amor. Ja grandecito, Èdip també té la mala idea de consultar l’oracle que li explica que el seu destí serà matar el seu pare. Com per ell el seu pare era el rei de Corint, prefereix anar-se’n perquè no suporta tal idea. En el camí cap a Tebas, on es dirigia, es troba amb Layo sense saber que era el seu pare biològic veritable i per una discussió tonta acaba matant-ho. El destí va tornar a aconseguir el seu amb una pirueta. Un cop a Tebes s’enamora de la vídua de Layo, anomenada Jocasta, que no era altra que la seva pròpia mare. Es casa amb ella, però en assabentar de la veritat, desesperat i penedit, s’arrenca els ulls usant per a això l’agulla d’un fermall de Jocasta.
Sòfocles i després Sèneca van ser els qui van escriure aquesta tenebrosa història que, ja en els nostres dies, és presa per Sigmund Freud, qui crida “complex d’Èdip” a l’amor desmesurat per la pròpia mare. El pare de la psicoanàlisi va tipificar d’aquesta manera a una peculiar situació conflictiva en la relació pare-mare-fill, asseient una doctrina que va ser la base de tota la seva teoria.
Xaipete!!
El complex d’Èdip planteja la idea que, durant l’etapa genital del desenvolupament del nen que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare.
Retroenllaç: Edipo Rey de Sòfocles al Teatre Lliure | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Xaipe!
Arrel d’aquest article m’he informat més sobre aquest complex i amés és dona majoritàriament en els nens de dos anys d’edat. Molt bona feina!