La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica), va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides…) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional.
Si agafem, per exemple, el camp de la geometria ens trobem amb el següent:
Quines altres figures o cossos geomètrics fan servir els numerals grecs? Quins els numerals llatins? Què deu voler dir -gon en grec i de quin ètim prové? i -edre? Quin nom rep la part de la matemàtica que ensenya a calcular els tres angles i costats d’un triangle? D’on ve el nom geometria? i matemàtiques?…
Víctor Huete
Batxillerat Humanístic
Xaipete!
Molt interessant aquest treball no sabia que en les mates com podem veure en la geometria hi ha tant ètims grecs com ètims llatins. Està molt ben explicat i les imatges i tot ho il·lustren molt be!
Xaipete!
Aquest apunt està molt bé ja que jo no tenia ni dea de que las mates tenien coses en comú amb el grec. S’explica molt bé amb las imatges, aquest document em podría haver servit per l’any passat ja que vaig estar estudiant geometría.
Retroenllaç: Anònim
Salvete!!
Sorprenent el fet de que tant a les matemàtiques, a les llengües i a les ciències en general, s’utilitzin ètims grecs i/o llatins.
Com bé podem veure aquí amb la geometría, s’utilitzen teoremes, noms de figures amb noms grecs i prefixos grecs i llatins.
Com teorema de Tales, Terema de Pitàgores o l’inici de qualsevol nom de poliedre o figura geométrica com: Triangle, quadrat o heptàgon…
Per concluir: Enhorabona Víctor Huete per l’apunt.