Complex d’Electra

Tots coneixem la història d’Electra, filla de Agamèmnon i Clitemnestra. Quan el seu pare va tornar de la Guerra de Troia, va ser assassinat per la seva pròpia dona i l’amant d’aquesta, Egist. Després d’això, Electra tenia por de que Egist també assassinés el legítim hereu del tron, Orestes. Electra va planejar una revenja amb Orestes per venjar el seu pare, i com aquest va ser qui va cometre els crims literals, les fúries el van perseguir i turmentar per haver trencat certs valors familiars. Electra no var ser turmentada com el seu germà.

Electra a la tomba d'Agamèmnon, de Frederic Leighton

A causa d’aquest mite, el psiquiatre Carl Gustav Jung va inventar el complex d’Electra, que es basa en un trastorn psicològic en el qual una filla té una fixació afectiva cap al seu pare. Aquest concepte sol transcórrer eventualment en algun moment de la infància de totes les nenes, però en alguns casos va més enllà i això produeix greus problemes, com per exemple rivalitat amb  la mare. Això es comú que passi a totes les nenes als 3 anys però després se sol resoldre de manera natural en un termini de 1 a 2 anys.

A veure si saps per què a Igualada de pagar la llum en diuen pagar l’electra?

Àlex Aguilera
4t d’ESO Llatí

Aquest article s'ha publicat dins de Drama, General, Literatura, Mitologia, Psicologia i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Complex d’Electra

  1. Retroenllaç: Medea i Electra, el mal de la venjança | El fil del mite grec

  2. Ana Mª Falcón Durán diu:

    Xaipe!

    Desconeixia completament l’existència d’aquest trastorn psicològic. Mai havia sentit a parlar d’ell i m’he sorprés al veure que moltíssimes coses estan relacionades amb la mitologia grega.

  3. Retroenllaç: El complex d’Èdip | L'univers clàssic dels nostres mots

  4. Ariadna Zarcos diu:

    No pensava que es pogués arribar a tenir aquest sentiment cap els pares. Si que es veritat que hi ha nenes que quan son petites estimen més als pares, i això està demostrat científicament, però que poguéssin arribar a sentir altres coses no en tenia ni idea.

  5. thiriet.carlos diu:

    Χαιρετε,
    No tenia ni idea de què això pogués ser una enfermetat psicològica. La veritat és que quan són nenes petites potser és una cosa normal, però no s’havia que això es pogués mantenir més enllà de la infancia.

  6. Retroenllaç: Freud i les clàssiques | Aracne fila i fila

  7. Mar Cruz Viladoms diu:

    Salve!!
    No havia sentit mai parlar del Complex d’Electra; però si que he sentit en algun cas que una filla hagi tingut una fixació afectiva cap al seu pare i, és clar, això a provocat greus problemes de rivalitat entre pare i mare.
    Crec que és una cosa absurda ja que tant el pare com la mare tenen un paper fonamental en la vida d’un infant/a i no han de sentnir gelosia l’un envers l’altre ja que això, confomre els nens es fan grans, va passant.

  8. Claudia P. Torrabadella diu:

    que fort! Estic totalment desconcertada, mai hauria arribat a pensar que es pogués arribar a sentir aquest sentiment cap els pares, m’heu trencat els esquemes ara mateix, sé que és cert, que quan som petites, estimem més als pares fins a una certa edat i punt, però m’ha sobtat que es pogués a arribar a sentir altres coses cap a ells.

  9. Claudia P. Torrabadella diu:

    que fort! Estic totalment desconcertada, mai hauria arribat a pensar que es pogués arribar a sentir aquest sentiment cap els pares, m’heu trencat els esquemes ara mateix, no sabia que poguessim a arribar a sentir altres coses cap a ells ni que això pogués ser una enfermatat psicològica!

  10. Oussama diu:

    Xaipee!!
    Ja sabia jo d’aquest tema vaig veure un documental de una noia petita comparada amb un noi petit, i miraven l’estil de vida i la relació amb els pares. El nom del documental se m’ha oblidat.

Respon a Ana Mª Falcón Durán Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *