La xocolata i el microones

1 Reply

microones.jpgCom molts altres dels grans invents de la humanitat, el del forn microones va ser producte de la casualitat. L’any 1946, un enginyer nord-americà, Percy Spencer, estava treballant en un projecte de radar per la Raytheon Corporation quan va observar un fenomen estrany.

Mentre provava un nou tub de buit anomenat magnetró, es va adonar que una barreta de xocolata que portava a la butxaca s’havia fos. Fascinat per aquest descobriment, va fer una nova prova, i va col·locar una mica de moresc a prop del tub. Quina no seria la seva sorpresa quan ràpidament, el moresc va començar a espetegar tot convertint-se en crispetes. L’endemà al matí, va voler repetir l’experiment amb un ou, que esclatà sobtadament esquitxant de dalt a baix un col·lega que s’ho mirava tot encuriosit. Anècdota còmica a part, Spencer va saber intuir que si les radiacions eren capaces de fondre la xocolata, fer crispetes i coure un ou, igualment podien funcionar amb la resta dels aliments. I es va posar a treballar en el tema.

El forn microones és un aparell que transforma l’energia elèctrica en microones, que són unes ones que tenen alta freqüència. Aquestes ones comences a voltar pel recinte tancat i provoquen la vibració de les molècules d’aigua del menjar que es vol escalfar. Aquesta vibració produeix escalfor.

Lise Meitner i la fissió nuclear

Leave a reply

lisemeitner.jpgLa fissió nuclear és el que utilitzen les centrals nuclears per fer electricitat. La primera persona que va acunyar aquest terme va ser Lise Meitner, una brillant científica perseguida i oblidada pel simple fet de ser dona i jueva.

Lise Meitner, tercera de 8 germans d’una família jueva, va entrar el 1901 a estudiar física a la universitat de Viena. L’any 1905 es va doctorar, i es va traslladar a Berlín, estudiant amb el químic Otto Hahn, amb el qual treballaria els següents 30 anys. Com que el director de l’Institut no permetia que cap dona treballés als laboratoris, va obligar a Meitner a treballar al soterrani.

En aquells temps, l’urani era l’element més pesant que es coneixia, i Hahn i Meitner es van interessar en obtenir-ne un de més pesant. Per fer-ho van començar a bombardejar els nuclis d’urani amb neutrons.

Però Hitler va arribar poder, i  molts científics jueus van ser perseguits, entre els que hi havia Albert Einstein, i van marxar d’Alemanya degut a aquesta persecució. Meitner també va haver de fugir, esperonada també pel poc suport rebut dels seus col·legues, inclòs el mateix Hahn. Meitner va marxar a Suècia, i des d’Estocolm va seguir en contacte amb Hahn tot i la creixent desconfiança que hi havia entre ells.

Meitner i Hahn van planificar un seguit d’experiments al laboratori de Hahn a Berlín el novembre de 1938, i que donarien lloc a les primeres evidències de la fissió nuclear. Hahn no entenia els resultats que obtenia dels experiments i va demanar ajuda a Meitner. A ella se li va ocórrer què passava realment: l’àtom d’urani s’havia trencat en dos per formar-ne dos de més petits (bari i criptó), expulsant gran quantitat de neutrons i energia.

Hahn va publicar el descobriment científic el gener de 1939, sense esmentar la col·laboració amb Meitner. El nebot de Meitner es va adonar de l’enorme potencial energètic d’una reacció en cadena de l’urani (semblant al que passa amb peces de dominó, que al tirar-ne una en cauen moltes). Aquest fet va despertar un gran interès al veure la possibilitat de fabricar una bomba atòmica.  Per evitar que els alemanys la fabriquessin primer, els nord-americans van treballar amb el Projecte Manhattan per ser els primers en aconseguir-ho.

L’any 1944, Otto Hahn va rebre el Premi Nobel de química pel descobriment de la fissió nuclear, i Lise Meitner es va quedar sense el reconeixement que, en opinió de molts científics, mereixia. El reconeixement a Lise Meitner va venir al posar a l’element 109 de la taula periòdica el nom de Meitneri en el seu honor. 

Les males arts d’Edison

2 Replies

edison.jpgMolta gent coneix a Thomas Alba Edison per ser un gran inventor. Però hi va haver un científic brillant que amenaçava de fer-li ombra. Edison va fer l’impossible per esfonsar-lo. Aquest  brillant científic era Nikola Tesla.

El 1880, l’americà Thomas Alva Edison descobreix la bombeta incandescent, amb la qual cosa la il·luminació moderna arriba a les llars. El mateix Edison va dissenyar generadors d’electricitat basats en corrent continu, és a dir, aquell que flueix constantment en una direcció. No obstant, la seva eficàcia era molt limitada i va decidir contractar joves brillants per ajudar-lo a trobar un generador d’electricitat definitiu. Un d’aquests joves era un serbi de 28 anys que acabava d’arribar a Amèrica, Nikola Tesla. Edison va oferir 5.000 dòlars a Tesla si perfeccionava el seu generador, i Tesla ho va aconseguir en uns mesos. Al reclamar en va els seus diners, Edison li va explicar al serbi que tot havia estat una broma.

Tesla va abandonar el laboratori d’Edison i després d’una intensa activitat va inventar cap al 1887 el motor d’inducció, basat no en corrent continu sinó en altern, és a dir, corrent que varia en funció del temps (avui dia les companyies elèctriques subministren a les nostres cases corrents d’aquest tipus). Aquest motor va permetre per primera vegada la generació de grans voltatges, i va ser el giny que va impulsar la revolució industrial de finals del segle XIX. Tesla es va adonar de seguida que el seu descobriment era incomparablement millor que el d’Edison. Un inventor anomenat George Westinghouse van donar suport a l’invent de Tesla. No obstant, un grup d’inventors i inversors, capitanejats per Edison, no estaven disposats a cedir davant la nova tecnologia i van defensar el corrent continu com l’opció del futur, en contra de l’evidència científica. Edison  va començar a fer demostracions en públic dels perills del corrent altern electrocutant gossos i cavalls davant d’aterrides audiències. Però la cosa no va quedar aquí. Aprofitant la imminent execució a Nova York el 1890 d’un condemnat a mort,  va comprar un generador de corrent altern a Westinghouse i va aconseguir que fos utilitzat per a l’execució. Quan la batalla dels corrents semblava decantar-se cap al corrent continu a favor d’Edison, la companyia Westinghouse va aconseguir el 1893 la concessió per il·luminar la Fira Mundial de Chicago, dedicada al quart centenari del descobriment d’Amèrica. A la inauguració, el president dels Estats Units, George Cleveland, prement un botó va encendre els centenars de milers de bombetes alimentades pel corrent altern obtingut pels generadors de Tesla. Els 27 milions d’espectadors de la Fira van poder comprovar les meravelles creades pel físic. Uns anys més tard, es va inaugurar la primera central hidroelèctrica del món a les cascades del Niàgara, també basada en els descobriments en corrent altern de Tesla. Això va iniciar un procés imparable de consolidació del corrent altern. Avui en dia l’electricitat es genera, transmet i converteix a tot el món gràcies a les invencions de Nikola Tesla.

L’autèntic inventor del telèfon

1 Reply

meucci.jpgEl telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Graham Bell: Graham Bell, que havia passat a la Història Universal com a inventor del telèfon, l’únic que va fer va ser comprar la llicència que no podia pagar el seu creador, un científic i inventor italià, de Florència, amb dificultats econòmiques, de nom Antonio Meucci.

Després d’anys de estires i arronses per aquesta qüestió, el Congrés dels EUA va reconèixer l’any 2002  que la patent que va pagar Graham Bell el dia 10 de març de 1876 no responia a un invent seu, sinó d’Antonio Meucci, un científic italià arruïnat, que l’any 1860 va descobrir que la transformació de vibracions sonores en impulsos elèctrics permetia transmetre la veu a distància a través d’un cable. L’any 1871, Meucci va demanar i obtenir una patent per aquell invent, que va anomenar teletròfon; dos anys més tard, però, no va poder renovar la patent, en no disposar dels 10 dòlars que costava. L’any 1874 Meucci, tement que el seu invent es perdria, va presentar-lo a la companyia de telègrafs Western Union, de qui no va rebre cap resposta. Després de reclamar el dossier a aquella companyia, i de rebre la negativa per resposta al·legant que la documentació s’havia extraviat, va conèixer per la premsa detalls de la “invenció” del telèfon per part de Bell, sota el patrocini de Western Union

L’autèntic inventor del telèfon

1 Reply

meucci.jpgEl telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Graham Bell: Graham Bell, que havia passat a la Història Universal com a inventor del telèfon, l’únic que va fer va ser comprar la llicència que no podia pagar el seu creador, un científic i inventor italià, de Florència, amb dificultats econòmiques, de nom Antonio Meucci. Continue reading →

Portaavions de gel

Leave a reply

pykrete.jpgDurant la Segona Guerra Mundial es va dur a terme un projecte per fer un portaavions de gel. Bé, no anava a ser exactament de gel, sinó de pykrete.

Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial els submarins alemanys obstaculitzaven el tràfic de mercaderies i armament entre els EUA i Gran Bretanya. En aquells moments es necessitava acer per construir portaavions. Al veure que potser no en tendrien prou , es van plantejar usar altres materials per fabricar-los. Llavors va venir la idea de fer-los de gel.

La idea va ser de Geoffrey Pyke.  Aquest gel tenia un 14% de serradures i s’obtenia un material molt dur. En honor a Pyke se li va posar per nom pykrete. El projecte era un portaavions de 2 milions de tones (26 vegades més gran que el Queen Elizabeth, el vaixell més gran mai construit), capaç de portar 200 avions caça o 100 bombarders. Per mantenir-lo fred, el sistema tenia una sèrie de canonades refrigerants així com un teixit impermeable per evitar que perdés aigua.

Es va presentar el projecte a una conferència al Quebec. Allà estaven entre d’altres Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt. Els assistents es van mantenir totalment escèptics davant tal projecte. Un  general nord-americà es va prestar voluntari per fer una prova a dos blocs de gel, un de normal i un de Pykrete. Brandant una destral, va aconseguir partir en dos el bloc convencional sense problemes. Però quan va deixar caure la destral sobre el bloc de pykrete va rebotar violentament. El bloc gairebé ni havia patit una esgarrinxada.

Finalment, no va fer falta disposar d’aquests vaixells de gel. El prykete té un a resistència a trencament d’uns 21 megapascals. Per fer-vos una idea de l’ordre de magnitud d’això, el formigó al qual estem habituats té una resistència de entre 15 i 50 megapascals.

L’altra cara del canvi climàtic

Leave a reply

tacasolar.jpgCientífics de l’ONU reunits a València aquest mes de novembre han dictaminat que la causa de l’escalfament global de la Terra és degut a les emisions de CO2 provinents de fàbriques i vehicles. Però no tothom hi està d’acord. Dos científics danesos asseguren que el veritable causant d’aquest escalfament és el propi Sol. Han trobat una relació entre la temperatura i les taques solars. Han vist que a major nombre de taques, major temperatura, i a menys taques, menys temperatura. Les taques solars són una regió amb una gran activitat magnètica, produint un fenòmen conegut com a vent solar. Aquests vents eviten l’entrada a la Terra dels rajos còsmics provinents de l’espai. Aquests rajos provenen de les explosions d’estrelles llunyanes i, segons els científics danesos, afavoreixen la formació de nuvols. La no presència de nuvols fa augmentar la temperatura del lloc on són presents.  Per tant, a més taques solars, menys rajos còsmics i més temperatura per manca de nuvols.

Altres científics també defensen que la incidència del CO2 degut a l’activitat humana influeix molt poc amb la temperatura, i que les mesures de reducció d’emissions que es proposen costaran massa diners per l’efecte que s’espera.Quí té raó? El debat està servit, i malgrat que l’ONU defensa als seus científics i que l’home és el culpable és la tendència dominant, no s’ha de deixar de banda altres estudis que confirmen precisament el contrari.

Tant si l’home és o no responsable de l’escalfament global de la Terra, no s’ha de deixar de banda la cura del medi ambient, malmés per l’acció directa per l’activitat humana.

L’altra cara del canvi climàtic

Leave a reply

tacasolar.jpgCientífics de l’ONU reunits a València aquest mes de novembre han dictaminat que la causa de l’escalfament global de la Terra és degut a les emisions de CO2 provinents de fàbriques i vehicles. Però no tothom hi està d’acord. Dos científics danesos asseguren que el veritable causant d’aquest escalfament és el propi Sol. Continue reading →

Benvinguts

2 Replies

Aquest és un blog dedicat als alumnes de Tecnologia de l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre. La idea és publicar articles d’interés amb la matèria com a ampliació dels seus continguts. Esperem que us agradi i que la feu servir

Benvinguts

2 Replies

Aquest és un blog dedicat als alumnes de Tecnologia de l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre. La idea és publicar articles d’interés amb la matèria com a ampliació dels seus continguts. Esperem que us agradi i que la feu servir