La memòria dels oceans
Si vas a la platja te n’adonaràs que l’aigua està més calenta a les nou de la nit que a les dotze del migdia què és quan més calor fa. Això es deu a que l’aigua té més inèrcia tèrmica que l’aire, o sigui, li costa més escalfar-se, però també li costa més refredar-se. És el que es coneix com la memòria de l’aigua: si a les nou de la nit el mar està molt calent, vol dir que el dia ha estat molt calorós. Però al mar no només hi ha aigua, hi ha CO2 dissolt que el captura i allibera a l’atmosfera en funció de la seva temperatura. Continue reading
Els escacs i el rei
Els escacs i el rei
Una llegenda explica una història sobre un rei a l’Índia que s’avorria molt a la cort. Tothom li portava jocs però cap el satisfeia. Un dia, un savi que va arribar a la cort li va ensenyar un joc que ningú havia vist mai: l’anomenava “escacs”. Continue reading
Primavera Silenciosa
Primavera Silenciosa
L’any 1962 un llibre va transvalsar la societat nord-americana: l’escriptora Rachel Carson escrivia “Primavera Silenciosa”. Denunciava l’abús de tractaments pesticides als camps Nord-americans amb conseqüències desastroses per al medi ambient i per a la salut de les persones. Va atacar a un dels pesticides amb més mal nom del món, el DDT, dient que provocava càncer. A conseqüència d’això, el govern Nord-americà va prohibir l’ús d’aquest insecticida. Però aquesta prohibició va anar molt més enllà i va ressuscitar un vell problema a països del Tercer Món on el DDT s’usava per combatre la malària. Continue reading
Els vuit afortunats
Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any.
La primera de les bombes va caure el dia 6 sobre Hiroshima. Els pocs supervivents van ser evacuats a ciutats properes, entre les que hi havia Nagasaki. Tres dies desprès, una segona bomba va caure sobre aquesta ciutat on casualment es trobaven molts supervivents d’Hiroshima. Tan sols vuit d’ells van tornar a sobreviure. El destí de cadascú va ser diferents, uns van morir al cap de 10 anys per les radiacions i d’altres van arribar a vells.
La bomba d’Hiroshima es coneixia amb el nom de “Little Boy”, i el material explosiu era Urani 235, un isòtop inestable que quan absorbeix un neutró al seu nucli es divideix alliberant calor i més neutrons que són absorbits per altres molècules d’urani que també es divideixen produint una reacció en cadena explosiva.
La bomba de Nagasaki s’anomenava “Fat Man” i estava feta de Plutoni 239, un element molt radioactiu fabricat per l’home. La van obtenir per casualitat quan van comprovar que l’urani 238, un altre isòtop molt estable, es transformava amb un altre element molt radioactiu quan absorbia dos protons. Aquest urani es convertia amb Plutoni, un element que reaccionava igual que l’Urani 235: es dividia produint calor i neutrons per produir una reacció en cadena explosiva.
Pots trobar més informació a Internet sobre els vuit afortunat si busques posant el nom de dos d’ells: Enemon Kawaguki i Tsutomu Yamaguchi.
Els vuit afortunats
Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any. Continue reading
Què és l’LCH?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/LZInlOGmCtU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què és l’LCH?
Imagina que circules amb un cotxe per una pista circular de 27 Km. Imagina que ho fas prop de la velocitat de la llum. Imagina que et trobes un cotxe de cara que va a la mateixa velocitat que tu. Ara imagina que en lloc de cotxes són protons. Això és l’accelerador de partícules més gran del mon. Continue reading
Espanya 7 – França 59
Espanya 7 – França 59
Aquest és el nombre de centrals nuclears en funcionament a cada país. La diferència és tant gran perquè els francesos han apostat per les nuclears mentre que els espanyols ho volen fer per les energies alternatives. Dues de les propostes de l’actual govern espanyol són el tancament de les centrals nuclears i l’increment considerable de cotxes elèctrics. Malgrat ser dues mesures molt raonables, no deixen de ser contradictòries.
La moneda de Von Newman
-
cara-cara: 64% (80% cara x 80% cara)
- creu-creu: 4% (20% creu x 20% creu)
- cara-creu: 16% (80% cara x 20% creu)
- creu-cara: 16% (20% creu x 80% cara)
La moneda de Von Newman
Una moneda té dues cares amb la mateixa sort que surti una de les dues quan es llença a l’aire. Tenen el que es diu un 50% de probabilitat, el que significa que si la tires 10 vegades, poden sortir cinc cares i cinc creus, però que no té perquè ser així, ningú ho sap, però aquesta possibilitat existeix a parts iguals. Però, que passa si la modena està trucada i la probabilitat que surti cara és del 80%? Un matemàtic anomenat John Von Newman va trobar la solució: llençar-la dues vegades. Continue reading
El telèfon de Patxi
El telèfon de Patxi
El telèfon el va inventar Antonio Meucci, i no Alexander Graham Bell com normalment se sol dir. La publicitat no se sap qui la va inventar, però els de la companyia de telefonia Euskaltel van crear un anunci molt bó per anunciar-se.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PGBmHdJCELs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Tennis for Two: el primer videojoc de la Història
Tennis for Two: el primer videojoc de la Història
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/UZZT4n1fzG8″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Aquest és el primer videojoc de la història. Va ser creat per un científic que va treballar en el Projecte Manhattan, on es van fabricar les primeres bombes atòmiques. William Higinbotham, que era el nom d’aquest científic, el va crear l’any 1958 aprofitant un oscil·loscopi per crear un videojoc que simulava un partit de tennis. Malgrat sembli molt senzill, es podria triar l’altura de la xarxa i fins i tot la llargària de la pista.