El joc de dards té una distribució dels números a la diana que aparentment no té cap sentit, però sí que el té. Aquesta distribució està feta per afavorir als que realment tenen punteria. La persona que va fer aquesta estructura va ser Brian Gamlin.
Gamlin era fuster al comtat de Lancashire, Anglaterra i la primera idea sobre això sorgeix per l’any 1896. Va morir el 1903 abans que ell pogués patentar la idea. Aquesta indústria té el seu origen al nord d’Anglaterra, i va ser un passatemps amb gran expansió a partir dels anys vint cap a endavant. La raó de produir dianes al país era vendre-les a persones de les zones pròximes, la qual cosa ajudava al suport de les diferents famílies que s’hi dedicaven, ja que tot es feia d’una manera artesanal i els principals clients eren els amos de les diferents tavernes.
L’enumeració d’una diana estàndard es dissenya a fi de reduir la incidència dels llançaments afortunats i reduir la possibilitat al màxim que un jugador amb menor punteria pugui obtenir major puntuació que un altre amb millor punteria. La col·locació de números petits al costat dels números grans, per exemple 1 i 5 al costat de 20, 3 i 2 al costat de 17, 4 i 1 al costat de 18, castiguen la poca punteria. Així, si tires per a la zona del 20, la penalització per a la poca punteria és aconseguir 5 o 1 punts per cada dard.
