Category Archives: Curiositats

La pilota més esfèrica del món

teamgeist.jpgEl partit de futbol s’estava acabant i anaven perdent. Necessitaven empatar per passar a la següent fase i en un desesperat atac, Roger va caure dintre l’àrea al ser entrat per un defensa. L’àrbitre va xiular penal. L’encarregat de tirar aquestes faltes normalment era Paco, però estava lesionat i cap al punt de penal es van dirigir Xavi i Jaume. Xavi va agafar la pilota i es va fixar amb com estava cosida.

– Has vist quina forma més estranya tenen les peces de cuir que estan cosides?

– Sí, tens raó -va dir Jaume.- No tenen forma d’hexàgons i pentàgons com les de sempre.

– Fins i tot sembla molt més esfèrica – va dir Xavi.

– Bé, qui el tira el penal, tu o jo? – va preguntar Jaume

-L’últim el vas tirar tu, ara em toca a mi – va dir Xavi

– No és just, tu n’has tirat més que jo –va replicar Jaume

– Et proposo una cosa. – va dir Xavi

La proposta que va fer Xavi a Jaume li va agradar, pel que es van disposar a dur-ho a terme.

La pilota que tenen entre mans s’anomena Teamgeist. Està feta amb 14 peces i arriba a ser el 99% d’una superfície esfèrica. A més, no hi ha costures ja que la unió d’aquestes peces han estat termosellades. Aqueta pilota es va utilitzar per primer cop al mundial de futbol a Alemanya al 2006. Des de que es va inventar el futbol, s’ha estat perseguint la esferificació de la pilota de futbol jugant amb la geometria de les peces de cuir que van cosides.

telstar.jpgPerò la figura geomètrica més usada per fer pilotes de futbol  és la formada per 12 pentàgons i 20 hexàgons. Aquesta figura s’anomena icosàedre truncat i, tal com es pot veure a la foto, els hexàgons estan al voltant dels pentàgons formant una figura regular. Quan està inflat, aquest cos arriba al  94% del que hauria de ser una esfera perfecta, que és molt. La gran majoria, per no dir totes, de les pilotes que es poden trobar a qualsevol botiga són icosaedres truncats.

 

rombicosidodecaedro.gifPerò aquestes dos no són la única forma d’aconseguir la perfecció de la esfera en pilotes de futbol. Hi ha una figura geomètrica que també ho pot aconseguir: el rombicosidodecaedre. És tracta d’una figura formada per 45 peces, que són: 12 pentàgons, 30 quadrats i 20 triangles distribuits tal com es pot veure al dibuix del costat i que, sense estar inflat, s’apropa al 94% d’una esfera. Aquest cos quan s’infla és gairebé 100 % una esfera. De moment ningú s’ha atrevit encara a fer-ne cap, però és qüestió de temps. Així que ja ho saps, si a una retransmissió d’un partit de futbol sents que “l’esfèrica ha creuat la línia de gol”, no és del tot correcte, seria la “quasi-esfèrica”.

Per cert, si mires el següent vídeo podràs veure a quin tipus de pacte van arribar Xavi i Jaume.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pk82RttNss8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La pilota més esfèrica del món

teamgeist.jpgEl partit de futbol s’estava acabant i anaven perdent. Necessitaven empatar per passar a la següent fase i en un desesperat atac, Roger va caure dintre l’àrea al ser entrat per un defensa. L’àrbitre va xiular penal. L’encarregat de tirar aquestes faltes normalment era Paco, però estava lesionat i cap al punt de penal es van dirigir Xavi i Jaume. Xavi va agafar la pilota i es va fixar amb com estava cosida.

– Has vist quina forma més estranya tenen les peces de cuir que estan cosides?

– Sí, tens raó -va dir Jaume.- No tenen forma d’hexàgons i pentàgons com les de sempre.

– Fins i tot sembla molt més esfèrica – va dir Xavi.

– Bé, qui el tira el penal, tu o jo? – va preguntar Jaume

-L’últim el vas tirar tu, ara em toca a mi – va dir Xavi

– No és just, tu n’has tirat més que jo –va replicar Jaume

– Et proposo una cosa. – va dir Xavi

La proposta que va fer Xavi a Jaume li va agradar, pel que es van disposar a dur-ho a terme. Continue reading

La desgràcia d’un sastre austríac

reichelt.jpgQuatre de febrer de 1912: París. Al peu de la torre Eiffel el sastre austríac Franz Reichelt va equipat amb un vestit dissenyat per volar. La seva intenció és pujar al primer pis de la torre situat a 57 metres d’altura per llançar-se i planejar amb el seu vestit. Ha avisat les autoritats i una càmera de vídeo ho gravarà per a la posteritat. El sastre es disposa a saltar i, quan ho fa….

…. cau aplomat a terra obrint un forat de 25 cm de fons. Franz mort d’una aturada cardíaca abans de tocar a terra mentre està caient al buit.

L’intent de l’home per volar ha existit sempre des de molt antic. Leonardo da Vinci ja va dissenyar una aparells que era impossible que volessin. Al finals del segle XIX els intents per construir una aparell volador cada cop eren més intensos, fins que l’any 1890 el francès Clement Ader fa volar “l’Eole”, un avió propulsat per un motor de vapor. L’aparell va volar 50 metres a una alçada de 20 cm del terra. L’any 1903, dos germans ho van aconseguir als Estat Units: eren els germans Wright. El “Flyer I” està considerat el primer vol de la història de l’aviació.

A partir d’aquell moment, l’evolució d’aquest nou mitjà de transport és imparable fins arribar al que tenim avui dia, amb avions que fan trajectes molt llargs amb poc temps o amb naus que van i venen de la Lluna com aquell qui va al poble del costat amb cotxe. Segurament encara no s’ha tocat sostre, i que encara queden moltes novetats dintre aquest món.

Personatges com Franz Reichelt ens recorden que, malgrat ens sembli absurd el que va fer, ho veiem des d’una perspectiva molt diferent, des d’un coneixement científic que ell no disposava, i que darrera la seva desgraciada aventura hi havia una gran intenció. Aquí teniu el vídeo que es va gravar aquell fatídic dia. 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BepyTSzueno" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La desgràcia d’un sastre austríac

reichelt.jpgQuatre de febrer de 1912: París. Al peu de la torre Eiffel el sastre austríac Franz Reichelt va equipat amb un vestit dissenyat per volar. La seva intenció és pujar al primer pis de la torre situat a 57 metres d’altura per llançar-se i planejar amb el seu vestit. Ha avisat les autoritats i una càmera de vídeo ho gravarà per a la posteritat. El sastre es disposa a saltar i, quan ho fa…. Continue reading

L’invent del bolígraf

boligraf.jpgUn home estava assegut al banc d’un parc meditant un problema mentre observava una nois jugant al joc de bales. Un dels vailets va llençar la bola que va passar per un toll d’aigua. Al sortir del toll, la bola va anar deixant un rastre mullat per on anava passant. De sobte, l’home ho va veure clar, acabava de resoldre el seu problema: Lazlo Biro acabava d’inventar el bolígraf.

Així expliquen com va passar. Lazlo Biro era un periodista hongarès que estava cansat de veure com la seva ploma estilogràfica li jugava sempre males passades: de vegades no escrivia o, el més greu, se li escapava la tinta tacant-li la butxaca de les seves camises. Això era un problema, sobretot quan havia de prendre notes ràpidament en una roda de premsa. Desprès de l’anècdota de les bales del parc, va decidir fer un prototip molt rudimentari, i va substituir la seva ploma per aquell extrany artilugi. En una roda de premsa a Iugoslàvia (antiga unió de repúbliques balcàniques), va coincidir amb el president de l’Argentina que va quedar meravellat per l’invent, dient-li que al seu país tindria molt d’èxit.

Quan va esclatar la segona guerra mundial va escapar a l’Argentina amb el seu germà per escapar de la persecució nazi. El motiu de triar aquest país va ser perquè va veure possibilitats de tirar endavant el seu projecte. Allí van fundar una empresa amb un soci anomenat Jorge Meyne, i l’any 1940 van llençar al mercat el primer bolígraf del món: el Birome (acrònim, de BIROme i MEyne).

A partir d’aquí, l’èxit va ser monumental i es van anar perfeccionant fins l’actualitat. El bolígraf no és més que un dipòsit de tinta allargar al final del qual hi ha una petita bola que va rodant a mesura que es pressiona. Mentre roda, la part mullada de tinta de la bola va impregnant el paper.

L’invent del bolígraf

boligraf.jpgUn home estava assegut al banc d’un parc meditant un problema mentre observava una nois jugant al joc de bales. Un dels vailets va llençar la bola que va passar per un toll d’aigua. Al sortir del toll, la bola va anar deixant un rastre mullat per on anava passant. De sobte, l’home ho va veure clar, acabava de resoldre el seu problema: Lazlo Biro acabava d’inventar el bolígraf. Continue reading

L’aprofitament d’un fracàs

postit.jpgEls Post-it són un producte de gran èxit que va ser descobert degut a la inspiració d’un home aprofitant-se dels fracassos d’un altre.

Els Post-it són paperets de colors autoadhesius que s’utilitzen per escriure notes per recordar i enganxar-les a llocs on es vegin bé. Solen ser de color groc, però n’hi ha roses, verdes, sempre amb colors llampants.

L’any 1968, Spencer Silver, que treballava a l’empresa 3M, volia fabricar un adhesiu molt potent. El cas és que desprès de molt intentar-ho no se’n va sortir, i l’únic que va obtenir va ser una cola molt fluixa. Decebut, va abandonar els seus descobriments i va acabar arxivant el seu projecte molt decebut.

Sis anys desprès, Arthur Fry que també treballava a l’empresa 3M, estava a missa cantant amb el seu llibre de salms. Per marcar per on anaven, posava trossos de paper com a marcador de pàgines, però li queien constantment. Va pensar que li aniria bé un paper que es pogués enganxar i desenganxar amb facilitat, de manera que no li caigués ni fes malbé el llibre. Llavors se’n va recordar del seu malaurat company i el seu adhesiu.

Arthur va anar fent diverses proves amb aquests adhesiu i els papers, i desprès de molts intents, els van posar a la venda l’any 1980 desprès d’una gran campanya de publicitat

Avui dia, no es pot imaginar cap oficina sense els seus Pot-its enganxats als llocs més inversemblants.

Les papallones de Darwin

bistonbetularia.jpgCharles Darwin i Alfred Russell Wallace van explicar la seva teoria de la evolució de les espècies ara fa prop de 150 anys. Tots dos van arribar a la mateixa conclusió per separat, i Darwin va utilitzar l’exemple de les papallones de Manchester per explicar aquesta teoria.

A Manchester, al nord d’Anglaterra, hi ha un bosc amb arbres d’escorça blanca anomenats bedolls. En aquest bosc habiten unes papallones (Biston Betularia) que solen posar-se sobre els arbres amb les ales obertes. La població d’aquestes papallones sempre havia estat amb ales blanques amb taques negres, ja que els ocells que s’alimenten d’elles no les trobaven al estar camuflades entre l’escorça dels bedolls, i només es podien menjar les que eren més fosques. Quan va arribar la Revolució Industrial a meitat del segle XIX, es van instal·lar fàbriques a la ciutat que anaven amb carbó. El fum que sortia d’aquestes fàbriques va ennegrir l’escorça dels arbres, de manera que les papallones blanques eren presa fàcil pels ocells. En canvi, els descendents que eren més foscos passaven desapercebuts, fins que va arribar un punt on la majoria de papallones eren amb ales negres. Quan va baixar la producció a les fàbriques, els bedolls van recuperar el color blanc de la seva escorça, de manera que un altre cop els descendents de les papallones que eren més blancs van tornar a passar desapercebuts fins assolir la totalitat de la població.

Aquesta variabilitat la va explicar Darwin per dir que les papallones més adaptades al medi eren les que podien donar descendència també adaptada al nou medi, de manera que s’anava perpetuant aquesta adaptació fins que el medi tornava a canviar i les millor adaptades donaven nova descendència també adaptada.