Un home estava assegut al banc d’un parc meditant un problema mentre observava una nois jugant al joc de bales. Un dels vailets va llençar la bola que va passar per un toll d’aigua. Al sortir del toll, la bola va anar deixant un rastre mullat per on anava passant. De sobte, l’home ho va veure clar, acabava de resoldre el seu problema: Lazlo Biro acabava d’inventar el bolígraf.

Així expliquen com va passar. Lazlo Biro era un periodista hongarès que estava cansat de veure com la seva ploma estilogràfica li jugava sempre males passades: de vegades no escrivia o, el més greu, se li escapava la tinta tacant-li la butxaca de les seves camises. Això era un problema, sobretot quan havia de prendre notes ràpidament en una roda de premsa. Desprès de l’anècdota de les bales del parc, va decidir fer un prototip molt rudimentari, i va substituir la seva ploma per aquell extrany artilugi. En una roda de premsa a Iugoslàvia (antiga unió de repúbliques balcàniques), va coincidir amb el president de l’Argentina que va quedar meravellat per l’invent, dient-li que al seu país tindria molt d’èxit.

Quan va esclatar la segona guerra mundial va escapar a l’Argentina amb el seu germà per escapar de la persecució nazi. El motiu de triar aquest país va ser perquè va veure possibilitats de tirar endavant el seu projecte. Allí van fundar una empresa amb un soci anomenat Jorge Meyne, i l’any 1940 van llençar al mercat el primer bolígraf del món: el Birome (acrònim, de BIROme i MEyne).

A partir d’aquí, l’èxit va ser monumental i es van anar perfeccionant fins l’actualitat. El bolígraf no és més que un dipòsit de tinta allargar al final del qual hi ha una petita bola que va rodant a mesura que es pressiona. Mentre roda, la part mullada de tinta de la bola va impregnant el paper.