Científics holandesos han arribat a la conclusió que el so únic dels violins Stradivarius pot deures a la densitat de la fusta dels arbres amb què van ser fets, arbres que van créixer durant la Petita Edat de Gel.
Els bonus de carboni són un mecanisme internacional de descontaminació per reduir les emissions contaminants al medi ambient; és un dels tres mecanismes proposats en el Protocol de Kyoto per a la reducció d’emissions causants de l’escalfament global o efecte hivernacle (GEI o gasos d’efecte hivernacle).
El sistema ofereix incentius econòmics que empreses privades contribueixin a la millora de la qualitat ambiental i s’aconsegueixi regular l’emissió generada pels seus processos productius, considerant el dret a emetre CO2 com un bé canviable i amb un preu establert al mercat. La transacció dels bons de carboni -un bo de carboni representa el dret a emetre una tona de diòxid de carboni- permet mitigar la generació de gasos hivernacle, beneficiant a les empreses que no emeten o disminueixen l’emissió i fent pagar les que emeten més del permès.
Mentre que alguns l’anomenen “mecanisme de descontaminació”, el terme és considerat per altres com un error ja que s’han ideat per intentar reduir els nivells de diòxid de carboni, o CO2, però que el diòxid de carboni no és un gas contaminant sinó que, molt lluny d’això, és la base fonamental de la vida vegetal i, per tant, de la vida animal sobre el planeta. Sense CO2, no hi hauria vida a la Terra.
Les reduccions d’emissions de GEI es mesuren en tones de CO2 equivalent, i es tradueixen en Certificats d’Emissions Reduïdes (CER). Un CER equival a una tona de CO2 que es deixa d’emetre a l’atmosfera, i pot ser venut al mercat de carboni a països. Els tipus de projecte que poden aplicar a una certificació són, per exemple, generació d’energia renovable, millora d’eficiència energètica de processos, forestació, netedat|neteja de llacs i rius, etc.
En un esforç per reduir les emissions que provoquen el canvi climàtic al planeta, com a l’escalfament global o efecte hivernacle, els principals països industrialitzats -a excepció dels Estats Units- han establert un acord que estableix metes quantificades de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) per al 2012: el Protocol de Kyoto. Per complir s’estan finançant projectes de captura o abatiment d’aquests gasos en països en vies de desenvolupament, acreditant tals disminucions i considerant-les com si haguessin estat fetes al seu territori.
Tanmateix, els crítics del sistema de venda de bons o permisos d’emissió, argumenten que la implementació d’aquests mecanismes tendents a reduir les emissions de CO2 no tindrà l’efecte desitjat de reduir la concentració de CO2 en l’atmosfera, com tampoc de reduir o retardar la pujada de la temperatura. Segons l’estudi de Wigley, 1999, la implantació del Tractat de Kyoto complert per tots els països del món, inclosos els Estats Units, causarà una reducció de 28 parts per milió (ppm) per a 2050, o reduirà la temperatura predita per a aquell any en 0,06è C, o sinó retardarà la data en la qual s’hauria de complir l’augment dit en 16 anys.
Els bonus de carboni són un mecanisme internacional de descontaminació per reduir les emissions contaminants al medi ambient; és un dels tres mecanismes proposats en el Protocol de Kyoto per a la reducció d’emissions causants de l’escalfament global o efecte hivernacle (GEI o gasos d’efecte hivernacle). Continue reading
Científics britànics asseguren que la gran quantitat d’energia que utilitzen les persones obeses per fer la seva vida empitjora la situació ambiental del planeta. Les persones obeses requereixen més combustible per al seu transport amb vehicles i el dels aliments que consumeixen, i el problema empitjorarà a mida que la població s’engreixi, va indicar un equip d’experts de l’escola d’higiene i Medicina Tropical de Londres.
Almenys 400 milions d’adults a tot el món són obesos. L’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) preveu que en el 2015, 2.300 milions d’adults tindran excés de pes i més de 700 milions seran obesos. En el seu model, els investigadors van vincular un 40 per cent de la població global amb l’obesitat, amb un índex de massa corporal (IMC) proper a 30. L’IMC és un càlcul de l’altura en relació amb el pes i el seu rang normal habitualment oscil·la entre 18 i 25. Més de 25 punts és considerada una indicació d’excés de pes i més de 30, obesitat.
Els investigadors han trobat que les persones obeses requereixen 1.680 calories diàries per mantenir l’energia normalment i unes altres 1.280 calories per realitzar les seves activitats diàries, és a dir un 18 per cent més que els qui tenen un IMC normal. Segons els investigadors, les persones més primes mengen menys i són més propenses a caminar que a dependre d’automòbils, la població més flaca disminuiria la demanda de combustible per a transport i agricultura. Això també és important perquè el 20 per cent dels gasos d’efecte hivernacle provenen de l’agricultura, han afegit.
El pròxim pas és quantificar quant està contribuint la població més pesada al canvi climàtic, els majors preus dels combustibles i l’escassetat d’aliments. “La promoció d’una distribució normal de l’IMC reduiria la demanda i el preu global dels aliments.
http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/la-obesidad-contribuye-al-cambio-climatico
Científics britànics asseguren que la gran quantitat d’energia que utilitzen les persones obeses per fer la seva vida empitjora la situació ambiental del planeta. Les persones obeses requereixen més combustible per al seu transport amb vehicles i el dels aliments que consumeixen, i el problema empitjorarà a mida que la població s’engreixi, va indicar un equip d’experts de l’escola d’higiene i Medicina Tropical de Londres.
El cicle solar és un període d’activitat magnètica que es va repetint periòdicament, i té que veure amb la complexa activitat termonuclear que sosté el Sol. Aquests cicles són teríodes de més o menys presència de taques, i va ser descobert el 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, quan estudiava l’evolució d’aquestes taques. El primer cicle va ser observat el 1755; a partir d’ell s’han continuat anotant fins a la nostra època, en la qual acabem d’iniciar el cicle 24.
El cicle solar té una durada mitjana d’11 anys, encara que s’han observat cicles curts de 9 anys i cicles llargs de fins 14. Un nou cicle comença quan apareixen les primeres taques solars, després d’un període d’absència de les mateixes. L’origen de les taques solars i la seva aparició cíclica va ser estudiat per primera vegada per George Ellery Hale. El 1908, va demostrar que les taques solars estan molt magnetitzades. L’aparició de taques solars (el cicle magnètic) és un dels factors, entre d’altres, que contribueix a les variacions de lluminositat del sol. El denominat cicle de Gleissberg va durar uns 80 anys. Aquest cicle va ser el responsable del mínim de Maunder, ocorregut entre 1645 i 1715, que sembla ser el causant de la coneguda com a petita edat de gel. A més, existeixen altres cicles de major durada, que no només involucren al sol sinó també als moviments de l’òrbita terrestre, que influeixen en el clima a una escala molt més gran. Així s’expliquen, per exemple, les grans glaciacions ocorregudes en el passat.
Segons l’opinió d’alguns científics, i en contra de les idees generalitzades sobre l’escalfament global de la terra, ens encaminem cap a una època de fred. L’efecte es podria notar ja en aquest cicle solar, el 24. En especial, a partir de 2030, entraríem en el mínim de Gleissberg corresponent, i el refredament global seria més notori. Aquests científics sostenen que l’escalfament a causa de l’efecte hivernacle és molt petit i de molta menor influència que els canvis en l’activitat solar.
El cicle solar és un període d’activitat magnètica que es va repetint periòdicament, i té que veure amb la complexa activitat termonuclear que sosté el Sol. Aquests cicles són teríodes de més o menys presència de taques, i va ser descobert el 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, quan estudiava l’evolució d’aquestes taques. El primer cicle va ser observat el 1755; a partir d’ell s’han continuat anotant fins a la nostra època, en la qual acabem d’iniciar el cicle 24. Continue reading
Al desert de los Monegros, a la província de Saragossa, hi ha el projecte de construcció d’una gran complex a l’estil de Las Vegas dels Estat Units. La comparació no pot ser més encertada, ja que estarà situat a un desert i estarà alimentat per un gran canal provinent del riu Ebre. El projecte s’anomena Gran Scala, i ocuparà una superfície de 2.000 hectàrees de terreny, i inclourà camps de golf, 32 hotels, cinc parcs temàtics, un hipòdrom, casinos i una plaça de toros. Serà el complex d’oci i joc més gran d’Europa, on la inversió prevista triplica el pressupost anual de la Comunitat Autònoma de l’Aragó.
El propi govern d’Aragó està entusiasmat amb el projecte, però el gran problema que existeix en tot aquest afer és el gran consum d’aigua que això representa, i més si temin en compte la sequera que està patint el país. Aquest fet xoca bastant amb el fet que la ciutat de Saragossa acull aquests any una Exposició Universal on el tema central és ni més ni menys “Aigua i desenvolupament sostenible”.
L’altre problema surt amb el tema que molts agricultors de l’Aragó podrien perdre el privilegi de poder regar els seus camps si, en cas de manca d’aigua, s’hagi de fer servir per cobrir les necessitats de boca de la gran quantitat de gent que es pot allotjar al complex.
Aquest vídeo il·lustra com serà la Gran Scala, Las Vegas de los Monegros.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/6bbFGBCdMP0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Al desert de los Monegros, a la província de Saragossa, hi ha el projecte de construcció d’una gran complex a l’estil de Las Vegas dels Estat Units. La comparació no pot ser més encertada, ja que estarà situat a un desert i estarà alimentat per un gran canal provinent del riu Ebre. El projecte s’anomena Gran Scala, i ocuparà una superfície de 2.000 hectàrees de terreny, i inclourà camps de golf, 32 hotels, cinc parcs temàtics, un hipòdrom, casinos i una plaça de toros. Serà el complex d’oci i joc més gran d’Europa, on la inversió prevista triplica el pressupost anual de la Comunitat Autònoma de l’Aragó.
No és broma: científics australians han creat una herba per a que les vaques no eructin. La idea d’aquests científics és reduir les emissions del gas metà (CH4) que eructen les vaques per reduir l’efecte hivernacle.
Segons ha comptabilitzat el grup d’experts del IPCC, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, el metà representa el 15% de la contribució humana a l’escalfament global, incloent a les vaques. S’estima que una sola vaca pot produït 700 litres de metà al dia, i que el 3% de les emissions de gas hivernacle de la Gran Bretanya està produït per totes les vaques del país.
Les vaques, com tots els remugants, tenen quatre estomacs per digerir l’herba. El metà el produeix la flora microbiana del seu sistema digestiu quan digereix herba. Aquests microbis descomponen la cel·lulosa generant metà que les vaques eructen. Aquesta herba “anti-eructes”, la Gramina, és més digerible i no és necessari tanta descomposició per part dels microorganismes, generant menys metà.
Tampoc és broma: un científic va suggerir que per reduir les emissions de metà per part de les vaques era no menjar carn de vaquí ni llet de vaca.
Més informació: desenvolupament herba anti-eructes