Els bonus de carboni són un mecanisme internacional de descontaminació per reduir les emissions contaminants al medi ambient; és un dels tres mecanismes proposats en el Protocol de Kyoto per a la reducció d’emissions causants de l’escalfament global o efecte hivernacle (GEI o gasos d’efecte hivernacle).
El sistema ofereix incentius econòmics que empreses privades contribueixin a la millora de la qualitat ambiental i s’aconsegueixi regular l’emissió generada pels seus processos productius, considerant el dret a emetre CO2 com un bé canviable i amb un preu establert al mercat. La transacció dels bons de carboni -un bo de carboni representa el dret a emetre una tona de diòxid de carboni- permet mitigar la generació de gasos hivernacle, beneficiant a les empreses que no emeten o disminueixen l’emissió i fent pagar les que emeten més del permès.
Mentre que alguns l’anomenen “mecanisme de descontaminació”, el terme és considerat per altres com un error ja que s’han ideat per intentar reduir els nivells de diòxid de carboni, o CO2, però que el diòxid de carboni no és un gas contaminant sinó que, molt lluny d’això, és la base fonamental de la vida vegetal i, per tant, de la vida animal sobre el planeta. Sense CO2, no hi hauria vida a la Terra.
Les reduccions d’emissions de GEI es mesuren en tones de CO2 equivalent, i es tradueixen en Certificats d’Emissions Reduïdes (CER). Un CER equival a una tona de CO2 que es deixa d’emetre a l’atmosfera, i pot ser venut al mercat de carboni a països. Els tipus de projecte que poden aplicar a una certificació són, per exemple, generació d’energia renovable, millora d’eficiència energètica de processos, forestació, netedat|neteja de llacs i rius, etc.
En un esforç per reduir les emissions que provoquen el canvi climàtic al planeta, com a l’escalfament global o efecte hivernacle, els principals països industrialitzats -a excepció dels Estats Units- han establert un acord que estableix metes quantificades de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) per al 2012: el Protocol de Kyoto. Per complir s’estan finançant projectes de captura o abatiment d’aquests gasos en països en vies de desenvolupament, acreditant tals disminucions i considerant-les com si haguessin estat fetes al seu territori.
Tanmateix, els crítics del sistema de venda de bons o permisos d’emissió, argumenten que la implementació d’aquests mecanismes tendents a reduir les emissions de CO2 no tindrà l’efecte desitjat de reduir la concentració de CO2 en l’atmosfera, com tampoc de reduir o retardar la pujada de la temperatura. Segons l’estudi de Wigley, 1999, la implantació del Tractat de Kyoto complert per tots els països del món, inclosos els Estats Units, causarà una reducció de 28 parts per milió (ppm) per a 2050, o reduirà la temperatura predita per a aquell any en 0,06è C, o sinó retardarà la data en la qual s’hauria de complir l’augment dit en 16 anys.