Category Archives: Canvi climàtic

Kennedy i Greenpeace

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/e7lc2dlCYd8" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

El del discurs és John F. Kennedy, president nord-americà assassinat l’any 1963 a la ciutat de Dallas. El discurs parla sobre les conseqüències del canvi climàtic i que hem d’actuar per evitar l’escalfament del planeta. Però Kennedy mai va pronunciar aquestes paraules, forma part d’un muntatge fer per Greenpeace, una organització ecologista que està a favor de l’escalfament del planeta per culpa de l’home. Continue reading

El Nil, les Aurores Boreals i el canvi climàtic

La Universitat de Lancaster ha desmentit en un estudi recent que el Sol sigui el culpable de l’escalfament global, tal com defensava el científic danès Henrik Svensmark en un estudi de ja fa uns anys.  Per altra banda, el laboratori britànic Rutherford-Appleton i el Centre Mundial de Radiacions Suís han arribat a demostrar el mateix. Han arribat a acusar a Svensmark de manipular les dades que indicaven que el Sol sí influeix. Per tant, sembla que  la teoria dels rajos solars no tingui cap validesa, però la cosa no acaba aquí. Ara resulta que algú ha desmentit aquestes afirmacions. 

La teoria dels rajos solars de Svensmark es basa en que el rajos còsmics provinents de l’espai afavoreixen la formació de núvols, pel que fa més fred. Si el Sol té molta activitat, més taques solars, la entrada de rajos còsmics a l’atmosfera és menor, pel que es formen menys núvols i fa més calor. Això és el que desmenteixen els estudis de Lancaster. 

Doncs bé: ara un grup de científics universitaris i de la NASA han elaborat un estudi sobre la influència de les radiacions solars relacionades amb el riu Nil. Expliquen que les crescudes del riu al llarg de la història i les aurores boreals tenen relació. Les aurores mostren una major activitat solar, pel que a més activitat, més aurores. Tant les crescudes del riu Nil i les aurores boreals estan molt ben documentades pels historiadors, i es veu que han trobat una relació molt directa: a més creix el Nil, més aurores boreals i més activitat solar. Segons aquests científics, el riu Nil és un gran indicador climàtic, ja que està molt influenciat per les variacions climàtiques dels oceans Índic i Atlàntic: a més calor, més creix el riu. Ja tenim la relació entre les aurores i el creixement del riu. Aquest estudi, per tant, corrobora els estudis de Henrik Svensmark.

Qui té raó? Els estudis es contradiuen, hi ha dues tendències per explicar el mateix. Els que asseguren que la culpa del Sol van a buscar dades de fa molts anys, mil i dos mil anys abans, mentre que els que ho desmenteixen ho han fet agafant les dades dels darrers 20 anys. Potser és poc, però suficient? Menteixen els altres?

I tú, què en penses?

Mé s informació:

http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=33872

http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=31039

http://www.astroseti.org/noticia_2770_Cambio_climatico_poderosa_influencia_del_Sol.htm

El Nil, les Aurores Boreals i el canvi climàtic

auroraboreal.jpgLa Universitat de Lancaster ha desmentit en un estudi recent que el Sol sigui el culpable de l’escalfament global, tal com defensava el científic danès Henrik Svensmark en un estudi de ja fa uns anys.  Per altra banda, el laboratori britànic Rutherford-Appleton i el Centre Mundial de Radiacions Suís han arribat a demostrar el mateix. Han arribat a acusar a Svensmark de manipular les dades que indicaven que el Sol sí influeix. Per tant, sembla que  la teoria dels rajos solars no tingui cap validesa, però la cosa no acaba aquí. Ara resulta que algú ha desmentit aquestes afirmacions.  Continue reading

La memòria dels oceans

Si vas a la platja te n’adonaràs que l’aigua està més calenta a les nou de la nit que a les dotze del migdia què és quan més calor fa. Això es deu a que l’aigua té més inèrcia tèrmica que l’aire, o sigui, li costa més escalfar-se, però també li costa més refredar-se. És el que es coneix com la memòria de l’aigua: si a les nou de la nit el mar està molt calent, vol dir que el dia ha estat molt calorós. Però al mar no només hi ha aigua, hi ha CO2 dissolt que el captura i allibera a l’atmosfera en funció de la seva temperatura.

Quan el mar està calent allibera CO2 a l’atmosfera, pujant la seva concentració. Si el mar està fred, el CO2 passa de l’atmosfera al mar de nou, reduint la quantitat de CO2 a l’aire. A un mar petit com el Mediterrani, l’atmosfera augmenta de concentració de CO2 per la nit quan fa fred, que és quan el mar està calent. En canvi, de dia és a l’inrevés, quan fa calor el mar està fred i absorbeix CO2.

El planeta Terra està cobert de tres quartes parts d’aigua, el que significa que la major part de l’escalfor del sol l’absorbeixen els oceans. D’altra banda, si entra més calor al planeta, l’aire s’escalfa al moment, mentre que l’aigua dels oceans reacciona més tard, concretament ho comença a notar al cap de 800 anys…

Això significa que si la temperatura de l’aire augmenta, els oceans estan freds, absorbint CO2. Al cap de 800 anys, si la temperatura de l’aire baixés, els oceans alliberarien CO2 a l’atmosfera perquè mantenen l’escalfor de fa 800 anys.

Si fessis una gràfica amb aquestes dades veuries que hi ha una relació entre la temperatura i la quantitat de CO2 a l’atmosfera: l’augment de temperatura produeix una pujada de CO2 al cap de 800 anys, mentre que una baixada de temperatura provoca una baixada de CO2 al cap de 800 anys. Aquesta relació és tot el contrari al que diuen els científics de l’IPCC que defensen que el CO2 fa variar la temperatura. Però segons aquesta teoria dels oceans, l’escalfament global no és conseqüència del CO2, si no que és la causa de l’augment del CO2 a l’atmosfera.

La memòria dels oceans

oceans.jpgSi vas a la platja te n’adonaràs que l’aigua està més calenta a les nou de la nit que a les dotze del migdia què és quan més calor fa. Això es deu a que l’aigua té més inèrcia tèrmica que l’aire, o sigui, li costa més escalfar-se, però també li costa més refredar-se. És el que es coneix com la memòria de l’aigua: si a les nou de la nit el mar està molt calent, vol dir que el dia ha estat molt calorós. Però al mar no només hi ha aigua, hi ha CO2 dissolt que el captura i allibera a l’atmosfera en funció de la seva temperatura. Continue reading

Les al.lucinacions del canvi climàtic

Un noi de 17 anys ha estat ingressat en un hospital de Melbourne, Australia, amb una al·lucinació neuròtica sobre el canvi climàtic. El noi creia que, a causa del canvi climàtic, el seu propi consum d’aigua podria portar en pocs dies la mort de milions de persones per l’esgotament de les reserves d’aigua al món. Al sentir-se culpable,  havia intentat deixar de beure’n.

Aquest efecte de la neurosi de l’escalfament global i el canvi climàtic s’està agreujat després que molts nens han vist el documental d’Al Gore, “Una Veritat Incomoda”, on  una junta d’educadors nord-americans han observat que els nens de primària tenen malsons relacionats a fi del món, i un comportament erràtic i problemàtic a l’escola. Van recomanar que el documental de Gore no fos mostrat als nens perquè no té l’esperit crític necessari per comprendre els límits de la ciència, on acaba la realitat i comença la fantasia i la propaganda política.

Per altra banda, un francès, Patrick Geryl, va deixar la seva feina a un laboratori d’una companyia d’olis. Havia estalviat suficients diners com perquè li durés fins al desembre del 2012. Segons ell, després d’aquesta data no ho necessitaria més ja que el món s’acabaria per culpa de l’escalfament global.

Geryl li va dir que no quedarà res, res de res, que s’hauria de començar una nova civilització des de zero. Geryl havia estudiat química des de molt jove i havia començat a preparar-se per a l’apocalipsi. Va fundar un grup de supervivència per a qui pensaven igual, entrenar-los per viure i sobreviure a la catàstrofe que ell sabia que estava arribant.

Les al.lucinacions del canvi climàtic

global_warming_gore_fire.jpgUn noi de 17 anys ha estat ingressat en un hospital de Melbourne, Australia, amb una al·lucinació neuròtica sobre el canvi climàtic. El noi creia que, a causa del canvi climàtic, el seu propi consum d’aigua podria portar en pocs dies la mort de milions de persones per l’esgotament de les reserves d’aigua al món. Al sentir-se culpable,  havia intentat deixar de beure’n. Continue reading

Quan Groenlàndia era verda

Es veu que Groenlàndia es desglaça, segons les darreres informacions. Aquest fenomen, però, no és nou. Aquest lloc ja va estar desglaçat no fa tant, uns 800 anys més o menys. De fet, el seu nom significa “Terra verda”, i va ser batejat així pels víkings.


Els víkings es van establir a Groenlàndia des dels anys 800 fins al 1200. Aquest període es coneix amb el nom de Període Càlid Medieval, caracteritzat per unes altes temperatures que permetien la navegació pels mars de l’Àrtic normalment glaçats. Aquest període coincideix amb una gran activitat solar, documentada amb les presència d’un major nombre de taques solars.

Al segle IX els Víkings buscaven noves terres d’expansió per a la seva creixent població. Primer van arribar a Islàndia, i van tirar més amunt fins trobar una gran extensió verda que els recordava el seu país natal, Noruega. El van batejar Green Land, terra verda: Groenlàndia. Van establir poblacions amb granges, ports, i cultivaven ordi per fer cervesa. L’any 1250 les temperatures van començar a baixar i els víkings van haver de marxar de Groenlàndia per tornar cap a Noruega. Els mars del nord es van gelar de nou.

Els canvis climàtics existeixen des de que el món és món, i la història demostra que Groenlàndia no ha estat sempre coberta de gel. El seu desglaç sembla una catàstrofe de grans dimensions, com si mai hagués passat. Potser els seus habitants podran tornar a conrear les terres glaçades i convertir-se en una gran potència. Diuen que mai plou a gust de tothom. Ara es podria dir que l’escalfament global no va malament a tothom…

Stradivarius i la Petita Edat de Gel

stradivarius2.jpgCientífics holandesos han arribat a la conclusió que el so únic dels violins Stradivarius pot deures a la densitat de la fusta dels arbres amb què van ser fets, arbres que van créixer durant la Petita Edat de Gel.

La Petita Edat de Gel (del segle 14 al 19) provocada per una reduïda activitat solar, va ser la causa que els arbres de l’època creixessin més lentament i amb menys diferència entre estacions. Stradivarius va ser un italià del segle 18 que va fabricar els violins més famosos del món amb aquesta arbres. El seu so es veu que és excepcional, i cap instrument fabricat des d’aleshores ha aconseguit igualar la seva qualitat, provocada possiblement per la major densitat de la fusta deguda al lent creixement del arbres durant aquesta etapa.

El doctor Berend Stoel, que va dur a terme les proves, diu que la diferència en la densitat de la fusta pot impactar notablement en la qualitat musical d’un violí. Stoel i els seus col·legues van trobar que la fusta dels Stradivarius mostrava evidència d’arbres el creixement dels quals era més semblant en hivern i estiu. Les condicions que van causar aquest tipus de creixement en els arbres no s’han tornat a repetir des de llavors.

Estan tan altament cotitzats els gairebé 600 instruments -entre violins, violes, violoncels i guitarres- que es venen per milions de dòlars les rares vegades que se subhasten.

Font: BBC: El secreto de los Stradivarius