Si vas a la platja te n’adonaràs que l’aigua està més calenta a les nou de la nit que a les dotze del migdia què és quan més calor fa. Això es deu a que l’aigua té més inèrcia tèrmica que l’aire, o sigui, li costa més escalfar-se, però també li costa més refredar-se. És el que es coneix com la memòria de l’aigua: si a les nou de la nit el mar està molt calent, vol dir que el dia ha estat molt calorós. Però al mar no només hi ha aigua, hi ha CO2 dissolt que el captura i allibera a l’atmosfera en funció de la seva temperatura.
Quan el mar està calent allibera CO2 a l’atmosfera, pujant la seva concentració. Si el mar està fred, el CO2 passa de l’atmosfera al mar de nou, reduint la quantitat de CO2 a l’aire. A un mar petit com el Mediterrani, l’atmosfera augmenta de concentració de CO2 per la nit quan fa fred, que és quan el mar està calent. En canvi, de dia és a l’inrevés, quan fa calor el mar està fred i absorbeix CO2.
El planeta Terra està cobert de tres quartes parts d’aigua, el que significa que la major part de l’escalfor del sol l’absorbeixen els oceans. D’altra banda, si entra més calor al planeta, l’aire s’escalfa al moment, mentre que l’aigua dels oceans reacciona més tard, concretament ho comença a notar al cap de 800 anys…
Això significa que si la temperatura de l’aire augmenta, els oceans estan freds, absorbint CO2. Al cap de 800 anys, si la temperatura de l’aire baixés, els oceans alliberarien CO2 a l’atmosfera perquè mantenen l’escalfor de fa 800 anys.
Si fessis una gràfica amb aquestes dades veuries que hi ha una relació entre la temperatura i la quantitat de CO2 a l’atmosfera: l’augment de temperatura produeix una pujada de CO2 al cap de 800 anys, mentre que una baixada de temperatura provoca una baixada de CO2 al cap de 800 anys. Aquesta relació és tot el contrari al que diuen els científics de l’IPCC que defensen que el CO2 fa variar la temperatura. Però segons aquesta teoria dels oceans, l’escalfament global no és conseqüència del CO2, si no que és la causa de l’augment del CO2 a l’atmosfera.
