El tren arribava amb retard com de costum. Era un matí calorós. Jaume anava a Barcelona amb els seu amics a veure un partir de futbol. La ciutat ja començava a divisar-me a mesura que el tren s’apropava.

– Mireu.- va dir l’Albert- Barcelona quasi no es veu. Hi ha un fum negre que sembla boira.

– Això es SMOG.- va dir Simó.- És una boira de fum… una boira de pol·lució… una boira deguda al mal ús del progrés…

Les boires negres que es veuen a les grans ciutats s’anomenen SMOG, que és una paraula que surt de la barreja entre FOG (boira) i SMOKE (fum), i es podria traduir com a “boira de fum”. Està provocada pels fums que surten dels tubs d’escapaments dels cotxes que són incapaços de pujar cap amunt quan hi ha un anticicló a sobre. Els anticiclons es produeixen quan la columna d’aire que tenim a sobre nostre ens pressiona més que en condicions normals, impedint que els fums puguin pujar. Això fa que s’acumulin a ran de terra, produint una boira fosca. Aquest fet passa molt a les grans ciutats a l’estiu, quan els anticiclons són més habituals.

Hi ha dos tipus de SMOG: el  gris i el fotoquímic. L’SMOG gris està format per sofre, i prové de les fàbriques que cremen carbó com a combustible. En canvi, l’SMOG fotoquímic està format per una reacció d’òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils que, al reaccionar amb les radiacions solars, produeix ozó, una molècula formada per tres àtoms d’oxígen (O3). Aquest gas és molt tòxic si es respira al irritar els teixits pulmonars, provocant irritació d’ulls, mal de cap, dolor al pit, i d’altres símptomes. Aquest ozó es coneix com ozó Troposfèric (la Troposfera és la part de l’atmosfera que compren els 9 primers kilòmetres des del terra).

NIMBY són les inicials de “Not In My Back Yard” (no al meu pati del darrera), i és el pensament de la gent que no s’oposa al progrés, sempre que no li afecte directament. Un exemple seria la necessitat d’instal·lar antenes per poder parlar amb telèfons mòbils, però quan més lluny de casa millor.

Aquest corrent està calant cada cop més fort a la societat degut al dany que poden patir pel fet de tenir prop de casa unes instal·lacions que permeten, entre altres coses, parlar per mòbil, tenir electricitat, tenir escalfor, o disposar d’Internet sense fils. Un dels casos més destacats són les centrals nuclears, on molta gent s’oposa sempre que estiguin molt lluny de casa seva. Un cas molt diferent són els que s’oposen a l’energia nuclear siguin on siguin les centrals.

Els defensors del progrés acusen als que pateixen de NIMBY d’hipòcrites i d’insolidaris. Fins i tot Al Gore, el gran defensor de l’estalvi energètic i les energies renovables per evitar les emissions de CO2 que escalfen el planeta, no deixa de gastar electricitat a la seva mansió i anar amb jet privat pel món fent conferències. Ell pretén que siguem moderats i ens estem de molts capricis per estalviar, quan ell no ho fa. Seria un cas de NIMBY: estic d’acord amb l’estalvi energètic, però no a casa meva.