Author Archives: Departament Tecnologia

…, i el sector terciari.


Aquest fragment correspon a la pel·lícula “El gran dictador” de Charles Chaplin. Chaplin és un barber jueu que viu a un gueto d’un país anomenat “Tomenia”. El seu paregut amb el dictador d’aquest país, “Astolfo Hinkel”, fa que els soldats del propi Hinkel el confonguin, fent-se passar pel dictador.

Els barbers pertanyen al sector terciari, on formen part totes les activitats relacionades amb els serveis que una persona pot fer a un altra: turisme, restaurants, comunicació, transport, aquestes activitats són les del sector terciari. Els productes d’aquest sector no són tangibles, són feines que una persona fa a canvi de diners. Un taxi és del sector secundari, però el servei del taxista és del terciari.

…, i el sector terciari.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/o4XDvORxmVc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest fragment correspon a la pel·lícula “El gran dictador” de Charles Chaplin. Chaplin és un barber jueu que viu a un gueto d’un país anomenat “Tomenia”. El seu paregut amb el dictador d’aquest país, “Astolfo Hinkel”, fa que els soldats del propi Hinkel el confonguin, fent-se passar pel dictador. Continue reading

…, el sector secundari,…


El vídeo correspon a la pel·lícula “Charly i la fàbrica de xocolata”. Charly és un noi pobre que viu prop una gran fàbrica de xocolata. El seu propietari decideix invitar a fer una visita a la seva fàbrica als qui trobin una de les cinc entrades daurades que hi ha a les tabletes de xocolata. Charly és un dels cinc afortunats.

La fàbrica de xocolata correspon al sector secundari, on formen part totes les activitats encarregades de fabricar objectes que no es troben a la natura. La xocolata no creix als arbres, es fa amb cacau, sucre i altres coses. Cotxes, avions, edificis, pa, tot el que es construeix de nou és sector secundari. Les empreses d’aquest sectors s’anomenen indústries. Els productes obtinguts en aquest sector s’anomenen béns, a diferència dels obtinguts al sector terciari que s’anomenen serveis.

…, el sector secundari,…

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/jyB4s9eox2o" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

El vídeo correspon a la pel·lícula “Charly i la fàbrica de xocolata”. Charly és un noi pobre que viu prop una gran fàbrica de xocolata. El seu propietari decideix invitar a fer una visita a la seva fàbrica als qui trobin una de les cinc entrades daurades que hi ha a les tabletes de xocolata. Charly és un dels cinc afortunats. Continue reading

El sector primari,…


Aquest vídeo correspon al tràiler de la pel·lícula “La tormenta perfecta”. Explica la història d’un vaixell de pesca que queda atrapat dintre una gran tempesta.

La pesca, la ramaderia i l’agricultura formen part de l’anomenat sector primari de la industria. Són totes les activitats encarregades d’extreure les matèries primeres de la natura: peixos, pomes, llet, carn, etc, sense patir cap tipus de transformació.

La mineria podria quedar també dintre aquest sector, ja que es tracta d’extreure minerals d’una mina, o sigui, matèries primeres de la naturalesa, però molts llibres d text el situen dintre el sector secundari.

L’experiment del petit món

Moltes vegades ens sorprenem quan tenim un conegut comú amb la persona menys esperada, o descobrim que el cosí del nostre millor amic viu al nostre mateix edifici, o trobem que aquesta persona també ha estat convidada a la mateixa festa d’aniversari. Solem dir llavors, “el món és un mocador”, “no sabia que ja us coneguéssiu”, o alguna expressió semblant. Són aquestes situacions tan sorprenents?

Existeix una teoria matemàtica que explica que una persona està connectada amb qualsevol altra per una cadena relativament curta de mitjancers, sis en concret. Es basa que el nombre de coneguts creix exponencialment amb cada baula de la cadena, i només fan falta unes quantes baules perquè aquest grup de coneguts englobi la humanitat sencera. Per dir-ho d’alguna manera, és possible que entre tu i el president dels Estats Units hi hagi una cadena de sis o set persones. Aquesta teoria va ser enunciada matemàticament als anys 50 per Ithiel de Soda Pool i Manfred Kochen, i demostrada pel psicòleg Stanley Milgram el 1967.

L’experiment va ser denominat “l’experiment del Petit Món” i va consistir amb el següent: imagina una persona anomenada Michael que ha d’enviar un paquet a un estrany anomenat Jordan del qual només coneix el nom, l’ocupació i on viu aproximadament. Michael no pot enviar el paquet directament, pel que escull un conegut seu anomenat Pau que creu que el pot conèixer i li envia el paquet dient-li que faci el mateix, que l’envií el paquet a Jordan. Pau no coneixerà a Jordan, pel que envia el paquet a un conegut seu dient-li el mateix. Amb sis o set enviaments, el paquet arriba al seu destinatari. Aquest experiment es va repetir amb altres individus i amb la majoria de casos, van fer falta només sis reenviaments de la postal per que el destinatari final rebés la carta.

L’experiment del petit món

petit-mon.jpgMoltes vegades ens sorprenem quan tenim un conegut comú amb la persona menys esperada, o descobrim que el cosí del nostre millor amic viu al nostre mateix edifici, o trobem que aquesta persona també ha estat convidada a la mateixa festa d’aniversari. Solem dir llavors, “el món és un mocador”, “no sabia que ja us coneguéssiu”, o alguna expressió semblant. Són aquestes situacions tan sorprenents? Continue reading

Les al.lucinacions del canvi climàtic

Un noi de 17 anys ha estat ingressat en un hospital de Melbourne, Australia, amb una al·lucinació neuròtica sobre el canvi climàtic. El noi creia que, a causa del canvi climàtic, el seu propi consum d’aigua podria portar en pocs dies la mort de milions de persones per l’esgotament de les reserves d’aigua al món. Al sentir-se culpable,  havia intentat deixar de beure’n.

Aquest efecte de la neurosi de l’escalfament global i el canvi climàtic s’està agreujat després que molts nens han vist el documental d’Al Gore, “Una Veritat Incomoda”, on  una junta d’educadors nord-americans han observat que els nens de primària tenen malsons relacionats a fi del món, i un comportament erràtic i problemàtic a l’escola. Van recomanar que el documental de Gore no fos mostrat als nens perquè no té l’esperit crític necessari per comprendre els límits de la ciència, on acaba la realitat i comença la fantasia i la propaganda política.

Per altra banda, un francès, Patrick Geryl, va deixar la seva feina a un laboratori d’una companyia d’olis. Havia estalviat suficients diners com perquè li durés fins al desembre del 2012. Segons ell, després d’aquesta data no ho necessitaria més ja que el món s’acabaria per culpa de l’escalfament global.

Geryl li va dir que no quedarà res, res de res, que s’hauria de començar una nova civilització des de zero. Geryl havia estudiat química des de molt jove i havia començat a preparar-se per a l’apocalipsi. Va fundar un grup de supervivència per a qui pensaven igual, entrenar-los per viure i sobreviure a la catàstrofe que ell sabia que estava arribant.

Les al.lucinacions del canvi climàtic

global_warming_gore_fire.jpgUn noi de 17 anys ha estat ingressat en un hospital de Melbourne, Australia, amb una al·lucinació neuròtica sobre el canvi climàtic. El noi creia que, a causa del canvi climàtic, el seu propi consum d’aigua podria portar en pocs dies la mort de milions de persones per l’esgotament de les reserves d’aigua al món. Al sentir-se culpable,  havia intentat deixar de beure’n. Continue reading