Author Archives: Departament Tecnologia

Els blocs de 3r de la ESO

Els de tercer de la ESO de l’assignatura Alternativa a la Religió estan fent blocs sobre tecnologia. La idea és agafar un tema que els hi agradi sobre tecnologia i fer-ne el seguiment amb articles, comentaris, etc. De moment estan començant a fer els primers articles, però algun d’ells ja han publicat uns quants articles força interessants. Un adreço els més actius de tots:

• El canvi climàtic, Ferran Fernandez: interessant bloc on el Ferran explica les seves idees personals sobre aquest tema tant d’actualitat. Molt interessant i amb una presentació molt acurada.

• La bomba atòmica, Hector Isidro: la bomba d’Hiroshima amb els protagonistes de tots dos bàndols. Molt interessant i ben documentat.

• La informàtica, Singh Gurjit: articles relacionats amb el món de la informàtica, ja sigui sobre maquinari o programari.

• La pesca, Guillem Pallisé: el món de la pesca amb articles que parlen sobre les diferents tècniques de pesca existents.

• El món de la bicicleta, Miquel Fernandez. L’afició del Miquel feta bloc. Explica les seves experiències amb la seva bicicleta de cros.

IgNobel 2008

Leave a reply

Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que es donen en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d’octubre. Estan organitzats per la revista d’humor científica Annals of Improbable Research (AIR). La gal·la de lliurament es realitza a la Universitat de Harvard. Les investigacions premiades són reals malgrat no ho semblin degut a l’absurd que poden arribar a ser.

Aquests premis van ser creats l’any 1991 i guardonen els assoliments d’investigacions que poden provocar riures, però que després fan que les persones pensin. L’objectiu dels premis és informar d’assoliments insòlits, imaginatius i estimular l’interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa “innoble”, d’aquí el nom. Aquí n’hi ha uns quants de l’any 2008:

NUTRICIÓ: Massimiliano Zampini, de la Universitat de Trento, Itàlia, i Charles Spence, de la Universitat de OXford, el Regne Unit, per modificar electrònicament el so d’una patata xip perquè la persona que la mastega pensés que era més cruixent i fresca del que era realment.

BIOLOGIA: Marie-Christine Cadiergues,Christel Joubert i Michel Franc, de l’Escola Veterinària Nacional de Tolouse, França, per descobrir que les puces que viuen en un gos poden saltar més alt que les que viuen en un gat.

MEDICINA: Donen Ariely, de la Universitat Duke, els EUA, per demostrar que medicaments falsos i cars són més efectius que medicaments falsos i barats.

FÍSICA: Dorian Raymer, de la Iniciativa d’Observatoris d’Oceans de la Institució de Oceanografía, EUA, i Douglas Smith, de la Universitat de Califòrnia, San Diego, EUA, per demostrar matemàticament que munts de corda o cabells, o de gairebé qualsevol altra cosa, inevitablement acabar-se embolicant i formant nusos.

QUÍMICA: Sheree Umpierre, de la Universitat de Puerto Rico, Joseph A. Hill, dels Centres de Fertilitat de Nova Anglaterra, EUA, iDeborah Anderson, de l’Escola Universitària de Medicina|Medecina de Boston i l’Escola Mèdica d’Harvard, EUA, per descobrir que la Coca-Cola és un efectiu espermicida, i a C.Y.Hong, de la Universitat Mèdica de Taipei, Taiwan, C.C. Shieh, PÀG. Wu i B.N. Chiang, de Taiwan, per descobrir que no ho és.

Si voleu conèixer els dels altres anys, pots consultar el següent article. ignobel: premis curiosos

IgNobel 2008

Leave a reply

Continue reading →

Vodafone, Bell i Meucci

Leave a reply

Vodafone ha llençat una campanya publicitària on es veu a Alexandre Graham Bell en blanc i negre observant atònit els avenços en telefonia. En cap moment expliquen que ell sigui l’inventor del telèfon, però creiem que és de justícia mencionar que l’autèntic inventor d’aquest aparell va ser l’italià Antonio Meucci.

Meucci va tenir problemes econòmics i va ser Bell qui finalment li va comprar la patent. És per això que ha passat a la història com l’inventor del telèfon, però aquest honor va deixar de tenir-lo quan a l’any 2002 es va reconèixer de manera oficial que Meucci en va ser l’autèntic inventor.

Podeu trobar més informació a l’article: l’autèntic inventor del telèfon.

Per cert, el vídeo en qüestió és el següent:

[kml_flashembed movie="http://youtube.com/v/ZpvQ67UMdV4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El Nil, les Aurores Boreals i el canvi climàtic

Leave a reply

La Universitat de Lancaster ha desmentit en un estudi recent que el Sol sigui el culpable de l’escalfament global, tal com defensava el científic danès Henrik Svensmark en un estudi de ja fa uns anys. Per altra banda, el laboratori britànic Rutherford-Appleton i el Centre Mundial de Radiacions Suís han arribat a demostrar el mateix. Han arribat a acusar a Svensmark de manipular les dades que indicaven que el Sol sí influeix. Per tant, sembla que la teoria dels rajos solars no tingui cap validesa, però la cosa no acaba aquí. Ara resulta que algú ha desmentit aquestes afirmacions.

La teoria dels rajos solars de Svensmark es basa en que el rajos còsmics provinents de l’espai afavoreixen la formació de núvols, pel que fa més fred. Si el Sol té molta activitat, més taques solars, la entrada de rajos còsmics a l’atmosfera és menor, pel que es formen menys núvols i fa més calor. Això és el que desmenteixen els estudis de Lancaster.

Doncs bé: ara un grup de científics universitaris i de la NASA han elaborat un estudi sobre la influència de les radiacions solars relacionades amb el riu Nil. Expliquen que les crescudes del riu al llarg de la història i les aurores boreals tenen relació. Les aurores mostren una major activitat solar, pel que a més activitat, més aurores. Tant les crescudes del riu Nil i les aurores boreals estan molt ben documentades pels historiadors, i es veu que han trobat una relació molt directa: a més creix el Nil, més aurores boreals i més activitat solar. Segons aquests científics, el riu Nil és un gran indicador climàtic, ja que està molt influenciat per les variacions climàtiques dels oceans Índic i Atlàntic: a més calor, més creix el riu. Ja tenim la relació entre les aurores i el creixement del riu. Aquest estudi, per tant, corrobora els estudis de Henrik Svensmark.

Qui té raó? Els estudis es contradiuen, hi ha dues tendències per explicar el mateix. Els que asseguren que la culpa del Sol van a buscar dades de fa molts anys, mil i dos mil anys abans, mentre que els que ho desmenteixen ho han fet agafant les dades dels darrers 20 anys. Potser és poc, però suficient? Menteixen els altres?

I tú, què en penses?

Mé s informació:

http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=33872

http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=31039

http://www.astroseti.org/noticia_2770_Cambio_climatico_poderosa_influencia_del_Sol.htm

El Nil, les Aurores Boreals i el canvi climàtic

Leave a reply

Arquitectura dinàmica

Leave a reply

Un arquitecte italià ha projectat tres gratacels giratoris. Al vídeo t’ensenya com seran:

Una de les avantatges és l’aprofitament de l’energia eòlia al instal.lar aerogeneradors entre planta i planta, de manera que el vent s’aprofitarà per generar part de la electrictat del propi edifici. Dubai, Nova York i Moscou seran les tres ciutats que podran gaudir d’aquest espectacle giratori.

Arquitectura dinàmica

Leave a reply

Un arquitecte italià ha projectat tres gratacels giratoris. Al vídeo t’ensenya com seran:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/vOZjfzOf7MA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’origen del cinema

1 Reply

El 28 de desembre de 1895 els germans Auguste i Louis Lumière van projectar la primera pel·lícula de la història: la sortida dels obrers d’una fàbrica. Aquests germans francesos són considerats els pares del cinema, i molt ha canviat aquell cinema de principis del segle XX al dels nostres dies: so, color, efectes especials, han estat les evolucions més importants des de la seva creació.

Malgrat tot, hi ha grans pel·lícules de l’inici del cinema que són obres d’art. El final d’una d’elles està considerat com un dels millor finals de pel·lícula de tots els temps: es tracta de “City Lights”, i la va dirigir i protagonitzar Charles Chaplin. Si vols saber de què va, pots seguir llegint…

Hi havia una vegada una noia cega que venia flors al carrer. Un dia va aparèixer un vagabund, Xarlot, i per un malentès la noia el va confondre amb un senyor molt ric. Xarlot se’n va adonar, i va fer el paper d’home ric malgrat que no ho era. Una nit Xarlot va salvar a un home borratxo de morir ofegat al riu. Aquell home es volia suïcidar però Xarlot el va acabar convencent que no ho fes. Es van fer molt amics, i aquell senyor sí que n’era de ric, però el problema era que tan sols reconeixia a Xarlot quan anava begut, quan estava sobri el feia fora de casa dient que no el coneixia de res.

Xarlot per la seva banda seguia fent el paper d’home ric davant la noia cega, i un dia li va dir que hi havia una clínica que curava la ceguera, i que ell li pagaria la operació. Va buscar feina per recollir diners, però no se’n sortia. Desesperat, una nit va acudir al seu amic milionari un dia que estava begut i li va demanar els diners. El senyor ric els hi va donar, però aquella mateixa nit uns lladres van entrar a robar. Desprès d’estabornir al milionari, Xarlot es va defensar i els va fer fora. Quan va acudir la policia, el milionari va despertar del cop que li havien donat i va dir que li havien robat. Xarlot va explicar el que havia passat, però com que el milionari no el coneixia, va dir que el lladre podria ser ell mateix. Al mirar les seves butxaques, van descobrir els diners que li havia donat per la operació de la noia cega. Com que ningú creia el què Xarlot els explicava, que aquells diners li havia donat ell, els va agafar i es va donar a la fuga.

Amagant-se de tothom, va anar a casa de la noia cega i li va donar els diners. Li va dir també que havia de marxar per motius de feina i que estaria una temporada fora i es va acomiadar. Uns dies desprès, el van detenir per robatori i el van tancar a la presó.

Uns mesos desprès, Xarlot va sortir de la presó i va tornar als carrers on solia passejar. Caminant, va tornar al lloc on va conèixer a la noia, però ella no hi era …. però si vols saber com acaba aquesta història, la pots veure tu mateix.

L’origen del cinema

1 Reply