Monthly Archives: gener 2009

El gran error de Heisenberg

Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error.

L’urani 235 es pot dividir si es bombardeja amb neutrons, formant dos elements més petits i alliberar molta energia. Al dividir-se, allibera també 2 o 3 neutrons que impacten sobre altres nuclis d’urani. Això provoca una reacció en cadena que, amb poca estona, allibera molta energia generant una gran explosió. Però per a que aquests neutrons xoquin contra el nuclis, és necessari que vagin més lents, i això s’aconsegueix amb un moderador.

El grafit és molt abundant a la natura, i es podia aconseguir amb molta facilitat. En canvi, l’aigua pesada és molt escassa, i tan sols hi havia un lloc on se n’obtenia amb certes quantitats: a un planta d’aigües de Noruega. L’aigua pesada conté deuteri en lloc d’hidrògen a la seva molècula, un isòtop de l’hidrògen que té un neutró i un protó al seu nucli. Els alemanys la van confiscar de seguida per enviar tota l’aigua pesanda a Alemanya, però els aliats se’n van enterar i amb una gran operació militar, van aconseguir avortar l’enviament d’aquesta aigua i atacar de passada a la fàbrica per a que no en fes més (veure l’article L’aigua pesada dels nazis).

Per la seva banda, els nord-americans també estaven fent la seva bomba. Enrico Fermi va decidir que era millor usar grafit, ja que en un gran experiment fet el 2 de desembre de 1942 va aconseguir la primera reacció en cadena autosostinguda de la història precisament usant grafit com a moderador. Aquests resultats no van ser publicats gràcies a la tossuderia d’un científic anomenat Leo Szilard que va insistir en mantenir en secret qualsevol descobriment sobre l’urani per evitar que els alemanys se n’assabentessin.

Els alemanys a dures penes podien fer res sense la seva aigua pesant, mentre que els nord-americans van acabar de fer la bomba amb urani que va acabar esclatant sobre Hiroshima. Si Heisenberg hagués analitzat millor els seus resultats, podria haver canviar el curs de la història i ser els Alemanys en ser els primers en llençar una bomba atòmica.

El gran error de Heisenberg

Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error. Continue reading

El “Niño” i la “Niña”

El “Niño” és el desplaçament d’una gran massa d’aigua calenta cap a les costes peruanes i equatorianes, escalfant molt l’aigua. La “Niña” és el fenomen invers, la retirada de l’aigua calenta d’aquestes costes, el que suposa un gran refredament de les mateixes aigües. Aquests fenòmens passen cada 2 o 5 anys, depèn, i el nom de “El niño” li ve perquè apareix prop de Nadal, i per a uns pescadors peruans va suposar com l’arribada de “el Niño Jesus”. Aquests fenòmens no tindrien més importància si no fora per la incidència global que tenen amb el clima.

Això passa a l’equador, un lloc d’on surten uns vents anomenats alisis que es dirigeixen cap al nord i cap al sud. Aquests vents surten més o menys calents segons la temperatura del mar a l’equador. L’any del Niño surten calents, i l’any de la Niña freds. En un complex desplaçament de vents amunt i avall, els alisis afecten a tot el món. L’any del niño les temperatures globals pugen, i l’any de la niña baixen.
L’any 1998 va ser un dels més calorosos del segle XX: va ser any de Niño. El 2008 ha estat un dels més fred dels que es recorden: ha estat any de Niña. Hi ha consens amb tots els científics del món que el Niño i la Niña sí influeixen amb la temperatura global del planeta, a diferència del que passa amb la teoria de CO2 antropogènic on cada cop hi ha més científics que s’ho qüestionen. Els defensors de la teoria del CO2 antropogènic han justificat la baixada de les temperatures de l’any 2008 pels efectes de la Niña, en canvi, l’any 1998 se’ls va oblidar mencionar que va ser any de el Niño, i el gran augment de la temperatura el van atribuir a l’increment de CO2 a l’atmosfera.

El “Niño” i la “Niña”

El “Niño” és el desplaçament d’una gran massa d’aigua calenta cap a les costes peruanes i equatorianes, escalfant molt l’aigua. La “Niña” és el fenomen invers, la retirada de l’aigua calenta d’aquestes costes, el que suposa un gran refredament de les mateixes aigües. Aquests fenòmens passen cada 2 o 5 anys, depèn, i el nom de “El niño” li ve perquè apareix prop de Nadal, i per a uns pescadors peruans va suposar com l’arribada de “el Niño Jesus”. Aquests fenòmens no tindrien més importància si no fora per la incidència global que tenen amb el clima. Continue reading

Una joventut incòmoda

Aquest vídeo mostra de forma irònica com contribuïm els humans a l’escalfament del planeta, especialment els nens. El títol, “Una joventut incòmoda”, fa referència al documental d’Al Gore “Una veritat incòmoda”, guanyador d’un Oscar.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/JrnvdD1aC0g” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Les neus perpètues del Kilimanjaro

El Kilimanjaro és una muntanya de 6.000 metres situada al cor de l’Àfrica, a Tanzània. És molt famosa per que al seu cim hi ha neu tot l’any, és per això que es coneixen com les neus perpètues del Kilimanjaro. Ara es veu que perilla aquesta perpetuïtat i els científics creuen que l’escalfament global està causant la seva desaparició al comprovar que cada cop n’hi menys. Però la causa d’aquesta recessió podria ser una altra: la desforestació de la muntanya.

El cim cada cop menys nevat del Kilimanjaro és una de les fotografies que més els agrada ensenyar als científics del IPCC per demostrar les conseqüències de l’escalfament del planeta per culpa del CO2. Però un article recentment aparegut a la revista Nature diu que la causa és la desforestació que pateix la muntanya. L’aire que puja muntanya amunt era humit quan hi havia arbres i al arribar dalt l’aigua es precipitava en forma de neu. Al haver menys arbres, l’aire puja més sec, pel que neva menys.

Això és que afirma aquest estudi, i contradiu les afirmacions que culpen a l’increment del CO2.

Les neus perpètues del Kilimanjaro

El Kilimanjaro és una muntanya de 6.000 metres situada al cor de l’Àfrica, a Tanzània. És molt famosa per que al seu cim hi ha neu tot l’any, és per això que es coneixen com les neus perpètues del Kilimanjaro. Ara es veu que perilla aquesta perpetuïtat i els científics creuen que l’escalfament global està causant la seva desaparició al comprovar que cada cop n’hi menys. Però la causa d’aquesta recessió podria ser una altra: la desforestació de la muntanya. Continue reading

Els 12 dies de Nadal d’Al Gore

Aquest vídeo és una paròdia d’una cançó popular de Nadal anomenada els 12 dies de Nadal. En aquest cas, el parodiat és Al Gore i el seu escalfament global. L’han fet una agrupació anomenada “Minessotans for Global Warming” on, amb to d’humor, pretenen conscienciar que el clima no es pot polititzar tal com està passant actualment. 

La traducció del text està a sota el vídeo.

on the firts day of global warming Al Gore gave to me: els primers díes de l’escalfament global, Al Gore em va donar
a fear mongering documentary:  un documental per sembrar el pànic 
2 melting ice caps:  la fusió del dos pols 
3 failed auto makers: caiguda de tres marques d’automòbils 
4 four dollar gas:  gasolina a quatre dòlars 
5 drownings polar bears: ofegaments de cinc ossos polars 
6 glaciers melting: la fusió de sis glaciars 
7 oceans rising: augment dels set oceans 
8 rivers flooding: inundacions de vuit rius 
9 hurricanes blowing:  nou huracans bufant 
10 droughts a happening:  pasant deu sequeres 
11 light bulb banning: la prohibició d’onze bombetes eléctriques 
12 new ways of taxing:  dotze nous impostos 

Els 12 dies de Nadal d’Al Gore

Aquest vídeo és una paròdia d’una cançó popular de Nadal anomenada els 12 dies de Nadal. En aquest cas, el parodiat és Al Gore i el seu escalfament global. L’han fet una agrupació anomenada “Minessotans for Global Warming” on, amb to d’humor, pretenen conscienciar que el clima no es pot polititzar tal com està passant actualment. 

La traducció del text està a sota el vídeo.

[kml_flashembed movie=”http://es.youtube.com/v/JmPSUMBrJoI” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

on the firts day of global warming Al Gore gave to me: els primers díes de l’escalfament global, Al Gore em va donar
a fear mongering documentary:  un documental per sembrar el pànic 
2 melting ice caps:  la fusió del dos pols 
3 failed auto makers: caiguda de tres marques d’automòbils 
4 four dollar gas:  gasolina a quatre dòlars 
5 drownings polar bears: ofegaments de cinc ossos polars 
6 glaciers melting: la fusió de sis glaciars 
7 oceans rising: augment dels set oceans 
8 rivers flooding: inundacions de vuit rius 
9 hurricanes blowing:  nou huracans bufant 
10 droughts a happening:  pasant deu sequeres 
11 light bulb banning: la prohibició d’onze bombetes eléctriques 
12 new ways of taxing:  dotze nous impostos 

(extret de valdeperrillos)