Un exemple clar d’un mite en que hi apareix aquesta transformació, és el mite d’Apol·lo i Dafne en que la jove acaba convertin-se en llorer per tal de que Apol·lo deixi d’assetjar-la.
Què et sembla aquesta adaptació teatral d’Apol·lo i Dafne que ens ha fet l’alumna de 1r de batxillerat Claudia Pérez?
Més referències mitològiques en l’art: Apol·lo i Dafne de Bernini
Recreacions del mite amb Mannequin challence, amb playmòbil…
“A Dafne huyendo de Apolo” de Francisco de Quevedo
Apol·lo i Dafne de Rubén Darío
Apol·lo i Dafne en la literatura
Dafne, il·lustració d’Hèlia Saumell Gasull, 4tC. Institut Isaac Albéniz
Escena final de l’òpera “Daphne” (1938) de Richard Strauss:
Un comentari a “1. Apol·lo i Dafne”