Lisístrata

lis–  Lisístrata

Lisístrata: part I i part II

Les keniates fan vaga de sexe tot emulant Lisístrata

Les Lisístrates modernes

Lisístrata fins als nostres dies

La comèdia Lisístrata en els nostres temps

Ara va de representacions teatrals escolars!

Un emaze de Lisístrata

Estructura de la comèdia Lisístrata.

El jurament de Lisístrata

A cada edat… segons la Lisístrata

El pes de les dones en la Lisístrata

L’absentisme sexual en la Lisístrata

Les dones fan política com la llana

Lisístrata d’Aristòfanes, el tràiler

Booktrailer: Lisístrata d’Aristòfanes

Lisístrata en el cinema: Lisístrata de Francesc Bellmunt; ¿Y ahora, adónde vamos?; La fuente de las mujeres

Lisístrata en la música: en l’òpera

Lisístrata de Gata Cattana

12 respostes a Lisístrata

  1. Retroenllaç: Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat | El Fil de les Clàssiques

  2. Retroenllaç: ¿Y ahora adónde vamos? | La cinta de Νίκη

  3. Llibres i música en temps de desassossec. “Lisístrata en temps de confinament” Dra. Marta Oller Guzmán (Dpt. de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana)
    https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/llibres-i-musica-en-temps-de-desassossec-8220-lisistrata-en-temps-de-confinament-8221-1345697212743.html?noticiaid=1345811241917

  4. marta diu:

    La Lisístrata em va semblar original i poderosa. També molt feminista per l’apoca en la que vivien aquelles dones. Em va agradar com les dones s’unien per crear sororitat i, així, juntes i ajudant-se entre totes, poder aconseguir el que volien a partir d’unes vagues les quals afectaven a la vida quotidiana que els homes sempre havien tingut.

  5. Claudia López Astilleros Godar diu:

    L’escolta de l’obra Lisístrata d’Aristòfanes va ser entretinguda i vam riure molt a classe amb les diferents expressions que s’utilitzaven, però, la realitat, és que rere aquesta visió còmica amb la qual es representa la trama s’amaga una problemàtica i una realitat de l’època molt crua. L’obra mostra els personatges d’unes dones empoderades dintre d’un context molt masclista que s’atreveixen a desafiar com està regit el món, per exemple, amb la presa de l’Acròpolis, amb la qual demanen fer-se càrrec de l’administració de la vida pública i, per altra banda, l’humor que es fa sobre les dones, provinent dels personatges masculins, és molt denigrant.

Respon a Margalida Capellà Soler Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *