Avui dijous haurà arribat a casa el recull que hem estat preparant aquests dies . Recull que hem titulat “ va d’insectes”. L’excusa: la festivitat de Sant Jordi. L’interès: la poesia. El que heu rebut a casa és una petita mostra de tot el què aquests dies s’ha anat esdevenint a la classe al voltant de la poesia.
Des de dilluns estem passejant-nos per l’escola fent petits recitals.
Hem passat per totes les classes on hi ha algun germà.
Han sigut petits recitals seriosos, preparats i a punt per ser escoltats. Tots 26 ben col·locats hem fet gaudir una bona estona al voltant de la poesia als nostres companys de l’escola.

Aprofito per desitjar-vos bones vacances de pasqua i bona diada de Sant Jordi!!!!

L’ àvia de l’Aïsha, la Roser, s’ha mort. Que difícil és sovint plantejar aquests temes als nens i que fàcil que ho fan ells! Com cada matí de dilluns arribem a l’escola amb moltes coses per explicar. La rotllana és un bon moment i sovint el dilluns l’estona de conversa compartida s’allarga. Hem començat parlant del ball de gitanes que diumenge hi va haver al poble, dels dinars a casa els avis i curiosament, de fet res és casual, en Martí ha compartit que aquest cap de setmana han celebrat l’aniversari de la seva iaia, que no sabia quants anys havia fet, si 69 o 90, i al final entre tots hem pensat que segurament l’edat de l’àvia d’en Martí deu estar més a prop dels 69 que del 90. Finalment l’Aïsha ha entrat a la conversa i ens ha explica que la seva àvia s’ha mort i que ella avui estava una mica trista i aquí ha continuat una conversa emocionant i ben interessant: que importants són els avis i les àvies per a tots nosaltres. Tothom n’ha pogut dir alguna cosa:
La Sònia, ” que té una iaia que no sap català i no sap què és l’espai de les construccions.”
El Mohamed i la Halima, “tenen els avis al Marroc i l’ avi, quan ell feia P4, es va mori. Era el papa de la seva mama.”
La Laura,” no ha conegut un seu avi perquè quan es va morir ella era molt petita.
En Martí ens ha parlat de l’avi Albert. “L’avi Albert, si l’hagués pogut conèixer, m’hagués ensenyat molt futbol perquè en sabia molt però es va morir que jo no existia!!! ”

Hem parlat de la vida, de la mort i del record. De tots els records bonics que té l’Aïsha de l’àvia Roser i de la foto que l’ajudaran a no oblidar-la i a tenir-la sempre al cor!!!!
“jo parlant de tot això quasi que ploro”. Diu la Júlia A.
A la vida hi ha coses tristes, com aquesta, i està bé plorar i compartir-ho amb els amics, i amb el papa i amb la mama… però també coses molt alegres i felices, com que ahir el Bernat va fer sis anys!!!
I amb aquesta senzillesa i profunditat a l’hora s’ha anat esdevenint la conversa aquest matí.
Estar amb els vostres fills i filles estar ple de grans moments.
Gràcies!!!

Tot i que fa dies hem acabat la setmana del carnestoltes, la setmana cultural hem fet la setmana blanca i estem a la recta final d’aquest segon trimestres. El temps passa i va deixant petjada, els nens i les nenes de la classe de P5 creixent i creixent, la dinàmica de la classe ens va portar a consolidar organitzacions, canviar-ne d’altres… tot per anar-nos ajustant a les necessitats del grup en cada moment.
Aquest matí hem estrenat l’espai d’aula dels invents, no m’allargo perquè ells i elles us explicaran molt bé els què s’hi fa. Ha estat un matí especial, l’aire era tranquil, lluminós, la primavera? A la classe si està bé i això es nota en l’ambient.
Us penjo quatre fotos perquè aneu veient com de consolidats estan els nostres espais d’aula, consolidats i atents per si calen canvis!!!
Molt bona setmana.

Les ganes de continuar aprenent no s’aturen!!! El pati també és un bon moment. Trobem temps i estris ben variats per escriure el nostre nom!!!

“Fent tot això noto com els cervell se m’ apreta!!!”
Martí, 5 anys.

Els nens i nenes no demanen permís per apendre i des de ben petits saben que això és facinant i a la vegada ben custos!!!!

El Divendres a l’escola vam parlar de manera especial de la PAU. Què vol dir aquesta paraula tan curta, amb què o amb qui ens fa pensar? Què sentim?
Que difícil i apassionat a la vegada és seguir amb els vostres fills i filles una conversa entorn de paraules com aquestes.
Després de fer-ne conversa, d’haver vist com al matí els grans es regalaven paraules boniques uns als altres, de fixar-nos amb la pancarta de l’entrada de l’escola… els vaig proposar d’escoltar tots plegats una música i amb ella pintar, pintar el què volguéssim, deixar-nos sentir!!!! els deia jo.
El resultat bonic el procés emocionant, molt emocionant, se’m fa difícil explicar-vos ho, una vegada més haureu de confiar en les meves paraules i explicacions i creure-us que vam passar una tarda de divendres molt molt especial!!!!.Moltes gràcies per la confiança!!!!.
Com diu un pare del grup fem que cada dia sigui el dia de la PAU!!!.

Hem iniciat un temps nou a la classe. A partir d’ara llegirem com els grans. Ens regalarem una estona de lectura de llibres que nosaltres sols no podem llegir però que si ens els llegeixen els grans passem una molt bona estona. Cada dia llegim una estoneta i el punt és imprescindible per saber per on anem!!!!.
Hem començat la setmana llegint La bruixa sense escombra. Avui mateix l’hem acabat.

Hem passat unes bones estones amb la Paulina, la bruix eta que acaba volant gràcies a un estel!!!

“ és l’home de la lluna”
“ no és l’home de la lluna és el sol. S’han separat i per això ara surt un, ara surt l’altre.”

Arran del projecte de treball de la terra vam fer l’experiment de tenyir aigua amb paper de cel·lofana, l’ambient era tranquil i la conversa distesa. En aquest context van sortir frases com aquestes. Tot un regal!!!

“Jo el què dic m’ho estic inventant però em sembla que ho sé.”